Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris tio. Mostrar tots els missatges

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Conte curt de Nadal/Cuento corto de Navidad

"A fora, tot estava nevat. A la llar de foc cremaven els troncs, donant aquella pau i escalfor només de mirar-la. La mare era a la cuina preparant el sopar de Nadal. Els nens estaven neguitosos per fer cagar el tió.  De sobte alguna cosa va colpejar la porta. El pare extranyat va anar a obrir. Qui podia ser amb aquell fred? No esperaven a ningú. Tota la familia era allà. Potser havia estat el vent. Un senyor vellet i mig mort de fred va aparèixer darrera la porta. Vestit amb roba vella, va demanar si podia entrar i escalfar-se una mica abans de seguir el seu camí. El van deixar passar i fins i tot el van convidar a sopar. L'home els hi va explicar històries meravelloses, que van fer quedar embadalits els nens, mentre sopaven. Tenia quelcom misteriós, però s'el veia bona persona. Finalment, l'home es va acomiadar, tot dient que eren la única familia del poble que l'havien volgut acollir en una nit tan freda i simbòlica com aquella, i que estava molt agraït. Tal com va arribar, va desaparèixer deixant una gran pau i felicitat en tota la casa. L'endemà al matí, quan es van llevar es van trobar a sobre la taula una ponsètia preciosa. Tots es van alegrar molt amb aquell regal, perquè sabien perfectament d'on havia sortit. Aquell home misteriós tenia alguna cosa màgica que repartia felicitat per on anava i aquella planta n'era la prova.
" Aquest petit conte que he escrit, és per donar les gràcies a tots els que hem llegiu. Per desitjar-vos unes bones festes i perquè  aquesta època de l'any en que tots intentem ser una mica millors, serveixi per donar-nos conte que ser bones persones, és el millor propòsit per l'any vinent. "
 Bon Nadal.




Fuera todo estaba nevado. En la chimenea quemaban los troncos, dando esa paz y calor sólo de mirarla. La madre estaba en la cocina preparando la cena de Navidad. Los niños inquietos para hacer cagar el "tió" de repente algo golpeó la puerta. El padre extrañado fue a abrir. ¿Quién podía ser con ese frío? No esperaban a nadie. Toda la familia estaba allí. Quizás había sido el viento. Un señor anciano y medio muerto de frío apareció detrás de la puerta. Vestía ropas viejas y pidió si podía entrar y calentarse un poco antes de seguir su camino. Le dejaron pasar e incluso le invitaron a cenar. El hombre les contó historias maravillosas que hicieron que los niños se quedaran embelesados mientras cenaban. Tenía algo misterioso, pero se le veía buena persona. Finalmente el hombre se despidió, diciendo que eran la única familia del pueblo que le habían querido acoger en una noche tan fría y simbólica como aquella y que estaba muy agradecido. Como llegó, desapareció dejando una gran paz felicidad en toda la casa. A la mañana siguiente cuando se levantaron se encontraron encima de la mesa una "Poinsetia" preciosa. Todos se alegraron mucho con aquel regalo, porque sabían perfectamente de dónde había salido. Ese hombre misterioso tenía algo mágico que repartía felicidad por donde iba y aquella planta era la prueba.
 "Este pequeño cuento que he escrito, es para dar las gracias a todos los que me leen, para desearos unas felices fiestas, y para que esta época del año en que todos intentamos ser un poco mejores, sirva para darnos cuenta que ser buenas personas, es el mejor propósito para el próximo año."
¡Feliz Navidad.