Aquesta setmana l'estrena és RANGO/ Esta semana el estreno es RANGO

 Aquesta setmana s'estrena Rango pel·lícula d'animació, amb grans dosis de comicitat i amb un protagonista: Johnny Depp. El director Gore Verbinski (Piratas del Caribe) posa davant dels espectadors un llangardaix que es converteix en Sheriff. Què dir d'aquesta pel.lícula basant-nos només amb el que es veu al tràiler, doncs tot i que a Espanya sentirem la veu del que doble a Johnny Depp, en versió original qui millor per doblar a un llangardaix... Al ser una gran fan d'aquest actor no puc dir res més que coses bones, però jutgeu vosaltres mateixos aquí teniu doble sessió de vídeo. Primer el treball que va fer de doblatge el senyor Depp, amb la resta de companys, i després el tràiler ( molt divertit). Disfruteu-lo!

Esta semana se estrena Rango película de animación, con grandes dosis de comicidad y con un protagonista: Johnny Depp. El director Gore Verbinski (Piratas del Caribe) pone ante los espectadores un lagarto que se convierte en Sheriff. Qué decir de esta película basándonos sólo con lo que se ve en el trailer, pues que aunque en España oiremos la voz del que dobla a Johnny Depp, en versión original quién mejor para doblar a un lagarto... Al ser una gran fan de este actor no puedo decir más que cosas buenas, y para que juzguéis vosotros mismos aquí tenéis doble sesión de vídeo. Primero el trabajo que hizo de doblaje el señor Depp, junto al resto de compañeros, y después el trailer. Disfrutadlo!

En Joan no troba la seva disfressa/Juan no encuentra su disfraz

    Hola a tots! Avui us porto a un amic que ha vingut a passar un dies amb tots nosaltres: el Rei Carnestoltes! Ens porta un conte que segur, us agradarà molt, pareu atenció, es titula "En Joan no troba la seva disfressa"

    Havia arribat el gran dia! Grans i petis es preparaven per sortir al carrer amb les seves disfresses i màscares.

  -Joan, que no vens?- cridaven des del carrer els seus amics. 

  Pobre Joan, per més que busqués no trobava la seva disfressa. Feia ja uns dies que l'havia anat a comprar a la botiga i estava segur que la seva mare li havia guardat a l'armari, però ara no hi era. En el seu lloc hi havia una nota que deia:

  "Si no em demanes perdó, no et podràs disfressar. La Bruixa del Carnestoltes."     En Joan no sabia perquè li havia de demanar perdó, i no ho va voler fer. 

   -Au va Joan! Baixa d'una vegada!-

   Però en Joan, no responia, seguia buscant amb l'esperança que aquella nota fos fruit de la seva imaginació. De sobte una explosió va fer aparèixer a la bruixa davant seu.

   -Demane'm perdó per haver-te rigut de la meva disfressa o no et tornaré la teva-

   -Perdona bruixa, no ho volia fer.-

   Acceptant les disculpes li va tornar la disfressa de Pirata. Se la va posar a corre cuita i va sortir corrent escales avall. Mentre corria, va sentir uns crits que li deien:

    -La pròxima vegada que vegis una disfressa de bruixa i et riguis de totes les bruixes diguen que són lletges, no seré tan bona i et faré sortir una berruga al nas.!-

   O sigui que ja ho sabeu, si voleu passar un bon Carnestoltes, no us rieu de les bruixes, no se sap mai si en tens alguna al costat que et pot escoltar.

   Hola a todos! Hoy os traigo a un amigo que ha venido a pasar unos días con todos nosotros: el Rei del Carnaval! Nos trae un cuento que seguro os gustara. Prestad atención, se titula "Juan no encuentra su disfraz"

   Había llegado el gran día! Grandes y pequeños se preparaban para salir a la calle con sus disfraces y máscaras.
  -Juan, no vienes? - Gritaban desde la calle sus amigos.
   Pobre Juan, por más que buscara no encontraba su disfraz. Hacía ya unos días que la había ido a comprar y estaba seguro que su madre la había guardado en el armario, pero ahora no estaba. En su lugar había una nota que decía:
  "Si no me pides perdón, no te podrás disfrazar. La Bruja del Carnaval." Juan no sabía porque le tenía que pedir perdón, y no lo quiso hacer.
   -Vamos Juan! Baja de una vez! -
  Pero Juan, no respondía, seguía buscando esperando que esa nota sólo era fruto de su imaginación. De pronto una explosión hizo aparecer a la bruja ante él.
  -Pídeme perdón por haberte reído de mi disfraz o no te devolveré el tuyo-       

  -Perdona bruja, no lo quería hacer .-
    Aceptando las disculpas le devolvió el disfraz de Pirata. Se lo puso a toda prisa y salió corriendo escaleras abajo. Mientras corría, oyó unos gritos que le decían:
   -La próxima vez que veas un disfraz de bruja y te rías de todas las brujas diciendo que son feas, no seré tan buena y te haré salir una verruga en la nariz.! -

   O sea que ya lo sabéis, si queréis pasar un buen Carnaval, no os riais de las brujas, nunca se sabe si tienes alguna al lado que te pueda oir.

Aquest cap de setmana més cinema d'animació Animals United pel·lícula alemana/Este fin de semana más cine de animación Animals United película alemana

Els humans destrueixen el planeta i un grup d'animals es veuen obligats a fugir del seu hàbitat natural. Espectaculars paisatges que semblen reals en el que sembla una molt bona pel·lícula d'animació alemanya. He buscat i rebuscat i no he trobat el tràiler en espanyol, però estic segura que us encantarà en anglès. També us deixo una de les cançons que hi surten que m'ha semblat una escena genial.

Los humanos destruyen el planeta y un grupo de animales se ven obligados a huir de su hábitat natural. Espectaculares paisajes que parecen reales en lo que parece una muy buena película de animación alemana. He buscado y rebuscado y no he encontrado el trailer en español, pero estoy segura que os encantará en inglés. También os dejo una de las canciones que salen que me ha parecido una escena genial.

El Follet Verd /El Duende Verde

Hola! Sóc el Follet Verd!   Us porto tres sorpreses: La primera és, que a partir d'avui, aquest bloc passa a ser bilingüe... I això què vol dir? Doncs que tots els posts que s'hi publiquin a partir d'ara, seran escrits en català i en castellà. Pels escrits més antics, hi ha el gadget traductor a la part esquerra del bloc, però degut a la demanda de poder llegir els contes en castellà he decidit publicar en les dos llengües. La segona sorpresa só jo, un follet molt eixerit que us portarà contes per passar-ho d'allò més bé, i tots originals! La tercera és la millor! Un conte molt curt per abans d'anar a dormir. "La petita Margarida"

 La Petita Margarida era una floreta que vivia en un test situat al balcó més alt d'un gratacels. Cada tarda, quan veia que el sol s'amagava, cridava amb totes les seves forces: BONA NIT ESTIMAT MEU! Doblegava els seus pètals i es tombava per dormir esperant un nou dia. Totes les seves companyes se'n reien sempre, però ella no feia cas. "És el meu estimat, ho sé, em mira d'una manera diferent".

Un dia el Sol va allargar tan com va poder un dels seus rajos i va aconseguir acariciar un dels pètals de Petita Margarida. Des d'aquell dia és la flor més bonica de tot el balcó, i té tot el respecte de les seves companyes que mai més s'han tornat a riure d'ella.

Bona nit, i feliços contes!

Hola! Soy el Duende Verde! Os traigo tres sorpresas: La primera es, que a partir de hoy, este blog pasa a ser bilingüe ... Y eso qué significa? Pues que todos los posts que se publiquen a partir de ahora, serán escritos en catalán y en castellano. Para los escritos más antiguos, está el gadget traductor en la parte izquierda del blog, pero debido a la demanda de poder leer los cuentos en castellano he decidido publicar en las dos lenguas. La segunda sorpresa soy yo, un duende muy espabilado que os traerá cuentos para pasarlo en grande, y todos originales! La tercera es la mejor! Un cuento muy corto para antes de ir a dormir.

"Pequeña Margarita"

 Pequeña Margarita era una florecilla que vivía en un tiesto situado en el balcón más alto de un rascacielos. Cada tarde, cuando veía que el sol se escondía, gritaba con todas sus fuerzas: BUENAS NOCHES AMADO MIO! Cerraba sus pétalos y se giraba para dormir esperando levantarse un día más. Todas sus compañeras se reían siempre, pero ella no hacía caso. "Es mi amado, lo sé, me mira de una manera distinta". Un día el Sol alargó tanto como pudo uno de sus rayos y logró acariciar uno de los pétalos de Pequeña Margarita. Desde aquel día es la flor más bonita de todo el balcón, y tiene todo el respeto de sus compañeras que nunca más han vuelto a reirse de ella.

Buenas noches, y felices cuentos! 

Pel·lícules que barregen acció real i animació "EL OSO YOGUI"

Una de les primeres pel·lícules que recordo on es barrejava acció real i animació és "Los Tres Caballeros" de Walt Disney.

 Potser no és unes de les millors pel·lícules que va fer Disney (s'ha de dir que es va estrenar l'any 1944), però si una de les primeres en que personatges reals es barrejaven amb dibuixos animats. Jo la recordo amb nostàlgia, no és una de les que més m'agrada, però valoro molt el treball realitzat en una època en la que els mètodes no eren els que es fan servir servir ara.

Una altre que recordo, és "Quien engañó a Roger Rabbit"(1988).

 

Aquesta la van coproduir junts Spielberg i Disney i va tenir un gran èxit. Evidentment me n'he deixat moltes, però he volgut anomenar una de les primeres i una de les més modernes abans de parlar de la última, en aquest cas de la Warner: "El Oso Yogui" basada en la sèrie de dibuixos animats del mateix nom. Personatges i dibuixos units un altre cop per fer gaudir a grans i petits de les aventures d'aquest os golafre, i el seu amic Bubu.

El fet que ara hi hagi el 3D segur que la fa molt més espectacular, però he volgut fer un petit recordatori  als començaments del cinema d'animació especialment per valorar la feina feta antigament.

Aquí us deixo el tràiler del "Oso Yogui" que s'estrena aquest divendres.

La Fada del Febrer

La fada del Febrer us porta una endevinalla:

Són tres germans, que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és el que està ara a casa. El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon. Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?

La resposta és ben senzilla :    

Els germans són el Passat, el Present i el Futur, i la casa és el món.

Les aventures de la Kidi "Un món misteriós"

Amb el mes de Febrer arriba una nova revista Kids, i amb ella una nova història de la Kidi. Si voleu i encara no l'heu llegit, trobareu el primer aquí Conte Kidi Gener .
"UN MÓN MISTERIÓS"

Feia tot un dia que voltava per aquell mon gris i fosc, i no havia trobat res ni ningú. Tenia fred, no volia marxar, potser hi vivia algú a dins d’aquelles torres tan altes, però la veritat, no ho semblava. Ja tenia un peu a dins del globus, i em disposava a marxar, quan quatre ombres llargarudes em van sorprendre.

-Tiri-bit, tiri-bit... benvinguda al nostre món, sabíem que vindries, tiri-bit, tiri-bit.- digué la primera figura de llauna.

-Biip, biip, t’esperem des que vam saber que viatjaves per aprendre jocs nous de llocs diferents, biip, biip...- em va dir la segona mostrant-me una petita pantalla incorporada al seu cos.

“No m’ho podia creure, eren imatges de quan havia estat a Sauria!”

Havien observat cadascun dels jocs i moviments i m’esperaven per ensenyar-me els seus. Dels peus dels quatre robots van sortir unes rodetes, i a mi em van donar uns patins. Rodolant, em van acompanyar fins un lloc molt més bonic i acolorit. Semblava un parc, tot i que cada arbre, cada planta, i cada animaló també eren de llauna o metall de colors ben vius.

-Riip, riip, cada dia venim a patinar per aquí. Després berenem i juguem, riip, riip. Ens amaguem i en Xip ens busca. Que vols jugar, riip, riip?-

-I tant, sembla divertit!- vaig contestar.

Vam passar grans estones, fins i tot, alguns cops, ja parlava com ells biip, riip... però passats uns dies va aparèixer un robot nou que semblava força enfadat. Segons em van explicar era en Twit un robot solitari que només pensava en treballar i treballar. No sortia mai a jugar ni a prendre l’aire, sempre tancat en aquelles torres grises i fredes, rodejat d’ordinadors i màquines.

-Twiti, twiti, no em deixeu concentrar amb els crits i les rialles, voleu fer el favor de parar i posar-vos a treballar, per variar, twiti, twiti!-

Els meus amics robots no li van fer massa cas, no els agradava treballar i volien aprofitar que jo era allà per jugar amb mi. El pobre Twit va marxar capcot. En veure aquella pena, vaig proposar als meus amics un joc que m’acabava d’inventar.

-Ara anirem a dins de les torres i jugarem a amagar-nos allà, el que perdi anirà a ajudar en Twit en la seva feina i s’intercanviarà amb ell que vindrà a jugar amb nosaltres, i així successivament. Què us sembla?-

No els vaig veure gaire emocionats amb la idea, però com que els hi havia proposat jo, no van gosar negar-s’hi. Mica en mica, en Twit va anar deixant de banda la feina i els quatre amics van treballar més. Entre tots treballaven més de pressa i els quedava més temps lliure per jugar.

Tots cinc, em van voler fer un regal: un aparell per poder comunicar-me amb ells i enviar les meves fotografies dels viatges. Amb aquell present, em vaig acomiadar per emprendre el meu camí.

Uns núvols i estrelles més enllà, hi havia el pont de colors, el vaig travessar i vaig arribar a... però, espereu un moment, millor us ho explico en la meva pròxima aventura. No us la perdeu!

    
Il·lustració:Marina L Aceituno

 Salut i contes!!!