Estrena de la setmana/ Estreno de la semana: "Lorax. En busca de la Trúfula perdida"

Aquest divendres s'estrena una pel·lícula d'animació anomenada "Lorax. En busca de la Trúfula perdida". De la mà de "Universal Pictures" és l'adaptació del llibre infantil del Dr.Seuss sobre una criatura del bosc que simbolitza  el poder etern de l'esperança. La Pel·lícula explica la història d'un noi que busca l'objecte que li permetrà guanyar-se l'afecte de la noia dels seus somnis. Per aconseguir-ho, ha de descobrir la història del Lorax, una encantadora encara que malhumorada criatura que lluita per protegir un món en vies d'extinció. Finalment, encara que estigui dedicada al públic infantil, deixa el seu missatge ecologista criticant a l'espècie humana que ho fa malbé tot per aconseguir poder. L'animació és espectacular amb una amplia gama de colors i en 3D.Una bona opció per a petits i grans aquestes vacances de setmana santa. Com sempre us deixo unes imatges i el tràiler a sota de l'entrada en castellà.

Este viernes se estrena una película de animación llamada "Lorax.En busca de la Trúfula perdida". De la mano de "Universal Pictures" es la adaptación del libro infantil del Dr.Seuss sobre una criatura del bosque que simboliza el poder eterno de la esperanza. La Película cuenta la historia de un chico que busca un objeto para poder hacerse con el cariño de la chica de sus sueños. Para conseguirlo, debe descubrir la historia del Lorax, una criatura siempre de mal humor que lucha por proteger un mundo en vías de extinción. Finalmente, aunque esté dedicada al público infantil, deja su mensaje ecologista criticando a la especie humana que lo estropea todo para conseguir poder. La animación es espectacular con una amplia gama de colores y en 3D. Una buena opción para pequeños y grandes estas vacaciones de Semana Santa.

La Primavera dóna els seus primers passos/ La Primavera da sus primeros pasos

La petita Primavera feia poc temps que havia nascut i tenia molta por de sortir al jardí. Encara no sabia caminar i la seva mare li deia que ho intentés. Però ella tenia molta por i seguia asseguda en el seu llitet ple de coixins de plomes. Si estava molt còmode allà mirant per la finestra. Però del que no s'adonava, era de totes les coses que es perdia quedant-se tancada allà dins. No podia sentir l'aire acariciant-li els cabells, no podia sentir la olor de la gespa humida, no podia gaudir del cant dels ocells...
Un matí la mare li va donar la mà i li va dir:
-Primavera has de sortir al jardí! Jo t'acompanyaré i si caus t'ajudaré a aixecar-te, però ho has d'intentar.-
La petitona agafada de la mà de la mare es va anar incorporant. Pas a pas, van anar avançant juntes pel jardí. Un cop la mare va veure que ja s'aguantava, li va dir:
-Ara tu sola, ja veuràs com ho faràs bé.-
La petita Primavera es va deixar anar de la mà i va fer dues passes, però va perdre l'equilibri i va caure. La mare la seguia animant una mica més enllà:
-Torna-ho a intentar...-
Una llagrimeta li patinava per la cara, però va treure forces de no se sap on, es va aixecar i ho va tornar a provar. Aquest cop va aconseguir donar quatre passes abans de caure, però no va desistir i així poc a poc va ser com la petita Primavera va donar els seus primer passos.

La pequeña Primavera hacía poco tiempo que había nacido y tenía mucho miedo de salir al jardín. Aún no sabía andar y su madre le decía que lo intentara. Pero ella tenía mucho miedo y seguía sentada en su cama llena de almohadas de plumas. Se estaba muy cómoda allí mirando por la ventana. Pero de lo que no se daba cuenta, era de todas las cosas que se perdía quedándose encerrada allí. No podía sentir el aire acariciándole el pelo, no podía sentir el olor del césped húmedo, no podía disfrutar del canto de los pájaros ...

Una mañana la madre le dio la mano y le dijo:

-¡Primavera tienes que salir al jardín! Yo te acompañaré y si te caes te ayudaré a levantarte, pero tienes que intentarlo. -

La pequeñita cogida de la mano de su madre se fue incorporando. Paso a paso, fueron avanzando juntas por el jardín. Una vez la madre vio que ya se aguantaba, le dijo:

-Ahora tú sola, ya verás como lo harás bien. -

La pequeña Primavera se soltó de la mano y dio dos pasos, pero perdió el equilibrio y cayó. La madre la seguía animando un poco más allá:

-Vuelve a intentarlo... -

Una lagrimita le patinaba por la cara, pero sacó fuerzas de no se sabe dónde, se levantó y lo volvió a probar. Esta vez consiguió dar cuatro pasos antes de caer, pero no desistió y así poco a poco fue como la pequeña Primavera dio sus primero pasos. 

Endevinalles de primavera/ Adivinanzas de primavera

S'acosta la primavera, cada cop la tenim més a prop. Aquestes tres endevinalles que us porto avui, estan relacionades amb aquesta estació que agrada tant a molta gent. Com sempre, trobareu la resposta al dibuix.

      1.Sóc la flor de l'indecís                       2.Encara que no sóc florista

        i dels endevinadors,                             treballo amb les flors,

        tots m'arrenquen els pètals:                  i per més que em resisteixi

        sí,no,sí,no,sí,no...                                l'home m'arrabassa

                                                                 el fruit de les meves labors.

            

                              3.Sóc vermella com un robí

                               i porto puntets negres;

                               em trobo en el jardí

                               en les plantes o a l'herba.

                           

                           

Se acerca la primavera, cada vez la tenemos más cerca. Estas tres adivinanzas que os traigo hoy, están relacionadas con ésta estación que gusta tanto a mucha gente. Como siempre, encontraréis la respuesta en el dibujo.

  

     1.Soy la flor del indeciso                            2. Aunque no soy florista

       y del adivinador                                          trabajo con flores

       todos me arrancan los pétalos:                     y por más que me resista

       sí,no,sí,no,sí,no...                                       el hombre me arrebata

                                                                                                         el fruto de mis labores.


                                                           3. Soy roja como un rubí
                                            y llevo puntitos negros;
                                            me encuentro en el jardín
                                            en las plantas o en la hierba.

El conte de la Kidi de Març: L'abella Mireia/ El cuento de Kidi de Marzo: L'abeja Mireia

Ja ha arribat el mes de Març i la Kidi de la revista Kids ens porta una nova  aventura:

L'ABELLA MIREIA

Després de passar tant de fred amb els esquimals, em venia de gust anar a un lloc més càlid, així que vaig posar rumb cap a Florilàndia. Quan vaig arribar-hi, no s'assemblava gens a com m'havien explicat. Esperava trobar-me jardins plens de vida, però tot estava adormit.

“Què deu passar?” Vaig pensar. “Si els meu càlculs no fallen aquests jardins haurien d'estar plens d'insectes i flors... potser he vingut massa aviat i encara no s'han despertat.”

-Has vingut a ajudar-nos?- digué una veu, que no veia d'on venia.

-Sóc aquí!- tornà a cridar.

Finalment la vaig veure, era una abella grassoneta que asseguda a sobre d'una fulla em feia senyals amb les mans.

-No, jo sóc la Kidi, no he vingut a ajudar-te però si m'expliques què passa ho puc intentar.-

-Hola Kidi, jo em dic Mireia. Les meves germanes s'estan quedant sense pol·len per fer la mel. Les flors ja fa dies que s'havien d'haver despertat però com que la Fada de la primavera no ha vingut, no es desperten. Jo he sortit a buscar-la però no la trobo enlloc. Potser tu l'has vist...-

-Em sap greu, no he trobat a ningú... Però no et preocupis, la buscarem juntes.-

Vam mirar per tot arreu, i en veure que passaven dies i no hi havia ni rastre, vaig decidir fer servir els meus poders màgics. Vaig treure un mirall de la meva bossa i li vaig preguntar a on era. El reflex ens va mostrar de seguida la imatge de la Fada lligada en una cova fosca i humida. Ens havíem d'afanyar perquè semblava que ja no li quedaven forces.

-Corre Mireia, deslliga-la mentre intento despertar-la. Senyora Fada, senyora Fada!-

Com que no es despertava, la vam treure d'aquell lloc fins portar-la on l'escalfor del sol finalment, la va fer reaccionar.

-Quina alegria!-digué la Mireia,- fa dies que et busco, et necessitem perquè les flors no s'han despertat i no podem treballar.-

-Ha sigut el malvat Freddy, que m'ha segrestat perquè no volia que arribés el bon temps. Sort que m'heu trobat m'estava morint de fred. Moltes gràcies!- Ara ens hem d'afanyar a despertar a tothom. M'ajudeu?-

-Es clar, què he de fer?-

Però quan vaig haver dit això en Freddy va aparèixer i va agafar d'una revolada a la pobra Mireia. Sort que la fada era amb nosaltres i amb la seva vareta va convertir-lo en gripau.

Després d'aquest petit ensurt, la Fada, jo i la Mireia vam despertar, mica en mica, totes les flors. Al cap de pocs dies, Florilàndia era ple de flors de colors, insectes i abelles contentes de poder fer la seva feina. Però la més feliç de totes era la Mireia, perquè gràcies a ella tot era com havia de ser i la primavera ja havia arribat.

Il·lustració: Marina L. Aceituno

Ya ha llegado el mes de Marzo y Kidi de la revista Kids nos trae una nueva aventura:

LA ABEJA MIREIA
Después de pasar tanto frío con los esquimales, me apetecía ir a un lugar más cálido, así que puse rumbo hacia Florilandia. Cuando llegué, no se parecía en nada a como me habían explicado. Esperaba encontrarme jardines llenos de vida, pero todo estaba dormido.
"¿Qué ocurrirá?" Pensé. "Si mis cálculos no fallan estos jardines deberían estar llenos de insectos y flores... quizás he venido demasiado pronto y todavía no se han despertado. "
-¿Has venido a ayudarnos? - Dijo una voz, que no veía de dónde venía.
-¡Estoy aquí!- Volvió a gritar.
Finalmente la vi, era una abeja regordeta que sentada encima de una hoja me hacía señales con las manos.
-No, yo soy Kidi, no he venido a ayudarte pero si me cuentas que pasa lo puedo intentar.-
-Hola Kidi, yo me llamo Mireia. Mis hermanas se están quedando sin polen para hacer la miel. Las flores ya hace días que se tenían que haber despertado pero como el Hada de la primavera no ha venido, no se despiertan. Yo he salido a buscarla pero no la encuentro por ninguna parte. Quizás tú la has visto... -
-Lo siento, no he encontrado a nadie... Pero no te preocupes, la buscaremos juntas. -
Miramos por todas partes, y al ver que pasaban días y no había ni rastro, decidí usar mis poderes mágicos. Saqué un espejo de mi bolsa y le pregunté dónde estaba. El reflejo nos mostró enseguida la imagen del hada atada en una cueva oscura y húmeda. Nos teníamos que apresurar porque parecía que ya no le quedaban fuerzas.
-Corre Mireia, desátala mientras intento despertarla. ¡Señora Hada, señora Hada! -
Como no se despertaba, la sacamos de aquel lugar hasta llevarla donde el calor del sol finalmente, la hizo reaccionar.
-¡Qué alegría!-Dijo Mireia,- hace días que te busco, te necesitamos porque las flores no se han despertado y no podemos trabajar.-
-Ha sido el malvado Freddy, que me ha secuestrado porque no quería que llegara el buen tiempo. Menos mal que me habéis encontrado me estaba muriendo de frío. ¡Muchas gracias! - Ahora debemos darnos prisa a despertar a todo el mundo. ¿Me ayudáis? -
-Claro, ¿qué debo hacer? -
 Pero cuando hube dicho esto Freddy apareció y cogió velozmente a la pobre Mireia. Menos mal que el Hada estaba con nosotras y con su varita lo convirtió en sapo.
Tras este pequeño susto, el Hada, yo y Mireia despertamos, poco a poco, a todas las flores. A los pocos días, Florilandia estaba lleno de flores de colores, insectos y abejas contentas de poder hacer su trabajo. Pero la más feliz de todas era Mireia, porque gracias a ella todo era como debía ser y la primavera ya había llegado.