En
aquesta època, a l'escola, als més petits se'ls hi ensenya la cançó
d'en Marrameu
que diu així:
Marrameu
torra castanyes a la voreta del foc,
ja
n'hi peta una als morros, ja tenim Marrameu mort.
Pica
ben fort, pica ben fort,
que
piques fusta pica ben fort.
Avui us vull
explicar el que li va passar de veritat a aquest gat tan conegut per
tots els nens.
Una nit en
Marrameu estava torrant castanyes i va veure com de la paella, en
sortia disparada una a gran velocitat. Però no li va anar a parar a
la cara, si no que va sortir corrent ràpidament. Al cap d'una
estona, una altra va fer el mateix. I així sense que el pobre
Marrameu hi pogués fer res, li desapareixien les castanyes com per
art de màgia. Molt atent vigilava cada moviment estrany.
Finalment va descobrir què passava: un follet espavilat, esperava
que estiguessin ben torrades per fer un salt agafar la castanya i
sortir corrent. Tal va ser la sorpresa del gat que va caure a terra
desmaiat.
O sigui que ja
ho sabeu nens i nenes, avis i àvies, pares i mares, si les castanyes
surten disparades del foc, mireu bé si hi ha alguna cosa a sota
podríeu tenir follets que se les emporten a gran velocitat.
En esta época, en la escuela, a los más pequeños se les enseña la canción de "Marrameu" que dice así:
"Marrameu" tuesta castañas muy cerquita del fuego,
le salta una en los morros,
ya tenemos "Marrameu" muerto.
Pica muy fuerte, pica muy fuerte,que picas madera pica muy fuerte.
Hoy os quiero contar lo que le pasó de verdad a este gato tan conocido por todos los niños en Cataluña.
Una noche "Marrameu" estaba tostando castañas y vio como de la sartén, salía disparada una a gran velocidad. Pero no le fue a parar a la cara, sino que salió corriendo rápidamente. Al cabo de un rato, otra hizo lo mismo. Y así, sin que el pobre "Marrameu" pudiera hacer nada, le desaparecían las castañas como por arte de magia. Muy atento vigilaba cada movimiento extraño. Finalmente descubrió que pasaba: un duende espabilado, esperaba que estuvieran bien tostadas para dar un salto coger la castaña y salir corriendo. Tal fue la sorpresa del gato que cayó al suelo desmayado.
O sea que ya lo sabéis niños y niñas, abuelos y abuelas, padres y madres, si las castañas salen disparadas del fuego, mirad bien si hay algo debajo, podríais tener duendes que se las llevan a gran velocidad.
Ese duende se las sabe todas!!! y pobre marrameu que del susto se desmayó!!!
ResponEliminaHola Lurd! no había tenido oportunidad de pasarme por aqui, pero dejame decirte que este blog tuyo es muy tierno!!! voy a tratar de leer las otras entradas a la brevedad. Muchas gracias por pasarte por mi blog y comentar, un abrazo. =))
Gracias a ti Marymaria!
ResponEliminaUn abrazo:)