Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vida. Mostrar tots els missatges

dijous, 25 de juny del 2020

Les aventures del Cargol Nico "L' Art de la Gran Dama"/Las aventuras de Nico el Caracol "El Arte de la Gran Dama"

El matí era fred, però això no va impedir que en Nico i la Maria comencessin la seva aventura endinsant-se en aquell bosc ple de misteris.

Emocionats però alhora una mica neguitosos pels perills que podien trobar, feien camí un al costat de l'altre sense dir ni una sola paraula. De fet, pràcticament eren dos desconeguts.

Quan ja portaven més d'una hora sense conversar, en Nico es va decidir i va començar a fer-li una pregunta a la Maria.

-Perquè estaves allà dins servint aquella beguda si no et feia feliç? Em costa una mica d'entendre...-

La Marieta es va quedar pensant uns segons i li contestà:

-Doncs la veritat és que no m'havia plantejat que podia marxar d'allà fins que vas arribar ahir a la nit. La costum i la comoditat suposo... Tu sempre has volgut fer aquest viatge? I tot sol?-

-Sempre he estat buscant un lloc on poder-me sentir millor.  Els meus germans no han tingut mai aquesta inquietud i per aquest motiu vaig decidir fer aquest viatge... M'escoltes? Què et passa?- Preguntà en Nico veient que la Marieta estava embadalida mirant uns "filets" brillants que penjaven d'una branca.

-Has vist quina meravella? Què deu ser això tan bonic?-

En Nico li va dir que no havia vist mai una obra d'art com aquella. Realment era preciós, però la seva intuïció li deia que no s'hi havien d'acostar.

La Marieta enlluernada per aquells brillants va anar a veure si eren igual de bonics vistos més aprop.

-Maria, crec que no hauriem de perdre el temps amb això, si ningú s'hi para deu ser per algun motiu.-

Però semblava que no el sentís i seguia avançant... Ja estava a punt de posar la seva poteta a sobre d'aquella meravella, quan de sobte una mosca hi va xocar quedant atrapada a la xarxa de diamants. Per més que volia sortir d'allà més enganxada quedava. Va ser llavors quan va aparèixer la Gran Dama i se la va menjar devant la mirada atònita de la Maria i en Nico

Tots dos es van quedar perplexos  i no van dubtar ni un segon en fugir d'allà ràpidament.

Passada una estona, ja més tranguil, el Cargol li va dir a la Maria:

-Has d'anar més en compte i a partir d'ara farem cas de la meva intuïció que pel que hem pogut observar no s'equivocava.-

-I què és això de la intuïció?- preguntà la Marieta.

-La intuïció és una veueta que escoltes que et surt de dins i que sap el que es millor per a tu en cada moment.-

La Marieta no entenia molt bé això de la veueta que explicava en Nico,  però després de l'ensurt que s'havia emportat va saber que li havien de fer cas.

Si us ha agradat i voleu saber com continua la història, no oblideu subscriure’s al blog per poder rebre les notificacions cada cop que publiqui un nou conte curt de "Les aventures del Cargol Nico".



La mañana era fría, pero eso no impidió que Nico y María empezaran su aventura adentrándose en aquel bosque lleno de misterios.

Emocionados pero a la vez un poco nerviosos por los peligros que podían encontrar, caminaban uno al lado del otro sin decir una palabra. De hecho, prácticamente eran dos desconocidos.

Cuando ya llevaban más de una hora sin conversar, Nico se decidió y empezó a preguntar a María.

-¿ Por qué estabas allí dentro sirviendo esa bebida si no te hacía feliz? Me cuesta un poco de entender...-

La Mariquita se quedó pensando unos segundos y le contestó:

-Pues la verdad es que no me había planteado que podía irme de allí hasta que llegaste ayer por la noche. La costumbre y la comodidad supongo... ¿Tu siempre ha querido hacer este viaje?-

-Siempre he estado buscando un lugar donde poder sentirme mejor. Mis hermanos nunca han tenido esta inquietud y por este motivo decidí hacer este viaje... ¿Me oyes? ¿Qué te pasa?- Preguntó Nico viendo que la Mariquita estaba embobada mirando unos "hilillos" brillantes que colgaban de una rama.

-¿Has viso que maravilla? ¿Qué debe ser esto tan bonito?-

Nico le dijo que había visto nunca una obra de arte como aquella. Realmente era precioso, pero su intuición le decía que no se tenían que acercar.

La Mariquita deslumbrad por aquellos brillantes fue a ver si eran igual de bellos vistos más de cerca.

-María, creo que no deberíamos perder el tiempo con esto, si nadie se para debe ser por algún motivo.

Pero parecía que no lo escuchara y seguía avanzando... Ya estaba a punto de poner su patita encima de aquella maravilla, cuando de repente una mosca chocó quedando atrapada en la red de brillantes. Por más que quería salir de allí más se quedaba enganchada. Fue entonces cuando apareció la Gran Dama y se la comió delante de la mirada atónita de María y Nico.
 
Los dos quedaron perplejos y no dudaron ni un segundo en huir rápidamente de allí.

Pasado un rato, ya más calmado, el Caracol le dijo a María:

-Tienes que ir con más cuidado y a partir de ahora haremos caso a mi intuición que por lo que hemos podido observar no se equivocaba.-

-¿ Y que es esto de la intuición?- preguntó la Mariquita.

-La intuición es una vocecita que escuchas, que te sale de dentro y que sabe lo que es mejor para tí en cada momento.-

La Mariquita no entendía muy bien esto de la vocecita que explicaba Nico, pero después del susto que se había llevado supo que tenían que hacerle caso.

Si os ha gustado y queréis saber como continua la historia, no olvidéis suscribiros al blog para poder recibir las notificaciones cada vez que publique un nuevo cuento corto de "Las aventuras de Nico el Caracol".



dimarts, 26 de març del 2013

Una pel·lícula molt divertida: "Los Croods: Una aventura prehistórica"/ Una película muy divertida: "Los Croods: Una aventura prehistórica"

De la ma de Aardman Animations i DreamWorks Animation arriba una divertida pel·lícula d'animació: "Los Croods: Una aventura prehistòrica". Molt recomanable perquè té els ingredients necessaris per passar una bona estona; té humor, aventura, valors i una bellesa impresionant amb gran varietat de colors i una gran oferta imaginativa. Com a gran admiradora del cinema d'animació crec que la DreamWorks segueix molt de prop els passos de Pixar, i que no té res que envejar-li amb aquest film. Ha estat una de les pel·lícules d'animació que més m'ha agradat en els últims temps, potser perquè cada vegada més les productores aposten per un guió de qualitat i no només per entretenir als més petits amb quatre dibuixos. Us deixo unes imatges i el trailer sota de l'entrada en castellà. No us la perdeu, és una bona aposta per anar a veure aquesta Setmana Santa. Segur que no us defraudarà!







De la mano de Aardman Animations y DreamWorks Animation llega una divertida película de animación: "Los Croods: Una aventura prehistórica". Muy recomendable porque tiene los ingredientes necesarios para pasar un buen rato, tiene humor, aventura, valores y una belleza impresionante con gran variedad de colores y una gran oferta imaginativa. Como gran admiradora del cine de animación creo que DreamWorks sigue muy de cerca los pasos de Pixar, y que no tiene nada que envidiarle en este film. Ha sido una de las películas de animación que más me ha gustado en los últimos tiempos, quizás porque cada vez más las productoras apuestan por un guión de calidad y no sólo para entretener a los más pequeños con cuatro dibujos. Os dejo unas imágenes y el trailer debajo de la entrada en castellano. No os la perdáis, es una buena apuesta para ir a ver esta Semana Santa. ¡Seguro que no os defraudará!


dimecres, 21 de març del 2012

La Primavera dóna els seus primers passos/ La Primavera da sus primeros pasos

La petita Primavera feia poc temps que havia nascut i tenia molta por de sortir al jardí. Encara no sabia caminar i la seva mare li deia que ho intentés. Però ella tenia molta por i seguia asseguda en el seu llitet ple de coixins de plomes. Si estava molt còmode allà mirant per la finestra. Però del que no s'adonava, era de totes les coses que es perdia quedant-se tancada allà dins. No podia sentir l'aire acariciant-li els cabells, no podia sentir la olor de la gespa humida, no podia gaudir del cant dels ocells...
Un matí la mare li va donar la mà i li va dir:
-Primavera has de sortir al jardí! Jo t'acompanyaré i si caus t'ajudaré a aixecar-te, però ho has d'intentar.-
La petitona agafada de la mà de la mare es va anar incorporant. Pas a pas, van anar avançant juntes pel jardí. Un cop la mare va veure que ja s'aguantava, li va dir:
-Ara tu sola, ja veuràs com ho faràs bé.-
La petita Primavera es va deixar anar de la mà i va fer dues passes, però va perdre l'equilibri i va caure. La mare la seguia animant una mica més enllà:
-Torna-ho a intentar...-
Una llagrimeta li patinava per la cara, però va treure forces de no se sap on, es va aixecar i ho va tornar a provar. Aquest cop va aconseguir donar quatre passes abans de caure, però no va desistir i així poc a poc va ser com la petita Primavera va donar els seus primer passos.



La pequeña Primavera hacía poco tiempo que había nacido y tenía mucho miedo de salir al jardín. Aún no sabía andar y su madre le decía que lo intentara. Pero ella tenía mucho miedo y seguía sentada en su cama llena de almohadas de plumas. Se estaba muy cómoda allí mirando por la ventana. Pero de lo que no se daba cuenta, era de todas las cosas que se perdía quedándose encerrada allí. No podía sentir el aire acariciándole el pelo, no podía sentir el olor del césped húmedo, no podía disfrutar del canto de los pájaros ...
Una mañana la madre le dio la mano y le dijo:
-¡Primavera tienes que salir al jardín! Yo te acompañaré y si te caes te ayudaré a levantarte, pero tienes que intentarlo. -
La pequeñita cogida de la mano de su madre se fue incorporando. Paso a paso, fueron avanzando juntas por el jardín. Una vez la madre vio que ya se aguantaba, le dijo:
-Ahora tú sola, ya verás como lo harás bien. -
La pequeña Primavera se soltó de la mano y dio dos pasos, pero perdió el equilibrio y cayó. La madre la seguía animando un poco más allá:
-Vuelve a intentarlo... -
Una lagrimita le patinaba por la cara, pero sacó fuerzas de no se sabe dónde, se levantó y lo volvió a probar. Esta vez consiguió dar cuatro pasos antes de caer, pero no desistió y así poco a poco fue como la pequeña Primavera dio sus primero pasos.