Dues fades bessones, molt entremaliades, fan de les seves al "bosc de les fades". La Frisca va de flor en flor, enganyant-les, i molestant-les. La Brisca vola de nit, amb la seva escombra, d'arbre en arbre despertant a tots els ocells. Tots al bosc, una mica enfadats, decideixen posar fi a tanta entremaliadura. Un matí quan la Frisca es posa damunt d'una de les margarites, aquesta amb totes les seves forces, tanca els seus pètals i l'apreta ben fort, una llarga estona. Quan els torna a obrir, la fada surt disparada, enfarinada de pol·len, caient a terra. Comença a plorar desconsolada. Des del cel, la Brisca la veu, i va ajudar-la a desenganxar cada partícula de pol·len dels seus cabells morats. Enfeinada no se n'adona que milers d'ocells les sobrevolen, per tirar per sobre seu milers de pinyons que han recollit dels pins del voltant. Cridant fugen a tancar-se a casa seva. Després d'aquell dia, tots estan encantats, amb les germanes, no només han deixat de fer entremaliadures, ara ajuden a tots en les feines del dia a dia.
Fi
Salut i contes!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada