Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortuga. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tortuga. Mostrar tots els missatges

divendres, 6 de març del 2015

La nova aventura de la Kidi i la Kira/La nueva aventura de Kidi y Kira

LA KIDI I LA KIRA ES COLEN EN UN CONTE
Volàvem per sobre d’uns prats verds quan vam veure molts animalons aplegats a la vora d’un camí. La Kira va voler baixar tan si com no per veure què passava.
-Bon dia a tothom jo sóc la Kira i aquesta és la meva amiga Kidi. Viatgem per tot el món per viure aventures i aprendre jocs. Què hi feu tots vosaltres aquí?-
-Estem seguint una cursa que fa molt poc que ha començat.- digué un ocellet.
-Si, finalment s’han enfrontat- va dir un esquirol.
-Qui?-vaig preguntar.
-La Llebre i la Tortuga.- contestà un ratolí.-Fa molt temps que la Llebre vol demostrar a tots que és la més ràpida del bosc i finalment la Tortuga ha acceptat a fer una cursa per veure si realment és així.-
-Tot i que li ha dit que no es confiï, és molt sabia laTortuga.-finalitzà un ànec.
La Kira va voler anar a veure de prop com anava la cursa, volia entrevistar a la Tortuga per saber com s’ho faria per guanyar a laLlebre. La va trobar molt endarrerida...
-Bon dia Tortuga, no voldria pas interrompre la cursa però si t’acompanyo, et puc anar fent unes preguntes?-
-I tant, acompanyeu-me –
-Com t’ho faràs per anar més ràpid que la Llebre? Et porta una bona distància d’avantatge.-
-Jo en cap moment no he dit que fos més ràpida que ella, només li vaig dir que no es confiés que es podria emportar una sorpresa.-
-Així doncs, no tens un pla per poder guanyar-la?-
-No-
Quina decepció es va endur la Kira. Volia saber com s’ho faria un animaló tant lent, per guanyar a una Llebre en una cursa.
-Si vols, et podem deixar un patinet.- digué.
-No hi ara, això seria fer trampes.- replicà la Tortuga.
-Doncs et puc portar una estona a collibè, segur que anirem més apressa.- insistí la Kira.
Però la Tortuga seguia el seu pas sense fer-li cas. Llavors la Kira es va avançar i va anar a veure a la Llebre. Quan la va trobar no s’ho podia creure; la molt tanoca s’havia assegut a sota d’un arbre i s’havia quedat adormida.
Corrent va anar a avisar a la Tortuga perquè s’espavilés. Si avançava a la Llebre mentre dormia potser encara tenia possibilitats de guanyar. I així va passar. Els crits d’alegria de tots els animalons van despertar a la creguda de la Llebre que va desaparèixer amb la cua entre les cames.
La Kira i jo vam regalar el patinet a la Tortuga perquè pogués anar més ràpida en properes curses i tots junts vam fer una gran festa per celebrar la victòria, on no hi van faltar la música, els jocs i el menjar. Ballant al ritme de la música, però, em va passar una cosa molt estranya: sense adonar-me vaig aparèixer a dalt del globus amb un llibre a sobre de les cames. Quan vaig mirar de quin llibre es tractava la sorpresa va ser doble; era el conte de la Llebre i la Tortuga.
Ho havia somniat tot? O, havíem entrat a dins del conte i n’havíem sortit?
No ho sé pas...




KIDI Y KIRA SE CUELAN EN UN CUENTO

Volábamos por encima de unos prados verdes cuando vimos muchos animales reunidos al borde de un camino. Kira quiso bajar para ver qué pasaba.
-Buenos días a todos, yo soy Kira y esta es mi amiga Kidi. Viajamos por todo el mundo para vivir aventuras y aprender juegos .¿Qué hacéis todos vosotros aquí? -
-Estamos siguiendo una carrera que hace muy poco que ha empezado.- dijo un pajarito.
-Si, finalmente se han enfrentado- dijo una ardilla.
-¿Quién? -pregunté.
-La Liebre y la Tortuga.- contestó un ratoncito.-Hace mucho tiempo que la  Liebre quiere demostrar a todos que es la más rápida del bosque y finalmente la Tortuga ha aceptado hacer una carrera para ver si realmente es así.-
-Aunque le ha dicho que no se confíe, es muy sabía la tortuga.-finalizó un pato.
Kira quiso ir a ver de cerca cómo iba la carrera, quería entrevistar a la Tortuga para saber cómo lo haría para ganar a laLliebre. La encontró muy atrasada ...
-Buenos días Tortuga, no querría interrumpir la carrera pero si te acompaño,¿te puedo ir haciendo unas preguntas? -
-Claro, acompáñame -
-¿Como lo vas a hacer para ir más rápido que la liebre? Te lleva una buena distancia de ventaja.-
-Yo en ningún momento he dicho que fuera más rápida que ella, sólo le dije que no se confiara que se podría llevar una sorpresa.-
-Así pues,¿no tienes un plan para poder ganarla? -
-No-
Qué decepción se llevó Kira. Quería saber cómo lo haría un animal tan lento, para ganar a una liebre en una carrera.
-Si quieres, te podemos dejar un patinete.- dijo.
-No, eso sería hacer trampas.- replicó la tortuga.
-Pues Te puedo llevar un rato a hombros, seguro que iremos más rápido.- insistió Kira.
Pero la Tortuga seguía su paso sin hacerle caso. Entonces Kira se adelantó y fue a ver a la Liebre. Cuando la encontró no se lo podía creer; la muy boba se había sentado debajo de un árbol y se había quedado dormida.
Corriendo fue a avisar a la Tortuga para que espabilara. Si avanzaba a la Liebre mientras dormía quizás aún tenía posibilidades de ganar. Y así ocurrió. Los gritos de alegría de todos los animales despertaron a la creída de la Liebre que desapareció con el rabo entre las piernas.
Kira y yo le regalamos el patinete a la Tortuga para que pudiera ir más rápida en próximas carreras y todos juntos hicimos una gran fiesta para celebrar la victoria, donde no faltaron la música, los juegos y la comida. Bailando al ritmo de la música, pero, me pasó algo muy extraño: sin darme cuenta aparecí en el globo con un libro encima de las piernas. Cuando miré de qué libro se trataba la sorpresa fue doble; era el cuento de la liebre y la tortuga.
¿Lo había soñado todo? O,¿habíamos entrado dentro del cuento y ahora habíamos salido?
No lo sé ...

dijous, 3 de novembre del 2011

Una nova aventura de la Kidi/ Una nueva aventura de Kidi

Arriba Novembre i amb ell una nova aventura de la Kidi de la revista Kids


UN MÓN MOLT DOLÇ
Feia temps que donava voltes buscant el món on m'esperaven feia dies, però per més que busqués, ni rastre. Estava a punt de donar mitja volta i agafar una altra direcció i llavors el vaig veure. Vaig aterrar lentament sense fer soroll. Els arbres de la zona eren molt especials: de les branques hi penjaven llaminadures i els troncs estaven coberts de xocolata. No es veia ningú pels voltants. “Potser s'han cansat d'esperar-me i han marxat enfadats”, vaig pensar, tot seient sobre una de les mil pedres que hi havia.
-Ai!-
-Què ha estat això?- vaig preguntar.
-Estic aquí sota. Pots aixecar-te si us plau?-
Quan ho vaig fer, vaig veure com de la pedra en sortien quatre potes i un “caparronet” molt graciós.
-Sóc la tortuga “Dolça” i, totes aquestes, les meves germanes ensucrades. Ets la Kidi?-
-Sí!-
No m'ho podia creure, poc a poc, van anar apareixent totes les tortugues, de fet havien estat allà tota l'estona. Feia tants dies que m'esperaven que s'havien quedat adormides.
-Benvinguda!- van cridar alhora. -Tot està a punt, sabíem que vindries i ho hem preparat tot.-
Les seves closques eren de sucre. Me'n van oferir un trosset i em van portar fins a una taula on hi havien: uns guants, una bufanda, un barret, un dau i una rajola de xocolata al costat d'un ganivet i una forquilla. Una a una, van començar a tirar el dau...
-Tres... cinc... dos... sis. M'ha sortit!- digué la “Dolça” posant-se la roba de la taula tot intentant tallar la xocolata per menjar-se-la.
Mentrestant les altres seguien tirant el dau.
-Té, tira'l tu!- em digué la “Sucrefí”.
Vaig tenir la sort que em sortís un sis i de seguida em van donar els guants i la resta d'estris perquè intentés menjar-me la xocolata. Vam seguir jugant fins que mica en mica es va acabar.
-Què t'ha semblat el joc, Kidi?-
-Molt bo, jajaja... molt bé, volia dir.-
I així va ser com després de dies de voltar i voltar, vaig trobar aquest món tant dolç del qual vaig marxar amb una mica de mal de panxa, però, sense cap dubte, contenta d'haver après un joc nou.
Fins aviat!


UN MUNDO MUY DULCE
Hacía tiempo que daba vueltas buscando el mundo donde me esperaban hacía días, pero por más que buscara, ni rastro. Estaba a punto de dar media vuelta y coger otra dirección y entonces lo vi. Aterricé lentamente sin hacer ruido. Los árboles de la zona eran muy especiales: de las ramas colgaban golosinas y los troncos estaban cubiertos de chocolate. No se veía a nadie por los alrededores. "Quizás se han cansado de esperarme y se han ido enfadados", pensé, sentándome sobre una de las mil piedras que había.
¡Ay! -
-¿Qué ha sido eso? - Pregunté.
-Estoy aquí debajo. ¿Puedes levantarte por favor? -
Cuando lo hice, vi como de la piedra salían cuatro patas y una "cabecita" muy graciosa.
-Soy la tortuga "Dulce» y, todas ellas, mis hermanas azucaradas. ¿Eres Kidi? -
-¡Sí! -
No me lo podía creer, poco a poco, fueron apareciendo todas las tortugas, de hecho habían estado allí todo el tiempo. Hacía tantos días que me esperaban que se habían quedado dormidas.
-¡Bienvenida!- Gritaron al mismo tiempo.- Todo está a punto, sabíamos que vendrías y lo hemos preparado todo.-
Sus caparazones eran de azúcar. Me ofrecieron un trocito y me llevaron hasta una mesa donde había: unos guantes, una bufanda, un sombrero, un dado y una tableta de chocolate al lado de un cuchillo y un tenedor. Una a una, empezaron a tirar el dado ...
-Tres... cinco... dos... seis. ¡Me ha salido!- Dijo "Dulce" poniéndose la ropa de la mesa e intentando cortar el chocolate para comerselo.
Mientras las otras seguían tirando el dado.
-¡Toma, tíralo tú!- Me dijo"Sucrefí".
Tuve la suerte de que me saliera un seis y enseguida me dieron los guantes y demás utensilios para que intentara comerme el chocolate. Seguimos jugando hasta que poco a poco se acabó.
-¿Qué te ha parecido el juego, Kidi? -
-Muy bueno, jajaja... muy bien, quería decir .-
Y así fue como después de días de dar vueltas y vueltas, encontré este mundo tan dulce del que me fui con un poco de dolor de estómago, pero, sin lugar a dudas, contenta de haber aprendido un juego nuevo.
Hasta pronto!