dijous, 16 d’agost del 2012

S'estrena Pirates! una pel·lícula "Stop Motion"/Se estrena ¡Piratas! una película "Stop Motion"

Aquest divendres s'estrena Pirates!, produïda per Aardman i Sony Pictures, és una pel·lícula d'animació en 3D i "Stop Motion". A part de les veus de Hugh Grant a la versió original, d'Andrés Iniesta i José Coronado a la versió espanyola i de Piqué a la versió en català, vull destacar dues coses d'aquest film: la primera, que promet ser una gran comedia per fer riure a grans i petits, la segona, la feinada que té fer una pel·lícula en "Stop Motion". No destacaré gaire cosa més, només us recomano que no us perdeu el vídeo i fotografies que penjo (després de l'entrada en castellà) de "com es va fer", us donarà una idea del treball i l'esforç d'aquesta gent que fan de l'animació un art.


Este viernes se estrena ¡Piratas! producida por Aardman y Sony Pictures es una película de animación en 3D y "Stop Motion". Aparte de las voces de Hugh Grant en la versión original, de Andrés Iniesta y José Coronado en la versión española y de Piqué en la versión en catalán, quiero destacar dos cosas de este film: la primera, que promete ser una gran comedia para hacer reír a grandes y pequeños, la segunda, la cantidad de trabajo que tiene hacer una película en "Stop Motion". No destacaré mucho más, sólo os recomiendo que no os perdáis el vídeo y fotografías que cuelgo de "cómo se hizo", os dará una idea del trabajo y el esfuerzo de esta gente que hacen de la animación un arte.








dijous, 9 d’agost del 2012

Estrena de la pel·lícula de Disney-Pixar: Brave (Indomable)/Estreno de la película de Disney Pixar: Brave (Indomable)

Per fi arriba als cinemes una de les pel·lícules més esperades de Disney-Pixar: Brave ( Indomable). La història en aquesta ocasió, té una protagonista pèl-roja anomenada Mérida que tot i ser una princesa, és una arquera molt bona que busca el camí a seguir a la vida. Mérida desafia una ancestral costum creant el caos al regne, a més demana ajuda a l'excèntrica bruixa que li concedirà un desig que resultarà terrible. Haurà de fer servir tots els seus recursos i habilitats per acabar amb la terrible maldició. 
Animació amb segell Disney-Pixar que pel que sé, deixarà encantats a grans i petits que sortiran dels cinemes satisfets amb aquesta història d'aventures on l'heroina és una adolescent amb caràcter. Si alguna cosa s'ha de destacar, és els gran nivell de l'animació per exemple, el cabell de la Mérida, sembla real en tots els moments de la pel·lícula. Suposo que al ser una gran admiradora del gènere i de la productora, només puc dir coses bones per aquest motiu... Jo no me la perdo!
Aquí us deixo unes imatges i el tràiler amb comentaris dels seu director, productora i protagonistes, a sota de l'entrada en castellà.









Por fin llega a los cines una de las películas más esperadas de Disney-Pixar: Brave (Indomable). La historia en esta ocasión, tiene una protagonista pelirroja llamada Mérida que a pesar de ser una princesa, es una arquera muy buena que busca el camino a seguir en la vida. Mérida desafía una ancestral costumbre creando el caos en el reino, además pide ayuda a la excéntrica bruja que le concederá un deseo que resultará terrible. Deberá utilizar todos sus recursos y habilidades para acabar con la terrible maldición.
Animación con sello Disney-Pixar que por lo que sé, dejará encantados a grandes y pequeños que saldrán de los cines satisfechos con esta historia de aventuras, donde la heroína es una adolescente con carácter. Si algo hay que destacar, es el gran nivel de la animación por ejemplo, el cabello de Mérida, parece real en todos los momentos de la película. Supongo que al ser una gran admiradora del género y de la productora, sólo puedo decir cosas buenas o sea que... ¡Yo no me la pierdo!
Aquí os dejo el trailer con comentarios de su director, productora y protagonistas.









dilluns, 9 de juliol del 2012

El conte d'estiu de la Kidi/ El cuento de verano de Kidi

Aquest estiu la Kidi de la revista Kids coneix a una estrella de mar i a Neptú:


LA KIDI I L'ESTRELLA DE MAR
El coet en el que viatjava va anar a caure a una illa. Al principi, vaig pensar que estava deserta, quan ja creia que no hi trobaria ningú, vaig sentir uns crits:
-Auxili, auxili!-
De seguida vaig córrer cap al lloc d'on provenien. Era una platja de sorra fina i blanca rodejada de palmeres. Per més que mirés, no veia res ni ningú. Finalment, vaig veure una petita estrella de mar asseguda al costat d'una roca.
-Com hi has vingut a parar fins aquí? Estàs molt lluny de l'oceà!-
-He sortit a jugar amb les meves germanes i una onada molt grossa m'ha arrossegat lluny d'elles. Quan he volgut tornar, m'he adonat que no podia i he començat a cridar, llavors has arribat tu. Em pots acompanyar a l'aigua?-
-I tant!- vaig dir agafant-la amb molta cura.
-Moltes gràcies. Com et dius?-
-Sóc la Kidi, viatjo per diferents mons en busca d'aventures i per aprendre jocs nous però el mitjà de transport que m'ha portat fins aquí ja no serveix perquè s'ha apagat i no es pot tornar a encendre, o sigui que m'hauré de quedar en aquesta illa fins que trobi la manera de sortir-ne. A què jugàveu quan t'has perdut?-
-A fet i amagar... Potser Neptú et pot ajudar, si vols t'acompanyo a veure'l- digué l'estrella.
-Neptú dius?-
-Si, és el déu del mar i pot trobar-te un mitjà de transport per portar-te a un altre lloc.-
-Moltes gràcies, però no et voldria molestar, deus voler anar amb les teves germanes. Potser estan preocupades per tu...-
-No és molèstia, a més a més, casa meva està de camí i podré veure-les.-
Durant el trajecte li vaig preguntar com es jugava a fet i amagar.
- És molt divertit. Un dels jugadors corre perseguint als altres, si els toca, el primer que ha estat tocat para a la pròxima partida. Els que no persegueixen han d'amagar-se i intentar anar fins el lloc on està el perseguidor...-
I així sense adonar-me'n vam arribar fins a on vivia l'estrella. Les seves germanes es van posar molt contentes al veure-la.
Després vam anar a veure Neptú que ens va rebre de seguida.
L'estrella li va explicar que l'havia ajudat a tornar al mar i que necessitava un transport per viatjar a un altre lloc. Sense pensar-s'ho, va avisar els cavallets de mar. Em van convidar a pujar en un dels carros que portaven i, acomiadant-me molt agraïda de l'estrella i Neptú, vam viatjar per tot l'oceà fins a la meva nova aventura.

Il·lustració:  Marina L. Aceituno
Este verano Kidi de la revista Kids conoce a una estrella de mar y a Neptuno:

KIDI Y LA ESTRELLA DE MAR
El cohete en el que viajaba fue a caer en una isla. Al principio, pensé que estaba desierta, cuando ya creía que no encontraría nadie, oí unos gritos:
-Auxilio, auxilio! -
Enseguida corrí hacia el lugar de donde provenían. Era una playa de arena fina y blanca rodeada de palmeras. Por más que mirara, no veía nada ni nadie. Finalmente, vi una pequeña estrella de mar sentada junto a una roca.
-¿Cómo has venido a parar hasta aquí? Estás muy lejos del océano! -
-He salido a jugar con mis hermanas y una ola muy grande me ha arrastrado lejos de ellas. Cuando he querido volver, me he dado cuenta que no podía y he empezado a gritar, entonces has llegado tú. Me puedes acompañar al agua? -
-¡Por supuesto! - Dije cogiéndola con mucho cuidado.
-Muchas gracias. ¿Cómo te llamas? -
-Soy Kidi, viajo por diferentes mundos en busca de aventuras y para aprender juegos nuevos pero el medio de transporte que me ha traído hasta aquí ya no sirve porque se ha apagado y no se puede volver a encender, o sea que me tendré que quedar en esta isla hasta que encuentre la manera de salir. ¿A qué jugabais cuando te has perdido?- -A las escondidas... Quizás Neptuno te puede ayudar, si quieres te acompaño a verlo-dijo la estrella.
-¿Neptuno dices? -
-Si, es el dios del mar y puede encontrarte un medio de transporte para llevarte a otro lugar. -
-Muchas gracias, pero no quisiera molestar, querrás ir con tus hermanas. Quizás están preocupadas por ti ... -
-No es molestia, además, mi casa está de camino y podré verlas.
-Durante el trayecto le pregunté cómo se jugaba al escondite.
- Es muy divertido. Uno de los jugadores corre persiguiendo a los otros, si les toca, el primero que ha sido tocado para la próxima partida. Los que no persiguen deben esconderse y tratar de ir hasta el lugar donde está el perseguidor ... -
Y así sin darme cuenta llegamos hasta donde vivía la estrella. Sus hermanas se pusieron muy contentas al verla. Después fuimos a ver a Neptuno que nos recibió en seguida. La estrella le explicó que le había ayudado a volver al mar y que necesitaba un transporte para viajar a otro lugar. Sin pensárselo, avisó a los caballitos de mar. Me invitaron a subir en uno de los carros que llevaban y, despidiéndome muy agradecida de la estrella y Neptuno, viajamos por todo el océano hasta mi nueva aventura.




divendres, 29 de juny del 2012

Estrena de pel·lícula d'animació infantil/ Estreno de película de animación infantil

El divendres és dia d'estrenes i avui 29 de Juny n'hi ha una de molt esperada pel públic infantil. "Ice Age 4. La formació dels continents." La 20th Century Fox i Blue Sky Studios segueixen exprimint la pel·lícula que tan d'èxit els va donar al 2002. En aquesta ocasió Scrat que segueix amb l'eterna persecució de la gla tindrà conseqüencies que canviaran el món, un cataclisme continental que desencadenarà una gran aventura pels amics Manny, Diego i Sid. El grup es trobarà amb uns pirates marins que els impediran tornar a casa. Diversió i entreteniment assegurat que refrescaran als més petits aquest estiu tan calurós. Us deixo unes imatges de la pel·lícula i el tràiler a sota de l'entrada en castellà.





El viernes es día de estrenos y hoy 29 de Junio ​​hay una muy esperada para el público infantil. "Ice Age 4. La formación de los continentes." La 20th Century Fox y Blue Sky Studios siguen exprimiendo la película que tanto éxito les dio en 2002. En esta ocasión Scrat que sigue con la eterna persecución de la bellota tendrá consecuencias que cambiarán el mundo, un cataclismo continental que desencadenará una gran aventura para la manada Manny, Diego y Sid. El grupo de amigos se encontrará con unos piratas marinos que les impedirán volver a casa. Diversión y entretenimiento asegurado que refrescarán a los más pequeños este verano tan caluroso. Aquí tenéis el trailer.







dilluns, 4 de juny del 2012

La Kidi i la revetlla de Sant Joan/ Kidi y la verbena de San Juan

Amb l'arribada del mes de Juny, la Kidi  de la revista Kids coneix com celebrem la revella de Sant Joan.
LA KIDI, LES FOGUERES I ELS PETARDS
En aquesta ocasió, el globus em va portar a aterrar a una platja de sorra blanca d'un poblet costaner. Quan hi vaig arribar, tots els seus habitants portaven objectes de fusta i paper a la vora del mar i els amuntegaven l'un sobre l'altre.
Estaven tan atrafegats que no es van adonar de la meva presència, fins que...
-Aaaaai!!!- vaig cridar. -Qui m'estira de la cua?-
-Hola em dic Núria. I tu qui ets?- digué una nena amb dues cues molt gracioses.
-Sóc la Kidi, vinc de molt lluny i m'agraden molt els jocs, cantar i ballar.-
-Que bé!- va dir la Núria. -Vine amb mi que t'ensenyaré una cosa...-
La nena em va agafar de la mà i em va portar a prop d'una de les piles de fusta.
-Per què amuntegueu totes aquestes fustes?-
-Avui celebrem que comença el solstici d'estiu i que el sol està més estona amb nosaltres. Però diuen que aquesta nit també surt el dimoni i per allunyar-lo de tots nosaltres, cremem fustes i objectes inservibles i així se'n va amb la cua entre les cames. Si et quedes aquesta nit, veuràs com encenem la foguera i sopem i tirem petards al seu voltant.-
Vaig acceptar encantada i vaig estar tota la tarda ajudant-los a portar tot tipus de coses perquè la pila fos més grossa.
Al vespre, amb les últimes estones de sol, van encendre la foguera i va començar la festa. Tots estaven molt contents i la música i els petards corrien per tot arreu. El que més m'agradava de tot eren els coets que sortien disparats cap el cel.
Després de sopar i ballar, vaig veure com molts s'estiraven a la sorra de la platja i miraven les estrelles. Vaig voler fer el mateix i vaig anar al globus a buscar la meva motxilla on guardava tot el necessari per passar una nit a l'aire lliure. Però no el vaig trobar. Havia desaparegut!
-Que heu vist el meu globus?- preguntava a tothom que passava per allà, però ningú l'havia vist. Finalment vaig arribar a prop d'una foguera on hi vaig trobar la motxilla. Allà segur que sabrien alguna cosa.
-Ah! Era el teu globus allò?- digué un senyor senyalant-me el foc.-Ens hem pensat que algú l'havia portat per cremar i l'hem llençat a la foguera...-
-Pobre de mi! Què faré ara?-
La Núria, que m'havia acompanyat tota l'estona, em va tornar a agafar de la mà i em va portar fins on havíem sopat.
-Mira Kidi, et regalo el meu coet. És el més gran que tinc i segur que et podrà portar fins allà on tu vulguis-
Molt agraïda m'hi vaig pujar a sobre, el van encendre i vaig sortir disparada cap a la meva pròxima aventura.


Con la llegada del mes de Junio, Kidi de la revista Kids conoce como celebramos la verbena de San Juan.
KIDI, LAS HOGUERAS Y LOS PETARDOS
En esta ocasión, el globo me llevó a aterrizar en una playa de arena blanca de un pueblecito costero. Cuando llegué, todos sus habitantes llevaban objetos de madera y papel a orillas del mar y los amontonaban uno encima del otro.
Estaban tan atareados que no se dieron cuenta de mi presencia, hasta que...
-¡Aaaaai! - Grité. -¿Quién me tira de la cola? -
-Hola me llamo Núria. ¿Y tú quién eres? - Dijo una niña con dos colas muy graciosas.
-Soy Kidi, vengo de muy lejos y me gustan mucho los juegos, cantar y bailar. -
-¡Qué bien!- Dijo Núria. -Ven conmigo, te enseñaré algo...-
La niña me cogió de la mano y me llevó cerca de una de las pilas de madera.
-¿Por qué amontonáis todas estas maderas?-
-Hoy celebramos que comienza el solsticio de verano y que el sol está más rato con nosotros. Pero dicen que esta noche también sale el demonio y para alejarlo de todos nosotros, quemamos maderas y objetos inservibles y así se va con el rabo entre las piernas. Si te quedas esta noche, verás como encendemos la hoguera y cenamos y tiramos petardos a su alrededor.-
Acepté encantada y estuve toda la tarde ayudando a llevar todo tipo de cosas para que la pila fuera más grande.
Por la noche, con los últimos rayos de sol, encendieron la hoguera y empezó la fiesta. Todos estaban muy contentos y la música y los petardos corrían por todas partes. Lo que más me gustaba de todo eran los cohetes que salían disparados hacia el cielo.
Después de cenar y bailar,vi como muchos se tumbaban en la arena de la playa y miraban las estrellas. Quise hacer lo mismo y fui al globo a buscar mi mochila donde guardaba todo lo necesario para pasar una noche al aire libre. Pero no lo encontré. ¡Había desaparecido!
-¿Habéis visto mi globo?- Preguntaba a todo el que pasaba por allí, pero nadie lo había visto. Finalmente llegué cerca de una hoguera donde encontré la mochila. Allí seguro que sabrían algo.
-¡Ah! ¿Era tu globo aquello? - Dijo un señor señalándome el fuego. -Nos hemos pensado que alguien lo había traído para quemar y lo hemos tirado a la hoguera...-
-¡Pobre de mí! ¿Qué haré ahora?-
Núria, que me había acompañado todo el rato, me volvió a coger de la mano y me llevó hasta donde habíamos cenado.
-Mira Kidi, te regalo mi cohete. Es el más grande que tengo y seguro que te podrá llevar hasta donde tú quieras-
Muy agradecida me subí encima, lo encendieron y salí disparada hacia mi próxima aventura.


dijous, 17 de maig del 2012

Els cadells i el codi de Marco Polo(Estrena)/Los cachorros y el código de Marco Polo (Estreno)

Aquest cap de setmana s'estrena una pel·lícula d'animació de producció espanyola-italiana. La història està basada en la sèrie d'animació "Els cadells". En el llargmetratge, els cadells viuen a diferents llocs del món. Però s'han de trobar per salvar la ciutat de Venècia d'una malvada bruixa que vol assecar els canals. Viuran un munt d'aventures buscant el codi de "Marco Polo" que és un llibre màgic ple d'encanteris. 
Que es facin bones pel·lícules d'animació a Espanya és cada cop més habitual i aquesta no és una excepció, per tant si no teniu res a fer aquest cap de setmana, us recomano que l'aneu a veure amb els més petits de la casa.
Aquí us deixo la imatge del cartell i el tràiler com sempre, a sota de l'entrada en castellà.



Este fin de semana se estrena una película de animación de producción española-italiana.La historia está basada en la serie de animación "Los cachorros". En el largometraje, los cachorros viven en diferentes lugares del mundo. Pero se tiene que reunir para salvar la ciudad de Venecia de una malvada bruja que quiere secar los canales. Vivirán un montón de aventuras buscando el código de "Marco Polo" que es un libro mágico lleno de hechizos.
Que se hagan buenas películas de animación en España es cada vez más habitual y esta no es una excepción, por lo tanto si no tenéis nada que hacer este fin de semana, os recomiendo que vayáis a verla con los más pequeños de la casa.
Aquí podéis ver el trailer.




dijous, 3 de maig del 2012

El conte de la Kidi: "La Kidi i la lluna" /El cuento de Kidi: "Kidi y la luna"


Un altre mes i una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LA LLUNA
       Després de tants viatges, vaig parar a descansar en un petit poblet anomenat “Moonlight”. Li van posar aquest nom perquè deien que la lluna es veia més grossa i més rodona des d'allà. Estava tant cansada que aquella nit no vaig aconseguir veure-la. Al dia següent, tothom que passava pel meu costat, em mirava de dalt a baix i tot fent una rialla marxaven del meu costat.
       Al passar per davant d'una botiga, vaig veure el meu reflex en el vidre de l'aparador. No m'ho podia creure! M'havia sortit barba! Ara entenia per què tothom es reia de mi.
       De seguida vaig entrar a la primera barberia del poble.
      -Bon dia tingui senyor barber... Que em pot afaitar aquesta barba que m'ha sortit?-
      -Li afaitaria de bona gana, però aquesta barba li ha fet sortir la lluna i la lluna és la que li ha de fer marxar.-
      -Com diu?-
      -És la primera vegada que passa una nit a “Moonlight”, oi? Si passes una nit en aquest poble i abans d'anar a dormir no veus la lluna i li desitges bona nit, de bon matí et surt una barba que per molt que afaitis, no desapareix.-
      -I què he de fer perquè la lluna me la tregui?- vaig preguntar incrèdula.
      -Aquesta nit, quan es faci fosc, puja fins el turó que hi ha al final del poble i demana-li perdó. Ah! I sobretot diga-li bona nit, no te'n descuidis.-
       Després dels bons consells que em va donar el meu nou amic barber, vaig decidir tapar-me la cara el que em quedava de dia i esperar que arribés la nit el més aviat possible.
      Finalment vaig pujar fins on m'havia explicat i vaig començar a cridar:
      -Llunaaaaaa, llunaaaa!-
      Però la lluna estava allà mirant-me, sense dir ni fer res. En veure que no obtenia cap resposta, vaig recordar les paraules del barber...
      -Lluna, et demano que em perdonis si us plau. Bona nit!-
Esperant alguna contesta, em vaig quedar adormida en aquell turó prop de “Moonlight”.
      Quan els primers rajos de sol em van despertar, vaig sortir corrent turó avall a veure si trobava algun mirall per veure el resultat de la meva conversa amb la lluna.
      La barba havia desaparegut! Estava molt contenta! Vaig anar a trobar al barber i li vaig agrair molt tots els consells que m'havia donat. Acomiadant-se, el meu amic em va dir:
      -I recorda Kidi, no costa res dir “bona nit” quan te'n vas a dormir, igual que “bon dia” quan et lleves al matí.-

Il·lustració: Marina L. Aceituno


Otro mes i una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI Y LA LUNA
         Después de tantos viajes, paré a descansar en un pequeño pueblo llamado "Moonlight". Le pusieron este nombre porque decían que la luna se veía más grande y más redonda desde allí. Estaba tan cansada que aquella noche no logré verla. Al día siguiente, todo el mundo que pasaba por mi lado, me miraba de arriba a abajo y riéndose se iban de mi lado.
          Al pasar por delante de una tienda, vi mi reflejo en el cristal del escaparate. ¡No me lo podía creer! ¡Me había salido barba! Ahora entendía por qué todo el mundo se reía de mí.
Enseguida entré en la primera barbería del pueblo.
       -Buenos días tenga señor barbero... ¿Me puede afeitar esta barba que me ha salido?-
         -Le afeitaría con mucho gusto, pero esta barba se la ha hecho salir la luna y la luna es la que se la tendrá que quitar. -
         -¿Cómo dice? -
         -Es la primera vez que pasa una noche en "Moonlight", ¿verdad? Si pasas una noche en este pueblo y antes de ir a dormir no ves la luna y le deseas buenas noches, de madrugada te sale una barba que por mucho que afeites, no desaparece. -
         -¿Y qué debo hacer para que la luna me la quite?- Pregunté incrédula.
         -Esta noche, cuando oscurezca, sube hasta la colina que hay al final del pueblo y pídele perdón. ¡Ah! Y sobre todo dile buenas noches, no te olvides.-    Después de los buenos consejos que me dio mi nuevo amigo barbero, decidí taparme la cara lo que me quedaba de día y esperar a que llegara la noche lo más pronto posible.
          Finalmente subí hasta donde me había explicado y empecé a gritar:
          -¡Lunaaaaaa, lunaaaa! -
Pero la luna estaba allí mirándome, sin decir ni hacer nada. Al ver que no obtenía ninguna respuesta, recordé las palabras del barbero...
         -Luna, te pido que me perdones por favor. ¡Buenas noches! -
          Esperando alguna respuesta, me quedé dormida en aquel cerro cerca de "Moonlight".
          Cuando los primeros rayos de sol me despertaron, salí corriendo colina abajo a ver si encontraba algún espejo para ver el resultado de mi conversación con la luna.
         ¡La barba había desaparecido! ¡Estaba muy contenta! Fui a encontrar al barbero y le agradecí mucho todos los consejos que me había dado. Despidiéndose, mi amigo me dijo:
        -Y recuerda Kidi, no cuesta nada decir "buenas noches" cuando te vas a dormir, al igual que "buenos días" cuando te levantas por la mañana.-





dijous, 19 d’abril del 2012

Endevinalles per Sant Jordi/ Adivinanzas para Sant Jordi

Per celebrar la diada de Sant Jordi us porto dues endevinalles. Com sempre podeu trobar les respostes al dibuix, són molt fàcils. Feliç diada a tothom!


       1.Pura com l'aire pur                                  2.Tinc fulles i no sóc arbre
          perversa com un traïdor                              et parlo sense tenir veu
          vermell és el seu color fosc                         si m'obres no em queixo
          i el seu aroma embriagador.                        endevina qui sóc jo.


´

Para celebrar la "diada" de Sant Jordi os traigo dos adivinanzas. Como siempre podéis encontrar las respuestas en el dibujo, son muy fáciles. ¡Feliz "diada" para todos!


         1.Pura como el aire puro                         2.Tengo hojas sin ser árbol
            perversa como un traidor                        te hablo sin tener voz
            rojo es su color oscuro                           si me abres no me quejo
            y su aroma embriagador.                        adivina quién soy yo.

dilluns, 2 d’abril del 2012

Les aventures de la Kidi/ Las aventuras de Kidi


Per donar la benvinguda al mes d'Abril una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Després d'estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler traslladar-me a l'època medieval. Amb l'ajuda dels meus poders màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava que tothom s'estranyaria en veure'm però semblaven força atabalats. Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al carrer i vaig preguntar què passava:
-Hola, sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent pel castell i tota la fortalesa?-
-Corre! Amaga't si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt esverada.
-El drac? Quin drac?-
Però ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d'una casa molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va explicar una història increïble:
-Hi ha un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com avui, apareix per aquí i s'emporta un princesa per esmorzar. Com que ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s'emportarà la primera persona que trobi... però t'he vist... Tu ets una princesa, oi?-
-Sóc la Kidi però...- em vaig mirar de dalt a baix... -sí, suposo que sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-
-Aquest drac no en té d'amics!- va cridar la nena.
-No us preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.
Un cop davant del drac:
-Hola drac, per què molestes la gent d'aquesta contrada?-
Però no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:
-M'agrada molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d'avui, jajaja-
-Socors, socoooooors...!- vaig cridar amb totes les meves forces.
Llavors va ser quan del no res va aparèixer un cavaller dalt d'un cavall i amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l'olor d'una rosa vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.
-Moltes gràcies cavaller, sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-
-Sóc el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles...-
L'ensurt havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig despertar tornava a ser a l'era actual amb una rosa a la ma, però si voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig somniar o va passar realment, l'únic que sé, és que mai més m'he tornat a fer la valenta davant d'un drac.

Il·lustració: Cristina de Arcos

Para dar la bienvenida al mes de Abril una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Después de estar unos días en Florilàndia, me apetecía viajar en el tiempo. Hacía mucho que no lo hacía y esta vez quise trasladarme a la época medieval. Con la ayuda de mis poderes mágicos, llegué a un castillo convertida en princesa. Creía que todo el mundo se extrañaría al verme pero parecían bastante agobiados. Todo el mundo corría y nadie me hacía caso. Por este motivo salí a la calle y pregunté qué pasaba:
-Hola, soy nueva por aquí. ¿Me podéis explicar por qué corre tanto la gente por el castillo y toda la fortaleza? -
-¡Corre! ¡Escóndete si no quieres que te coma el dragón! - Dijo una mujer muy asustada.
-¿El dragón? ¿Qué dragón? -
Pero nadie me contestó. Cada vez había menos gente por los alrededores del castillo. De repente, una manita tiró de mi hacia dentro de una casa muy humilde. Era una niña rubia con el pelo rizado que me contó una historia increíble:
-Hay un dragón fuera de la fortaleza del castillo y cada año, un día como hoy, aparece por aquí y se lleva un princesa para desayunar. Como ya no quedan más princesas, pensamos que quizás este año se llevará la primera persona que encuentre... pero te he visto... Tú eres una princesa, ¿verdad? -
-Soy Kidi pero... - me miré de arriba abajo... -Sí, supongo que soy una princesa, pero los dragones son amigos míos. -
-¡Este dragón no tiene de amigos!- Gritó la niña.
-No os preocupéis por mí, hablaré con él y seguro que os deja en paz.- Dije haciéndome la valiente y saliendo en su busca.
Una vez ante el dragón:
-Hola dragón, ¿por qué molestas a la gente de esta región? -
Pero no me contestó, me cogió y echando humo por la nariz dijo:
-Me gusta mucho comer princesas para desayunar y tú serás mi comida de hoy, jajaja-
-Socorro, socoooooorro...!- Grité con todas mis fuerzas.
Entonces fue cuando de la nada apareció un caballero montado en un caballo y con una lanza atravesó el corazón del dragón. Caí al suelo desmayada, pero un aroma me despertó. Era el olor de una rosa roja que había aparecido justo donde estaba la sangre del dragón.
-Muchas gracias caballero, soy la princesa Kidi. ¿Y vos, como os llamáis? -
-Soy el caballero Jordi y voy por el mundo salvando princesas y doncellas... -
El susto había sido muy grande y me volví a desmayar. Cuando me desperté volvía a estar en la era actual con una rosa en la mano, pero si queréis que os diga la verdad, no sé si esta historia la soñé o pasó realmente, lo único que sé, es que nunca más me he vuelto a hacer la valiente ante un dragón.

Y para acabar, quiero dar las gracias a Piruja por su premio que me hace muy feliz compartir con todos los que se pasen por aquí.






dilluns, 26 de març del 2012

Estrena de la setmana/ Estreno de la semana: "Lorax. En busca de la Trúfula perdida"

Aquest divendres s'estrena una pel·lícula d'animació anomenada "Lorax. En busca de la Trúfula perdida". De la mà de "Universal Pictures" és l'adaptació del llibre infantil del Dr.Seuss sobre una criatura del bosc que simbolitza  el poder etern de l'esperança. La Pel·lícula explica la història d'un noi que busca l'objecte que li permetrà guanyar-se l'afecte de la noia dels seus somnis. Per aconseguir-ho, ha de descobrir la història del Lorax, una encantadora encara que malhumorada criatura que lluita per protegir un món en vies d'extinció. Finalment, encara que estigui dedicada al públic infantil, deixa el seu missatge ecologista criticant a l'espècie humana que ho fa malbé tot per aconseguir poder. L'animació és espectacular amb una amplia gama de colors i en 3D.Una bona opció per a petits i grans aquestes vacances de setmana santa. Com sempre us deixo unes imatges i el tràiler a sota de l'entrada en castellà.












Este viernes se estrena una película de animación llamada "Lorax.En busca de la Trúfula perdida". De la mano de "Universal Pictureses la adaptación del libro infantil del Dr.Seuss sobre una criatura del bosque que simboliza el poder eterno de la esperanza. La Película cuenta la historia de un chico que busca un objeto para poder hacerse con el cariño de la chica de sus sueños. Para conseguirlo, debe descubrir la historia del Lorax, una criatura siempre de mal humor que lucha por proteger un mundo en vías de extinción. Finalmente, aunque esté dedicada al público infantil, deja su mensaje ecologista criticando a la especie humana que lo estropea todo para conseguir poder. La animación es espectacular con una amplia gama de colores y en 3D. Una buena opción para pequeños y grandes estas vacaciones de Semana Santa.








dimecres, 21 de març del 2012

La Primavera dóna els seus primers passos/ La Primavera da sus primeros pasos

La petita Primavera feia poc temps que havia nascut i tenia molta por de sortir al jardí. Encara no sabia caminar i la seva mare li deia que ho intentés. Però ella tenia molta por i seguia asseguda en el seu llitet ple de coixins de plomes. Si estava molt còmode allà mirant per la finestra. Però del que no s'adonava, era de totes les coses que es perdia quedant-se tancada allà dins. No podia sentir l'aire acariciant-li els cabells, no podia sentir la olor de la gespa humida, no podia gaudir del cant dels ocells...
Un matí la mare li va donar la mà i li va dir:
-Primavera has de sortir al jardí! Jo t'acompanyaré i si caus t'ajudaré a aixecar-te, però ho has d'intentar.-
La petitona agafada de la mà de la mare es va anar incorporant. Pas a pas, van anar avançant juntes pel jardí. Un cop la mare va veure que ja s'aguantava, li va dir:
-Ara tu sola, ja veuràs com ho faràs bé.-
La petita Primavera es va deixar anar de la mà i va fer dues passes, però va perdre l'equilibri i va caure. La mare la seguia animant una mica més enllà:
-Torna-ho a intentar...-
Una llagrimeta li patinava per la cara, però va treure forces de no se sap on, es va aixecar i ho va tornar a provar. Aquest cop va aconseguir donar quatre passes abans de caure, però no va desistir i així poc a poc va ser com la petita Primavera va donar els seus primer passos.



La pequeña Primavera hacía poco tiempo que había nacido y tenía mucho miedo de salir al jardín. Aún no sabía andar y su madre le decía que lo intentara. Pero ella tenía mucho miedo y seguía sentada en su cama llena de almohadas de plumas. Se estaba muy cómoda allí mirando por la ventana. Pero de lo que no se daba cuenta, era de todas las cosas que se perdía quedándose encerrada allí. No podía sentir el aire acariciándole el pelo, no podía sentir el olor del césped húmedo, no podía disfrutar del canto de los pájaros ...
Una mañana la madre le dio la mano y le dijo:
-¡Primavera tienes que salir al jardín! Yo te acompañaré y si te caes te ayudaré a levantarte, pero tienes que intentarlo. -
La pequeñita cogida de la mano de su madre se fue incorporando. Paso a paso, fueron avanzando juntas por el jardín. Una vez la madre vio que ya se aguantaba, le dijo:
-Ahora tú sola, ya verás como lo harás bien. -
La pequeña Primavera se soltó de la mano y dio dos pasos, pero perdió el equilibrio y cayó. La madre la seguía animando un poco más allá:
-Vuelve a intentarlo... -
Una lagrimita le patinaba por la cara, pero sacó fuerzas de no se sabe dónde, se levantó y lo volvió a probar. Esta vez consiguió dar cuatro pasos antes de caer, pero no desistió y así poco a poco fue como la pequeña Primavera dio sus primero pasos.