dilluns, 2 de maig del 2011

El conte de la Kidi del mes de Maig/ El cuento de Kidi del mes de Mayo

UN MÓN D'AVENTURES I JOCS
En Barbut i els altres eren molt amables amb mi. El Follet Carles, però, seguia distant. Passats un dies i després d'una gran festa de comiat, em va explicar què li passava:
-Fa pocs mesos que visc en aquest regne. M'han tractat molt bé, però no tant com a tu. He de reconèixer que et tenia una mica d'enveja al principi, però ara que sé que has de marxar et trobaré a faltar.-
Em van fer molt feliç aquelles paraules i amb l'aprovació de tots, li vaig donar el llibre que m'havien regalat.
Amb el globus ja arreglat, em vaig enlairar cap a un món nou. Un món que només arribar, em va sorprendre gratament. El primer que vaig veure van ser tres porquets cremant-li la cua a un llop que se'ls volia menjar. Després, a una rateta molt presumida escombrant el seu portal. A Princeses que dormien cent anys, a dracs i a bruixes... Quan vaig aterrar, em vaig trobar un nen perdut que em volia disparar amb un tira-xines.
-No disparis!- vaig cridar. -Sóc la Kidi, viatjo per aprendre jocs nous. Que me'n pots ensenyar algun?-
-Vine amb mi, el meu amic Peter sap jugar a coses molt divertides!-
De sobte, em vaig adonar que havia arribat al món dels contes i em portaven a conèixer el nen més famós d'aquell lloc.
-Hola em dic Peter, m'han dit que vols aprendre jocs nous. Doncs has vingut al lloc indicat! Mira quina cabanya que hem fet! Vols entrar a jugar?-
-M'agradaria molt, però què he de fer?-
-Jugar!- em va contestar.
-Però quines són les regles del joc?- vaig tornar a preguntar.
Sense dir res em va estirar de la mà i em va portar a dins la cabanya. Una desena de nens jugaven amb espases de fusta, uns llençols penjats en uns pals i poca cosa més. Al principi no entenia massa de què anava el joc, però poc a poc, ho vaig anar veient. L'únic que havia de fer era deixar volar la meva imaginació. A mi em va tocar fer d'indi, i en Peter feia d'un Capità pirata que portava un garfi per mà.
Va ser molt divertit. Però al cap d'una estona, van aparèixer un convidats inesperats: els pirates de debò! Havien sentit crits i rialles i no havien dubtat ni un moment en afegir-se al joc. Ens van agafar a tots i, lligats de peus i mans, ens van portar fins el seu vaixell. La fada que acompanyava sempre en Peter, va aconseguir deslligar-lo i la lluita entre ell i el Capità del Garfi va ser espectacular. Va ser llavors quan em vaig adonar que el joc s'havia acabat i ara tot era de debò. En veure la meva cara d'espant, un dels nens em va tranquil·litzar:
-No et preocupis, en Garfi no ha guanyat mai en Peter.-
Poc a poc, i aprofitant una distracció dels pirates, la fada ens va deslligar i amb la seva pols màgica ens va dur volant a un lloc segur. El joc s'havia acabat, i la meva aventura en aquell món també. Des de dalt del globus em vaig acomiadar d'en Peter i els altres. Però vaig treure tant el cos per dir adéu, que vaig caure. Per sort el meu peu va quedar enganxat d'una corda. Ara viatjava sense rumb i cap per avall. Havia de pujar fins a la cistella del globus, ho aconseguiria?
Il·lustració: Cristina de Arcos
UN MUNDO DE AVENTURAS Y JUEGOS
Barbudo y los demás eran muy amables conmigo. Pero Duende Carlos seguía distante. Pasados unos días y después de una gran fiesta de despedida, me explicó qué le pasaba:
-Hace pocos meses que vivo en este reino. Me han tratado muy bien, pero no tanto como a ti. Tengo que reconocer que al principio te tenía un poco de envidia, pero ahora que sé que te vas, te echaré de menos.-
Me hicieron muy feliz aquellas palabras y con la aprobación de todos, le di el libro que me habían regalado.
Con el globo ya arreglado, despegué hacia un mundo nuevo. Un mundo que nada más llegar, me sorprendió gratamente. Lo primero que vi fueron tres cerditos quemándole la cola a un lobo que se los quería comer. Después, a una ratita muy presumida barriendo su portal. A Princesas que dormían cien años, a dragones y brujas... Cuando aterricé, me encontré un niño perdido que me quería disparar con un tirachinas.
-No dispares!- Grité. -Me llamo Kidi, viajo para aprender juegos nuevos. Me puedes enseñar alguno?-
-Ven conmigo, mi amigo Peter sabe jugar a cosas muy divertidas!-
De repente, me di cuenta que había llegado al mundo de los cuentos y me llevaban a conocer el niño más famoso de aquel lugar.
-Hola me llamo Peter, me han dicho que quieres aprender juegos nuevos. Pues has venido al lugar indicado! Mira que cabaña hemos hecho! Quieres entrar a jugar?-
-Me gustaría mucho, pero ¿qué debo hacer?-
-Jugar!- Contestó.
-Pero cuáles son las reglas del juego?- Volví a preguntar.
Sin decir nada me cogió de la mano y me llevó dentro de la cabaña. Una decena de niños jugaban con espadas de madera, unas sábanas colgadas en unos palos y poco más. Al principio no entendía mucho de qué iba el juego, pero poco a poco, lo fui viendo. Lo único que tenía que hacer era dejar volar mi imaginación. A mí me tocó hacer de indio, y Peter hacía de un Capitán pirata que llevaba un garfio en lugar de la mano.
Fue muy divertido. Pero al cabo de un rato, aparecieron unos invitados inesperados: los piratas de verdad! Habían oído gritos y risas y no habían dudado ni un momento en sumarse al juego. Nos cogieron a todos y, atados de pies y manos, nos llevaron hasta su barco. El hada que acompañaba siempre a Peter, logró desatarlo y la lucha entre él y el Capitán del garfio fue espectacular. Fue entonces cuando me di cuenta de que el juego había terminado y ahora todo era de verdad. Al ver mi cara de espanto, uno de los niños me tranquilizó:
-No te preocupes, Garfio no ha ganado nunca a Peter.-
Poco a poco, y aprovechando una distracción de los piratas, el hada nos desató y con sus polvos mágicos nos llevó volando a un lugar seguro. El juego se había acabado, y mi aventura en ese mundo también. Desde lo alto del globo me despedí de Peter y los demás. Pero saqué tanto el cuerpo para decir adiós, que me caí. Por suerte mi pie quedó enganchado de una cuerda. Ahora viajaba sin rumbo y cabeza abajo. Tenía que subir hasta la cesta del globo, lo conseguiría?

4 comentaris:

  1. Espere que continues viatjant i descobrint nous mons màgics, però ara t'espere al meu bloc, ja que tens un xicotet detall...

    ResponElimina
  2. Quina emoció, ara mateix m'hi passo!

    ResponElimina
  3. Bona aquesta, aconsegueixes trenar contes clàssics en les aventures de la Kidi i la seva recerca, per crear noves fantasies i aventures.
    Felicitats.

    ResponElimina
  4. Moltes gràcies La Meva Perdició, és tot un honor que passis pel meu bloc i t'agradin el meus contes.Un abraçada!

    ResponElimina