dilluns, 31 de gener del 2011

Aquest Divendres s'estrena "Enredados"

Fa dos mesos us vaig penjar el tràiler de la última pel·lícula de Disney "Enredados" :http://lurdscontes.blogspot.com/2010/11/disney-trailer-oficial-enredadoshaurem.html 
Doncs bé, finalment s'estrena al nostre país aquest divendres. Segurament que l'anirem a veure i gaudirem d'un excel·lent film d'animació per a petits i grans. Aquí us en deixo unes imatges...el camaleó és boníssim!










                                        Salut i contes!!!







dilluns, 24 de gener del 2011

Un llibre misteriós

    En Nil i la Naira jugaven a casa de la nena quan van descobrir un passadís a dins d'un armari. S'hi havien amagat fent veure que era una habitació secreta. No era la primera vegada que hi entraven però no s'havien adonat que darrera dels abrics hi havia una altra porta. Tenien una mica de por però la curiositat i una bona llanterna els van empènyer per passadissos humits, estrets i foscos. La nena volia tornar enrere...
-Tornem?-
-I ara? Però si ja quasi hem arribat al final del túnel. No tens curiositat per saber què hi ha?- contestà en Nil.
La nena va continuar caminant. Sí que en tenia de curiositat, però aquella humitat...
De cop aparegué una altra porta, aquest cop folrada amb una moqueta de color grana. El mànec era de fusta i no hi havia pany ni clau o sigui que devia estar oberta. Sense dubtar el nen la va obrir. A l’altre costat hi havia un sofà de metre i mig del mateix color que la porta i al darrera una prestatgeria plena de llibres. Semblava una biblioteca. Els nens es van quedar bocabadats. La quantitat d’històries que hi hauria allà. Però especialment els va cridar l’atenció un llibre. Esperava sol en un d’aquells prestatges que algú se’l llegís. Potser no es podia tocar per algun motiu i per això estava allà.
      La Naira va ser la primera d'agafar un dels contes que hi havia i es va asseure al sofà. A en Nil no li agradava tant llegir i per això es va decantar per un còmic. S’hi van passar una bona estona i van decidir que seria el seu secret i que hi anirien cada dia...potser el pròxim dia s’atrevirien a agafar el llibre misteriós.
Van tornar pel mateix passadís humit fins arribar a l’armari, van tancar la porta i amb compte que no els veiés ningú van sortir.
-Si que heu estat tranquils avui- va dir la mare de la Naira, una mica estranyada.
-Hem estat buscant la Paula (la seva nina preferida)- contestà la nena per despistar.
-Ai si! L’he posat a la rentadora. Feia dies que no es rentava i necessitava un bany, demà ja la tindràs seca.-
En Nil es va acomiadar i se’n va anar a casa seva, demà tornarien a la biblioteca secreta.
Aquella nit els va costar adormir-se per l’emoció.
Al dia següent només sortir de l’escola, van berenar i despistant a la mare,  es van ficar a dins l’armari. El mateix recorregut, la mateixa humitat, la mateixa porta color grana...
-Naira, per què no llegeixes amb veu alta i jo t’escolto?-
-No entenc com no tens ganes de llegir... però bé, quin llibre vols?-
-Vull el llibre misteriós!- va dir convençut en Nil.
La nena també tenia molta curiositat per saber què tenia aquell llibre que no tenien els altres, i tot i que tenia una mica de por del que pogués passar hi va accedir.
Les tapes eren de color blau cel amb uns núvols blancs dibuixats. Quan les miraven semblava talment que estiguessin veient el cel. No tenia títol. Al obrir-lo si que n’hi havia. Amb unes lletres que semblaven fetes de branques d’arbre deia: “Mil contes d’avui i de sempre”.
La nena va començar a llegir i en aquells moments una llum, com d’un projector va aparèixer a la paret blanca que tenien just davant del sofà. Tal com anava llegint en veu alta les imatges anaven sortint com una pel·lícula.
-Oaaala!- va exclamar el nen. -Quina passada!-.
Primer va aparèixer el paisatge on transcorria la història després els personatges. La Naira seguia llegint en veu alta fins que va pensar què passaria si ho fes mentalment. De cop va desaparèixer tot i en Nil una mica enfadat li va fir que seguís llegint. La nena ja ho feia però no en veu alta.
-Ja no vull llegir més, si vols fes-ho tu, jo me’n vaig a casa-.
Sense entendre res la va seguir. "Però si havien descobert un manera de llegir molt més entretinguda. Deu ser cosa de nenes", va pensar.
Un altre cop van aparèixer al armari i un cop dins la casa, la Naira, sense dir res es va tancar a la seva habitació. En Nil es va acomiadar com cada dia i va marxar pensant que demà ja se li hauria passat.
Aquell dia a l’escola pràcticament no van parlar, i a la sortida la Naira li va explicar:
-No vull tornar a llegir aquell llibre per tu, no t’enfadis, però si vols tornar a la biblioteca secreta hauràs de llegir tu tot sol, aquell o qualsevol llibre i crec que al final m’ho agrairàs-.
El nen no entenia res de res, però hi va accedir. De la mateixa manera que havien fet sempre hi van tornar tarda rera tarda. Però per en Nil, ja no era el mateix. Si llegia ell no podia mirar les imatges i mica en mica va anar deixant el llibre misteriós arraconat en el lloc on el van trobar el primer dia. Va anar agafant altres llibres amb històries fantàstiques i de terror, contes i faules, i poc a poc va anar descobrint el que la nena li havia volgut ensenyar. Potser aquell llibre misteriós era màgic i projectava imatges en una paret blanca, però per això ja hi havia la televisió i el cinema. Llegir un llibre era molt millor. Imaginar-se cada un dels detalls que llegia feia que la seva història fos única, ningú no es podia imaginar una paraula, un paisatge o un personatge de la mateixa manera, perquè la imaginació és molt més gran que el que pot quedar reflectit en una o varies imatges. Ara ja sabien tots dos el perquè aquell llibre estava allà abandonat, oblidat i separat dels altres. Qui el va posar allà sabia apreciar la lectura. Aquell dia van tornar a casa i ho van explicar tot a les seves mares que es van quedar meravellades, i sobretot molt orgulloses de saber com uns nens de vuit anys, havien après tot sols, el valor dels llibres.

dilluns, 17 de gener del 2011

Us recomano un llibre útil per educar

Avui, des de la meva humil posició de blocaire, m'agradaria recomanar-vos un llibre per a pares, educadors, professors... Estem educant a uns nens que són el nostre futur, i cada vegada es fa més difícil fer-ho en una societat de consum i males maneres. Aquesta setmana passada m'ha caigut a les mans el llibre "Los padres que lloran en la almohada" de Helen Flix.

Un llibre que ens guia per educar als nostres fills i alumnes en una societat on els valors no siguin els materials. Un cop l'hagueu llegit podreu reflexionar i potser també començar a canviar la manera d'educar-los, tasca difícil però no impossible. Si poc a poc els ensenyem a valorar el que realment importa a la vida, potser d'aquí a uns anys el futur serà millor. Espero que tots els pares i mestres que passeu per aquest bloc us el llegiu, els homes i dones del futur ens necessiten per créixer.

divendres, 14 de gener del 2011

Conte curt "Dos follets entremaliats"

Gifs Animados - Imagenes Animadas
    En Nil marxava de colònies amb l'escola. Anaven a una casa rural al ben mig de la muntanya. Entre enormes arbres verds, sobresortia la gran casa. Quan hi van arribar, es va espantar una mica; era tenebrosament fantàstica. 
Es van anar situant per totes les habitacions, i a en Nil, li va tocar la única que només tenia dos llits. Hi van deixar les motxilles, ell i el seu millor amic Joan, i van baixar corrent per atendre les explicacions del monitor.
Un cop va acabar, els nens van tornar a l'habitació, i es van trobar, que les bosses havien desaparegut. Com podia ser? 
Tots, sense excepció, havien atès a les explicacions, i havien estat els primers en tornar a pujar. Quin misteri!
Van començar a buscar per sota els llits. Allà estaven! Però no les podien agafar, estaven com enganxades al terra!
Llavors, en Nil es va treure una lupa de la butxaca, va apropar-la a la bossa, i...sorpresa! Dos follets entremaliats, s'enduien les motxilles cap al pis de baix, per un passadís secret que hi havia a sota el llit, però no havien contat que eren massa grosses, per poder passar pel forat, i allà estaven encallats, sense poder anar ni amunt ni avall.
En Joan va fer una forta estrebada, i els follets van sortir disparats per la finestra. I una cosa tingueu  segura, a aquells dos, se'ls hi han tret totes les ganes, de robar més motxilles.

divendres, 7 de gener del 2011

Las aventuras de Sammy. Un viaje extraordinario. Gran estrena del Gener

Avui m'agradaria d'estacar aquesta pel·lícula europea que no té res que envejar a les produccions Pixar, etc. Potser recorda una mica a "Buscando a Nemo", però crec que val la pena veure-la. El cinema d'animació és molt costós i cada vegada s'estan fent  millors treballs al nostre continent. És la història d'una tortuga que busca el seu amor vivint diverses aventures. Potser la trama és molt típica, però crec que s'ha de veure i els que no som tant nens, valorar la feina i l'esforç que porta fer una pel·lícula d'animació en 3D.

Salut i contes!!!

divendres, 31 de desembre del 2010

El conte de la Kidi de la revista Kids

Aquest és el conte que podeu trobar a la revista Kids del mes de Gener. Punts de distribució Escoles, teatres, biblioteques, centres cívics, museus, centres culturals, punts d'informació, centres de salut, comerços especialitzats en nens, hospitals... de Lloret de Mar, Blanes, Palafolls, Tordera,Malgrat de Mar, Calella i Pineda de Mar.
Hola, sóc la Kidi, la mascota de Kids, molts potser ja hem coneixeu. M'agradaria explicar-vos com he arribat fins aquí. Ha estat un camí molt llarg i m'han passat moltes, moooltes coses:
L'INICI DEL VIATGE.
Tot va començar un dia com avui, em vaig llevar amb ganes de veure mons nous, noves criatures, i sobretot aprendre jocs desconeguts per a mi . M'encanta jugar!
Un cop a dalt del meu globus, vaig travessar núvols de sucre, estrelles màgiques i galàxies, fins arribar a Sauria. Els habitants d'aquest lloc, eren dracs i dinosaures, que vivien allà des de que van fugir del vostre món. Em vaig fer molt amiga d'en Rexi i en Diplus. Jugàvem a jocs molt divertits, cada dia quan tornaven de l'escola. M'agradava molt jugar a saltar una corda, que feien girar amunt i avall. També escrivien uns quadrats a terra, amb uns números al mig, hi tiraven una pedra a dins i anaven a recollir-la a peu coix. Ens ho passàvem molt bé. Però una tarda, van venir ben preocupats.
-Què us passa? Que no juguem avui?-
-En Draqui està refredat, i quan ha esternudat m'ha cremat la llibreta. El professor, l'hi ha dit que vagi al metge, però li fa molta por, i diu que no hi anirà. Potser tu, el podries convèncer. No vull que em cremi res més. Sisplau que ho faràs?-
Vaig accedir encantada, i quan vaig aconseguir que hi anés, el vam acompanyar, amb en Rexi i en Diplus.
El doctor el va visitar, i quan va acabar, es va posar a preparar una medicina especial per a ell. Hi va posar un trosset de núvol de sucre, tres caramels de fulles de clorofil·la, i l'ingredient més important, estrelletes de mel.
-Te l'has de prendre tres cops al dia, veuràs com milloraràs de seguida.-
En Draqui, es va recuperar molt ràpid, i tot va tornar a la normalitat a l'escola de Sauria. Però arribava l'hora de marxar a un altre món. Em vaig acomiadar de tots agraint-los tot el que m'havien ensenyat, i a dalt del meu globus em vaig enlairar cap a altres indrets. Molt aviat vaig arribar a un lloc gris i fosc. Semblava deshabitat. Ben aviat descobriria qui vivia en aquell lloc tant misteriós... però això, ja és una altra història...

Espero que us hagi agradat.


Salut i contes!!!

dimarts, 28 de desembre del 2010

Bones pel·lícules d'animació pel 2011 al Març: Gnomeo y Julieta

Com ja vaig comentar fa uns dies, al Febrer estrenen Enredados de Disney. Doncs bé, al Març, no us podeu perdre Gnomeo y Julieta, la història d'amor de Shakespeare, viscuda aquest cop per uns Gnoms de jardí. Pel que es veu al tràiler sembla divertida i amb bona música,...i en 3D. Espero que sigui un bon any pel cinema d'animació i poguem gaudir de bones pel·lícules tan americanes, com d'altres països. Aquí també es comencen a fer llargmetratges molt bons, com la d'el Floquet de Neu, que s'estrenarà a l'estiu... Mentrestant, aquí teniu el trailer d'aquesta de Gnoms.


Salut i contes!!!

dimecres, 22 de desembre del 2010

El gatet misteriós/ El gatito misterioso

Avui he trobat un conte que ja havia publicat al bloc que tenia abans que aquest, i m'ha semblat que era una bona època per tornar-lo a posar. Espero que us agradi. Bones festes i bon any!
"EL GATET MISTERIÓS"


Al menjador, la taula era parada, copes,plats, ganivets, forquilles i al centre una espelma rodona de color vermell. Era la nit de cap d'any i tot era a punt per acomiadar un any que havia sigut força estrany...
A principis de Febrer,hi va haver la sorpresa del gatet a la porta. Sense esperar-lo, va aparèixer un gat d'angora blanc com la neu, dins un cistellet de mimbre. No ho vaig dubtar gens i el vaig adoptar. La meva vida va canviar des d'aquell instant. Era una bestiola que em donava molt d'afecte, però tenia quelcom de misteriós en la mirada, que de tant en tant em feia venir calfreds. Els dies passaven i ben entrat el Maig, van començar a aparèixer contes escrits a la revista del poble signats amb el meu nom. Quina cosa més estranya! Eren contes meravellosos i a la gent li agradaven tant,que em van deixar una pàgina sencera a cada número per publicar-los. Al principi, no sospitava d'on podien sortir, però em feien arribar a casa uns "calerons" que no em venien gens malament. Un dia d'Octubre, tot llegint un d'aquells contes em vaig adonar que unes històries així, només les podia escriure aquell gatet misteriós, ja que totes tenien una cosa en comú, passaven dins una casa igual que la meva, però vista des dels racons més insospitats. Fins i tot vaig descobrir que amb mi, hi vivia un ratolí que era el millor company de jocs del meu gatet.
Setmana a setmana, anava coneguent més aquell animaló, fins que la nit màgica de Nadal li vaig fer un petó, amb tant d'afecte, que el gat blanc es va convertir en un noi ros d'uns ulls grisos i misteriosos que em van enamorar.
I aquí em teniu, preparant la última nit de l'any, un any que acomiadaré en la millor companyia, la d'un noi ben plantat que ha portat a casa diners i amor, perquè la salut, gràcies a Déu, de moment la conservo, i que duri...


Hoy he encontrado este cuento que ya había publicado en mi antiguo blog y me ha parecido que era una buena época para volverlo a poner. Espero que os guste.¡Felices fiestas y feliz año!
"EL GATITO MISTERIOSO"
En el comedor, la mesa estaba preparada; copas, platos, cuchillos, tenedores y en el centro, una vela redonda de color rojo. Era la noche de fin de año y todo estaba a punto para despedir un año que había sido bastante extraño ...
A principios de Febrero, hubo la sorpresa del gatito en la puertaSin esperarlo, apareció un gato de angora blanco como la nieveen un cestito de mimbre. No lo dudé y lo adopté. Mi vida cambió desde ese instante. Era un bicho que me daba mucho cariño, pero tenía algo de misterioso en la mirada, que de vez en cuando me daba escalofríos. Los días pasaban y bien entrado el mes Mayo, comenzaron a aparecer cuentos escritos en la revista del pueblo, firmados con mi nombre. ¡Qué cosa más extraña! Erancuentos maravillosos y a la gente le gustaban tanto, que medejaron una página entera en cada número para publicarlos. Al principio, no sospechaba de dónde podían salir, pero me hacían llegar a casa unos "dineritos" que no me venían nada mal. Un día de Octubre, leyendo uno de esos cuentos me di cuenta que unas historias así, sólo las podía escribir aquel gatito misterioso potque todas tenían algo en común, pasaban en una casa igual que la mía, pero vista desde los rincones más insospechados. Incluso descubrí que conmigo, vivía un ratón que era el mejor compañero de juegos de mi gatito.
Semana a semana, iba conociendo más a ese animalito, hasta que la noche mágica de Navidad, le di un beso con tanto cariño, que el gato blanco se convirtió en un chico rubio, de ojos grises, misteriosos, que me enamoraron.
Y aquí estoy, preparando la última noche del año, un año que despediré en la mejor compañía, la de un chico apuesto que ha llevado a casa dinero y amor, porque la salud, gracias a Diospor el momento la conservo, y que dure ...





dissabte, 18 de desembre del 2010

La "Campanilla" us desitja Bon Nadal

En nom de totes les fades del món, la "Campanilla", us desitja Bon Nadal!!! Que passeu unes bones festes i si us agrada algun conte, i teniu algun comentari a fer, serà molt benvingut.



Salut i contes!!! Bones Festes!!!I bon any!!!

divendres, 17 de desembre del 2010

Avui s'estrena Tron Legacy de Disney

Avui s'estrena Tron legacy, pel·lícula de Disney. Si us agraden les aventures vertiginoses de ciència ficció, aquesta  és la vostra. Com sempre, molt millor veure-la en 3D.

dijous, 9 de desembre del 2010

Un conte de Nadal/Un cuento de Navidad


El fred que feia li pintava el nas de vermell. Agafat de la mà de la seva mare, anaven a comprar tot el que faltava per preparar el sopar de la nit de Nadal. A en Narcís li agradaven molt aquells dies. Mirava a través del vidre de la botiga tota la ciutat plena de llums, es quedava embadalit. La neu cobria ja, bona part de les voreres.Tenia ganes de tornar a casa i asseure's al costat de la llar de foc. Però llavors va veure un noiet no gaire abrigat, que passava mig mort de fred per davant de la botiga.. Sense pensar's-ho ni un moment, va sortir corrent i el va anar a trobar.
-Eh, espera, vina a dins amb mi...-
-Gràcies, però no puc, he de tornar al portal...-digué amb un fil de veu.
-Al portal, quin portal?- preguntà en Narcís.
-Visc a dins d'aquest portal amb la meva germana, m'està esperant...- va dir assenyalant una porta vella i atrotinada.
-Però aquí, no podeu... no teniu fred? I els vostres pares on són?-
-Som orfes...-
-Doncs no se'n parli més, agafa a la teva germana i vine amb mi, els meus pares són molt bons i segur que us deixen venir a casa amb nosaltres.-
Els germans i en Narcís van tornar a la botiga on la mare seguia comprant sense adonar-se del què passava.
-Mare, són la Maria i en Josep, oi que poden venir a casa?-
En veure'ls de seguida va estirar la mà del seu fill i digué:-On vas amb aquests nens tant bruts? A casa dius? Ni parlar-ne!-
-Però mare, no tenen pares, ni casa, fa fred! Sempre dieu que hem d'ajudar als altres, i més en aquesta època de l'any, deixaràs que passin el dia de Nadal al carrer, mig morts de fred?-
L'escena observada per una desena de persones que compraven a la botiga, va atabalar una mica a la mare, que després de sentir les paraules del seu fill, va ser incapaç de negar's-hi. Va pagar de seguida i amb la compra i els tres nois, va tornar a casa.
Quan el pare els va veure entrar, es va quedar tot sorprès. En pocs moments la mare li ho va explicar tot.
-Narcís és molt admirable el que has fet, però no ens podem quedar amb aquest nens, la policia ens podria posar a la presó...Mira farem una cosa, com que és molt tard i és la nit de Nadal, es poden quedar, però demà haurem de trucar a la policia, ells s'encarregaran de trobar una llar per a ells.-
Tots hi van estar d'acord i van passar una gran nit. Quan es van despertar al matí, en Narcís i els seus pares van tenir una grata sorpresa. Els nens havien desaparegut però en el seu lloc, hi van trobar dos regals. Un era una figura d'or de Sant Josep, l'altre una figura d'or de la Verge Maria.

Bon Nadal!!!! Bon any!!!




El frío que hacía le pintaba la nariz de rojo. Cogido de la mano de su madre, iban a comprar todo lo que faltaba para preparar la cena de la noche de Navidad. A Narcís le gustaban mucho aquellos días. Miraba a través del cristal de la tienda toda la ciudad llena de luces, se quedaba embelesado. La nieve cubría ya, buena parte de las aceras.Tenía ganas de volver a casa y sentarse junto a la chimenea. Pero entonces vio un muchacho no muy abrigado, que pasaba medio muerto de frío por delante de la tienda .. Sin pensárselo ni un momento, salió corriendo y fue a búscalo.-Eh, espera, ven dentro conmigo ...--Gracias, pero no puedo, tengo que volver al portal ...- dijo con un hilo de voz.-Al portal, ¿qué portal? - Preguntó Narcís.-Vivo dentro de este portal con mi hermana, me está esperando ...- dijo señalando una puerta vieja y destartalada.-Pero aquí, no puedes ... ¿no tenéis frío? ¿Y vuestros padres dónde están? --Somos huérfanos ...--Pues no se hable más, coge a tu hermana y ven conmigo, mis padres son muy buenos y seguro que os dejan venir a casa con nosotros .-Los hermanos y Narcís volvieron a la tienda donde la madre seguía comprando sin darse cuenta de lo que pasaba.-Madre, son María y José, ¿verdad que pueden venir a casa? -Al verlos enseguida estiró la mano de su hijo y dijo:-¿Dónde vas con esos niños tan sucios? A casa dices? Ni hablar! --Pero madre, no tienen padres, ni casa, hace frío! Siempre decís que debemos ayudar a los demás, y más en esta época del año, dejarás que pasen el día de Navidad en la calle, medio muertos de frío? -La escena observada por una decena de personas que compraban en la tienda, agobió un poco a la madre, que después de oír las palabras de su hijo, fue incapaz de negarse. Pagó de inmediato y con la compra y los tres chicos, volvió a casa.Cuando el padre los vio entrar se quedó muy extrañado. En un momento la madre se lo contó todo.-Narcís es admirable lo que has hecho, pero no nos podemos quedar con estos niños, la policía nos podría poner en la cárcel ... Mira, haremos una cosa, como es muy tarde y es la noche de Navidad, se pueden quedar, pero mañana tendremos que llamar a la policía, ellos se encargarán de encontrar un hogar para ellos .-Todos estuvieron de acuerdo y pasaron una gran noche. Cuando se despertaron por la mañana, Narcís y sus padres se llevaron una sorpresa. Los niños habían desaparecido, pero en su lugar, encontraron dos regalos. Uno era una figura de oro de San José,el otro una figura de oro de la Virgen María.
¡¡Feliz Navidad!! ¡¡Feliz año!!

dissabte, 4 de desembre del 2010

Aquest cap de setmana també s'ha estrenat una de la Dreamworks "Megamind"

El Desembre està ple d'estrenes per als més menuts, però últimament les productores de cinema d'animació saben molt bé que als nens els acompanyen els pares al cinema per això , aquestes pel·lícules tenen tocs per agradar a grans i petits. Aquest cap de setmana s'ha estrenat Megamind, per a tota la familia,  aquí en teniu un petit tràiler:

divendres, 3 de desembre del 2010

Avui s'estrena Narnia "La travesía del Viajero del Alba"

Si us agrada viatjar al món de la fantasia, no us podeu perdre aquesta pel·lícula fantàstica d'aventures. Fa uns dies us vaig deixar veure el tràiler, avui, us deixo algunes fotos:




Salut i contes!!!

dimecres, 1 de desembre del 2010

El conte curt :"Les galetes màgiques"

Les galetes màgiques  

Cada dia, la Mina, es llevava d’hora, per preparar unes galetes, molt especials, que després a la tarda venia al mercat del poble. Eren molt famoses, no n’hi havia cap d’igual. Portaven uns ingredients secrets, que només ella sabia, perquè la seva àvia li havia donat la recepta, amb la condició de seguir guardant aquell secret. Una fada despistada, es va deixar la recepta als peus del seu llit, una nit mentre escoltava  un dels contes que sempre explicava.
Les galetes eren màgiques, quan te les posaves a la boca, tenien el gust que desitjaves que tinguessin, quant te les empassaves, et feien oblidar per una estona, qualsevol deure,... i tornaves a ser un infant, fins que passava el seu efecte, al cap d'una estona.
La Mina les venia al mercat, amb un full que n’explicava les seves propietats.
Un dia, el noi més ric i garrepa del poble, en va voler provar una, però deia que no la pagaria, si no s’ho passava bé. La noieta, li va assegurar que s’ho passaria d’allò més bé, en cas contrari, no li cobraria ni un cèntim.
 El jove, se la va posar a la boca, i la cara li va començar a canviar al mastegar-la. En pocs segons ja estava saltant, corrent i jugant a pilota. Va passar-s’ho bé, de debò. Però quan se li va passar l’efecte, va tornar a ser el noi garrepa que era abans i es va negar a pagar-li a la nena, dient que no s'ho havia passat gaire bé tornant a ser un nen.
Llavors, va aparèixer la fada inventora de la recepta i el va convertir en un senyor molt vellet que no es podia gairebé bellugar. Només podria ser com abans si li pagava el que li debia a la Mina, i així ho va fer..., de cop, va tornar a ser jove, i apresa la lliçó, no va tornar a ser garrepa mai més.
 Fi.
Salut i contes!!!






dilluns, 29 de novembre del 2010

Disney Trailer oficial Enredados...haurem d'esperar al Febrer...

Aquesta setmana s'ha estrenat la última pel·lícula de Disney als Estats Units, aquí haurem d'esperar al Febrer, per fer l'espera una mica més curta aquí deixo el  trailer oficial . Disfruteu-lo...promet ser molt divertida.

divendres, 26 de novembre del 2010

La Frisca y la Brisca (Conte Curt)


 Dues fades bessones, molt entremaliades, fan de les seves al "bosc de les fades". La Frisca va de flor en flor, enganyant-les, i molestant-les. La Brisca vola de nit, amb la seva escombra, d'arbre en arbre despertant a tots els ocells. Tots al bosc, una mica enfadats, decideixen posar fi a tanta entremaliadura. Un matí quan la Frisca es posa damunt d'una de les margarites, aquesta amb totes les seves forces, tanca els seus pètals i l'apreta ben fort, una llarga estona. Quan els torna a obrir, la fada surt disparada, enfarinada de pol·len, caient a terra. Comença a plorar desconsolada. Des del cel, la Brisca la veu, i va ajudar-la a desenganxar cada partícula de pol·len dels seus cabells morats. Enfeinada no se n'adona que milers d'ocells les sobrevolen,  per tirar per sobre seu milers de pinyons que han recollit dels pins del voltant.  Cridant fugen a tancar-se a casa seva. Després d'aquell dia, tots estan encantats, amb les germanes, no només han deixat de fer entremaliadures, ara ajuden a tots en les feines del dia a dia.
Fi
Salut i contes!!!

dimecres, 24 de novembre del 2010

La meva estimada "Campanilla"

dimarts, 23 de novembre del 2010

La fada del fred

La fada del fred, asseguda en la foscor de la nit, observa a la seva amiga l'estrella. La crida però no li respon. De sobte un resplendor il·lumina totes les parts del seu cos. La fada ja no té fred, la fada ha deixat anar el fred, arran de terra. Tot es glaça al seu voltant, tot menys ella. L'estrella i la fada somriuen, l'hivern ja és aquí. És la millor època per estar juntes i explicar-se les seves coses. Són amigues des de fa molts anys, i és la nit de Nadal, la nit que es tornen a trobar, i poden tornar a estar juntes i tornar-se a sentir.
Salut i contes!

divendres, 19 de novembre del 2010

Avui s'estrena l'última de Harry Potter

Avui s'estrena l'última de Harry Potter, efectes especials a dojo... Fantasia per a joves que promet ser un èxit de taquilla com les anteriors. Em sembla que és la setena ja, els actors han passat de ser uns nens a uns adolescents i el seu protagonista crec que el podem veure multiplicat en aquesta entrega.. Disfruteu, amb l'avanç i si podeu al cinema, encara que no s'estrena amb 3D, segur que val la pena.

Un altre con curt de "Maria la Bruixa", el tercer.

Plovia molt, era Dissabte a la tarda, i en Max i la Maria estaven avorrits al saló de la casa de les bruixes. La "Bruixa Fluixa" els preparava un berenar, que no oblidarien. La olor de la xocolata desfeta, va despertar la gana d'en Max que se la va cruspir, tan bon punt li van posar a les mans. Se la va menjar tan de pressa, que un mareig va envair el seu cap. De sobte la sala d'estar va desaparèixer, deixant pas a un món fantàstic ple de joguines de fusta. La Maria també hi era. Hi havia joguines de tot tipus, titelles, cotxes, baldufes, nines...tot, absolutament tot de fusta. En Max no sabia per on començar, no n'havia tingut mai de joguines d'aquell tipus, totes les que tenia eren electròniques o funcionaven amb piles. Van jugar durant tota la tarda, deixant volar la seva imaginació. I de sobte, quan menys s'ho esperaven, van veure com deixava de ploure darrera la finestra de la sala on eren. Tot havia estat un somni, "un altre cop!", va pensar en Max. "Sempre que m'ho passo d'allò més bé, resulta que no és real...". Però aquella vegada, havia estat diferent, el nen es va posar la mà a la butxaca i va trobar el que esperava trobar; una baldufa de fusta. " Sabia que no havia sigut un somni, igual que la resta, en aquesta casa passen coses rares, fantàstiques, però rares, i  un dia d'aquests, esbrinaré què passa en realitat!"

 Fi.
Salut i contes.

dimarts, 16 de novembre del 2010

Tráiler oficial "Las crónicas de Narnia: La travesía del viajero del alba"

Pel amants de Narnia, torna la tercera entrega ,aquest cop sense Disney que se l'ha deixat prendre per la Fox, però espectacular i fantàstica com les dos anteriors. Aquí en teniu un avanç.

divendres, 12 de novembre del 2010

Us agrada algun conte?

Us agrada algun dels contes d'aquest bloc? Envieu-me els vostres comentaris, de les crítiques se n'apren molt, i espero aprendre'n amb l'ajuda de tots vosaltres.
"La gateta de la meva teulada "
La gateta de la meva teulada no em deixa dormir. Es passeja amunt i avall, intentant caçar un ratolí molt més llest que ella. De sobte sento un "terrabastall". Surto a veure què passa... a dalt no hi ha res... La meva sorpresa és a baix. La gateta és al carrer. Deu haver caigut. No té ni una rascada, però al seu costat hi ha un tros de teula trencada. Si, si n'estic segura, ha caigut, però ja es torna a enfilar, fa cara d'enrabiada, amb els ulls encesos, puja un altre cop a la teulada. Em sembla que ja sé què busca. No m'agradaria estar a la pell del ratolí. Corredissa cap a la dreta, corredissa cap a l'esquerra. No aconsegueisxo veure què passa, està massa fosc. Torno a sentir un fort cop seguit d'un llarg silenci. Intento veure alguna cosa. Ja aconsegueixo veure la gateta. Estirada com si no passés res té un somriure en els seus ulls, de las seva boca, hi penja alguna cosa... Està massa fosc, però m'aboco a la barana per veure-ho millor, la curiositat em mata. Ja ho veig!És  la cua del ratolí, que li cau per la comissura dels llavis. La tranquil-litat ha tornat a la meva teulada, si més no, per aquesta nit, ara ja puc anar a dormir. Demà, ja perseguirem més ratolins.

Salut i contes!!

divendres, 29 d’octubre del 2010

Castanyes i panallets, disfressats?/¿Castañas y "panellets" disfrazados?

-Mare, mare... farem panellets?-
-Oi tant fill i torrarem castanyes!-
-Mare, i ens disfressarem?-
-Disfressar-nos?...No, Per què?-
-A la tele diuen que és Halloween i ens hem de disfressar de Bruixes i Bruixots!-
-Fill això és una tradició americana aquí a Catalunya celebrem la castanyada per "Tot Sants"!-
-Però per què no podem fer las dos coses?, podem menjar panellets i castanyes disfressats!-
-Aquí a Catalunya no ho fem així..., pero tampoc crec que passi res... si vols ens disfressem-
-Siiii, mare que bé!-
...La nit de la castanyada...
-Que bé que ens ho estem passant tots disfressats, em sembla que fins i tot els panellets estan més bons, mare!Quina bona idea que he tingut, oi?-
Mirar la vida amb ulls de nen ens pot fer molts cops més feliços i disfrutar més de la vida. Pot trencar fronteres i enriquir-nos amb tradicions d'altres cultures, sense perdre les nostre arrels. Els temps canvien i nosaltres també. Disfrutem de cada instant com fan els nens, sense preocupar-se si això és d'aquí o d'allà, si algú és d'aquí o d'allà...
Bona nit de Tot Sants ho celebris com ho celebris.





-Mamá, mamá ... haremos "panellets"-
-Si hijo y tostaremos castañas-
-Mamá, y nos disfrazaremos-
-Disfrazarse nosotros... No, ¿Por qué-
-En la tele dicen que es Halloween y nos tenemos que disfrazar de Brujas y Brujos-
-Hijo eso es una tradición americana aquí en Catalunya celebramos la castañada para "Todos los Santos"! -
-Pero ¿por qué no podemos hacer las dos cosas?. Podemos comer panellets y castañas disfrazados-
-Aquí en Cataluña no lo hacemos así ...pero tampoco creo que pase nada ... si quieres nos disfrazamos-
Siiii, mamá que bien! -
... La noche de la castañada ...
-Qué bien nos lo estamos pasando todos disfrazadosme parece que incluso los "panellets" están más buenos. Qué buena idea que he tenido, ¿verdad? -
Mirar la vida con ojos de niño puede hacernos más felicesy disfrutar más de la vida. Puede romper fronteras enriquecernos con tradiciones de otras culturassin perdernuestras raícesLos tiempos cambian y nosotros también. Disfrutemos de cada instante como hacen los niñossin preocuparse si esto es de aquí o de allási alguien es de aquí ode allá ...
Buena noche de Todos los Santos lo celebres como lo celebres.