El
dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una
petita illa deshabitada.
La Kira tenia ganes de prendre el
sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic.
Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien
portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que
semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va
apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant
voltes per el mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va
dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha
vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt
puntual.-
-Si vols t'ajudem a buscar-lo, sóc
molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim
sort-
La Kira es va posar les seves
ulleres de buceig, les aletes i sense pensar's-ho, es va tirar a
l'aigua.
Al cap de força estona va sortir
cansada i decepcionada:
-No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d'aquella roca, prop
de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta
calor.-
-Me n'hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m'anava neguitejant.
Começava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la
gavina no parava de donar voltes i cridar.
Finalment vam veure com venien tots
dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué
enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó
dels mals endreços i buscant, buscant m'he quedat adormit.- Digué
en Martí.- Després ha vingut la Kira i m'ha dit que m'estaves
esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci
gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç perquè em
demostra que m'aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la
gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre
podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia
jugant a pilota, de la sorra a l'aigua, de l'aigua a la sorra,
gaudint d'un estiu en la millor companyia.
Tornem al setembre!
El
delfín y la gaviota
Viajamos
con el globo hasta una pequeña isla deshabitada.
Kira
tenía ganas de tomar el sol con un bañador nuevo que había creado
con el libro mágico. Tumbadas sobre la arena caliente, las olas iban
y venían acercándonos piedrecitas brillantes. Por el cielo volaba
una gaviota que parecía inquieta.
-Gaviotaaaaa.
- Gritó Kira.
La
gaviota al oírla se acercó.
-Buenos
días, bienvenidas! -
-¿Por
qué sobrevuelas el mar dando vueltas en el mismo sitio? ¿Qué
buscas? Pareces nerviosa. -
-Mi
amigo, el delfín Martín, me dijo ayer que esta mañana jugaría
conmigo a la pelota y aún no ha venido. Temo que le haya pasado
algo; siempre es muy puntual. -
-Si
quieres te ayudamos a buscarlo, soy muy buena nadadora-explicó Kira.
-Muchas
gracias, a ver si tenemos suerte-
Kira
se puso sus gafas de buceo, las aletas y sin pensar-lo, se tiró al
agua.
Al
cabo de bastante rato salió cansada y decepcionada:
-No
lo encuentro, lo siento gaviota. -
-No
puede ser. ¿Has mirado en su casa? -
-No.
¿Dónde está? -
-Allí,
debajo de esa roca cerca de las palmeras. Siempre descansa allí
porque dice que no hace tanto calor. -
-¡Me
voy pues! -
Yo
mientras tanto me iba inquietandor. Empezaba a preocuparme que le
hubiera pasado algo y la gaviota no paraba de dar vueltas y gritar.
Finalmente
vimos como venían ambos con una gran sonrisa en la cara.
-¿Qué
os hace tanta gracia? - Dijo enfadada la gaviota.
-He
ido a buscar la pelota en el rincón de los trastos y buscando,
buscando me he quedado dormido. - Dijo Martín. - Después ha venido
Kira y me ha dicho que me estabas esperando y que estabas muy
preocupada por mí. No es que me haga gracia que estuvieras
preocupada, pero me hace feliz porque me demuestra que me aprecias de
verdad. ¡Muchas gracias! -
Al
oír estas palabras, la gaviota, también sonrió y dijo:
-Bueno
pues. ¿Jugamos? Ahora somos cuatro podemos jugar todos, ¿qué os
parece? -
-¡Y
tanto! ¡Nos gusta mucho jugar! -
Y
así fue como pasamos el día jugando a la pelota, de la arena en el
agua, del agua a la arena, disfrutando de un verano en la mejor
compañía.
¡Volvemos
en septiembre!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada