divendres, 30 de novembre del 2012

"L'origen dels Guardians" Primera estrena per les festes de Nadal/"El origen de los Guardianes" Primer estreno para las fiestas de Navidad

Avui 30 de Novembre s'estrena "L'origen dels Guardians" és la primera pel·lícula d'animació infantil que recomano veure durant les festes de Nadal. Porta el segell de la "DreamWorks i crec que és una bona pel·lícula perquè els petits gaudeixin d'una bona animació,i els grans reflexionin i deixin volar encara que només sigui per un dia la seva imaginació.
Narra la història de "Santa Claus", el "Conill de Pasqua", la "Fada de les dents" i "Sandman" el creador de somnis que amb l'ajuda de "Jack Escarcha" s'uniran per combatre contra el malvat "Sombra" que vol conquistar el món sembrant la por. Hauran de protegir la inocència i la imaginació de tots els nens aprofitant al màxim els seus poders. 
Us deixo com sempre unes imatges i el tràiler de la pel·lícula a sota de l'entrada en castellà.




Hoy 30 de Noviembre se estrena "El origen de los Guardianes" es la primera película de animación infantil que recomiendo ver durante las fiestas de Navidad. Lleva el sello de "DreamWorks" y creo que es una buena película para que los pequeños disfruten de una buena animación, y los grandes reflexionen y dejen volar aunque sólo sea por un día, su imaginación.
Narra la historia de "Santa Claus", el "Conejo de Pascua", el "Hada de los dientes" y "Sandman" el creador de sueños que con la ayuda de "Jack Escarcha" se unirán para combatir contra el malvado "Sombra" que quiere conquistar el mundo sembrando el miedo. Deberán proteger la inocencia y la imaginación de todos los niños aprovechando al máximo sus poderes.
Os dejo como siempre el trailer de la película.



dissabte, 3 de novembre del 2012

La Kidi i les carbasses/ Kidi y las calabazas


Una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LES CARBASSES
Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.
Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:
-Vés i cura, Pili!-
-Com dius?- vaig preguntar intrigada.
-Vés i cura, Pili!-
No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”
-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-
Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:
-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries” jejeje.-
-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-
Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.
Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.
Fins aviat!

Una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI Y LAS CALABAZAS
Por arte de magia aparecí en un campo lleno de calabazas. Grandes y pequeñas, había de color naranja pero también de color verde. Mirase donde mirase, todo estaba lleno de calabazas. Oscurecía y debía encontrar un lugar para pasar la noche, pero estaba demasiado cansada así que me quedé allí mismo.
Cuando ya dormía una música muy alegre me despertó. Eran las calabazas haciendo una danza en medio de la oscuridad. Enseguida me añadí al baile. No se dieron cuenta de mi presencia. Al cabo de un rato se detuvieron y se sentaron en círculo. Para no llamar la atención hice lo mismo. Entonces vi que una a una,se iban diciendo algo al oído hasta que llegaron a mí y la que tenía al lado me dijo:
-¡Ve y vida, Pili! -
-¿Cómo dices? - Pregunté intrigada.
-¡Ve y vida, Pili! -
No entendía nada. Una a una comenzaron a reír con ganas y yo cada vez estaba más desorientada y algo asustada. "¿Qué querría decir aquello? ¿Sería un mensaje en clave?”
-Perdonadme, pero no sé qué quiere decir eso de Pili... ¿Quién es Pili? -
Cuanto más preguntas hacía, más se reían y yo ya no sabía qué hacer. Finalmente la calabaza más pequeña del grupo se me acercó y me dijo:
-¡Bienvenida, Kidi! ¡Bienvenida, Kidi! Esto es lo que te tenía que decir mi compañera. Estábamos jugando a un juego y como siempre pasa con este juego, la última dice "tonterías" jejeje. -
-¿Un juego decís?...¿Qué tiene que ver Pili en este juego?... ¿Por qué “ve y vida”?. -
Aún se rieron más fuerte. Finalmente me lo explicaron ylo entendí. Se ve que estaban jugando al juego del teléfono, que consiste en pasarse un mensaje de oreja a oreja hasta que la última de todas dice lo que ha entendido, que normalmente no tiene nada que ver con lo que ha dicho la primera. Esto hizo que el mensaje inicial "¡Bienvenida Kidi!" se transformara hasta acabar diciendo "¡Ve y vida, Pili".
Hacía rato que se habían dado cuenta de mi presencia y sabían muy bien quién era y que me gustaban los juegos, por este motivo, tuvieron la genial idea de enseñarme un juego nuevo, jugando. Estuvimos jugando hasta que salió el primer rayo de sol, que hizo que una a una, regresaran a su estado natural, quietas y enganchadas a su mata, inmóviles y sin vida. Si quería volver jugar con ellas, tendría que esperar a que el sol se pusiera y así lo hice. Pasé varias noches jugando con mis amigas las calabazas, que cada noche me enseñaban un juego nuevo.
¡Hasta pronto!

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Cinema d'animació terroríficament divertit/ Cine de animación terroríficamente divertido

Aquest mes d'Octubre el cinema d'animació arriba de manera terrorífica. Recordant classics, com Frankenstein, Dràcula, etc., transporten a grans i petits al món dels monstres.
La primera a aterrar als cinemes ha estat Frankenwennie, la història d'un gosset reanimat pel seu jovenet amo, després d'haver-se mort. En Tim Burton n'és el director o sigui que pràcticament no fa falta dir res més, tots els que en som fans sabem quin estil tenen les seves pel·lícules. Aquesta està rodada en "stop motion" un procés força laboriós del que ja n'he parlat en alguna ocasió.

Este mes de Octubre el cine de animación llega de manera terrorífica. Recordando clásicos, como Frankenstein, Drácula, etc., transportan a grandes y pequeños al mundo de los monstruos. 
La primera en aterrizar en los cines ha sido Frankenwennie, la historia de un perrito reanimado por su jovencito dueño, después de haberse muerto. Tim Burton es el director de este film, o sea que prácticamente no hace falta decir nada más, todos los que somos fans sabemos qué estilo tienen sus películas. Esta está rodada en "stop motion" un proceso bastante laborioso del que ya he hablado en alguna ocasión.


La segona és Hotel Transilvania un film d'animació que narra la història d'una família de Dràcules que viu en un hotel de luxe ple de monstres on no hi poden anar els humans, però n'hi arriba un de jovenet que s'enamora de la filla. Una divertida història per a grans i petits amb monstres de tot tipus.

La segunda es el Hotel Transilvania un film de animación que narra la historia de una familia de Drácula que vive en un hotel de lujo lleno de monstruos donde no pueden ir los humanos, pero hay llega uno jovencito que se enamora de la hija. Una divertida historia para grandes y pequeños con monstruos de todo tipo.



Aquí teniu un tràiler de cadascuna. 
Aquí os dejo el trailer de cada una. 




dijous, 4 d’octubre del 2012

Una nova aventura de la Kidi:" La tardor" /Una nueva aventura de Kidi: "El otoño"

Comencem el mes d'Octubre amb una nova aventura de la Kidi de la revista Kids: LA TARDOR.

Després d'anar a l'escola durant unes setmanes en el Poble de Colors, havia après moltes coses. Però havia arribat l'hora de seguir el meu viatge. Quan ho vaig comentar als meus companys de classe, em van dir que la única manera de poder sortir del poble era a la nit quan tothom dormia, si no, m'hauria de quedar fins que finalitzés el curs, ja que era una de les condicions per haver participat a la festa.
Aquella mateixa nit em vaig llevar amb molt de compte de no fer soroll i em vaig escapar. No vaig parar de córrer fins que el poble va desaparèixer de la meva vista.
Cansada, vaig aturar-me a reposar al costat d'un arbre i em vaig quedar adormida.
Deuria dormir molt perquè quan em vaig despertar, una capa de fulles m'havia cobert tot el cos. Me les vaig espolsar i de sobte vaig sentir:
- Podries donar les gràcies, no?-
-...Les gràcies?... Qui ho ha dit això?-
- Estic aquí sota a la porteta que hi ha a baix de tot de l'arbre. Em dic Adrià i sóc el Gnom de la Tardor.-
- Hola, jo sóc la Kidi i viatjo a llocs diferents per aprendre jocs nous..., perdona si no t'he donat les gràcies, però és que no sé perquè...-
-Vaig veure com et quedaves a dormir a sota del meu arbre i vaig pensar que tindries fred, per això t'he tapat amb les fulles.-
-...Doncs moltes gràcies, de debò, he dormit molt bé.-
El gnom em va explicar que a la tardor anava arbre per arbre, movent-los perquè els hi caiguessin totes les fulles de color marró. Després les posava en un sac i li servien per fer foc durant el fred hivern. Quan acabava amb tots els arbres, anava a acomiadar-se de tots els seus amics , els animalons que hivernaven i que no tornaria a veure fins a la primavera, o sigui que amb tota aquella feinada aquesta era l'època que tenia menys temps per descansar i jugar.
- Si vols jo t'ajudo a posar les fulles a dins dels sacs i així et queda temps per ensenyar-me un joc...- li vaig dir.
S'ho va pensar però finalment va acceptar i tot recollint les fulles, l'Adrià, m'anava explicant com es jugava a “Fer força”.
- Normalment jugo a aquest joc a la primavera amb els meus amics els conillets i els ocells. Agafem una corda i fem dos grups. Cada grup comença a tibar-la en sentit contrari. Guanya el grup que té més força i acaba arrossegant la corda i els contrincants cap a la seva banda... Què et sembla?-
-Sembla divertit!- vaig dir.
-Si, sobretot quan l'últim del grup que té més força estira tant que li patina la corda entre les mans i cau de cul, jajaja....-finalitzà.
Va ser un dia profitós, vaig ajudar a aquell gnom tan peculiar a fer la seva feina i vaig aprendre un joc nou per a la meva col·lecció. Després em vaig acomiadar i aquest cop, fent us dels meus poders màgics, vaig desaparèixer per anar a un món nou.


Empezamos el mes de Octubre con una nueva aventura de Kidi de la revista Kids: EL OTOÑO.

Después de ir a la escuela durante unas semanas en el Pueblo de Colores, había aprendido muchas cosas. Pero había llegado la hora de seguir mi viaje. Cuando lo comenté a mis compañeros de clase, me dijeron que la única manera de poder salir del pueblo era por la noche cuando todos dormían, si no, tendría que quedarme hasta que finalizara el curso, ya que era una de las condiciones por haber participado en la fiesta.
Esa misma noche me levanté con mucho cuidado de no hacer ruido y me escapé. No paré de correr hasta que el pueblo desapareció de mi vista.
Cansada, me detuve a descansar junto a un árbol y me quedé dormida.
Debería dormir mucho porque cuando me desperté, una capa de hojas me había cubierto todo el cuerpo. Me las sacudí y de repente oí:
-¿Podrías dar las gracias, no? -
- ...¿Las gracias? ... ¿Quién ha dicho eso? -
- Estoy aquí debajo en la puerta que hay abajo del todo del árbol. Me llamo Adrián y soy el Gnomo del Otoño. -
- Hola, yo soy Kidi y viajo a lugares diferentes para aprender juegos nuevos ..., perdona si no te he dado las gracias, pero es que no sé porqué... -
-Vi cómo te quedabas a dormir debajo de mi árbol y pensé que tendrías frío, por eso te he tapado con las hojas. -
- ... Pues muchas gracias, de verdad, he dormido muy bien. -
El gnomo me explicó que en otoño iba árbol por árbol, moviéndolos para que les cayeran todas las hojas de color marrón. Después las ponía en un saco y le servían para hacer fuego durante el frío invierno. Cuando terminaba con todos los árboles, iba a despedirse de todos sus amigos, los animales que hibernan y que no volvería a ver hasta la primavera, o sea que con toda aquella faena esta era la época en que tenía menos tiempo para descansar y jugar.
- Si quieres yo te ayudo a poner las hojas dentro de los sacos y así te queda tiempo para enseñarme un juego ...- le dije.
Lo pensó pero finalmente aceptó y recogiendo las hojas, Adrián, me iba explicando cómo se jugaba a "Hacer fuerza".
- Normalmente juego a este juego en primavera con mis amigos los conejitos y los pájaros. Cogemos una cuerda y hacemos dos grupos. Cada grupo comienza a tensar en sentido contrario. Gana el grupo que tiene más fuerza y ​​termina arrastrando la cuerda y los contrincantes hacia su lado... ¿Qué te parece? -
-¡Parece divertido! - Dije.
-Si, sobre todo cuando el último del grupo que tiene más fuerza tira tanto que le patina la cuerda entre las manos y cae de culo, jajaja....-finalizó.
Fue un día provechoso, ayudé a aquél gnomo tan peculiar a hacer su trabajo y aprendí un juego nuevo para mi colección. Luego me despedí y esta vez, haciendo uso de mis poderes mágicos, desaparecí para irme a un mundo nuevo.

Aprofito per donar les gràcies a Anna GS pel premi que ha donat a aquest bloc de contes.
GRÀCIES



dimarts, 4 de setembre del 2012

El conte de la Kidi: "El poble de colors"/ El cuento de Kidi: "El pueblo de colores"

Ja ha arribat el mes de Setembre i amb ell una nova aventura de la Kidi de la revista Kids

EL POBLE DE COLORS

Després de viatjar pel mar dies i dies, vaig arribar a un poblet molt especial. Em vaig acomiadar dels cavallets i vaig anar a veure qui vivia dins les cases de colors. No n'hi havia cap d'igual. Blava, verda, rosa, vermella... totes tenien un color diferent i el més sorprenent de tot, és que els habitants de les cases vestien amb teles dels mateix to.
-Bon dia!- vaig dir dirigint-me a una nena amb un vestit taronja.
-Bon dia, benvinguda al poble Colorí.-
-Sóc la Kidi, viatjo a diferents indrets per aprendre jocs i tradicions.-
-Que bé! Estàs de sort! Avui és l'últim dia abans de tornar a l'escola i celebrem una gran festa... Jugarem al joc del “fantasma”, vindran els Gegants i capgrossos, hi ha un espectacle de titelles i una gran orquestra ens farà dansar tota la tarda.-
No m'ho podia creure, sense quasi adonar-me'n un centenar de nens i nenes van sortir a rebre unes figures molt altes que anaven per parelles dansant al ritme d'uns musics que els acompanyaven: eren els Gegants. També els seguien uns homenets amb uns caps enormes.
Era un espectacle fantàstic i els colors de la roba i les cases eren espectaculars.
Quan van acabar de desfilar, van muntar un teatre petit i amb titelles van representar el conte de “La Caputxeta”.
La nena del vestit taronja, em va acompanyar tota l'estona, vam anar a trobar a la del vestit rosa, la del vestit blau i la del vestit groc, i també ens vam ajuntar amb el nen de color morat, el de color vermell, el de color verd i el de color blau.
-Vine Kidi, que jugarem al joc del “fantasma”!- digué la nena de groc.
-No sé com es juga a aquest joc...-
-Mira, els nens agafaran aquest llençol per les quatre puntes i l'aixecaran. Nosaltres ens posarem en fila i quan ens donin la senyal, començarem a passar per sota. Quan sentim que diuen: “s'apropa el fantasma”, haurem de córrer molt de pressa perquè quan diguin “fantasma”, baixaran el llençol quedarem atrapades i haurem perdut.-
-Que divertit!- vaig dir.
Vam jugar una llarga estona fins que va començar a sonar la música de l'orquestra Tricolor. Jugant i ballant vaig passar aquell fantàstic dia de festa. Quan es va acabar, em van regalar una motxilla plena de quaderns i llapis de colors. Molt agraïda em vaig acomiadar, però amb l'expressió de les seves cares vaig notar que alguna cosa passava.
-No pots marxar Kidi, t'hem regalat això perquè demà és el primer dia d'escola i has d'estar preparada.-
-...Però jo..., no...-
-Tothom que participa a la festa ha d'anar a l'escola, l'endemà.-
No m'ho podia creure, però així va ser. Em vaig quedar i vaig tenir el meu primer dia d'escola...
En la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir marxar del Poble de Colors.


Ya ha llegado el mes de Septiembre y con él una nueva aventura de Kidi de la revista Kids:

EL PUEBLO DE COLORES
Después de viajar por el mar días y días, llegué a un pueblecito muy especial. Me despedí de los caballitos y fui a ver quién vivía dentro de las casas de colores. No había ninguna igual. Azul, verde, rosa, roja... todas tenían un color diferente y lo más sorprendente de todo, es que los habitantes de las casas vestían con telas del mismo tono.
-¡Buenos días!- Dije dirigiéndome a una niña con un vestido naranja.
-Buenos días, bienvenida al pueblo Colorín. -
-Soy Kidi, viajo a diferentes lugares para aprender juegos y tradiciones. -
-¡Qué bien! ¡Estás de suerte! Hoy es el último día antes de volver a la escuela y celebramos una gran fiesta... Jugaremos al juego del "fantasma", vendrán los Gigantes y cabezudos, hay un espectáculo de títeres y una gran orquesta nos hará bailar toda la tarde. -
No me lo podía creer, sin casi darme cuenta, un centenar de niños y niñas salieron a recibir unas figuras muy altas que iban por parejas danzando al ritmo de unos músicos que los acompañaban: eran los Gigantes. También les seguían unos hombrecillos con unas cabezas enormes.
Era un espectáculo fantástico y los colores de la ropa y las casas eran espectaculares.
Cuando terminaron de desfilar, montaron un teatro pequeño y con títeres representaron el cuento de "Caperucita".
La niña del vestido naranja, me acompañó todo el tiempo, fuimos a encontrar a la del vestido rosa, la del vestido azul y la del vestido amarillo, y también nos juntamos con el niño de color morado, el de color rojo , el de color verde y el azul.
-¡Ven Kidi jugaremos al juego del "fantasma"! - Dijo la niña de amarillo.
-No sé cómo se juega a este juego... -
-Mira, los niños cogerán este sábana por las cuatro puntas y la levantarán. Nosotros nos pondremos en fila y cuando nos den la señal, empezaremos a pasar por debajo. Cuando oigamos que dicen: "se acerca el fantasma", tendremos que correr muy deprisa porque cuando digan "fantasma", bajarán la sábana quedaremos atrapadas y habremos perdido. -
-¡Qué divertido! - Dije.
Jugamos un largo rato hasta que empezó a sonar la música de la orquesta Tricolor. Jugando y bailando pasé aquel fantástico día de fiesta. Cuando se acabó me regalaron una mochila llena de cuadernos y lápices de colores. Muy agradecida me despedí, pero con la expresión de sus caras noté que algo pasaba.
-No puedes irte Kidi, te hemos regalado esto porque mañana es el primer día de escuela y tienes que estar preparada. -
-... Pero yo..., no... -
-Todos los que participan en la fiesta tienen que ir a la escuela al día siguiente. -
 No me lo podía creer, pero así fue. Me quedé y tuve mi primer día de escuela ...
En mi próxima aventura os explicaré cómo conseguí irme del Pueblo de Colores.


dijous, 16 d’agost del 2012

S'estrena Pirates! una pel·lícula "Stop Motion"/Se estrena ¡Piratas! una película "Stop Motion"

Aquest divendres s'estrena Pirates!, produïda per Aardman i Sony Pictures, és una pel·lícula d'animació en 3D i "Stop Motion". A part de les veus de Hugh Grant a la versió original, d'Andrés Iniesta i José Coronado a la versió espanyola i de Piqué a la versió en català, vull destacar dues coses d'aquest film: la primera, que promet ser una gran comedia per fer riure a grans i petits, la segona, la feinada que té fer una pel·lícula en "Stop Motion". No destacaré gaire cosa més, només us recomano que no us perdeu el vídeo i fotografies que penjo (després de l'entrada en castellà) de "com es va fer", us donarà una idea del treball i l'esforç d'aquesta gent que fan de l'animació un art.


Este viernes se estrena ¡Piratas! producida por Aardman y Sony Pictures es una película de animación en 3D y "Stop Motion". Aparte de las voces de Hugh Grant en la versión original, de Andrés Iniesta y José Coronado en la versión española y de Piqué en la versión en catalán, quiero destacar dos cosas de este film: la primera, que promete ser una gran comedia para hacer reír a grandes y pequeños, la segunda, la cantidad de trabajo que tiene hacer una película en "Stop Motion". No destacaré mucho más, sólo os recomiendo que no os perdáis el vídeo y fotografías que cuelgo de "cómo se hizo", os dará una idea del trabajo y el esfuerzo de esta gente que hacen de la animación un arte.








dijous, 9 d’agost del 2012

Estrena de la pel·lícula de Disney-Pixar: Brave (Indomable)/Estreno de la película de Disney Pixar: Brave (Indomable)

Per fi arriba als cinemes una de les pel·lícules més esperades de Disney-Pixar: Brave ( Indomable). La història en aquesta ocasió, té una protagonista pèl-roja anomenada Mérida que tot i ser una princesa, és una arquera molt bona que busca el camí a seguir a la vida. Mérida desafia una ancestral costum creant el caos al regne, a més demana ajuda a l'excèntrica bruixa que li concedirà un desig que resultarà terrible. Haurà de fer servir tots els seus recursos i habilitats per acabar amb la terrible maldició. 
Animació amb segell Disney-Pixar que pel que sé, deixarà encantats a grans i petits que sortiran dels cinemes satisfets amb aquesta història d'aventures on l'heroina és una adolescent amb caràcter. Si alguna cosa s'ha de destacar, és els gran nivell de l'animació per exemple, el cabell de la Mérida, sembla real en tots els moments de la pel·lícula. Suposo que al ser una gran admiradora del gènere i de la productora, només puc dir coses bones per aquest motiu... Jo no me la perdo!
Aquí us deixo unes imatges i el tràiler amb comentaris dels seu director, productora i protagonistes, a sota de l'entrada en castellà.









Por fin llega a los cines una de las películas más esperadas de Disney-Pixar: Brave (Indomable). La historia en esta ocasión, tiene una protagonista pelirroja llamada Mérida que a pesar de ser una princesa, es una arquera muy buena que busca el camino a seguir en la vida. Mérida desafía una ancestral costumbre creando el caos en el reino, además pide ayuda a la excéntrica bruja que le concederá un deseo que resultará terrible. Deberá utilizar todos sus recursos y habilidades para acabar con la terrible maldición.
Animación con sello Disney-Pixar que por lo que sé, dejará encantados a grandes y pequeños que saldrán de los cines satisfechos con esta historia de aventuras, donde la heroína es una adolescente con carácter. Si algo hay que destacar, es el gran nivel de la animación por ejemplo, el cabello de Mérida, parece real en todos los momentos de la película. Supongo que al ser una gran admiradora del género y de la productora, sólo puedo decir cosas buenas o sea que... ¡Yo no me la pierdo!
Aquí os dejo el trailer con comentarios de su director, productora y protagonistas.









dilluns, 9 de juliol del 2012

El conte d'estiu de la Kidi/ El cuento de verano de Kidi

Aquest estiu la Kidi de la revista Kids coneix a una estrella de mar i a Neptú:


LA KIDI I L'ESTRELLA DE MAR
El coet en el que viatjava va anar a caure a una illa. Al principi, vaig pensar que estava deserta, quan ja creia que no hi trobaria ningú, vaig sentir uns crits:
-Auxili, auxili!-
De seguida vaig córrer cap al lloc d'on provenien. Era una platja de sorra fina i blanca rodejada de palmeres. Per més que mirés, no veia res ni ningú. Finalment, vaig veure una petita estrella de mar asseguda al costat d'una roca.
-Com hi has vingut a parar fins aquí? Estàs molt lluny de l'oceà!-
-He sortit a jugar amb les meves germanes i una onada molt grossa m'ha arrossegat lluny d'elles. Quan he volgut tornar, m'he adonat que no podia i he començat a cridar, llavors has arribat tu. Em pots acompanyar a l'aigua?-
-I tant!- vaig dir agafant-la amb molta cura.
-Moltes gràcies. Com et dius?-
-Sóc la Kidi, viatjo per diferents mons en busca d'aventures i per aprendre jocs nous però el mitjà de transport que m'ha portat fins aquí ja no serveix perquè s'ha apagat i no es pot tornar a encendre, o sigui que m'hauré de quedar en aquesta illa fins que trobi la manera de sortir-ne. A què jugàveu quan t'has perdut?-
-A fet i amagar... Potser Neptú et pot ajudar, si vols t'acompanyo a veure'l- digué l'estrella.
-Neptú dius?-
-Si, és el déu del mar i pot trobar-te un mitjà de transport per portar-te a un altre lloc.-
-Moltes gràcies, però no et voldria molestar, deus voler anar amb les teves germanes. Potser estan preocupades per tu...-
-No és molèstia, a més a més, casa meva està de camí i podré veure-les.-
Durant el trajecte li vaig preguntar com es jugava a fet i amagar.
- És molt divertit. Un dels jugadors corre perseguint als altres, si els toca, el primer que ha estat tocat para a la pròxima partida. Els que no persegueixen han d'amagar-se i intentar anar fins el lloc on està el perseguidor...-
I així sense adonar-me'n vam arribar fins a on vivia l'estrella. Les seves germanes es van posar molt contentes al veure-la.
Després vam anar a veure Neptú que ens va rebre de seguida.
L'estrella li va explicar que l'havia ajudat a tornar al mar i que necessitava un transport per viatjar a un altre lloc. Sense pensar-s'ho, va avisar els cavallets de mar. Em van convidar a pujar en un dels carros que portaven i, acomiadant-me molt agraïda de l'estrella i Neptú, vam viatjar per tot l'oceà fins a la meva nova aventura.

Il·lustració:  Marina L. Aceituno
Este verano Kidi de la revista Kids conoce a una estrella de mar y a Neptuno:

KIDI Y LA ESTRELLA DE MAR
El cohete en el que viajaba fue a caer en una isla. Al principio, pensé que estaba desierta, cuando ya creía que no encontraría nadie, oí unos gritos:
-Auxilio, auxilio! -
Enseguida corrí hacia el lugar de donde provenían. Era una playa de arena fina y blanca rodeada de palmeras. Por más que mirara, no veía nada ni nadie. Finalmente, vi una pequeña estrella de mar sentada junto a una roca.
-¿Cómo has venido a parar hasta aquí? Estás muy lejos del océano! -
-He salido a jugar con mis hermanas y una ola muy grande me ha arrastrado lejos de ellas. Cuando he querido volver, me he dado cuenta que no podía y he empezado a gritar, entonces has llegado tú. Me puedes acompañar al agua? -
-¡Por supuesto! - Dije cogiéndola con mucho cuidado.
-Muchas gracias. ¿Cómo te llamas? -
-Soy Kidi, viajo por diferentes mundos en busca de aventuras y para aprender juegos nuevos pero el medio de transporte que me ha traído hasta aquí ya no sirve porque se ha apagado y no se puede volver a encender, o sea que me tendré que quedar en esta isla hasta que encuentre la manera de salir. ¿A qué jugabais cuando te has perdido?- -A las escondidas... Quizás Neptuno te puede ayudar, si quieres te acompaño a verlo-dijo la estrella.
-¿Neptuno dices? -
-Si, es el dios del mar y puede encontrarte un medio de transporte para llevarte a otro lugar. -
-Muchas gracias, pero no quisiera molestar, querrás ir con tus hermanas. Quizás están preocupadas por ti ... -
-No es molestia, además, mi casa está de camino y podré verlas.
-Durante el trayecto le pregunté cómo se jugaba al escondite.
- Es muy divertido. Uno de los jugadores corre persiguiendo a los otros, si les toca, el primero que ha sido tocado para la próxima partida. Los que no persiguen deben esconderse y tratar de ir hasta el lugar donde está el perseguidor ... -
Y así sin darme cuenta llegamos hasta donde vivía la estrella. Sus hermanas se pusieron muy contentas al verla. Después fuimos a ver a Neptuno que nos recibió en seguida. La estrella le explicó que le había ayudado a volver al mar y que necesitaba un transporte para viajar a otro lugar. Sin pensárselo, avisó a los caballitos de mar. Me invitaron a subir en uno de los carros que llevaban y, despidiéndome muy agradecida de la estrella y Neptuno, viajamos por todo el océano hasta mi nueva aventura.




divendres, 29 de juny del 2012

Estrena de pel·lícula d'animació infantil/ Estreno de película de animación infantil

El divendres és dia d'estrenes i avui 29 de Juny n'hi ha una de molt esperada pel públic infantil. "Ice Age 4. La formació dels continents." La 20th Century Fox i Blue Sky Studios segueixen exprimint la pel·lícula que tan d'èxit els va donar al 2002. En aquesta ocasió Scrat que segueix amb l'eterna persecució de la gla tindrà conseqüencies que canviaran el món, un cataclisme continental que desencadenarà una gran aventura pels amics Manny, Diego i Sid. El grup es trobarà amb uns pirates marins que els impediran tornar a casa. Diversió i entreteniment assegurat que refrescaran als més petits aquest estiu tan calurós. Us deixo unes imatges de la pel·lícula i el tràiler a sota de l'entrada en castellà.





El viernes es día de estrenos y hoy 29 de Junio ​​hay una muy esperada para el público infantil. "Ice Age 4. La formación de los continentes." La 20th Century Fox y Blue Sky Studios siguen exprimiendo la película que tanto éxito les dio en 2002. En esta ocasión Scrat que sigue con la eterna persecución de la bellota tendrá consecuencias que cambiarán el mundo, un cataclismo continental que desencadenará una gran aventura para la manada Manny, Diego y Sid. El grupo de amigos se encontrará con unos piratas marinos que les impedirán volver a casa. Diversión y entretenimiento asegurado que refrescarán a los más pequeños este verano tan caluroso. Aquí tenéis el trailer.







dilluns, 4 de juny del 2012

La Kidi i la revetlla de Sant Joan/ Kidi y la verbena de San Juan

Amb l'arribada del mes de Juny, la Kidi  de la revista Kids coneix com celebrem la revella de Sant Joan.
LA KIDI, LES FOGUERES I ELS PETARDS
En aquesta ocasió, el globus em va portar a aterrar a una platja de sorra blanca d'un poblet costaner. Quan hi vaig arribar, tots els seus habitants portaven objectes de fusta i paper a la vora del mar i els amuntegaven l'un sobre l'altre.
Estaven tan atrafegats que no es van adonar de la meva presència, fins que...
-Aaaaai!!!- vaig cridar. -Qui m'estira de la cua?-
-Hola em dic Núria. I tu qui ets?- digué una nena amb dues cues molt gracioses.
-Sóc la Kidi, vinc de molt lluny i m'agraden molt els jocs, cantar i ballar.-
-Que bé!- va dir la Núria. -Vine amb mi que t'ensenyaré una cosa...-
La nena em va agafar de la mà i em va portar a prop d'una de les piles de fusta.
-Per què amuntegueu totes aquestes fustes?-
-Avui celebrem que comença el solstici d'estiu i que el sol està més estona amb nosaltres. Però diuen que aquesta nit també surt el dimoni i per allunyar-lo de tots nosaltres, cremem fustes i objectes inservibles i així se'n va amb la cua entre les cames. Si et quedes aquesta nit, veuràs com encenem la foguera i sopem i tirem petards al seu voltant.-
Vaig acceptar encantada i vaig estar tota la tarda ajudant-los a portar tot tipus de coses perquè la pila fos més grossa.
Al vespre, amb les últimes estones de sol, van encendre la foguera i va començar la festa. Tots estaven molt contents i la música i els petards corrien per tot arreu. El que més m'agradava de tot eren els coets que sortien disparats cap el cel.
Després de sopar i ballar, vaig veure com molts s'estiraven a la sorra de la platja i miraven les estrelles. Vaig voler fer el mateix i vaig anar al globus a buscar la meva motxilla on guardava tot el necessari per passar una nit a l'aire lliure. Però no el vaig trobar. Havia desaparegut!
-Que heu vist el meu globus?- preguntava a tothom que passava per allà, però ningú l'havia vist. Finalment vaig arribar a prop d'una foguera on hi vaig trobar la motxilla. Allà segur que sabrien alguna cosa.
-Ah! Era el teu globus allò?- digué un senyor senyalant-me el foc.-Ens hem pensat que algú l'havia portat per cremar i l'hem llençat a la foguera...-
-Pobre de mi! Què faré ara?-
La Núria, que m'havia acompanyat tota l'estona, em va tornar a agafar de la mà i em va portar fins on havíem sopat.
-Mira Kidi, et regalo el meu coet. És el més gran que tinc i segur que et podrà portar fins allà on tu vulguis-
Molt agraïda m'hi vaig pujar a sobre, el van encendre i vaig sortir disparada cap a la meva pròxima aventura.


Con la llegada del mes de Junio, Kidi de la revista Kids conoce como celebramos la verbena de San Juan.
KIDI, LAS HOGUERAS Y LOS PETARDOS
En esta ocasión, el globo me llevó a aterrizar en una playa de arena blanca de un pueblecito costero. Cuando llegué, todos sus habitantes llevaban objetos de madera y papel a orillas del mar y los amontonaban uno encima del otro.
Estaban tan atareados que no se dieron cuenta de mi presencia, hasta que...
-¡Aaaaai! - Grité. -¿Quién me tira de la cola? -
-Hola me llamo Núria. ¿Y tú quién eres? - Dijo una niña con dos colas muy graciosas.
-Soy Kidi, vengo de muy lejos y me gustan mucho los juegos, cantar y bailar. -
-¡Qué bien!- Dijo Núria. -Ven conmigo, te enseñaré algo...-
La niña me cogió de la mano y me llevó cerca de una de las pilas de madera.
-¿Por qué amontonáis todas estas maderas?-
-Hoy celebramos que comienza el solsticio de verano y que el sol está más rato con nosotros. Pero dicen que esta noche también sale el demonio y para alejarlo de todos nosotros, quemamos maderas y objetos inservibles y así se va con el rabo entre las piernas. Si te quedas esta noche, verás como encendemos la hoguera y cenamos y tiramos petardos a su alrededor.-
Acepté encantada y estuve toda la tarde ayudando a llevar todo tipo de cosas para que la pila fuera más grande.
Por la noche, con los últimos rayos de sol, encendieron la hoguera y empezó la fiesta. Todos estaban muy contentos y la música y los petardos corrían por todas partes. Lo que más me gustaba de todo eran los cohetes que salían disparados hacia el cielo.
Después de cenar y bailar,vi como muchos se tumbaban en la arena de la playa y miraban las estrellas. Quise hacer lo mismo y fui al globo a buscar mi mochila donde guardaba todo lo necesario para pasar una noche al aire libre. Pero no lo encontré. ¡Había desaparecido!
-¿Habéis visto mi globo?- Preguntaba a todo el que pasaba por allí, pero nadie lo había visto. Finalmente llegué cerca de una hoguera donde encontré la mochila. Allí seguro que sabrían algo.
-¡Ah! ¿Era tu globo aquello? - Dijo un señor señalándome el fuego. -Nos hemos pensado que alguien lo había traído para quemar y lo hemos tirado a la hoguera...-
-¡Pobre de mí! ¿Qué haré ahora?-
Núria, que me había acompañado todo el rato, me volvió a coger de la mano y me llevó hasta donde habíamos cenado.
-Mira Kidi, te regalo mi cohete. Es el más grande que tengo y seguro que te podrá llevar hasta donde tú quieras-
Muy agradecida me subí encima, lo encendieron y salí disparada hacia mi próxima aventura.


dijous, 17 de maig del 2012

Els cadells i el codi de Marco Polo(Estrena)/Los cachorros y el código de Marco Polo (Estreno)

Aquest cap de setmana s'estrena una pel·lícula d'animació de producció espanyola-italiana. La història està basada en la sèrie d'animació "Els cadells". En el llargmetratge, els cadells viuen a diferents llocs del món. Però s'han de trobar per salvar la ciutat de Venècia d'una malvada bruixa que vol assecar els canals. Viuran un munt d'aventures buscant el codi de "Marco Polo" que és un llibre màgic ple d'encanteris. 
Que es facin bones pel·lícules d'animació a Espanya és cada cop més habitual i aquesta no és una excepció, per tant si no teniu res a fer aquest cap de setmana, us recomano que l'aneu a veure amb els més petits de la casa.
Aquí us deixo la imatge del cartell i el tràiler com sempre, a sota de l'entrada en castellà.



Este fin de semana se estrena una película de animación de producción española-italiana.La historia está basada en la serie de animación "Los cachorros". En el largometraje, los cachorros viven en diferentes lugares del mundo. Pero se tiene que reunir para salvar la ciudad de Venecia de una malvada bruja que quiere secar los canales. Vivirán un montón de aventuras buscando el código de "Marco Polo" que es un libro mágico lleno de hechizos.
Que se hagan buenas películas de animación en España es cada vez más habitual y esta no es una excepción, por lo tanto si no tenéis nada que hacer este fin de semana, os recomiendo que vayáis a verla con los más pequeños de la casa.
Aquí podéis ver el trailer.