LA
NIT DE NADAL
S'apropaven les festes de Nadal i la
Kira i jo, buscàvem un lloc on passar-les. Primer, vam pensar anar
a un lloc ple de neu per gaudir d'unes vacances blanques. Després,
vam creure que seria millor un lloc càlid on no passar fred. Però
finalment, vam decidir que les passaríem amb un amic de la Kira.
Vam arribar a casa seva la tarda abans
de Nadal. No hi havia ningú, però ens havia deixat la clau a sota
d'un test al costat de la porta. La llar de foc estava encesa, la
casa plena de guarniments nadalencs i a la cuina hi bullia una olla
plena de brou que feia una oloreta...
-On és el teu amic? No deu ser gaire
lluny...-
-Vindrà molt aviat ja ho veuràs...-
contestà la Kira.
Però les hores passaven i no venia
ningú.
-Ja quasi és de nit i el brou ja està
llest. Parem taula i sopem o esperem una mica més?-
-Carai Kidi! Sempre sóc jo la
impacient i avui, en canvi, la que tens pressa ets tu!-
-Es que m'agradaria anar a dormir a
veure si demà tinc un regal de Nadal.-
-Espera una mica més i veuràs quina
sorpresa.-
Vam esperar una estona més i
finalment:
-Toc,toc,toc..- van trucar a la porta.
- Qui deu ser? El teu amic no té una
altra clau?-
- No, deu ser ell.-
- Bona nit!- digué un noiet, vestit
tot de color marró i amb una barretina vermella.
-T'esperàvem de feia estona!-
-Perdoneu, però la nit de Nadal
sempre tinc molta feina. Sopem?-
La Kira i ell es miraven amb gran
complicitat i de tant en tant se'ls escapava una rialleta. Jo no
entenia res, però vaig gaudir molt escoltant les històries tant
extravagants que explicava aquell noiet; com un Nadal que havia anat
a casa d'una nena que plorava perquè li feia pena picar-lo amb un
bastó, o una altra que un nen no parava de donar-li pell de
mandarina per menjar. La veritat, és que eren unes històries ben
curioses.
Un cop vam haver acabat de sopar, el
noiet va agafar una manta es vam embolicar de cap a peus i va
desaparèixer. En el seu lloc, hi havia un tronc, amb quatre potes, i
una barretina vermella. No m'ho podia creure! Havíem sopat amb el
Tió! De cop totes les històries que ens havia explicat tenien
sentit.
-Què et sembla Kidi, agafem els
bastons?-
-Som-hi!
“Caga
tió, que et daré un cop de bastó; Tió,
tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga
una carbassa.
Caga tió, que et daré un cop de bastó...”
El
Tió ens va “cagar” moltes coses i el millor de tot, va ser que
vam passar una nit de Nadal en molt bona companyia.
Bon
Nadal!
LA
NOCHE DE NAVIDAD
Se
acercaban las fiestas de Navidad y Kira y yo , buscábamos un lugar
donde pasarlas . Primero, pensamos ir a un lugar lleno de nieve para
disfrutar de unas vacaciones blancas . Después, creímos que sería
mejor un lugar cálido donde no pasar frío. Pero finalmente ,
decidimos que las pasaríamos con un amigo de Kira .
Llegamos
a su casa la tarde antes de Navidad. No había nadie pero nos había
dejado la llave debajo de una maceta junto a la puerta. La chimenea
estaba encendida , la casa llena de adornos navideños y en la cocina
hervía una olla llena de caldo que olía muy bien...
-¿Dónde
está tu amigo ? No debe estar muy lejos... -
-
Vendrá muy pronto, ya lo verás - contestó Kira .
Pero
las horas pasaban y no venía nadie.
-
Ya casi es de noche y el caldo está listo . ¿Ponemos la mesa y
cenamos, o esperamos un poco más ? -
-
¡Caramba Kidi ! ¡Siempre soy yo la impaciente y hoy , en cambio ,
la que tienes prisa eres tú ! -
-Es
que me gustaría ir a dormir a ver si mañana tengo un regalo de
Navidad. -
-
Espera un poco más y verás qué sorpresa . -
Esperamos
un rato más y finalmente :
-
Toc, toc, toc .. - llamaron a la puerta.
-
¿Quién será? ¿Tu amigo no tiene otra clave ? -
-
No, debe ser él . -
-
¡Buenas noches ! - Dijo un muchacho , vestido todo de color marrón
y con una barretina roja .
-
¡Te esperábamos desde hacía rato ! -
-
Perdonad , pero la noche de Navidad siempre tengo mucho trabajo .
¿Cenamos ? -
Kira
y él se miraban con gran complicidad y de vez en cuando se les
escapaba una sonrisa . Yo no entendía nada, pero disfruté mucho
escuchando las historias tan extravagantes que contaba aquel muchacho
, como una Navidad que había ido a casa de una niña que lloraba
porque le daba pena golpearlo con un bastón , u otra que un niño no
paraba de darle piel de mandarina para comer. La verdad, es que eran
unas historias muy curiosas .
Cuando
acabamos de cenar , el muchacho cogió una manta se envolvió con
ella y desapareció . En su lugar , había un tronco , con cuatro
patas , y una barretina roja . No me lo podía creer ! Habíamos
cenado con el Tió ! Ahora todas las historias que nos había contado
tenían sentido.
-¿
Qué te parece Kidi , cogemos los bastones ? -
-
Vamos! " Caga tió , que te daré un golpe de bastón ; Tió ,
tió, caga turrón, si no tienes más caga dinero , si ya tienes
demasiado caga una calabaza . Caga tió , que te daré un golpe de
bastón ... "
El
Tió nos " cagó " muchas cosas y lo mejor de todo , fue
que pasamos una noche de Navidad en muy buena compañía .
Feliz
Navidad !
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada