Per donar la benvinguda al mes d'Abril una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA
PRINCESA KIDI
Després
d'estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el
temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler
traslladar-me a l'època medieval. Amb l'ajuda dels meus poders
màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava
que tothom s'estranyaria en veure'm però semblaven força atabalats.
Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al
carrer i vaig preguntar què passava:
-Hola,
sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent
pel castell i tota la fortalesa?-
-Corre!
Amaga't si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt
esverada.
-El
drac? Quin drac?-
Però
ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants
del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d'una casa
molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va
explicar una història increïble:
-Hi ha
un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com
avui, apareix per aquí i s'emporta un princesa per esmorzar. Com que
ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s'emportarà
la primera persona que trobi... però t'he vist... Tu ets una
princesa, oi?-
-Sóc
la Kidi però...- em vaig mirar de dalt a baix... -sí, suposo que
sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-
-Aquest
drac no en té d'amics!- va cridar la nena.
-No us
preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir
fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.
Un cop
davant del drac:
-Hola
drac, per què molestes la gent d'aquesta contrada?-
Però
no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:
-M'agrada
molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d'avui,
jajaja-
-Socors,
socoooooors...!- vaig cridar amb totes les meves forces.
Llavors
va ser quan del no res va aparèixer un cavaller dalt d'un cavall i
amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra
desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l'olor d'una rosa
vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.
-Moltes
gràcies cavaller, sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-
-Sóc
el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles...-
L'ensurt
havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig
despertar tornava a ser a l'era actual amb una rosa a la ma, però si
voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig
somniar o va passar realment, l'únic que sé, és que mai més m'he
tornat a fer la valenta davant d'un drac.
Il·lustració: Cristina de Arcos |
Para dar la bienvenida al mes de Abril una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
LA
PRINCESA KIDI
Después de estar unos días en Florilàndia, me
apetecía viajar en el tiempo. Hacía mucho que no lo hacía y
esta vez quise trasladarme a la época medieval. Con la ayuda de
mis poderes mágicos, llegué a un castillo convertida en
princesa. Creía que todo el mundo se extrañaría al verme pero
parecían bastante agobiados. Todo el mundo corría y nadie me
hacía caso. Por este motivo salí a la calle y pregunté qué
pasaba:
-Hola, soy nueva por aquí. ¿Me podéis explicar por
qué corre tanto la gente por el castillo y toda la fortaleza?
-
-¡Corre! ¡Escóndete si no quieres que te coma el dragón!
- Dijo una mujer muy asustada.
-¿El dragón? ¿Qué dragón?
-
Pero nadie me contestó. Cada vez había menos gente por
los alrededores del castillo. De repente, una manita tiró de mi
hacia dentro de una casa muy humilde. Era una niña rubia con el
pelo rizado que me contó una historia increíble:
-Hay un dragón
fuera de la fortaleza del castillo y cada año, un día como hoy,
aparece por aquí y se lleva un princesa para desayunar. Como ya no
quedan más princesas, pensamos que quizás este año se llevará la
primera persona que encuentre... pero te he visto... Tú
eres una princesa, ¿verdad? -
-Soy Kidi pero... - me miré de
arriba abajo... -Sí, supongo que soy una princesa, pero los
dragones son amigos míos. -
-¡Este dragón no tiene de amigos!-
Gritó la niña.
-No os preocupéis por mí, hablaré con él y
seguro que os deja en paz.- Dije haciéndome la valiente y saliendo
en su busca.
Una vez ante el dragón:
-Hola dragón, ¿por qué
molestas a la gente de esta región? -
Pero no me contestó, me
cogió y echando humo por la nariz dijo:
-Me gusta mucho comer
princesas para desayunar y tú serás mi comida de hoy,
jajaja-
-Socorro, socoooooorro...!- Grité con todas mis
fuerzas.
Entonces fue cuando de la nada apareció un caballero
montado en un caballo y con una lanza atravesó el corazón del
dragón. Caí al suelo desmayada, pero un aroma me despertó. Era
el olor de una rosa roja que había aparecido justo donde estaba la
sangre del dragón.
-Muchas gracias caballero, soy la princesa
Kidi. ¿Y vos, como os llamáis? -
-Soy el caballero Jordi y
voy por el mundo salvando princesas y doncellas... -
El susto
había sido muy grande y me volví a desmayar. Cuando me
desperté volvía a estar en la era actual con una rosa en la mano,
pero si queréis que os diga la verdad, no sé si esta historia la
soñé o pasó realmente, lo único que sé, es que nunca más
me he vuelto a hacer la valiente ante un dragón.
Y para acabar, quiero dar las gracias a Piruja por su premio que me hace muy feliz compartir con todos los que se pasen por aquí.
Hola Lurd, bonito el cuento de Kidi, muy valiente era ella eh? jeje, menos mal que llega el caballero y la rescata, o solo fue un sueño? jeje, muy bonito de veras.
ResponEliminaNo me tienes que dar las gracias por nada, a quien mejor que a ti para dárselo siendo al blog creativo?, aparte que te lo mereces y mucho, las gracias soy yo las que te las doy por deleitarnos siempre con tus cuentos:)
Un besote!!
Muchas gracias Piruja, un placer;)
EliminaBesotes!!!!