Un altre mes i una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA
KIDI I LA LLUNA
Després de tants viatges, vaig parar a descansar en un
petit poblet anomenat “Moonlight”. Li van posar aquest nom perquè
deien que la lluna es veia més grossa i més rodona des d'allà.
Estava tant cansada que aquella nit no vaig aconseguir veure-la. Al
dia següent, tothom que passava pel meu costat, em mirava de dalt a
baix i tot fent una rialla marxaven del meu costat.
Al
passar per davant d'una botiga, vaig veure el meu reflex en el vidre
de l'aparador. No m'ho podia creure! M'havia sortit barba! Ara
entenia per què tothom es reia de mi.
De
seguida vaig entrar a la primera barberia del poble.
-Bon dia tingui senyor barber... Que em pot afaitar
aquesta barba que m'ha sortit?-
-Li afaitaria de bona gana, però aquesta barba li ha
fet sortir la lluna i la lluna és la que li ha de fer marxar.-
-Com diu?-
-És la primera vegada que passa una nit a “Moonlight”,
oi? Si passes una nit en aquest poble i abans d'anar a dormir no veus
la lluna i li desitges bona nit, de bon matí et surt una barba que
per molt que afaitis, no desapareix.-
-I què he de fer perquè la lluna me la tregui?- vaig
preguntar incrèdula.
-Aquesta nit, quan es faci fosc, puja fins el turó que
hi ha al final del poble i demana-li perdó. Ah! I sobretot diga-li
bona nit, no te'n descuidis.-
Després dels bons consells que em va donar el meu nou
amic barber, vaig decidir tapar-me la cara el que em quedava de dia i
esperar que arribés la nit el més aviat possible.
Finalment vaig pujar fins on m'havia explicat i vaig
començar a cridar:
-Llunaaaaaa, llunaaaa!-
Però
la lluna estava allà mirant-me, sense dir ni fer res. En veure que
no obtenia cap resposta, vaig recordar les paraules del barber...
-Lluna, et demano que em perdonis si us plau. Bona nit!-
Esperant alguna contesta, em vaig quedar adormida en
aquell turó prop de “Moonlight”.
Quan els primers rajos de sol em van despertar, vaig
sortir corrent turó avall a veure si trobava algun mirall per veure
el resultat de la meva conversa amb la lluna.
La barba havia desaparegut! Estava molt contenta! Vaig
anar a trobar al barber i li vaig agrair molt tots els consells que
m'havia donat. Acomiadant-se, el meu amic em va dir:
-I recorda Kidi, no costa res dir “bona nit” quan
te'n vas a dormir, igual que “bon dia” quan et lleves al matí.-
![]() |
Il·lustració: Marina L. Aceituno |
Otro mes i una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI
Y LA LUNA
Después de
tantos viajes, paré a descansar en un pequeño pueblo llamado
"Moonlight". Le pusieron este nombre porque decían
que la luna se veía más grande y más redonda desde allí. Estaba
tan cansada que aquella noche no logré verla. Al día
siguiente, todo el mundo que pasaba por mi lado, me miraba de arriba
a abajo y riéndose se iban de mi lado.
Al
pasar por delante de una tienda, vi mi reflejo en el cristal del
escaparate. ¡No me lo podía creer! ¡Me había salido
barba! Ahora entendía por qué todo el mundo se reía de
mí.
Enseguida entré en la primera barbería del
pueblo.
-Buenos
días tenga señor barbero... ¿Me puede afeitar esta barba que me ha salido?-
-Le
afeitaría con mucho gusto, pero esta barba se la ha hecho salir la
luna y la luna es la que se la tendrá que quitar. -
-¿Cómo
dice? -
-Es la
primera vez que pasa una noche en "Moonlight", ¿verdad? Si
pasas una noche en este pueblo y antes de ir a dormir no ves la luna
y le deseas buenas noches, de madrugada te sale una barba que por
mucho que afeites, no desaparece. -
-¿Y
qué debo hacer para que la luna me la quite?- Pregunté
incrédula.
-Esta
noche, cuando oscurezca, sube hasta la colina que hay al final del
pueblo y pídele perdón. ¡Ah! Y sobre todo dile buenas
noches, no te olvides.- Después
de los buenos consejos que me dio mi nuevo amigo barbero, decidí
taparme la cara lo que me quedaba de día y esperar a que llegara la
noche lo más pronto posible.
Finalmente
subí hasta donde me había explicado y empecé a
gritar:
-¡Lunaaaaaa,
lunaaaa! -
Pero la luna estaba allí mirándome, sin decir ni
hacer nada. Al ver que no obtenía ninguna respuesta, recordé
las palabras del barbero...
-Luna,
te pido que me perdones por favor. ¡Buenas noches!
-
Esperando
alguna respuesta, me quedé dormida en aquel cerro cerca de
"Moonlight".
Cuando
los primeros rayos de sol me despertaron, salí corriendo colina
abajo a ver si encontraba algún espejo para ver el resultado de mi
conversación con la luna.
¡La
barba había desaparecido! ¡Estaba muy contenta! Fui a
encontrar al barbero y le agradecí mucho todos los consejos que me
había dado. Despidiéndose, mi amigo me dijo:
-Y
recuerda Kidi, no cuesta nada decir "buenas noches" cuando
te vas a dormir, al igual que "buenos días" cuando te
levantas por la mañana.-
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada