Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reyes magos. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris reyes magos. Mostrar tots els missatges

dilluns, 2 de gener del 2012

La Kidi es troba amb els Reis Mags/ Kidi se encuentra con los Reyes Magos

Aquest cop la Kidi de la revista Kids es troba amb tres personatges molt esperats pels més petits.

LES TRES OMBRES MISTERIOSES
Després d'haver viscut aquella nit tan màgica vaig emprendre el camí de tornada cap a on havia deixat el globus. Ja s'havia fet de dia però el cel estava molt ennuvolat i no m'atrevia a enlairar-me pel que pogués passar, per això, vaig decidir muntar la meva tenda i acampar fins que passés el mal temps. I vaig fer bé, ja que al cap de poca estona van començar a caure unes cosetes blanques i fredes del cel. “Quina cosa més curiosa!” vaig pensar, “sembla pluja però és més freda i està deixant el terra blanc”.
-És neu!- digué una veu com si m'hagués llegit el pensament.
-Qui ha dit això?-...i del no res van aparèixer tres ombres que en un principi em van espantar una mica. Eren uns personatges molt ben vestits que viatjaven asseguts a dalt d'uns animals estranys.
-Bon dia tinguis, Kidi! Series tan amable de deixar-nos passar aquí la propera nit, vam començar el nostre viatge ahir i estem una mica cansats...-
-Sí i tant! Però... com sabeu el meu nom?-.
-Sabem moltes coses... vols que t'ensenyem un joc molt entretingut?-.
No m'hi vaig poder negar i poc a poc em van anar explicant com es jugava. Van treure una tabla amb uns quadradets dibuixats i unes fitxes rodones i unes altres en forma de lletra ics. Dos dels tres personatges misteriosos es van posar a jugar per ensenyar-me com es feia. Es tractava de posar les tres fitxes iguals en fila i el contrincant d'evitar amb les seves que ho fes. Després em van deixar jugar a mi i a l'altre. Quan en vam tenir prou, el més gran de tots, que també semblava el més savi, em va explicar que anaven a veure un nen que havia nascut i li portaven regals. Venien de molt lluny i encara els hi quedava un llarg camí per recórrer. Després em van continuar explicant un munt d'històries fascinants. La joia que duien tots tres al turbant era una pedra màgica que havien heretat dels seus avantpassats. Amb ella podien saber tot el que passava arreu. Cada pedra era un diamant de colors diferents. Un la duia de color verd; el segon, vermella i el tercer, de color blau. L'agafaven cada dia i tocant uns botonets sortien unes imatges reflectides a dins. Eren una mena d'ordinador portàtil com aquests que teniu en el vostre món.
Poc a poc em va anar entrant una son que va fer que m'acabés adormint profundament. A l'endemà quan em vaig despertar... Sorpresa! Havien desaparegut! Però m'havien deixat la tabla per jugar amb les fitxes i un abric. A fora tot estava blanc i feia molt de fred. Em vaig abrigar i enfilant-me a dalt del globus, em vaig enlairar deixant enrere aquell món tan especial i màgic que m'havia fet sentir una joia especial.


Esta vez Kidi de la revista Kids se encuentra con tres personajes muy esperados por los más pequeños.
LAS TRES SOMBRAS MISTERIOSAS
Después de haber vivido esa noche tan mágica emprendí el camino de vuelta hacia donde había dejado el globo. Ya se había hecho de día pero el cielo estaba muy nublado y no me atrevía a despegar por lo que pudiera pasar, por eso, decidí montar mi tienda y acampar hasta que pasara el mal tiempo. Hice bien, ya que al poco rato comenzaron a caer unas cositas blancas y frías del cielo. "Qué cosa más curiosa!" pensé, "parece lluvia pero es más fría y está dejando el suelo blanco".-
¡Es nieve! - Dijo una voz como si me hubiera leído el pensamiento.
-¿Quién ha dicho eso ?-... y de la nada aparecieron tres sombras que en un principio me asustaron un poco. Eran unos personajes muy bien vestidos que viajaban sentados en lo alto de unos animales extraños.
-¡Buenos días tengas, Kidi! Serías tan amable de dejarnos pasar aquí la próxima noche, empezamos nuestro viaje ayer y estamos un poco cansados...-
-¡Claro que sí! ¿Pero... como sabéis mi nombre? -.
-Sabemos muchas cosas... ¿quieres que te enseñemos un juego muy entretenido? -.
No me pude negar y poco a poco me fueron explicando cómo se jugaba. Sacaron una tabla con unos cuadraditos dibujados y unas fichas redondas y otras en forma de letra equis. Dos de los tres personajes misteriosos se pusieron a jugar para enseñarme cómo se hacía. Se trataba de poner las tres fichas iguales en fila y el contrincante de evitar con las suyas que lo hiciera. Después me dejaron jugar a mí y al otro. Cuando tuvimos suficiente, el mayor de todos, que también parecía el más sabio, me contó que iban a ver un niño que había nacido y le llevaban regalos. Venían de muy lejos y aún les quedaba un largo camino por recorrer. Después me siguieron contando un montón de historias fascinantes. La joya que llevaban los tres en el turbante era una piedra mágica que habían heredado de sus antepasados. Con ella podían saber todo lo que pasaba en todas partes. Cada piedra era un diamante de colores diferentes. Uno la llevaba de color verde, el segundo, roja y el tercero, de color azul. La cogían cada día y tocando unos botoncitos salían unas imágenes reflejadas dentro. Eran una especie de ordenador portátil como estos que tenéis en vuestro mundo.
Poco a poco me fue entrando un sueño que hizo que me acabase durmiendo profundamente. Al día siguiente cuando me desperté... ¡Sorpresa! Habían desaparecido! Pero me habían dejado la tabla para jugar con las fichas y un abrigo. Fuera todo estaba blanco y hacía mucho frío. Me abrigué, subí al globo y despegué dejando atrás aquel mundo tan especial y mágico que me había hecho sentir una alegría especial.