El gatet misteriós/ El gatito misterioso

Avui he trobat un conte que ja havia publicat al bloc que tenia abans que aquest, i m'ha semblat que era una bona època per tornar-lo a posar. Espero que us agradi. Bones festes i bon any!
"EL GATET MISTERIÓS"

Al menjador, la taula era parada, copes,plats, ganivets, forquilles i al centre una espelma rodona de color vermell. Era la nit de cap d'any i tot era a punt per acomiadar un any que havia sigut força estrany...
A principis de Febrer,hi va haver la sorpresa del gatet a la porta. Sense esperar-lo, va aparèixer un gat d'angora blanc com la neu, dins un cistellet de mimbre. No ho vaig dubtar gens i el vaig adoptar. La meva vida va canviar des d'aquell instant. Era una bestiola que em donava molt d'afecte, però tenia quelcom de misteriós en la mirada, que de tant en tant em feia venir calfreds. Els dies passaven i ben entrat el Maig, van començar a aparèixer contes escrits a la revista del poble signats amb el meu nom. Quina cosa més estranya! Eren contes meravellosos i a la gent li agradaven tant,que em van deixar una pàgina sencera a cada número per publicar-los. Al principi, no sospitava d'on podien sortir, però em feien arribar a casa uns "calerons" que no em venien gens malament. Un dia d'Octubre, tot llegint un d'aquells contes em vaig adonar que unes històries així, només les podia escriure aquell gatet misteriós, ja que totes tenien una cosa en comú, passaven dins una casa igual que la meva, però vista des dels racons més insospitats. Fins i tot vaig descobrir que amb mi, hi vivia un ratolí que era el millor company de jocs del meu gatet.
Setmana a setmana, anava coneguent més aquell animaló, fins que la nit màgica de Nadal li vaig fer un petó, amb tant d'afecte, que el gat blanc es va convertir en un noi ros d'uns ulls grisos i misteriosos que em van enamorar.
I aquí em teniu, preparant la última nit de l'any, un any que acomiadaré en la millor companyia, la d'un noi ben plantat que ha portat a casa diners i amor, perquè la salut, gràcies a Déu, de moment la conservo, i que duri...

Hoy he encontrado este cuento que ya había publicado en mi antiguo blog y me ha parecido que era una buena época para volverlo a poner. Espero que os guste.¡Felices fiestas y feliz año!

"EL GATITO MISTERIOSO"

En el comedor, la mesa estaba preparada; copas, platos, cuchillos, tenedores y en el centro, una vela redonda de color rojo. Era la noche de fin de año y todo estaba a punto para despedir un año que había sido bastante extraño ...

A principios de Febrero, hubo la sorpresa del gatito en la puerta. Sin esperarlo, apareció un gato de angora blanco como la nieve, en un cestito de mimbre. No lo dudé y lo adopté. Mi vida cambió desde ese instante. Era un bicho que me daba mucho cariño, pero tenía algo de misterioso en la mirada, que de vez en cuando me daba escalofríos. Los días pasaban y bien entrado el mes Mayo, comenzaron a aparecer cuentos escritos en la revista del pueblo, firmados con mi nombre. ¡Qué cosa más extraña! Erancuentos maravillosos y a la gente le gustaban tanto, que medejaron una página entera en cada número para publicarlos. Al principio, no sospechaba de dónde podían salir, pero me hacían llegar a casa unos "dineritos" que no me venían nada mal. Un día de Octubre, leyendo uno de esos cuentos me di cuenta que unas historias así, sólo las podía escribir aquel gatito misterioso potque todas tenían algo en común, pasaban en una casa igual que la mía, pero vista desde los rincones más insospechados. Incluso descubrí que conmigo, vivía un ratón que era el mejor compañero de juegos de mi gatito.

Semana a semana, iba conociendo más a ese animalito, hasta que la noche mágica de Navidad, le di un beso con tanto cariño, que el gato blanco se convirtió en un chico rubio, de ojos grises, misteriosos, que me enamoraron.

Y aquí estoy, preparando la última noche del año, un año que despediré en la mejor compañía, la de un chico apuesto que ha llevado a casa dinero y amor, porque la salud, gracias a Dios, por el momento la conservo, y que dure ...