dimecres, 16 de març del 2011

La Nimfa del bosc / La Ninfa del bosque

   La bellesa de la Nimfa del bosc deixa enamorat a tothom que la mira directament als ulls. És natura, és força, és màgia. No la mireu gaire estona o no podreu oblidar-la. La Nimfa és misteriosa i amable, no pot evitar ser així. Quan aneu al bosc estigueu ben atents i... si per fortuna la veieu, gaudiu de les seves danses que us donaran força, vitalitat i un gran amor i respecte a tot el que ens envolta.

   La belleza de la Ninfa del bosque deja enamorado a todo el que la mira directamente a los ojos. Es naturaleza, es fuerza, es magia. No la miréis mucho tiempo o no podréis olvidarla. La Ninfa es misteriosa y amable, no puede evitar ser así. Cuando vayáis al bosque estad bien atentos y. .. si por fortuna la veis, disfrutad de sus danzas que os darán fuerza, vitalidad y un gran amor y respeto a todo lo que nos rodea.

dilluns, 14 de març del 2011

Per començar bé la setmana: música/ Para empezar bien la semana: música

Al Desembre ja us vaig mostrar el tràiler de la pel·lícula Gnomeo y Julieta ... avui amb motiu de la seva estrena, us mostro una de les seves cançons interpretada per Nelly Furtado i Elton John. La pel·lícula té molt bona música, però he pensat que aquesta era la millor cançó per començar un Dilluns amb optimisme i alegria, la veritat és que dóna molta energia i bon rotllo, escolteu-la:
En Diciembre ya os mostré el trailer de la película Gnomeo y Julieta ... hoy en motivo de su esteno, os muestro una de sus canciones interpretada por Nelly Furtado y Elton John. La película tiene muy buena música, pero he pensado que ésta era la mejor canción para empezar un Lunes con optimismo y alegría, la verdad es que da mucha energía y buen rollito, escuchad:

dimecres, 9 de març del 2011

Un altre conte de "Maria la Bruixa"/Otro cuento de "María la Bruja"

En Max volia saber exactament què passava a casa de la Maria, sempre que hi anava vivia aventures apassionants i li feien creure que era un somni. "No pot ser que sempre m'adormi. Encara guardo la baldufa de l'últim cop que hi vaig anar..." Pensava.
   -Maria! -va cridar en Max al sortir de l'escola, -que puc venir a jugar a casa teva?-
   -...No, em sap greu però avui les meves tietes fan neteja i no els hi agrada tenir visites. Un altre dia, d'acord?-

  En Max sabia que era una excusa, últimament n'hi posava moltes evitant que tornés a casa seva a jugar, sempre les seves tietes: un dia tenien que planxar, l'altre dia estaven enfeinades amb no se què..., la qüestió era que no hi anés. Però en Max ja en tenia prou i la va seguir sense que la nena se s'adonés. Espiant per la finestreta que tenien al garatge, les sospites del nen es van confirmar. Va veure com vestides amb les seves capes i barrets, ensenyaven a la Maria a preparar alguna poció màgica dins d'una cassoleta...
   -CRAAAAASSSSSSSSHHHHH!-
   -Què ha estat això?- digueren les bruixes mirant cap a la finestra.
   La Maria va sortir corrent a veure què passava i va veure en Max com s'allunyava carrer avall. Va treure la seva bareta màgica i el va fer recular fins al seu costat.
   -Ara ja ho saps! Sóc una bruixa! No volíem que ho sabessis pel teu bé, no es bo que la gent es pensi que estàs boig.- digué rient.
  -Ho sabia! Sabia que a casa teva passaven coses rares!-
  -Si però escolta bé el que et diré: no ho pots explicar a ningú, i si vens a casa has de tenir molt de compte amb el que toques, recorda el dia que vas pujar a les golfes... una mica més i no ho expliques.-
  -M'ensenyaràs algun truc de màgia?-
  -Em sap greu, però tot això és molt perillós, jo mateixa encara vaig a l'escola per aprendre coses noves, però si vols demà vens i et deixaré assistir a una classe amb les meves tietes...
  -Brrrruuuuuuummmm!!!!!-
El Bruixot Pilot havia arribat al costat dels nens.
  -Sargantanes bullides! Ales de Ratpenat! Fes que el que ha dit la Maria, sembli que ho ha somniat!-
  -Max, Max, desperta que has d'anar a escola!-

Max quería saber exactamente qué pasaba en casa de María, siempre que iba vivía aventuras apasionantes y le hacían creer que era un sueño. "No puede ser que siempre me duerma. Aunque guardo la peonza de la última vez que fui ..." Pensaba.
  -María! -Gritó Max al salir de la escuela,-¿puedo venir a jugar a tu casa? -
  -... No, lo siento pero hoy mis tías hacen limpieza y no les gusta tener visitas. Otro día, ¿vale? -
  
Max sabía que era una excusa, últimamente ponía muchas evitando que volviera a su casa a jugar, siempre sus tías: un día tenían que planchar, el otro día estaban atareadas con no se qué ..., la cuestión era que no fuera. Pero Max ya tenía bastante y la siguió sin que la niña se diera cuenta. Espiando por la ventanilla que tenían en el garaje, las sospechas del niño se confirmaron. Vio como vestidas con sus capas y sombreros, enseñaban a María a preparar alguna poción mágica dentro de una cazuela ...
  -CRAAAAASSSSSSSSHHHHH! -
 
-¿Qué ha sido eso? - Dijeron las brujas mirando hacia la ventana.
 
María salió corriendo a ver qué pasaba y vio a Max como se alejaba calle abajo. Sacó su varita mágica y le hizo retroceder hasta su lado.
 
-Ahora ya lo sabes! Soy una bruja! No queríamos que lo supieras por tu bien, no es bueno que la gente crea que estás loco.- dijo riendo.
  -Lo sabía! Sabía que en tu casa pasaban cosas raras! -
  -Si pero escucha bien lo que te voy a decir: no lo puedes contar a nadie y si vienes a casa debes tener mucho cuidado con lo que tocas, recuerda el día que subiste a la buhardilla ... un poco más y no lo explicas .-
  -Me enseñarás algún truco de magia? -
  -Lo siento, pero todo esto es muy peligroso, todavía voy a la escuela para aprender cosas nuevas, pero si quieres mañana vienes y te dejaré asistir a una clase con mis tías... -
 
-Brrrruuuuuuummmm !!!!!-
El Brujo Piloto apareció junto a los niños.
 
-Lagartijas hervidas! Alas de Murciélago! Haz que lo que ha dicho María, parezca una pesadilla! -
  -Max, Max, despierta que tienes que ir a la escuela! -

dimarts, 8 de març del 2011

La Fada de la Primavera ens porta tres endevinalles/El hada de la Primavera nos trae tres adivinanzas

Fada de la Primavera


1.Si ets guapa , no em miris  
preguntant-me l'opinió;                       
si ets lletja, no em culpis               
de la imatge que et dono.                 

2. No t'he de donar més raons:
sense mi perdries els pantalons.

3.Tinc fulles i no sóc arbre, 
et parlo sense veu;
encara que m'obris no em queixo, 
endevina qui sóc.  
1.Si eres guapa, no me mires
preguntando mi opinión;
si eres fea, no me culpes
de la imagen que te doy.

2.No he de darte más razones:
sin mí perderías los pantalones.

3.Tengo hojas y no soy árbol,
te hablo sin tener voz;
aunque me abras no me quejo,
adivina quién soy yo.

RESPOSTES:                      RESPUESTAS:
1.MIRALL                                           1.ESPEJO
2.CINTURÓ                                         2.CINTURÓN
3.LLIBRE                                            3.LIBRO

dimecres, 2 de març del 2011

Les Aventures de la Kidi "Un món de màscares"/ "Un mundo de máscaras"

Amb el mes de Març arriben noves aventures de la Kidi de la revista Kids , en aquesta ocasió la nostra amiga viu el seu particular Carnestoltes.
" Un Món de Màscares"
Travessant el pont de colors vaig arribar a un lloc força curiós. Era un món fantàstic on la música i les rialles se sentien per cada racó. El que primer em va cridar l'atenció va ser que ningú em fes cas. Per bé o per mal, sempre que arribava a un lloc em venien a rebre encuriosits per saber qui era i d'on venia. Però estaven massa enfeinats cantant i ballant.
Vaig caminar força estona entre els habitants, embadalida amb tot el que succeïa al meu voltant. Era més divertit que jugar. Pel meu costat passaven éssers força estranys. Alts, baixos, prims, grassos, tots guarnits amb màscares i plomes de colors diversos. Tirant uns paperets, que mica en mica cobrien el terra. Em vaig endur un bon ensurt quant de sobte es va parar davant meu un dels més alts de tots. Semblava diferent als altres. Portava una màscara amb un nas enorme i un barret vermell acabat amb unes punxes.
-Qui ets tu? No t'havia vist mai per aquí? Treu-te la màscara i ensenya'm la cara-
-Sóc la Kidi, ... no en porto de màscara, la meva cara és així.-
-Queeeeeeè, portes la cara al descobert! Això no pot ser!- va cridar desapareixent del meu davant.
Per què havia reaccionat d'aquella manera?  A on havia anat?
Ben aviat ho vaig descobrir...
-Té, posa't aquesta, et quedarà bé, ja ho veuràs,- digué donant-me una màscara amb orelles de gat i plomes blaves.
Després em va a agafar de la mà i em va portar a saltar i ballar per tots els indrets d'aquell món fantàstic. Passada una estona em va dir:
-Perdona, no m'he presentat, sóc el Rei de les disfresses i la  disbauxa, en aquest món no permetem que entrin en "Penes" ni en "Tristos" i per un moment m'he pensat que eres un d'ells. Hem d'estar molt atents, una vegada van venir i van fer que em posés molt malalt.-
-...I ens va costar molt fer-los fora!- digué un que passava per allà amb una màscara de mono.
- És un dels meus millors amics, des que em van atacar aquells dos, que em vigila molt de prop. -
- Jo em dic Kidi i viatjo per aprendre jocs nous. Que me'n podríeu ensenyar algun?-
Molt animat em va portar fins al centre del poblat i va encarregar a una banda de música que comencés a tocar. Amb una fila vam començar a donar voltes al voltant d'uns seients. Quan els musics van deixar de tocar tots vam seure al primer lloc que vam trobar, tots menys el "Rei" que va quedar eliminat. Així vam anar jugant fins que només quedàvem el de la màscara de mono i jo. Finalment va guanyar ell, jo vaig caure de cul a terra en el meu intent d'asseure'm.
-T'has fet mal?- va dir ajudant-me a aixecar.
-No, no, estic bé, de veritat!- vaig contestar rient.
La festa va continuar força estona. Després els vaig demanar que em fessin una fotografia per enviar als meus amics robots i em vaig acomiadar enlairant-me núvols amunt.
En la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir salvar-me de viure empresonada per sempre més. Us espero!
Il·lustració Cristina de Arcos

Con el mes de Marzo llegan nuevas aventuras de Kidi de la revista Kids en esta ocasión nuestra amiga vive su particular Carnaval.
"Un Mundo de máscaras"
Cruzando el puente de colores llegué a un lugar bastante curioso. Era un mundo fantástico donde la música y las risas se oían por cada rincón. Lo que primero me llamó la atención fue que nadie me hiciera caso. Para bien o para mal, siempre que llegaba a un lugar me venían a recibir curiosos por saber quién era y de dónde venía. Pero estaban demasiado atareados cantando y bailando.
    Caminé un buen rato entre los habitantes, embelesada con todo lo que sucedía a mi alrededor.
Era más divertido que jugar. Por mi lado pasaban seres muy raros. Altos, bajos, delgados, gordos, todos adornados con máscaras y plumas de diferentes colores. Tirando unos papelitos, que poco a poco cubrían el suelo. Me llevé un buen susto cuando de repente se paró delante de mí uno de los más altos de todos. Parecía diferente a los demás. Llevaba una máscara con una nariz enorme y un sombrero rojo acabado con unas puntas.
     
- ¿Quién eres tú? No te había visto nunca por aquí? Quítate la máscara y enséñame la cara-
     
-Soy Kidi, ... no llevo máscara, mi cara es así .-
-Queeeeeeè, llevas la cara al descubierto!
Esto no puede ser! - Gritó desapareciendo de mi vista.
    
¿Por qué había reaccionado de esa manera? ¿Dónde había ido?
   
Pronto lo descubrí ...
-Ten, ponte ésta, te quedará bien, ya lo verás, - dijo dándome una máscara con orejas de gato y plumas azules.
    Después me cogió de la mano y me llevó a saltar y bailar por todos los lugares de ese mundo fantástico. Pasado un rato me dijo:
    -Perdona, no me he presentado, soy el Rey de los disfraces y el desenfreno, en este mundo no permitimos que entren "Penurias" ni "Tristón" y por un momento me he pensado que eras uno de ellos. Tenemos que estar muy atentos, una vez vinieron e hicieron que me pusiera muy enfermo .-
    
-... Y nos costó mucho echarlos! - Dijo uno que pasaba por allí con una máscara de mono.
- Es uno de mis mejores amigos, desde que me atacaron esos dos, me vigila muy de cerca. -
- Yo me llamo Kidi y viajo para aprender juegos nuevos. M
e podrías enseñar alguno? -
    Muy animado me llevó hasta el centro del poblado y encargó a una banda de música que empezara a tocar. En
fila empezamos a dar vueltas alrededor de unos asientos. Cuando los músicos dejaron de tocar todos nos sentamos en el primer lugar que encontramos, todos menos el "Rey" que quedó eliminado. Así fuimos jugando hasta que sólo quedábamos el de la máscara de mono y yo. Finalmente ganó él, yo caí de culo al suelo en mi intento de sentarme.
    - ¿Te has hecho daño? - dijo ayudándome a levantar.
    -No, no, estoy bien, de verdad! - Contesté riendo.
     
La fiesta continuó un buen rato. Después les pedí que me hicieran una fotografía para enviar a mis amigos robots y me despedí despegando hacia las nubes.
     En mi próxima aventura os explicaré como conseguí salvarme de vivir encarcelada para siempre.
Os espero!


dilluns, 28 de febrer del 2011

Aquesta setmana l'estrena és RANGO/ Esta semana el estreno es RANGO

 Aquesta setmana s'estrena Rango pel·lícula d'animació, amb grans dosis de comicitat i amb un protagonista: Johnny Depp. El director Gore Verbinski (Piratas del Caribe) posa davant dels espectadors un llangardaix que es converteix en Sheriff. Què dir d'aquesta pel.lícula basant-nos només amb el que es veu al tràiler, doncs tot i que a Espanya sentirem la veu del que doble a Johnny Depp, en versió original qui millor per doblar a un llangardaix... Al ser una gran fan d'aquest actor no puc dir res més que coses bones, però jutgeu vosaltres mateixos aquí teniu doble sessió de vídeo. Primer el treball que va fer de doblatge el senyor Depp, amb la resta de companys, i després el tràiler ( molt divertit). Disfruteu-lo!


Esta semana se estrena Rango película de animación, con grandes dosis de comicidad y con un protagonista: Johnny Depp. El director Gore Verbinski (Piratas del Caribe) pone ante los espectadores un lagarto que se convierte en Sheriff. Qué decir de esta película basándonos sólo con lo que se ve en el trailer, pues que aunque en España oiremos la voz del que dobla a Johnny Depp, en versión original quién mejor para doblar a un lagarto... Al ser una gran fan de este actor no puedo decir más que cosas buenas, y para que juzguéis vosotros mismos aquí tenéis doble sesión de vídeo. Primero el trabajo que hizo de doblaje el señor Depp, junto al resto de compañeros, y después el trailer. Disfrutadlo!




dijous, 24 de febrer del 2011

En Joan no troba la seva disfressa/Juan no encuentra su disfraz

    Hola a tots! Avui us porto a un amic que ha vingut a passar un dies amb tots nosaltres: el Rei Carnestoltes! Ens porta un conte que segur, us agradarà molt, pareu atenció, es titula "En Joan no troba la seva disfressa"
    Havia arribat el gran dia! Grans i petis es preparaven per sortir al carrer amb les seves disfresses i màscares.
  -Joan, que no vens?- cridaven des del carrer els seus amics. 
  Pobre Joan, per més que busqués no trobava la seva disfressa. Feia ja uns dies que l'havia anat a comprar a la botiga i estava segur que la seva mare li havia guardat a l'armari, però ara no hi era. En el seu lloc hi havia una nota que deia:
  "Si no em demanes perdó, no et podràs disfressar. La Bruixa del Carnestoltes."     En Joan no sabia perquè li havia de demanar perdó, i no ho va voler fer. 
   -Au va Joan! Baixa d'una vegada!-
   Però en Joan, no responia, seguia buscant amb l'esperança que aquella nota fos fruit de la seva imaginació. De sobte una explosió va fer aparèixer a la bruixa davant seu.
   -Demane'm perdó per haver-te rigut de la meva disfressa o no et tornaré la teva-
   -Perdona bruixa, no ho volia fer.-
   Acceptant les disculpes li va tornar la disfressa de Pirata. Se la va posar a corre cuita i va sortir corrent escales avall. Mentre corria, va sentir uns crits que li deien:
    -La pròxima vegada que vegis una disfressa de bruixa i et riguis de totes les bruixes diguen que són lletges, no seré tan bona i et faré sortir una berruga al nas.!-
   O sigui que ja ho sabeu, si voleu passar un bon Carnestoltes, no us rieu de les bruixes, no se sap mai si en tens alguna al costat que et pot escoltar.

   Hola a todos! Hoy os traigo a un amigo que ha venido a pasar unos días con todos nosotros: el Rei del Carnaval! Nos trae un cuento que seguro os gustara. Prestad atención, se titula "Juan no encuentra su disfraz"
   Había llegado el gran día! Grandes y pequeños se preparaban para salir a la calle con sus disfraces y máscaras.
  -Juan, no vienes? - Gritaban desde la calle sus amigos.
   Pobre Juan, por más que buscara no encontraba su disfraz. Hacía ya unos días que la había ido a comprar y estaba seguro que su madre la había guardado en el armario, pero ahora no estaba. En su lugar había una nota que decía:
 
"Si no me pides perdón, no te podrás disfrazar. La Bruja del Carnaval." Juan no sabía porque le tenía que pedir perdón, y no lo quiso hacer.
  
-Vamos Juan! Baja de una vez! -
 
Pero Juan, no respondía, seguía buscando esperando que esa nota sólo era fruto de su imaginación. De pronto una explosión hizo aparecer a la bruja ante él.
  -Pídeme perdón por haberte reído de mi disfraz o no te devolveré el tuyo-       
  -Perdona bruja, no lo quería hacer .-
    Aceptando las disculpas le devolvió el disfraz de Pirata. Se lo puso a toda prisa y salió corriendo escaleras abajo. Mientras corría, oyó unos gritos que le decían:
   -La próxima vez que veas un disfraz de bruja y te rías de todas las brujas diciendo que son feas, no seré tan buena y te haré salir una verruga en la nariz.! -

   O sea que ya lo sabéis, si queréis pasar un buen Carnaval, no os riais de las brujas, nunca se sabe si tienes alguna al lado que te pueda oir.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Aquest cap de setmana més cinema d'animació Animals United pel·lícula alemana/Este fin de semana más cine de animación Animals United película alemana

Els humans destrueixen el planeta i un grup d'animals es veuen obligats a fugir del seu hàbitat natural. Espectaculars paisatges que semblen reals en el que sembla una molt bona pel·lícula d'animació alemanya. He buscat i rebuscat i no he trobat el tràiler en espanyol, però estic segura que us encantarà en anglès. També us deixo una de les cançons que hi surten que m'ha semblat una escena genial.

Los humanos destruyen el planeta y un grupo de animales se ven obligados a huir de su hábitat natural. Espectaculares paisajes que parecen reales en lo que parece una muy buena película de animación alemana. He buscado y rebuscado y no he encontrado el trailer en español, pero estoy segura que os encantará en inglés. También os dejo una de las canciones que salen que me ha parecido una escena genial.

dijous, 17 de febrer del 2011

El Follet Verd /El Duende Verde

Hola! Sóc el Follet Verd!   Us porto tres sorpreses: La primera és, que a partir d'avui, aquest bloc passa a ser bilingüe... I això què vol dir? Doncs que tots els posts que s'hi publiquin a partir d'ara, seran escrits en català i en castellà. Pels escrits més antics, hi ha el gadget traductor a la part esquerra del bloc, però degut a la demanda de poder llegir els contes en castellà he decidit publicar en les dos llengües. La segona sorpresa só jo, un follet molt eixerit que us portarà contes per passar-ho d'allò més bé, i tots originals! La tercera és la millor! Un conte molt curt per abans d'anar a dormir. "La petita Margarida"
 La Petita Margarida era una floreta que vivia en un test situat al balcó més alt d'un gratacels. Cada tarda, quan veia que el sol s'amagava, cridava amb totes les seves forces: BONA NIT ESTIMAT MEU! Doblegava els seus pètals i es tombava per dormir esperant un nou dia. Totes les seves companyes se'n reien sempre, però ella no feia cas. "És el meu estimat, ho sé, em mira d'una manera diferent".
Un dia el Sol va allargar tan com va poder un dels seus rajos i va aconseguir acariciar un dels pètals de Petita Margarida. Des d'aquell dia és la flor més bonica de tot el balcó, i té tot el respecte de les seves companyes que mai més s'han tornat a riure d'ella.
Bona nit, i feliços contes!

Hola! Soy el Duende Verde! Os traigo tres sorpresas: La primera es, que a partir de hoy, este blog pasa a ser bilingüe ... Y eso qué significa? Pues que todos los posts que se publiquen a partir de ahora, serán escritos en catalán y en castellano. Para los escritos más antiguos, está el gadget traductor en la parte izquierda del blog, pero debido a la demanda de poder leer los cuentos en castellano he decidido publicar en las dos lenguas. La segunda sorpresa soy yo, un duende muy espabilado que os traerá cuentos para pasarlo en grande, y todos originales! La tercera es la mejor! Un cuento muy corto para antes de ir a dormir.

"Pequeña Margarita"

 
Pequeña Margarita era una florecilla que vivía en un tiesto situado en el balcón más alto de un rascacielos. Cada tarde, cuando veía que el sol se escondía, gritaba con todas sus fuerzas: BUENAS NOCHES AMADO MIO! Cerraba sus pétalos y se giraba para dormir esperando levantarse un día más. Todas sus compañeras se reían siempre, pero ella no hacía caso. "Es mi amado, lo sé, me mira de una manera distinta".
Un día el Sol alargó tanto como pudo uno de sus rayos y logró acariciar uno de los pétalos de Pequeña Margarita. Desde aquel día es la flor más bonita de todo el balcón, y tiene todo el respeto de sus compañeras que nunca más han vuelto a reirse de ella.

Buenas noches, y felices cuentos! 

dilluns, 14 de febrer del 2011

Pel·lícules que barregen acció real i animació "EL OSO YOGUI"

Una de les primeres pel·lícules que recordo on es barrejava acció real i animació és "Los Tres Caballeros" de Walt Disney.
 Potser no és unes de les millors pel·lícules que va fer Disney (s'ha de dir que es va estrenar l'any 1944), però si una de les primeres en que personatges reals es barrejaven amb dibuixos animats. Jo la recordo amb nostàlgia, no és una de les que més m'agrada, però valoro molt el treball realitzat en una època en la que els mètodes no eren els que es fan servir servir ara.
Una altre que recordo, és "Quien engañó a Roger Rabbit"(1988).
Aquesta la van coproduir junts Spielberg i Disney i va tenir un gran èxit. Evidentment me n'he deixat moltes, però he volgut anomenar una de les primeres i una de les més modernes abans de parlar de la última, en aquest cas de la Warner: "El Oso Yogui" basada en la sèrie de dibuixos animats del mateix nom. Personatges i dibuixos units un altre cop per fer gaudir a grans i petits de les aventures d'aquest os golafre, i el seu amic Bubu.
El fet que ara hi hagi el 3D segur que la fa molt més espectacular, però he volgut fer un petit recordatori  als començaments del cinema d'animació especialment per valorar la feina feta antigament.
Aquí us deixo el tràiler del "Oso Yogui" que s'estrena aquest divendres.


divendres, 11 de febrer del 2011

La Fada del Febrer

La fada del Febrer us porta una endevinalla:

Són tres germans, que viuen en una gran casa. El primer ja ha marxat, el tercer encara no ha arribat i el segon és el que està ara a casa. El segon existeix perquè el primer ha marxat, i el tercer es transformarà en el segon. Qui són aquests tres germans? Quina és la seva casa?
La resposta és ben senzilla :    
Els germans són el Passat, el Present i el Futur, i la casa és el món.



dimecres, 2 de febrer del 2011

Les aventures de la Kidi "Un món misteriós"

Amb el mes de Febrer arriba una nova revista Kids, i amb ella una nova història de la Kidi. Si voleu i encara no l'heu llegit, trobareu el primer aquí Conte Kidi Gener .
"UN MÓN MISTERIÓS"

Feia tot un dia que voltava per aquell mon gris i fosc, i no havia trobat res ni ningú. Tenia fred, no volia marxar, potser hi vivia algú a dins d’aquelles torres tan altes, però la veritat, no ho semblava. Ja tenia un peu a dins del globus, i em disposava a marxar, quan quatre ombres llargarudes em van sorprendre.
-Tiri-bit, tiri-bit... benvinguda al nostre món, sabíem que vindries, tiri-bit, tiri-bit.- digué la primera figura de llauna.
-Biip, biip, t’esperem des que vam saber que viatjaves per aprendre jocs nous de llocs diferents, biip, biip...- em va dir la segona mostrant-me una petita pantalla incorporada al seu cos.
“No m’ho podia creure, eren imatges de quan havia estat a Sauria!”
Havien observat cadascun dels jocs i moviments i m’esperaven per ensenyar-me els seus. Dels peus dels quatre robots van sortir unes rodetes, i a mi em van donar uns patins. Rodolant, em van acompanyar fins un lloc molt més bonic i acolorit. Semblava un parc, tot i que cada arbre, cada planta, i cada animaló també eren de llauna o metall de colors ben vius.
-Riip, riip, cada dia venim a patinar per aquí. Després berenem i juguem, riip, riip. Ens amaguem i en Xip ens busca. Que vols jugar, riip, riip?-
-I tant, sembla divertit!- vaig contestar.
Vam passar grans estones, fins i tot, alguns cops, ja parlava com ells biip, riip... però passats uns dies va aparèixer un robot nou que semblava força enfadat. Segons em van explicar era en Twit un robot solitari que només pensava en treballar i treballar. No sortia mai a jugar ni a prendre l’aire, sempre tancat en aquelles torres grises i fredes, rodejat d’ordinadors i màquines.
-Twiti, twiti, no em deixeu concentrar amb els crits i les rialles, voleu fer el favor de parar i posar-vos a treballar, per variar, twiti, twiti!-
Els meus amics robots no li van fer massa cas, no els agradava treballar i volien aprofitar que jo era allà per jugar amb mi. El pobre Twit va marxar capcot. En veure aquella pena, vaig proposar als meus amics un joc que m’acabava d’inventar.
-Ara anirem a dins de les torres i jugarem a amagar-nos allà, el que perdi anirà a ajudar en Twit en la seva feina i s’intercanviarà amb ell que vindrà a jugar amb nosaltres, i així successivament. Què us sembla?-
No els vaig veure gaire emocionats amb la idea, però com que els hi havia proposat jo, no van gosar negar-s’hi. Mica en mica, en Twit va anar deixant de banda la feina i els quatre amics van treballar més. Entre tots treballaven més de pressa i els quedava més temps lliure per jugar.
Tots cinc, em van voler fer un regal: un aparell per poder comunicar-me amb ells i enviar les meves fotografies dels viatges. Amb aquell present, em vaig acomiadar per emprendre el meu camí.
Uns núvols i estrelles més enllà, hi havia el pont de colors, el vaig travessar i vaig arribar a... però, espereu un moment, millor us ho explico en la meva pròxima aventura. No us la perdeu!

conte2    
Il·lustració:Marina L Aceituno

 Salut i contes!!!

dilluns, 31 de gener del 2011

Aquest Divendres s'estrena "Enredados"

Fa dos mesos us vaig penjar el tràiler de la última pel·lícula de Disney "Enredados" :http://lurdscontes.blogspot.com/2010/11/disney-trailer-oficial-enredadoshaurem.html 
Doncs bé, finalment s'estrena al nostre país aquest divendres. Segurament que l'anirem a veure i gaudirem d'un excel·lent film d'animació per a petits i grans. Aquí us en deixo unes imatges...el camaleó és boníssim!










                                        Salut i contes!!!







dilluns, 24 de gener del 2011

Un llibre misteriós

    En Nil i la Naira jugaven a casa de la nena quan van descobrir un passadís a dins d'un armari. S'hi havien amagat fent veure que era una habitació secreta. No era la primera vegada que hi entraven però no s'havien adonat que darrera dels abrics hi havia una altra porta. Tenien una mica de por però la curiositat i una bona llanterna els van empènyer per passadissos humits, estrets i foscos. La nena volia tornar enrere...
-Tornem?-
-I ara? Però si ja quasi hem arribat al final del túnel. No tens curiositat per saber què hi ha?- contestà en Nil.
La nena va continuar caminant. Sí que en tenia de curiositat, però aquella humitat...
De cop aparegué una altra porta, aquest cop folrada amb una moqueta de color grana. El mànec era de fusta i no hi havia pany ni clau o sigui que devia estar oberta. Sense dubtar el nen la va obrir. A l’altre costat hi havia un sofà de metre i mig del mateix color que la porta i al darrera una prestatgeria plena de llibres. Semblava una biblioteca. Els nens es van quedar bocabadats. La quantitat d’històries que hi hauria allà. Però especialment els va cridar l’atenció un llibre. Esperava sol en un d’aquells prestatges que algú se’l llegís. Potser no es podia tocar per algun motiu i per això estava allà.
      La Naira va ser la primera d'agafar un dels contes que hi havia i es va asseure al sofà. A en Nil no li agradava tant llegir i per això es va decantar per un còmic. S’hi van passar una bona estona i van decidir que seria el seu secret i que hi anirien cada dia...potser el pròxim dia s’atrevirien a agafar el llibre misteriós.
Van tornar pel mateix passadís humit fins arribar a l’armari, van tancar la porta i amb compte que no els veiés ningú van sortir.
-Si que heu estat tranquils avui- va dir la mare de la Naira, una mica estranyada.
-Hem estat buscant la Paula (la seva nina preferida)- contestà la nena per despistar.
-Ai si! L’he posat a la rentadora. Feia dies que no es rentava i necessitava un bany, demà ja la tindràs seca.-
En Nil es va acomiadar i se’n va anar a casa seva, demà tornarien a la biblioteca secreta.
Aquella nit els va costar adormir-se per l’emoció.
Al dia següent només sortir de l’escola, van berenar i despistant a la mare,  es van ficar a dins l’armari. El mateix recorregut, la mateixa humitat, la mateixa porta color grana...
-Naira, per què no llegeixes amb veu alta i jo t’escolto?-
-No entenc com no tens ganes de llegir... però bé, quin llibre vols?-
-Vull el llibre misteriós!- va dir convençut en Nil.
La nena també tenia molta curiositat per saber què tenia aquell llibre que no tenien els altres, i tot i que tenia una mica de por del que pogués passar hi va accedir.
Les tapes eren de color blau cel amb uns núvols blancs dibuixats. Quan les miraven semblava talment que estiguessin veient el cel. No tenia títol. Al obrir-lo si que n’hi havia. Amb unes lletres que semblaven fetes de branques d’arbre deia: “Mil contes d’avui i de sempre”.
La nena va començar a llegir i en aquells moments una llum, com d’un projector va aparèixer a la paret blanca que tenien just davant del sofà. Tal com anava llegint en veu alta les imatges anaven sortint com una pel·lícula.
-Oaaala!- va exclamar el nen. -Quina passada!-.
Primer va aparèixer el paisatge on transcorria la història després els personatges. La Naira seguia llegint en veu alta fins que va pensar què passaria si ho fes mentalment. De cop va desaparèixer tot i en Nil una mica enfadat li va fir que seguís llegint. La nena ja ho feia però no en veu alta.
-Ja no vull llegir més, si vols fes-ho tu, jo me’n vaig a casa-.
Sense entendre res la va seguir. "Però si havien descobert un manera de llegir molt més entretinguda. Deu ser cosa de nenes", va pensar.
Un altre cop van aparèixer al armari i un cop dins la casa, la Naira, sense dir res es va tancar a la seva habitació. En Nil es va acomiadar com cada dia i va marxar pensant que demà ja se li hauria passat.
Aquell dia a l’escola pràcticament no van parlar, i a la sortida la Naira li va explicar:
-No vull tornar a llegir aquell llibre per tu, no t’enfadis, però si vols tornar a la biblioteca secreta hauràs de llegir tu tot sol, aquell o qualsevol llibre i crec que al final m’ho agrairàs-.
El nen no entenia res de res, però hi va accedir. De la mateixa manera que havien fet sempre hi van tornar tarda rera tarda. Però per en Nil, ja no era el mateix. Si llegia ell no podia mirar les imatges i mica en mica va anar deixant el llibre misteriós arraconat en el lloc on el van trobar el primer dia. Va anar agafant altres llibres amb històries fantàstiques i de terror, contes i faules, i poc a poc va anar descobrint el que la nena li havia volgut ensenyar. Potser aquell llibre misteriós era màgic i projectava imatges en una paret blanca, però per això ja hi havia la televisió i el cinema. Llegir un llibre era molt millor. Imaginar-se cada un dels detalls que llegia feia que la seva història fos única, ningú no es podia imaginar una paraula, un paisatge o un personatge de la mateixa manera, perquè la imaginació és molt més gran que el que pot quedar reflectit en una o varies imatges. Ara ja sabien tots dos el perquè aquell llibre estava allà abandonat, oblidat i separat dels altres. Qui el va posar allà sabia apreciar la lectura. Aquell dia van tornar a casa i ho van explicar tot a les seves mares que es van quedar meravellades, i sobretot molt orgulloses de saber com uns nens de vuit anys, havien après tot sols, el valor dels llibres.

dilluns, 17 de gener del 2011

Us recomano un llibre útil per educar

Avui, des de la meva humil posició de blocaire, m'agradaria recomanar-vos un llibre per a pares, educadors, professors... Estem educant a uns nens que són el nostre futur, i cada vegada es fa més difícil fer-ho en una societat de consum i males maneres. Aquesta setmana passada m'ha caigut a les mans el llibre "Los padres que lloran en la almohada" de Helen Flix.

Un llibre que ens guia per educar als nostres fills i alumnes en una societat on els valors no siguin els materials. Un cop l'hagueu llegit podreu reflexionar i potser també començar a canviar la manera d'educar-los, tasca difícil però no impossible. Si poc a poc els ensenyem a valorar el que realment importa a la vida, potser d'aquí a uns anys el futur serà millor. Espero que tots els pares i mestres que passeu per aquest bloc us el llegiu, els homes i dones del futur ens necessiten per créixer.

divendres, 14 de gener del 2011

Conte curt "Dos follets entremaliats"

Gifs Animados - Imagenes Animadas
    En Nil marxava de colònies amb l'escola. Anaven a una casa rural al ben mig de la muntanya. Entre enormes arbres verds, sobresortia la gran casa. Quan hi van arribar, es va espantar una mica; era tenebrosament fantàstica. 
Es van anar situant per totes les habitacions, i a en Nil, li va tocar la única que només tenia dos llits. Hi van deixar les motxilles, ell i el seu millor amic Joan, i van baixar corrent per atendre les explicacions del monitor.
Un cop va acabar, els nens van tornar a l'habitació, i es van trobar, que les bosses havien desaparegut. Com podia ser? 
Tots, sense excepció, havien atès a les explicacions, i havien estat els primers en tornar a pujar. Quin misteri!
Van començar a buscar per sota els llits. Allà estaven! Però no les podien agafar, estaven com enganxades al terra!
Llavors, en Nil es va treure una lupa de la butxaca, va apropar-la a la bossa, i...sorpresa! Dos follets entremaliats, s'enduien les motxilles cap al pis de baix, per un passadís secret que hi havia a sota el llit, però no havien contat que eren massa grosses, per poder passar pel forat, i allà estaven encallats, sense poder anar ni amunt ni avall.
En Joan va fer una forta estrebada, i els follets van sortir disparats per la finestra. I una cosa tingueu  segura, a aquells dos, se'ls hi han tret totes les ganes, de robar més motxilles.

divendres, 7 de gener del 2011

Las aventuras de Sammy. Un viaje extraordinario. Gran estrena del Gener

Avui m'agradaria d'estacar aquesta pel·lícula europea que no té res que envejar a les produccions Pixar, etc. Potser recorda una mica a "Buscando a Nemo", però crec que val la pena veure-la. El cinema d'animació és molt costós i cada vegada s'estan fent  millors treballs al nostre continent. És la història d'una tortuga que busca el seu amor vivint diverses aventures. Potser la trama és molt típica, però crec que s'ha de veure i els que no som tant nens, valorar la feina i l'esforç que porta fer una pel·lícula d'animació en 3D.

Salut i contes!!!