divendres, 14 d’octubre del 2011

La vertadera història d'en Marrameu/ La verdadera historia de "Marrameu"


En aquesta època, a l'escola, als més petits se'ls hi ensenya la cançó d'en Marrameu que diu així
Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros, ja tenim Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort, 
que piques fusta pica ben fort.
Avui us vull explicar el que li va passar de veritat a aquest gat tan conegut per tots els nens. 
Una nit en Marrameu estava torrant castanyes i va veure com de la paella, en sortia disparada una a gran velocitat. Però no li va anar a parar a la cara, si no que va sortir corrent ràpidament. Al cap d'una estona, una altra va fer el mateix. I així sense que el pobre Marrameu hi pogués fer res, li desapareixien les castanyes com per art de màgia.  Molt atent vigilava cada moviment estrany. Finalment va descobrir què passava: un follet espavilat, esperava que estiguessin ben torrades per fer un salt agafar la castanya i sortir corrent. Tal va ser la sorpresa del gat que va caure a terra desmaiat. 
O sigui que ja ho sabeu nens i nenes, avis i àvies, pares i mares, si les castanyes surten disparades del foc, mireu bé si hi ha alguna cosa a sota podríeu tenir follets que se les emporten a gran velocitat.


En esta época, en la escuela, a los más pequeños se les enseña la canción de "Marrameu" que dice así:
"Marrameu" tuesta castañas muy cerquita del fuego,
le salta una en los morros
ya tenemos "Marrameu" muerto.
Pica muy fuertepica muy fuerte,que picas madera pica muy fuerte.
Hoy os quiero contar lo que le pasó de verdad a este gato tan conocido por todos los niños en Cataluña.
Una noche "Marrameu" estaba tostando castañas y vio como de la sarténsalía disparada una a gran velocidadPero no le fue a parar a la cara, sino que salió corriendo rápidamenteAl cabo de un rato, otra hizo lo mismoY así, sin que el pobre "Marrameu" pudiera hacer nadale desaparecían las castañas como por arte de magiaMuy atento vigilaba cada movimiento extrañoFinalmente descubrió que pasabaun duende espabiladoesperaba que estuvieran bien tostadas para dar un salto coger la castaña y salir corriendoTal fue la sorpresa del gato que cayó al suelo desmayado
O sea que ya lo sabéis niños y niñas, abuelos y abuelas, padres y madressi las castañas salen disparadas del fuego, mirad bien si hay algo debajo, podríais tener duendes que se las llevan a gran velocidad.


2 comentaris:

  1. Ese duende se las sabe todas!!! y pobre marrameu que del susto se desmayó!!!

    Hola Lurd! no había tenido oportunidad de pasarme por aqui, pero dejame decirte que este blog tuyo es muy tierno!!! voy a tratar de leer las otras entradas a la brevedad. Muchas gracias por pasarte por mi blog y comentar, un abrazo. =))

    ResponElimina