ELS
TRES BOLETS
Després
de viatjar durant molts dies sense tenir molt clar cap a on anar, vam
veure un camí que ens va cridar l'atenció pel color vermellós de
la terra.
Vam
decidir seguir-lo per veure a on ens portava. No feia gaire que
caminàvem i ja ens vam trobar el primer encreuament. Hi havia dos
cartells, un que senyalava cap a la dreta i l'altre a l'esquerra. El
primer portava cap a un poble anomenat “Terra-roja” i el segon
cap a “Els Tres Bolets”.
La
Kira va voler anar cap a aquest ultim i sense pensar-ho molt hi vaig
accedir.
Portàvem
hores i hores caminant per aquell camí que semblava no acabar mai.
Vam decidir descansar una mica i allà mateix va aparèixer el primer
bolet.
-Benvingudes,
Kidi i Kira!- digué.
-Bon
dia! Com saps els nostre noms?-preguntà la Kira.
-Sóc
el Bolet que tot ho sap, us estava esperant. Si encerteu
l'endevinalla que ara us diré podreu seguir el camí si no us haureu
d'estar amb mi fins que s'acabi la tardor.-
-Però
això no ens ho pots fer, tenim ganes d'arribar al poble dels “Tres
Bolets”-
-No
existeix tal poble, aquest és el camí dels Tres Bolets no el poble.
Jo sóc el primer, contesteu l'endevinalla i podreu cercar el segon.
Preparades?
Què
és allò que xiula sense boca, corre sense peus, t'acaricia la cara
i tu no la veus?-
-La
sé, la sé!- cridà contenta la Kira. -El vent!-
-Molt
bé doncs, tal i com us he promès podeu continuar el viatge. Molta
sort!-
Vam
continuar animades de saber que no ens seria difícil contestar les
endevinalles que ens preguntarien els dos bolets que ens faltaven.
Caminàvem atentes per trobar el segon.
-Benvingudes,
Kidi i Kira!-
-Bon
dia, tu també ho saps tot?- vaig preguntar.
-No,
jo sóc el Bolet que tot ho busca. Heu de trobar pels voltant del
camí un amic meu que s'amaga molt i molt bé. Es diu Camagroc. Si el
trobeu podreu continuar.-
Aquest
cop no es tractava de pensar en una resposta i la veritat ens va
costar força de trobar en Camagroc, però després de buscar i
remenar entre el sotabosc, el vam trobar.
-Molt
bé!- digué el segon Bolet. -Ja podeu avançar fins al tercer Bolet.
Molta sort!-
Després
de dues hores de camí vam trobar-lo. Com els altres, ja ens
esperava. Ens va assenyalar el final del camí. Hi havia dos bolets
molt semblants i ens va preguntar quin dels dos era verinós. Si
l'encertàvem seriem lliures sinó, hauríem de passar la tardor amb
el tercer Bolet.
La
Kira era una experta boletaire, però la semblança era tant gran,
que dubtava molt a l'hora d'escollir. Finalment es va decidir per un.
-El
de la dreta és el verinós.- Digué.
El
tercer Bolet es va quedar callat uns segons. La impaciència de la
Kira no podia més i digué:
-Va,
diga'm si l'he encertat sis plau, diga'm-ho ja!-
-Estic
molt sorprès, pocs han estat els que han passat les proves dels Tres
Bolets, us felicito. Podeu continuar el vostre camí.
Al
cap d'una estona lluny d'allà, li vaig preguntar a la Kira com havia
sabut quin era el bolet verinós. Em va contestar que sense que
s'adonés havia agafat el llibre màgic i havia escrit que sortien
del camí sense problemes.
Una
vegada més el llibre màgic ens havia ajudat a sortir d'un enrenou.
Fins
la propera aventura!
LAS
TRES SETAS
Después
de viajar durante muchos días sin tener muy claro hacia dónde ir,
vimos un camino que nos llamó la atención por el color rojizo de la
tierra.
Decidimos
seguirlo para ver dónde nos llevaba. No hacía mucho que caminábamos
y ya nos encontramos el primer cruce. Había dos carteles, uno que
señalaba hacia la derecha y otro a la izquierda. El primero llevaba
hacia un pueblo llamado "Tierraroja" y el segundo hacia
"Las Tres Setas".
La
Kira quiso ir hacia este último y sin pensarlo mucho accedí.
Llevábamos
horas y horas caminando por aquel camino que parecía no acabar
nunca. Decidimos descansar un poco y allí mismo apareció la primera
seta.
-¡Bienvenidas,
Kidi y Kira! - Dijo.
-¡Buenos
días! ¿Como sabes nuestros nombres? -Preguntó Kira.
Soy
la Seta que todo lo sabe, os estaba esperando. Si aciertais la
adivinanza que ahora os diré podréis seguir el camino si no
tendréis que estar conmigo hasta que se acabe el otoño.-
-Pero
eso no nos lo puedes hacer, tenemos ganas de llegar al pueblo de
“LasTres Setas" -
No
existe tal pueblo, este es el camino de las Tres Setas no el pueblo.
Yo soy la primera, contestad la adivinanza y podréis buscar a la
segunda. ¿Preparadas?
“¿Qué
es lo que silba sin boca, corre sin pies, te acaricia la cara y tú
no la ves? -
-La
sé, la sé! - Gritó contenta Kira. -¡El Viento! -
-¡Muy
bien! Tal y como os he prometido podéis continuar el viaje. ¡Mucha
suerte! -
Continuamos
animadas, al saber que no nos sería difícil contestar las
adivinanzas que nos preguntarían los dos setas que nos faltaban.
Caminábamos atentas para encontrar la segunda.
-¡Bienvenidas,
Kidi y Kira! -
-Buenos
días. ¿Tú también lo sabes todo? - Pregunté.
-No,
yo soy laSeta que todo lo busca. Debéis encontrar por los
alrededores del camino a un amigo mío que se esconde muy bien. Se
llama “Camagroc”. Si lo encontráis podréis continuar.-
Esta
vez no se trataba de pensar en una respuesta y la verdad nos costó
bastante encontrar el “Camagroc” , pero después de buscar y
remover por todas partes lo encontramos.
-¡Muy
bien! - Dijo la segunda Seta. Ya podéis avanzar hasta la tercera
Seta. ¡Mucha suerte! -
Después
de dos horas de camino la encontramos. Como las demás, ya nos
esperaba. Nos señaló el final del camino. Había dos setas muy
parecidas y nos preguntó cuál de los dos era venenosa. Si
acertábamos seríamos libres sino, tendríamos que pasar el otoño
con la tercer Seta.
Kira
era una experta en setas, pero el parecido era tan grande, que dudaba
mucho a la hora de escoger. Finalmente se decidió por una.
-La
de la derecha es la venenosa- Dijo.
La
tercera Seta se quedó callada unos segundos. La impaciencia de Kira
no podía más y dijo:
-¡Venga,
dime si he acertado por favor, dímelo ya! -
Estoy
muy sorprendida, pocos han sido los que han pasado las pruebas de las
Tres Setas, os felicito. Podéis continuar vuestro camino.
Al
cabo de un rato lejos de allí, le pregunté a Kira como había
sabido cuál era la seta venenosa. Me contestó que sin que se diera
cuenta había cogido el libro mágico y había escrito que salían
del camino sin problemas.
Una
vez más el libro mágico nos había ayudado a salir de un problema.
¡Hasta
la próxima aventura!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada