dilluns, 2 d’abril del 2012

Les aventures de la Kidi/ Las aventuras de Kidi


Per donar la benvinguda al mes d'Abril una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Després d'estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler traslladar-me a l'època medieval. Amb l'ajuda dels meus poders màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava que tothom s'estranyaria en veure'm però semblaven força atabalats. Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al carrer i vaig preguntar què passava:
-Hola, sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent pel castell i tota la fortalesa?-
-Corre! Amaga't si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt esverada.
-El drac? Quin drac?-
Però ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d'una casa molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va explicar una història increïble:
-Hi ha un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com avui, apareix per aquí i s'emporta un princesa per esmorzar. Com que ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s'emportarà la primera persona que trobi... però t'he vist... Tu ets una princesa, oi?-
-Sóc la Kidi però...- em vaig mirar de dalt a baix... -sí, suposo que sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-
-Aquest drac no en té d'amics!- va cridar la nena.
-No us preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.
Un cop davant del drac:
-Hola drac, per què molestes la gent d'aquesta contrada?-
Però no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:
-M'agrada molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d'avui, jajaja-
-Socors, socoooooors...!- vaig cridar amb totes les meves forces.
Llavors va ser quan del no res va aparèixer un cavaller dalt d'un cavall i amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l'olor d'una rosa vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.
-Moltes gràcies cavaller, sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-
-Sóc el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles...-
L'ensurt havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig despertar tornava a ser a l'era actual amb una rosa a la ma, però si voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig somniar o va passar realment, l'únic que sé, és que mai més m'he tornat a fer la valenta davant d'un drac.

Il·lustració: Cristina de Arcos

Para dar la bienvenida al mes de Abril una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Después de estar unos días en Florilàndia, me apetecía viajar en el tiempo. Hacía mucho que no lo hacía y esta vez quise trasladarme a la época medieval. Con la ayuda de mis poderes mágicos, llegué a un castillo convertida en princesa. Creía que todo el mundo se extrañaría al verme pero parecían bastante agobiados. Todo el mundo corría y nadie me hacía caso. Por este motivo salí a la calle y pregunté qué pasaba:
-Hola, soy nueva por aquí. ¿Me podéis explicar por qué corre tanto la gente por el castillo y toda la fortaleza? -
-¡Corre! ¡Escóndete si no quieres que te coma el dragón! - Dijo una mujer muy asustada.
-¿El dragón? ¿Qué dragón? -
Pero nadie me contestó. Cada vez había menos gente por los alrededores del castillo. De repente, una manita tiró de mi hacia dentro de una casa muy humilde. Era una niña rubia con el pelo rizado que me contó una historia increíble:
-Hay un dragón fuera de la fortaleza del castillo y cada año, un día como hoy, aparece por aquí y se lleva un princesa para desayunar. Como ya no quedan más princesas, pensamos que quizás este año se llevará la primera persona que encuentre... pero te he visto... Tú eres una princesa, ¿verdad? -
-Soy Kidi pero... - me miré de arriba abajo... -Sí, supongo que soy una princesa, pero los dragones son amigos míos. -
-¡Este dragón no tiene de amigos!- Gritó la niña.
-No os preocupéis por mí, hablaré con él y seguro que os deja en paz.- Dije haciéndome la valiente y saliendo en su busca.
Una vez ante el dragón:
-Hola dragón, ¿por qué molestas a la gente de esta región? -
Pero no me contestó, me cogió y echando humo por la nariz dijo:
-Me gusta mucho comer princesas para desayunar y tú serás mi comida de hoy, jajaja-
-Socorro, socoooooorro...!- Grité con todas mis fuerzas.
Entonces fue cuando de la nada apareció un caballero montado en un caballo y con una lanza atravesó el corazón del dragón. Caí al suelo desmayada, pero un aroma me despertó. Era el olor de una rosa roja que había aparecido justo donde estaba la sangre del dragón.
-Muchas gracias caballero, soy la princesa Kidi. ¿Y vos, como os llamáis? -
-Soy el caballero Jordi y voy por el mundo salvando princesas y doncellas... -
El susto había sido muy grande y me volví a desmayar. Cuando me desperté volvía a estar en la era actual con una rosa en la mano, pero si queréis que os diga la verdad, no sé si esta historia la soñé o pasó realmente, lo único que sé, es que nunca más me he vuelto a hacer la valiente ante un dragón.

Y para acabar, quiero dar las gracias a Piruja por su premio que me hace muy feliz compartir con todos los que se pasen por aquí.






2 comentaris:

  1. Hola Lurd, bonito el cuento de Kidi, muy valiente era ella eh? jeje, menos mal que llega el caballero y la rescata, o solo fue un sueño? jeje, muy bonito de veras.

    No me tienes que dar las gracias por nada, a quien mejor que a ti para dárselo siendo al blog creativo?, aparte que te lo mereces y mucho, las gracias soy yo las que te las doy por deleitarnos siempre con tus cuentos:)

    Un besote!!

    ResponElimina