Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacaciones. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris vacaciones. Mostrar tots els missatges

divendres, 18 de març del 2016

Un pingüí a la platja/ Un pingüino en la playa

Un pingüí a la platja
En Nil era una gavina que sobrevolava la platja buscant alguna deixalla per menjar quan va veure en Pini, un pingüí molt jovenet que acabava d’arribar a aquell indret poques hores abans. Portava un barret de palla i unes ulleres de sol fosques i estava tombat en una hamaca prenent el sol.
-Què hi fa un pingüí per aquí?-
-He vingut buscant la bona temperatura que hi ha en aquest paratge tant bonic.- digué.
-Però aquest no és lloc per un pingüí!- exclamà en Nil.
-Per què?-
-Els pingüins viuen a l’Antàrtida i els agrada el fred, la neu i el gel.-
-Doncs a mi no m’agrada el fred s’està molt millor aquí!- digué en Pini una mica molest.
-Doncs si et quedes gaire temps per aquí se’t posarà el bec vermell i se’t cauran aquests pèls tan estranys que tens!-
-No són pèls estranys, són plomes!- Replicà enfadat en Nil.
Mentre parlaven va aparèixer la Zaida, una gavina amiga d’en Nil que, sense preguntar, es va afegir a la conversa.
-Oi tant que és estrany aquest pèl! I que estiguis aquí prenent el sol encara ho és més!-
Mica en mica s’anaven afegint més gavines a la conversa que feien dubtar cada cop més al pobre Pini amb més comentaris. Totes hi deien la seva: “un pingüí no pot anar a la platja perquè no sap caminar per la sorra”, “un pingüí no pot tombar-se en una hamaca perquè no es podrà aixecar”, etc.
El pingüí es va aixecar de l’hamaca com va poder, va recollir les seves coses i  va sortir d’entremig de les gavines marxant capcot d’aquella platja tan agradable.
-Això mateix! Ves-te’n ocell estrany!- Cridà la Zaida.
-Si ni tan sols sap volar!- Deia rient en Nil.
En Pini es resistia a marxar d’aquell lloc paradisíac i abans d’anar-se’n es va asseure en un banc a observar per últim cop aquella platja i aquell mar tant blau. Al costat, i quasi bé sense adonar-se’n, i havia un Ós Polar que tot mirant-lo li digué amb to imperatiu:
-Agafa les teves coses i vine amb mi a prendre el sol a la platja!-
-Com dius?- preguntà en Pini sorprès.
-Aquestes gavines sempre fan el mateix. No volen estranys a les seva platja, però no és seva i jo ja fa temps que els hi vaig deixar clar. Ara els hi demostrarem que un Ós Polar i un pingüí poden viure on es proposin viure i que no els importa gens el que diguin els demés.-
En Pini va dubtar per uns moments. Aquelles gavines li havien fet creure el que elles havien volgut, però ell sabia dins seu que el que deien no era veritat i que el que veritablement importava era el que creia ell. Així doncs, va fer cas al seu nou amic l’Ós Polar i va tornar a aquella platja.
Les gavines en veure’ls els van sobrevolar durant una estona però en veure que no marxaven van anar desapareixent deixant-los tranquils i feliços prenent el sol en aquell paradís.


Un pingüino en la playa

Nil era una gaviota que sobrevolaba la playa buscando algún desecho para comer cuando vio a Pini, un pingüino muy joven que acababa de llegar a ese lugar pocas horas antes. Llevaba un sombrero de paja y unas gafas de sol oscuras y estaba tumbado en una hamaca tomando el sol.
-¿Qué hace un pingüino por aquí? -
-He venido buscando la buena temperatura que hay en este paraje tanto bonito.- dijo.
-¡Pero este no es lugar para un pingüino! - Exclamó Nil.
-¿Por qué? -
-Los pingüinos viven en la Antártida y les gusta el frío, la nieve y el hielo.-
-¡Pues a mí no me gusta el frío se está mucho mejor aquí! - Dijo Pini un poco molesto.
-¡Pues si te quedas mucho tiempo por aquí se te pondrá el pico rojo y se te caerán estos pelos tan extraños que tienes! -
-¡No son pelos extraños, son plumas! - Replicó enfadado Nil.
Mientras hablaban apareció Zaida, una gaviota amiga de Nil que, sin preguntar, se añadió a la conversación.
-¡Es verdad es muy extraño este pelo! ¡Y que estés aquí tomando el sol aún lo es más! -
Poco a poco se iban añadiendo más gaviotas a la conversación que hacían dudar cada vez más al pobre Pini con más comentarios. Todas decían el suyo: "un pingüino no puede ir a la playa porque no sabe andar por la arena", "un pingüino no puede tumbarse en una hamaca porque no se podrá levantar", etc.
El pingüino se levantó de la hamaca como pudo, recogió sus cosas y salió de en medio de las gaviotas yéndose cabizbajo de aquella playa tan agradable.
-¡Eso! ¡Vete pájaro extraño! - Gritó Zaida.
-¡Si ni siquiera sabe volar! - Decía riendo Nil.
Pini se resistía a irse de aquel lugar paradisíaco pero antes se sentó en un banco a observar por última vez aquella playa y aquel mar tan azul. Al lado, y casi sin darse cuenta había un Oso Polar que mirándolo le dijo con tono imperativo:
-¡Coge tus cosas y ven conmigo a tomar el sol a la playa! -
-¿Como Dices? - Preguntó Pini sorprendido.
-Estas Gaviotas siempre hacen lo mismo. No quieren extraños en su playa, pero no es suya y yo ya hace tiempo que se lo dejé claro. Ahora les demostraremos que un Oso Polar y un pingüino pueden vivir donde se propongan vivir y que no les importa nada lo que digan los demás.-
Pini dudó por unos momentos. Aquellas gaviotas le habían hecho creer lo que ellas habían querido, pero él sabía en su interior que lo que decían no era verdad y que lo que verdaderamente importaba era lo que creía él. Así pues, hizo caso a su nuevo amigo el Oso Polar y volvió a aquella playa.
Las gaviotas al verlos los sobrevolaron durante un rato pero al ver que no se iban fueron desapareciendo dejándolos tranquilos y felices tomando el sol en ese paraíso.



dimarts, 8 de juliol del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira: El dofí i la gavina/ Las aventuras de Kidi y Kira: El delfín y la gaviota

El dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una petita illa deshabitada.
La Kira tenia ganes de prendre el sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic. Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant voltes per el mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt puntual.-
-Si vols t'ajudem a buscar-lo, sóc molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim sort-
La Kira es va posar les seves ulleres de buceig, les aletes i sense pensar's-ho, es va tirar a l'aigua.
Al cap de força estona va sortir cansada i decepcionada:
-No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d'aquella roca, prop de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta calor.-
-Me n'hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m'anava neguitejant. Começava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la gavina no parava de donar voltes i cridar.
Finalment vam veure com venien tots dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó dels mals endreços i buscant, buscant m'he quedat adormit.- Digué en Martí.- Després ha vingut la Kira i m'ha dit que m'estaves esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç perquè em demostra que m'aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia jugant a pilota, de la sorra a l'aigua, de l'aigua a la sorra, gaudint d'un estiu en la millor companyia.

Tornem al setembre!

El delfín y la gaviota
Viajamos con el globo hasta una pequeña isla deshabitada.
Kira tenía ganas de tomar el sol con un bañador nuevo que había creado con el libro mágico. Tumbadas sobre la arena caliente, las olas iban y venían acercándonos piedrecitas brillantes. Por el cielo volaba una gaviota que parecía inquieta.
-Gaviotaaaaa. - Gritó Kira.
La gaviota al oírla se acercó.
-Buenos días, bienvenidas! -
-¿Por qué sobrevuelas el mar dando vueltas en el mismo sitio? ¿Qué buscas? Pareces nerviosa. -
-Mi amigo, el delfín Martín, me dijo ayer que esta mañana jugaría conmigo a la pelota y aún no ha venido. Temo que le haya pasado algo; siempre es muy puntual. -
-Si quieres te ayudamos a buscarlo, soy muy buena nadadora-explicó Kira.
-Muchas gracias, a ver si tenemos suerte-
Kira se puso sus gafas de buceo, las aletas y sin pensar-lo, se tiró al agua.
Al cabo de bastante rato salió cansada y decepcionada:
-No lo encuentro, lo siento gaviota. -
-No puede ser. ¿Has mirado en su casa? -
-No. ¿Dónde está? -
-Allí, debajo de esa roca cerca de las palmeras. Siempre descansa allí porque dice que no hace tanto calor. -
-¡Me voy pues! -
Yo mientras tanto me iba inquietandor. Empezaba a preocuparme que le hubiera pasado algo y la gaviota no paraba de dar vueltas y gritar.
Finalmente vimos como venían ambos con una gran sonrisa en la cara.
-¿Qué os hace tanta gracia? - Dijo enfadada la gaviota.
-He ido a buscar la pelota en el rincón de los trastos y buscando, buscando me he quedado dormido. - Dijo Martín. - Después ha venido Kira y me ha dicho que me estabas esperando y que estabas muy preocupada por mí. No es que me haga gracia que estuvieras preocupada, pero me hace feliz porque me demuestra que me aprecias de verdad. ¡Muchas gracias! -
Al oír estas palabras, la gaviota, también sonrió y dijo:
-Bueno pues. ¿Jugamos? Ahora somos cuatro podemos jugar todos, ¿qué os parece? -
-¡Y tanto! ¡Nos gusta mucho jugar! -
Y así fue como pasamos el día jugando a la pelota, de la arena en el agua, del agua a la arena, disfrutando de un verano en la mejor compañía.
¡Volvemos en septiembre!

dimecres, 4 de juny del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira/ Las aventuras de Kidi y Kira

El globus perdut
Després de molt de temps de no fer servir el llibre màgic, vaig dir-li a la Kira que havia arribat el moment.
- Fa uns anys per aquest època vaig perdre un company de viatge que em portava a llocs meravellosos i llunyans i m'agradaria recuperar-lo. Faré servir el llibre màgic!-
- A si? I qui era aquest company?- preguntà la Kira.
- El meu globus. Durant molt temps em va portar a llocs fantàstics i per una equivocació, una nit de Sant Joan me'l van cremar. -
- Una nit de Sant Joan? Te'l van cremar? I per què?-
- En un lloc anomenat “Els països catalans”, quan la nit més curta de l'any, és a dir, a l'inici del solstici d'estiu, tots els habitants fan fogueres i cremen coses velles i inservibles que tenen acumulades. Van veure el meu globus una mica atrotinat i el van tirar a la foguera pensant que era per cremar.-
- I per un globus mig trencat vols fer servir el llibre màgic? Segur que si et demano de fer-lo servir jo, em dius que no i tu ara...-
- Ja veuràs Kira, quins paisatges més meravellosos es veuen des del cel amb el globus, i no està trencat només és una mica vell però funciona perfectament, i podrem anar a països molt llunyans i fantàstics. Ja veuràs que bé ens ho passarem!-
Sense deixar que contestés vaig escriure en el llibre i en menys d'uns segons el meu globus tornava a estar allà, al meu costat. També vaig recuperar la motxilla i tot el que hi duia a dins.
- Uau!- Cridà la Kira. - Quin globus més autèntic! M'hi puc pujar? M'hi vull pujar...puc, puc?-
- Som-hi Kira, enlairem-nos cap al cel!-
Vam sobrevolar prats, rius i boscos fins arribar a prop del mar, allà, on feia temps el globus s'havia cremat.
- No entenc perquè ens portes fins aquí globus, és molt perillós tornar per aquestes dates, ja saps que cremen coses i tiren petards.- Però no es movia d'allà per més que ho intentés.
La Kira va provar d'estirar una corda a veure si podia fer que girés i amb la força del vent continuar el viatge, però va ser inútil. El globus no es movia d'allà.
- Bé doncs, si vols recordar com et vas cremar ens quedarem aquí però, aquest cop no baixarem, mirarem les fogueres des d'aquí dalt.-
El globus va fer un petit moviment, com assentint i la Kira i jo vam parar una petita taula que tenia a la motxilla i tot menjant un tros de coca, vam gaudir de la festa des del cel.
- Eeeeee, Kiiiiidi! - va cridar una veu des de la platja.
- Mira Kidi, et criden. És aquella nena d'allà baix.-
Vaig mirar i no m'ho podia creure, era la Núria, una mica més gran però era ella.
- Núuuuria, com estàs?-
- Molt bé i tuuu?-
De sobte el globus va començar a descendir fins arribar al costat de la nena.
- Quina alegria em fa tornar-te a veure, has crescut molt!- li vaig dir
- Jo també m'alegro de veure't. I com ho has fet per aconseguir un globus tant semblant al que et van cremar?-
- Ui, és una història molt llarga, algun dia te l'explicaré... Mira aquesta és la meva amiga Kira.-
- Hola Kira! Us quedeu a la festa?-
- No Núria, gràcies, però no voldria tornar a perdre el globus com aquella vegada. Només hem vingut a saludar-te i a donar-te les gràcies per deixar-me aquell coet.-
- De res torna quan vulguis, i si no és per Sant Joan, millor així podràs aterrar sense que hi hagi cap perill pel globus, d'acord? Adéeeeu, bon viatge!-

En aquells moments el globus es va començar a enlairar i amunt, amunt, entre petards i focs d'artifici vam marxar d'aquella platja d'on una nit com aquella, vaig perdre un company de viatge que tornava a tenir amb mi.
El globo perdido
Después de mucho tiempo de no usar el libro mágico , le dije a Kira que había llegado el momento .
- Hace unos años por este época perdí un compañero de viaje que me llevaba a lugares maravillosos y lejanos y me gustaría recuperar-lo. ¡Utilizaré el libro mágico! -
- ¿A si? ¡Y quién era ese compañero? - Preguntó Kira .
- Mi globo . Durante mucho tiempo me llevó a lugares fantásticos y por una equivocación , una noche de San Juan me lo quemaron . -
- ¿Una noche de San Juan? ¿Te lo quemaron ? ¿Y por qué?-
- En un lugar llamado " Los países catalanes ", cuando la noche más corta del año , es decir , al inicio del solsticio de verano , todos los habitantes hacen hogueras y queman cosas viejas e inservibles que tienen acumuladas . Vieron mi globo algo envejecido y lo tiraron a la hoguera pensando que era para quemar . -
- ¿Y por un globo medio roto quieres usar el libro mágico ? Seguro que si te pido de usarlo yo , me dices que no y tú ahora ... -
- Ya verás Kira , qué paisajes más maravillosos se ven desde el cielo con el globo , y no está roto sólo es un poco viejo pero funciona perfectamente , y podremos ir a países muy lejanos y fantásticos. ¿Ya verás que bien lo pasaremos ! -
Sin dejar que contestara escribí en el libro y en menos de unos segundos mi globo volvía a estar allí, a mi lado . También recuperé la mochila y todo lo que llevaba dentro .
-¡ Uau !- Gritó Kira . - ¡Qué globo más auténtico! ¿Me puedo subir? Me quiero subir... ¿Puedo , puedo ? -
- ¡Vamos Kira , elevémonos hacia el cielo ! -
Sobrevolamos prados , ríos y bosques hasta llegar cerca del mar, allí , donde hacía tiempo el globo se había quemado .
- No entiendo porque nos traes hasta aquí globo, es muy peligroso volver por estas fechas, ya sabes que queman cosas y tiran petardos . - Pero no se movía de allí por más que lo intentara .
Kira intentó estirar una cuerda a ver si podía hacer que girara y con la fuerza del viento continuar el viaje , pero fue inútil . El globo no se movía de allí.
- Bueno, si quieres recordar cómo te quemaron nos quedaremos aquí pero esta vez no bajaremos , miraremos las hogueras desde aquí arriba . -
El globo hizo un pequeño movimiento , como asintiendo y Kira y yo montamos una pequeña mesa que tenía en la mochila y comiendo un pedazo de “coca” , disfrutamos de la fiesta desde el cielo .
- ¡Eeeeee , Kiiiiidi ! - Gritó una voz desde la playa .
- Mira Kidi, te llaman . Es aquella niña de allí abajo. -
Miré y no me lo podía creer, era Nuria, un poco más mayor pero era ella .
- ¿Nuuuuria , cómo estás? -
- Muy bien y tuuu ? -
De pronto el globo comenzó a descender hasta llegar al lado de la niña .
- ¡Qué alegría me da volver a verte , has crecido mucho ! - Le dije
- Yo también me alegro de verte . ¿Y como lo has hecho para conseguir un globo tan similar al que te quemaron ? -
- Uy, es una historia muy larga , algún día te la contaré... Mira esta es mi amiga Kira . -
- Hola Kira ! ¿Os quedáis a la fiesta? -
- No Nuria, gracias , pero no quisiera volver a perder el globo como aquella vez . Sólo hemos venido a saludarte y a darte las gracias por dejarme ese cohete . -
- De nada vuelve cuando quieras , y si no es para San Juan , mejor, así podrás aterrizar sin que haya ningún peligro para el globo , ¿de acuerdo ? ¡Adióoooos, buen viaje ! -
En aquellos momentos el globo empezó a subir y subiendo, subiendo, entre petardos y fuegos artificiales, partimos de aquella playa donde una noche como aquella perdí un compañero de viaje que volvía a tener conmigo . 

dijous, 5 de desembre del 2013

Bon Nadal amb la Kidi / Feliz Navidad con Kidi

LA NIT DE NADAL
S'apropaven les festes de Nadal i la Kira i jo, buscàvem un lloc on passar-les. Primer, vam pensar anar a un lloc ple de neu per gaudir d'unes vacances blanques. Després, vam creure que seria millor un lloc càlid on no passar fred. Però finalment, vam decidir que les passaríem amb un amic de la Kira.
Vam arribar a casa seva la tarda abans de Nadal. No hi havia ningú, però ens havia deixat la clau a sota d'un test al costat de la porta. La llar de foc estava encesa, la casa plena de guarniments nadalencs i a la cuina hi bullia una olla plena de brou que feia una oloreta...
-On és el teu amic? No deu ser gaire lluny...-
-Vindrà molt aviat ja ho veuràs...- contestà la Kira.
Però les hores passaven i no venia ningú.
-Ja quasi és de nit i el brou ja està llest. Parem taula i sopem o esperem una mica més?-
-Carai Kidi! Sempre sóc jo la impacient i avui, en canvi, la que tens pressa ets tu!-
-Es que m'agradaria anar a dormir a veure si demà tinc un regal de Nadal.-
-Espera una mica més i veuràs quina sorpresa.-
Vam esperar una estona més i finalment:
-Toc,toc,toc..- van trucar a la porta.
- Qui deu ser? El teu amic no té una altra clau?-
- No, deu ser ell.-
- Bona nit!- digué un noiet, vestit tot de color marró i amb una barretina vermella.
-T'esperàvem de feia estona!-
-Perdoneu, però la nit de Nadal sempre tinc molta feina. Sopem?-
La Kira i ell es miraven amb gran complicitat i de tant en tant se'ls escapava una rialleta. Jo no entenia res, però vaig gaudir molt escoltant les històries tant extravagants que explicava aquell noiet; com un Nadal que havia anat a casa d'una nena que plorava perquè li feia pena picar-lo amb un bastó, o una altra que un nen no parava de donar-li pell de mandarina per menjar. La veritat, és que eren unes històries ben curioses.
Un cop vam haver acabat de sopar, el noiet va agafar una manta es vam embolicar de cap a peus i va desaparèixer. En el seu lloc, hi havia un tronc, amb quatre potes, i una barretina vermella. No m'ho podia creure! Havíem sopat amb el Tió! De cop totes les històries que ens havia explicat tenien sentit.
-Què et sembla Kidi, agafem els bastons?-
-Som-hi! “Caga tió, que et daré un cop de bastó; Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga una carbassa. Caga tió, que et daré un cop de bastó...”
El Tió ens va “cagar” moltes coses i el millor de tot, va ser que vam passar una nit de Nadal en molt bona companyia.

Bon Nadal!

LA NOCHE DE NAVIDAD
Se acercaban las fiestas de Navidad y Kira y yo , buscábamos un lugar donde pasarlas . Primero, pensamos ir a un lugar lleno de nieve para disfrutar de unas vacaciones blancas . Después, creímos que sería mejor un lugar cálido donde no pasar frío. Pero finalmente , decidimos que las pasaríamos con un amigo de Kira .
Llegamos a su casa la tarde antes de Navidad. No había nadie pero nos había dejado la llave debajo de una maceta junto a la puerta. La chimenea estaba encendida , la casa llena de adornos navideños y en la cocina hervía una olla llena de caldo que olía muy bien...
-¿Dónde está tu amigo ? No debe estar muy lejos... -
- Vendrá muy pronto, ya lo verás - contestó Kira .
Pero las horas pasaban y no venía nadie.
- Ya casi es de noche y el caldo está listo . ¿Ponemos la mesa y cenamos, o esperamos un poco más ? -
- ¡Caramba Kidi ! ¡Siempre soy yo la impaciente y hoy , en cambio , la que tienes prisa eres tú ! -
-Es que me gustaría ir a dormir a ver si mañana tengo un regalo de Navidad. -
- Espera un poco más y verás qué sorpresa . -
Esperamos un rato más y finalmente :
- Toc, toc, toc .. - llamaron a la puerta.
- ¿Quién será? ¿Tu amigo no tiene otra clave ? -
- No, debe ser él . -
- ¡Buenas noches ! - Dijo un muchacho , vestido todo de color marrón y con una barretina roja .
- ¡Te esperábamos desde hacía rato ! -
- Perdonad , pero la noche de Navidad siempre tengo mucho trabajo . ¿Cenamos ? -
Kira y él se miraban con gran complicidad y de vez en cuando se les escapaba una sonrisa . Yo no entendía nada, pero disfruté mucho escuchando las historias tan extravagantes que contaba aquel muchacho , como una Navidad que había ido a casa de una niña que lloraba porque le daba pena golpearlo con un bastón , u otra que un niño no paraba de darle piel de mandarina para comer. La verdad, es que eran unas historias muy curiosas .
Cuando acabamos de cenar , el muchacho cogió una manta se envolvió con ella y desapareció . En su lugar , había un tronco , con cuatro patas , y una barretina roja . No me lo podía creer ! Habíamos cenado con el Tió ! Ahora todas las historias que nos había contado tenían sentido.
-¿ Qué te parece Kidi , cogemos los bastones ? -
- Vamos! " Caga tió , que te daré un golpe de bastón ; Tió , tió, caga turrón, si no tienes más caga dinero , si ya tienes demasiado caga una calabaza . Caga tió , que te daré un golpe de bastón ... "
El Tió nos " cagó " muchas cosas y lo mejor de todo , fue que pasamos una noche de Navidad en muy buena compañía .
Feliz Navidad !

dijous, 6 de desembre del 2012

El conte de Nadal de la Kidi: "L'avet"/El cuento de Navidad de Kidi: "El abeto"

Desembre és un més màgic pels nens, per aquest motiu al conte de Nadal de la revista Kids no hi podia faltar la màgia. Bones Festes!

L'avet

Estava cansada de viatjar per tot arreu sense cap mitjà de transport, així que vaig decidir fabricar-me'n un de nou. Em fabricaria una bicicleta!
Prop del camí hi havia un bosc i m'hi vaig endinsar per començar a tallar les fustes que em servirien per construir-la.
“Toc,toc,toc...” vaig començar a talar el meu primer tronc...
-Ai!Ai!- vaig sentir. D'on vindrien aquells crits?
-Kidi! Prou, m'estàs fent mal!- digué una veu que provenia de l'avet que estava talant.
-Hola? Que hi ha algú per aquí dalt?-
-Hola Kidi, sóc jo qui parla, l'avet.-
-Si que em sap greu, no sabia que estiguessis viu...-
-Que no ens sentiu parlar no vol dir que no estiguem vius. Tots els arbres, plantes, flors, som éssers vius, però com que normalment no ens podem queixar tothom ens trepitja, tala o arrenca sense cap tipus de mirament.-
-I tu? Com és que parles?-
-Fa un centenar d'anys quan era molt petit i s'acostaven les festes de Nadal vaig veure com molts avets amics meus eren segrestats per fer-los servir d'ornament a dins de les cases de la gent. Tenia molta por que a mi em passés el mateix i una nit, quan vaig veure passar un estel fugaç pel cel, vaig desitjar amb totes les meves forces poder parlar. L'endemà mateix, quan un noiet del poble va venir al bosc a buscar un arbre i es va decidir per mi, li vaig dir: “Que t'agradaria a tu que et separessin dels teus amics i familiars per portar-te a un lloc desconegut?” El noiet es va quedar paralitzat. Però de seguida va reaccionar i digué: “I tant que no!” Va donar mitja volta i se'n va anar corrent. Al cap d'una estona va tornar arrossegant un carro ple fins a vessar. “Què hi portes aquí dins?” Vaig preguntar. El noi em va demanar permís per guarnir-me igual que als arbres que s'emportaven, amb la condició de deixar-me al costat dels meus companys. “Seràs l'avet de Nadal més bonic de tots i tothom et podrà mirar sense fer-te cap mal”. Des d'aquell dia, quan arriben aquestes festes, tots els habitants dels pobles més propers pugen al bosc carregats amb els seus ornaments per guarnir tots els avets que hi ha. Mai més ningú ha volgut talar cap més arbre... fins avui.-
-Em sap molt de greu, jo només volia fabricar-me una bicicleta de fusta per seguir el meu viatge...-
-Ja ho sé Kidi, no ho feies amb mala intenció. Saps que pots fer? S'acosta el dia de Nadal, molt aviat pujaran tots els habitants del poble a guarnir-nos. En aquesta època de l'any passen coses màgiques. De ben segur que si ho desitges amb totes les teves forces, tindràs la teva bicicleta. -
Vaig fer cas a l'avet i em vaig quedar un temps pel bosc, que dia a dia, tenia més arbres guarnits. La nit de Nadal, vaig decidir que havia de seguir el meu camí i em vaig acomiadar del meu amic l'avet.
-Bon Nadal! Ho he passat molt bé aquests dies per aquí però ara he de continuar el meu viatge.-
-Espera un moment Kidi, mira què hi ha aquí a darrera meu...- digué l'avet.
Era una bicicleta nova!
-Moltes gràcies! Bon Nadal, avet!
-Bon Nadal, Kidi!-
                                          Il·lustració:Marina L.Aceituno

Diciembre es un mes mágico para los niños, por este motivo en el cuento de Navidad de la revista Kids no podia faltar la magia. ¡Felices Fiestas!
El ABETO
Estaba cansada de viajar por todas partes sin ningún medio de transporte, así que decidí fabricarme uno nuevo. ¡Me fabricaría una bicicleta!
Cerca del camino había un bosque y me adentré para empezar a cortar las maderas que me servirían para construirla.
"Toc, toc, toc..." empecé a talar mi primer tronco ...
-¡Ay! ¡Ay! - Oí. ¿De dónde vendrían esos gritos?
-¡Kidi! ¡Basta, me estás haciendo daño! - Dijo una voz que provenía del abeto que estaba talando.
-¿Hola? ¿Hay alguien por ahí arriba? -
-Hola Kidi, soy yo quien habla, el abeto. -
-Lo siento, no sabía que estuvieras vivo... -
-Que no nos oigáis hablar no quiere decir que no estemos vivos. Todos los árboles, plantas, flores, somos seres vivos, pero como normalmente no nos podemos quejar todos nos pisan, talan o arrancan sin ningún tipo de miramiento. -
-¿Y tú? ¿Por qué hablas? -
-Hace un centenar de años cuando era muy pequeño y se acercaban las fiestas de Navidad vi como muchos abetos amigos míos eran secuestrados para ser un adorno dentro de las casas de la gente. Tenía mucho miedo que me pasara lo mismo y una noche, cuando vi pasar una estrella fugaz por el cielo, deseé con todas mis fuerzas poder hablar. Al día siguiente, cuando un muchacho del pueblo vino al bosque a buscar un árbol y se decidió por mí, le dije: "¿Te gustaría a ti que te separaran de tus amigos y familiares para llevarte a un lugar desconocido? "El chiquillo se quedó paralizado. Pero enseguida reaccionó y dijo: "¡Por supuesto que no!" Dio media vuelta y se fue corriendo. Al cabo de un rato volvió arrastrando un carro lleno hasta rebosar. "¿Qué llevas ahí dentro?" Pregunté. El chico me pidió permiso para
adornar-me igual que a los árboles que se llevaban, con la condición de dejarme junto a mis compañeros. "Serás el abeto de Navidad más bonito del mundo y todos te podrán mirar sin hacerte ningún daño". Desde aquel día, cuando llegan estas fiestas, todos los habitantes de los pueblos más cercanos suben al bosque cargados con sus ornamentos para adornar todos los abetos que hay. Nunca más, nadie ha querido talar otra árbol... hasta hoy. -
-Lo siento mucho, yo sólo quería fabricarme una bicicleta de madera para seguir mi viaje... -
-Lo sé Kidi, no lo hacías con mala intención. ¿Sabes que puedes hacer? Se acerca el día de Navidad, muy pronto subirán todos los habitantes del pueblo a adornar-nos. En esta época del año pasan cosas mágicas. Seguro que si lo deseas con todas tus fuerzas, tendrás tu bicicleta. -
Hice caso al abeto y me quedé un tiempo por el bosque, que día a día, tenía más árboles adornados. La noche de Navidad, decidí que tenía que seguir mi camino y me despedí de mi amigo el abeto.
-¡Feliz Navidad! Lo he pasado muy bien estos días por aquí, pero ahora tengo que continuar mi viaje. -
-Espera un momento Kidi, mira qué hay ahí detrás mío... - dijo el abeto.
¡Era una bicicleta nueva!
-¡Muchas gracias! ¡Feliz Navidad, abeto!-
-¡Feliz Navidad, Kidi! -
                                                     

dijous, 29 de desembre del 2011

Bon any/Feliz año

Espero que tingueu un any ple de coses bones. Moltes gràcies per llegir els meus contes, endevinalles i els meus comentaris sobre pel·lícules d'animació. Us desitjo de tot cor un feliç 2012!!!! Si voleu podeu llegir un conte que vaig escriure fa temps per els ultims dies de l'any: "El  gatet misteriós"

Espero que tengáis un año lleno de cosas buenas. Muchas gracias por leer mis cuentos, adivinanzas y mis comentarios sobre películas de animación. ¡¡¡Os deseo de todo corazón un feliz 2012!!! Si queréis podeis leer un cuento que hice hace tiempo para los últimos días del año: "El gatito misterioso"



dijous, 8 de desembre del 2011

Arriba el Nadal als cinemes/ Llega la Navidad al cine

Com cada any el Desembre és el mes per excel·lència de les pel·lícules infantils. La cartellera està plena de films pels més petits com: Alvin i els esquirols 3, El gat amb botes, Vicky El Vikingo i el Martell de Thor, Happy feet 2..., o la gran triomfadora de les ultimes setmanes: Tintín i l'esperada estrena d'una producció catalana, que no té res que envejar, com és Floquet de Neu. Totes molt recomanables per passar unes bones vacances amb els més petits. L'estrena de la que vull parlar avui és Arthur Christmas: Operació Regal. De les productores Aardman Animations i Sony Pictures Animation, arriba una nova pel·lícula que explica com Santa Claus reparteix els regals amb alta tecnologia i  per un error se n'oblida un. Aquí és on entra en acció l'Arthur, el més petit dels seus fills i es converteix en un heroi. Les critiques han estat molt bones a tots  els països on s'ha emès i no tinc cap dubte de que està molt ben feta. Té tots els ingredients per ser una bona i entretinguda pel·lícula d'animació per viure la màgia del Nadal. Estaria bé veure a la gran pantalla, algun dia, una història semblant amb els Reis Mags de l'Orient, potser els d'aquest costat del món la sentiríem més propera, perquè a vegades amb tanta invasió de "Pares Noels" es fa difícil explicar als nens el motiu pel qual no passa per casa aquest senyor amb barba blanca i una gran panxa. Però això ja és un petit apunt personal que no em treu les ganes de veure aquesta pel·lícula de la qual, com sempre us en deixo unes imatges i el seu tràiler. Un últim apunt, l'Arthur no us recorda una mica al protagonista de la pel·lícula de Ratattouille, Alfredo Linguini?
Bones festes!!!


                                                                                    
                                                                             
    
         Arthur Crhistmas
Alfredo Linguini (Ratattouille)
                                                                         
  










 Como cada año Diciembre es el mes por excelencia de las películas infantiles. La cartelera está llena de films para los más pequeños como: Alvin y las ardillas 3, El gato con botas, Vicky El Vikingo y el Martillo de Thor, Happy feet 2 ..., o la gran triunfadorade las últimas semanas: Tintín y el 'esperado estreno de una producción catalana, que no tiene nada que envidiar, como es Copito de Nieve. Todas muy recomendables para pasar unas buenas vacaciones con los más pequeños. El estreno del que quiero hablar hoy es Arthur Christmas: Operación Regalo. De las productoras Aardman Animations y Sony Pictures Animationllega una nueva película que cuenta cómo Santa Claus reparte los regalos con alta tecnología y por un error se olvida uno. Aquí es donde entra en acción Arthur, el más pequeño de sus hijos y se convierte en un héroe. Las críticas han sido muy buenas en todos los países donde se ha emitido y no tengo ninguna duda de que está muy bien hecha. Tiene todos los ingredientes para ser una buena y entretenida película de animación para vivir la magia de la Navidad. Estaría bien ver en la gran pantalla, algún día, una historia similar con los Reyes Magos de Oriente,así tal vez los de este lado del mundo la sentiríamos más cercana, porque a veces con tanta invasión de "Papás Noel" se hace difícil explicar a los niños el motivo por el que no pasa por casa este señor con barba blanca y una gran barriga. Pero eso es un pequeño apunte personal que no me quita las ganas de ver esta película de la que, como siempre, os dejo unas imágenes y su trailer. Un último apunte, ¿Arthur no os recuerda un poco al protagonista de la película Ratattouille, Alfredo Linguini
Felices fiestas!!!