Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talp. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris talp. Mostrar tots els missatges

dimarts, 2 d’abril del 2013

Una nova aventura de la Kidi "El Talp Juganer"/ Una nueva aventura de Kidi "El topo juguetón"


EL TALP JUGANER
Anàvem amb la bicicleta per un camí rodejat d'horts. La Kira tenia gana, per variar, i vam decidir parar i agafar unes pastanagues. Vam decidir agafar-ne unes quantes per tenir-ne quan estiguéssim lluny d'allà, però quan ja creia que en teníem suficients vaig veure a la Kira estirant amb totes les seves forces:
-Kidi, ajuda'm. No la puc agafar aquesta, està molt enganxada!-
-Deixa-la...- li vaig dir.- Ja en tenim moltes!-
-Nooo, aquesta és la millor, és molt gran!-
Així que allà em teniu estirant la pastanaga amb l'ajuda de la Kira. Vam estirar i estirar i finalment va sortir seguida d'un talp.
- Aquesta pastanaga és meva!- va cridar enfadat.
- Disculpa, la Kira no ho sabia.- li vaig dir, calmant-lo. El talp es va quedar pensatiu.
- Voleu aquesta pastanaga?- digué somrient.-Doncs m'heu de donar alguna cosa a canvi. Què us sembla aquella bicicleta que hi ha al camí?-
- No, no! Ja te la pots quedar la pastanaga! La bicicleta no!- va dir rotundament la Kira. Però el talp va insistir.
- Doncs,... si us quedeu a jugar una estona amb mi, us la donaré.-
La Kira i jo ens vam mirar: -D'acord- vam dir a la vegada.-A què vols jugar?-
-Els fills de l'amo de l'hort juguen molt sovint a un joc que es diu “Fred i calent”-
-No sé quin és aquest joc- vaig gir. - Com s'hi juga?-
-Doncs jo amagaré un objecte, com ara... la pastanaga! Sense que vosaltres veieu on l'amago, eh? Un cop amagada us haureu de moure i preguntar “fred” o “calent”. Si esteu a prop, us diré “tebi” i si finalment trobeu l'amagatall, us diré: “Us heu cremat!” Què us sembla, comencem?-.
El talp va amagar la pastanaga i vam començar a jugar. Ens va costar una miqueta trobar-la, el talp era molt espavilat i l'havia amagat molt bé. Quan la vam trobar, ens va dir:
-Molt bé! La pastanaga és vostra! Moltes gràcies per passar una estona jugant amb mi. Estic molt sol en aquest hort i sempre que veig els nens com juguen m'agradaria molt poder jugar amb ells. Us estic molt agraït -.
La Kira i jo ens vam mirar i li vam contestar:
-Moltes gràcies a tu, ens ho hem passat molt bé, i saps què? T'hem agafat moltes pastanagues i ens has ensenyat un joc molt divertit. No et mereixes que te n'agafem més.-
El talp es va posar molt content i ens va donar una forta abraçada per acomiadar-nos:
-...i si algun cop torneu a passar per l'hort, no us oblideu que estic aquí, sota les pastanagues. Adéu!-


EL TOPO JUGUETÓN
Íbamos con la bicicleta por un camino rodeado de huertos. Kira tenía hambre, para variar, y decidimos parar y coger unas zanahorias. Decidimos coger unas cuantas para tener cuando estuviéramos lejos de allí, pero cuando ya creía que teníamos suficientes vi a Kira estirando con todas sus fuerzas:
-Kidi, ayúdame. ¡No la puedo coger esta, está muy pegada! -
-Déjala ... - le dije. - ¡Ya tenemos muchas! -
-¡Nooo, ésta es la mejor, es muy grande! -
Así que allí me tenéis estirando la zanahoria con la ayuda de Kira. Estiramos y estiramos y finalmente salió seguida de un topo.
- Esta zanahoria es mía! - Gritó enfadado.
- Disculpa, Kira no lo sabía. - Le dije, calmándolo. El topo se quedó pensativo.
- ¿Queréis ésta zanahoria? - Dijo Sonriendo.-Pues me tenéis que dar algo a cambio. ¿Qué os parece esa bicicleta que hay en el camino? -
- ¡No, no!¡Ya te la puedes quedar la zanahoria! ¡La bicicleta no! - Dijo rotundamente Kira. Pero el topo insistió.
- Pues, ... si os quedáis a jugar un rato conmigo, os la daré. -
Kira y yo nos miramos: -De acuerdo- dijimos a la vez. -¿A que quieres jugar? -
-Los hijos del dueño del huerto juegan muy a menudo a un juego que se llama "Frío y caliente" -
-No sé cual es este juego- le dije. - ¿Cómo se juega? -
-Pues yo esconderé un objeto, como por ejemplo ... ¡la zanahoria! Sin que vosotras veáis donde la escondo, ¿eh? Una vez escondida os tendréis que mover y preguntar "frío" o "caliente". Si está cerca, os diré "tibio" y si finalmente encontráis el escondite, os diré: "Os habéis quemado!" ¿Qué os parece, empezamos? -.
El topo escondió la zanahoria y empezamos a jugar. Nos costó un poquito encontrarla, el topo era muy espabilado y la había escondido muy bien. Cuando la encontramos, nos dijo:
-¡Muy bien! ¡La zanahoria es vuestra! Muchas gracias por pasar un rato jugando conmigo. Estoy muy solo en este huerto y siempre que veo a los niños como juegan me gustaría mucho poder jugar con ellos. Os estoy muy agradecido -.
Kira y yo nos miramos y le contestamos:
-Muchas gracias a ti, nos lo hemos pasado muy bien, ¿y sabes qué? Te hemos cogido muchas zanahorias y nos has enseñado un juego muy divertido. No te mereces que te cojamos más. -
El topo se puso muy contento y nos dio un fuerte abrazo para despedirnos:
- ...y si alguna vez volvéis a pasar por el huerto, no se os olvide que estoy aquí, bajo las zanahorias. ¡Adiós! -