Una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LES CARBASSES
Per art de màgia vaig aparèixer en
un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color
taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple
de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la
nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà
mateix.
Quan ja dormia una música molt alegre
em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la
foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva
presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en
rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig
veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van
arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:
-Vés i cura, Pili!-
-Com dius?- vaig preguntar intrigada.
-Vés i cura, Pili!-
No entenia res. Una a una van començar
a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica
espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”
-Perdoneu-me, però no sé què vol
dir això de la Pili... Qui és la Pili?-
Com més preguntes feia més reien i
jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la
colla se'm va apropar i em va dir:
-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi!
Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a
un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries”
jejeje.-
-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure
la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-
Encara van riure més fort. Finalment
m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al
joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a
orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que
normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va
fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés
fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.
Feia estona que s'havien adonat de la
meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs,
per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou,
tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de
sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural,
quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia
tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i
així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves
amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.
Fins aviat!
Una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI
Y LAS CALABAZAS
Por
arte de magia aparecí en un campo lleno de calabazas. Grandes y
pequeñas, había de color naranja pero también de color verde.
Mirase donde mirase, todo estaba lleno de calabazas. Oscurecía y
debía encontrar un lugar para pasar la noche, pero estaba demasiado
cansada así que me quedé allí mismo.
Cuando
ya dormía una música muy alegre me despertó. Eran las calabazas
haciendo una danza en medio de la oscuridad. Enseguida me añadí al
baile. No se dieron cuenta de mi presencia. Al cabo de un rato se
detuvieron y se sentaron en círculo. Para no llamar la atención
hice lo mismo. Entonces vi que una a una,se iban diciendo algo al
oído hasta que llegaron a mí y la que tenía al lado me dijo:
-¡Ve
y vida, Pili! -
-¿Cómo
dices? - Pregunté intrigada.
-¡Ve
y vida, Pili! -
No
entendía nada. Una a una comenzaron a reír con ganas y yo cada vez
estaba más desorientada y algo asustada. "¿Qué querría decir
aquello? ¿Sería un mensaje en clave?”
-Perdonadme,
pero no sé qué quiere decir eso de Pili... ¿Quién es Pili? -
Cuanto
más preguntas hacía, más se reían y yo ya no sabía qué hacer.
Finalmente la calabaza más pequeña del grupo se me acercó y me
dijo:
-¡Bienvenida,
Kidi! ¡Bienvenida, Kidi! Esto es lo que te tenía que decir mi
compañera. Estábamos jugando a un juego y como siempre pasa con
este juego, la última dice "tonterías" jejeje. -
-¿Un
juego decís?...¿Qué tiene que ver Pili en este juego?... ¿Por qué
“ve y vida”?. -
Aún
se rieron más fuerte. Finalmente me lo explicaron ylo entendí. Se
ve que estaban jugando al juego del teléfono, que consiste en
pasarse un mensaje de oreja a oreja hasta que la última de todas
dice lo que ha entendido, que normalmente no tiene nada que ver con
lo que ha dicho la primera. Esto hizo que el mensaje inicial
"¡Bienvenida Kidi!" se transformara hasta acabar diciendo
"¡Ve y vida, Pili".
Hacía
rato que se habían dado cuenta de mi presencia y sabían muy bien
quién era y que me gustaban los juegos, por este motivo, tuvieron la
genial idea de enseñarme un juego nuevo, jugando. Estuvimos jugando
hasta que salió el primer rayo de sol, que hizo que una a una,
regresaran a su estado natural, quietas y enganchadas a su mata,
inmóviles y sin vida. Si quería volver jugar con ellas, tendría
que esperar a que el sol se pusiera y así lo hice. Pasé varias
noches jugando con mis amigas las calabazas, que cada noche me
enseñaban un juego nuevo.
¡Hasta
pronto!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada