Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris princesa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris princesa. Mostrar tots els missatges

dimarts, 3 de febrer del 2015

Més aventures de la Kidi i la Kira/ Más aventuras de Kidi y Kira

LA DISFRESSA
Havíem rebut una invitació per anar al ball de màscares que organitzava cada any el Rei Carnestoltes al seu palau. La Kira ja preparava la seva disfressa mentre que jo no parava de donar voltes i voltes pensant de què em podia disfressar.
-De què aniràs disfressada Kira?-
-És una sorpresa Kidi, ja ho veuràs!-
No era el primer cop que em convidaven a una festa de disfresses, però aquest cop l’amfitrió era el Rei Carnestoltes i això em posava molt nerviosa. De ben segur que tothom portaria uns vestits i unes màscares molt elaborades. No tenia temps per perdre i ja que la Kira no em volia ajudar vaig decidir elaborar una disfressa de princesa amb una màscara adient plena de pedretes brillants amb molts llaços i teles brillants.
Després de molta estona treballant, el vestit ja estava llest, així que me’l vaig emprovar.
-Tornem la meva disfressa!- Va cridar la Kira en veure’m.
-Però què dius? Porto tot el dia treballant...-
-Si clar, i faràs en un dia el que jo porto fent tota la setmana no?-
No entenia res, la Kira semblava molt enfadada i convençuda que aquella disfressa era la seva. Però com podia ser?
-Has mirat bé a dins la teva bossa o a dins del globus ?-
La Kira va començar a regirar-ho tot i el vestit no apareixia, llavors va ser quan vam sentir un sorollet que venia de darrera el cistell del globus. Vam mirar i...
-Però què hi fas tu aquí, i amb el meu vestit?- digué enfadada la Kira.
Era el Rei Carnestoltes que intentava emportar-se d’amagat aquella disfressa de princesa que havia fet la Kira amb tanta cura.
-No t’enfadis, no et volia deixar sense disfressa i t’he portat aquesta altra de pirata.  Li havia comprat a la meva filla i una estona abans de donar-li he escoltat què deia que volia anar disfressada de princesa. Com us podeu imaginar no he parat de buscar fins que us he trobat. Si us plau me l’has de canviar.-
- No te la canviaré! Em fa molta il·lusió anar disfressada amb aquest vestit que tant d’esforç m’ha costat fer.- digué la Kira.
- Ja us la canvio jo – vaig dir- ja m’he disfressat altres cops de Pirata i és molt divertit. –
Més tard amb les disfresses i màscares posades vam anar a la festa on vam ballar sense parar. La filla del Rei Carnestoltes estava feliç amb el regal del seu pare. Ens vam fer amigues seves, sobretot amb la Kira ja que portaven un vestit pràcticament igual. Sense saber-ho havíem agafat la mateixa revista per trobar una disfressa i havíem mirat la mateixa fotografia per fer-la, per això ens van quedar tant iguals. Però el més important d’aquesta història és que disfressades de princesa, de pirata o de qualsevol altra cosa, ens ho vam passar d’allò més bé.



  
EL DISFRAZ
Habíamos recibido una invitación para ir al baile de máscaras que organizaba cada año el Rey del Carnaval en su palacio. Kira ya preparaba su disfraz mientras que yo no paraba de dar vueltas y vueltas pensando de qué me podía disfrazar.
-¿De qué irás disfrazada Kira? -
-¡Es una sorpresa Kidi, ya verás! -
No era la primera vez que me invitaban a una fiesta de disfraces, pero esta vez el anfitrión era el Rey del Carnaval y eso me ponía muy nerviosa. Seguro que todo el mundo llevaría unos trajes y unas máscaras muy elaboradas. No tenía tiempo que perder y ya que Kira no me quería ayudar decidí elaborar un disfraz de princesa con una máscara adecuada llena de piedrecitas brillantes con muchos lazos y telas brillantes.
Después de mucho rato trabajando, el vestido ya estaba listo, así que me lo probé.
-¡Devuélveme  mi disfraz! - Gritço Kira al verme.
-¿Pero qué dices? Llevo todo el día trabajando...-
-Si claro, y harás en un día lo que yo llevo haciendo toda la semana ,¿no? -
No entendía nada, Kira parecía muy enfadada y convencida de que ese disfraz era el suyo. Pero, ¿como podía ser?
-¿Has mirado bien dentro de tu bolso o dentro del globo? -
Kira comenzó a revolver todo y el vestido no aparecía, entonces fue cuando oímos un ruidito que venía de detrás del cesto del globo. Miramos y ...
-Pero, ¿qué haces tú aquí y con mi vestido? - Dijo enfadada Kira.
Era el Rey del Carnaval que intentaba llevarse a escondidas ese disfraz de princesa que había hecho  Kira con tanto cuidado.
-No te enfades, no te quería dejar sin disfraz y te he traído éste otro de pirata. Se lo había comprado a mi hija y un rato antes de dárselo he escuchado que decía que quería ir disfrazada de princesa. Como os podéis imaginar no he parado de buscar hasta que os he encontrado. Por favor me la tienes  que cambiar.-
-¡ No te lo voy a cambiar! ¡Me hace mucha ilusión ir disfrazada con este vestido que tanto esfuerzo me ha costado de hacer.- dijo Kira.
- Ya os lo cambio yo - dije- ya me he disfrazado otras veces de pirata y es muy divertido. -
Más tarde con los disfraces y máscaras puestos fuimos a la fiesta donde bailamos sin parar. La hija del Rey del Carnaval estaba feliz con el regalo de su padre. Nos hicimos amigas suyas, sobre todo con Kira ya que llevaban un vestido prácticamente igual. Sin saberlo habíamos cogido la misma revista para encontrar un disfraz y habíamos mirado la misma fotografía para hacerla, por eso nos quedaron tan iguales. Pero lo más importante de esta historia es que disfrazadas de princesa, de pirata o de cualquier otra cosa, nos lo pasamos en grande.



divendres, 4 d’abril del 2014

Un conte de la Kidi per Sant Jordi/ Un cuento de Kidi para "Sant Jord"i

La rosa
El nostre camí en busca d'aventures i jocs seguia com era habitual, amb les històries que s'inventava la Kira que feien més amè el camí. En aquesta ocasió me'n va explicar una que m'era força familiar. Va començar a explicar-la quan ens vam trobar una rosa vermella com el carmí.
Deia així:
Fa molt i molt de temps, quan les granotes es convertien en prínceps, hi havia dracs i bruixes, fades i bruixots, i les princeses esperaven dalt d'una torre que arribés el seu enamorat per salvar-les, una formosa princesa plorava desconsolada. Estava asseguda en una pedra a dalt de tot d'un muntanya i tallant els seus plors es va sentir una veu dolça que deia:
-Per què ploreu, bella princesa?-
-Qui parla?- digué entre singlots.
-Estic aquí al teu costat, em dic Rosa i fa estona que et sento. Què és això tant desastrós que et fa plorar?.-
-Espero a un ferotge drac a qui li he de servir de dinar.-
-Ja l'he vist aquest animal, es passeja per aquesta muntanya com si fos seva. I dius que t'ha de menjar?-.
-Si, cada mes li toca a una donzella ser el seu àpat i aquest cop m'ha tocat a mi... Què puc fer?-
-No et preocupis, princeseta, jo t'ajudaré.-
En aquells moments es van sentir unes petjades que s'acostaven amb força, era el drac que ja olorava el seu menjar.
-Estira't a terra princesa a darrera la roca i no et moguis per res, jo distrauré a la bèstia.-
En aparèixer el drac la rosa, amb el seu vermell intens, va començar a brillar amb tanta força que el va deixar cec. Després li va disparar les seves punxes al nas i finalment va deixar anar una fragància tant forta que el va enverinar i el va deixar estès a terra al costat de la princesa.
La princesa estava tan espantada que s'havia desmaiat. Quan va tornar en si al seu costat i jeia un bell cavaller amb armadura que l'esperava per regalar-li una rosa vermella que havia portat d'un país molt llunyà. De seguida es van enamorar i mirant-se els ulls es van fer un llarg petó. I conte contat, ja s'ha acabat!”
-Estàs segura que anava així aquesta història?- li vaig dir de seguida.
-Què vols dir, que ja la coneixies?- digué la Kira.
-No ben bé... Recordo que una vegada em van explicar un llegenda que parlava d'un drac, una princesa i un cavaller i una rosa vermella, però em sembla que no era igual que aquesta. -
-Si, la llegenda de Sant Jordi, és aquesta la que t'he explicat. -
-Doncs em sembla que t'equivoques, perquè no anava com tu l'expliques. Va ser el cavaller que va matar el drac i de la sang en va aparèixer una rosa, no del drac un cavaller.-
-Si potser si, però a mi m'agrada més com te l'he explicat jo. No et sembla que així és més romàntica?-
-Ai Kira, tu i els teus romanticismes! Deixe'm-ho estar!. Has fet que el camí no se'm fes tant feixuc. Continuem caminant a veure que ens trobem en aquell poblet que hi ha al final del camí.-
-Si som-hi! Tinc ganes de veure gent nova que m'expliqui històries!-

-Si i jocs!-.

La rosa
Nuestro camino en busca de aventuras y juegos seguía como era habitual , con las historias que inventaba Kira que hacían más ameno el camino . En esta ocasión me contó una que me era muy familiar. La empezó a explicar cuando nos encontramos una rosa roja como el carmín.
Decía así :
" Hace mucho, mucho tiempo , cuando las ranas se convertían en príncipes , había dragones y brujas , hadas y magos, y las princesas esperaban en lo alto de una torre que llegara su enamorado para salvarlas, una hermosa princesa lloraba desconsolada . Estaba sentada en una piedra en lo alto de un monte y cortando sus llantos se oyó una voz dulce que decía :
-¿Por qué lloras , bella princesa ? -
-¿Quién habla? - Dijo entre hipos .
- Estoy aquí a tu lado , me llamo Rosa y hace rato que te oigo. ¿Qué es esto tan desastroso que te hace llorar?-
- Espero a un feroz dragón al que le voy servir de comida . -
- Ya lo he visto este animal, se pasea por esta montaña como si fuera suya. Y dices que te ha de comer? - .
- Si , cada mes le toca a una doncella ser su comida y esta vez me ha tocado a mí... ¿qué puedo hacer? -
-No te preocupes , princesita , yo te ayudaré. -
En aquellos momentos se oyeron unas huellas que se acercaban con fuerza , era el dragón que ya olía su comida .
- Túmbate en el suelo princesa detrás de la roca y no te muevas para nada, yo distraeré a la bestia . -
Al aparecer el dragón la rosa , con su rojo intenso , comenzó a brillar con tanta fuerza que lo dejó ciego. Luego le disparó sus pinchos a la nariz y finalmente soltó una fragancia tan fuerte que lo envenenó y lo dejó tendido en el suelo junto a la princesa.
La princesa estaba tan asustada que se había desmayado. Cuando volvió en sí, a su lado y yacía un hermoso caballero con armadura, que le esperaba para regalarle una rosa roja que había traído de un país muy lejano. Enseguida se enamoraron y mirándose a los ojos se dieron un largo beso. ¡Y colorín colorado , ya se ha acabado! "
-¿Estás segura de que iba así esta historia ? - Le dije enseguida.
-¿Qué quieres decir ya la conocías ? - Dijo Kira .
- No exactamente... Recuerdo que una vez me contaron una leyenda que hablaba de un dragón , una princesa y un caballero y una rosa roja , pero me parece que no era igual que esta . -
- Si , la leyenda de Sant Jordi , es ésta la que te he explicado . -
-Pues me parece que te equivocas , porque no fue como tú lo explicas . Fue el caballero que mató al dragón y de la sangre apareció una rosa , no del dragón un caballero . -
- Si quizás sí, pero a mí me gusta más como te la he explicado yo . ¿No te parece que así es más romántica ? -
- ¡Ay Kira , tú y tus romanticismos ! ¡Dejémoslo! . Has hecho que el camino no se me hiciera tan pesado . Continuamos caminando a ver que nos encontramos en aquel pueblecito que hay al final del camino . -
-¡Si vamos! ¡Tengo ganas de ver gente nueva que me cuente historias ! -
-¡Si y juegos ! - .

dijous, 9 d’agost del 2012

Estrena de la pel·lícula de Disney-Pixar: Brave (Indomable)/Estreno de la película de Disney Pixar: Brave (Indomable)

Per fi arriba als cinemes una de les pel·lícules més esperades de Disney-Pixar: Brave ( Indomable). La història en aquesta ocasió, té una protagonista pèl-roja anomenada Mérida que tot i ser una princesa, és una arquera molt bona que busca el camí a seguir a la vida. Mérida desafia una ancestral costum creant el caos al regne, a més demana ajuda a l'excèntrica bruixa que li concedirà un desig que resultarà terrible. Haurà de fer servir tots els seus recursos i habilitats per acabar amb la terrible maldició. 
Animació amb segell Disney-Pixar que pel que sé, deixarà encantats a grans i petits que sortiran dels cinemes satisfets amb aquesta història d'aventures on l'heroina és una adolescent amb caràcter. Si alguna cosa s'ha de destacar, és els gran nivell de l'animació per exemple, el cabell de la Mérida, sembla real en tots els moments de la pel·lícula. Suposo que al ser una gran admiradora del gènere i de la productora, només puc dir coses bones per aquest motiu... Jo no me la perdo!
Aquí us deixo unes imatges i el tràiler amb comentaris dels seu director, productora i protagonistes, a sota de l'entrada en castellà.









Por fin llega a los cines una de las películas más esperadas de Disney-Pixar: Brave (Indomable). La historia en esta ocasión, tiene una protagonista pelirroja llamada Mérida que a pesar de ser una princesa, es una arquera muy buena que busca el camino a seguir en la vida. Mérida desafía una ancestral costumbre creando el caos en el reino, además pide ayuda a la excéntrica bruja que le concederá un deseo que resultará terrible. Deberá utilizar todos sus recursos y habilidades para acabar con la terrible maldición.
Animación con sello Disney-Pixar que por lo que sé, dejará encantados a grandes y pequeños que saldrán de los cines satisfechos con esta historia de aventuras, donde la heroína es una adolescente con carácter. Si algo hay que destacar, es el gran nivel de la animación por ejemplo, el cabello de Mérida, parece real en todos los momentos de la película. Supongo que al ser una gran admiradora del género y de la productora, sólo puedo decir cosas buenas o sea que... ¡Yo no me la pierdo!
Aquí os dejo el trailer con comentarios de su director, productora y protagonistas.









dilluns, 2 d’abril del 2012

Les aventures de la Kidi/ Las aventuras de Kidi


Per donar la benvinguda al mes d'Abril una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Després d'estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler traslladar-me a l'època medieval. Amb l'ajuda dels meus poders màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava que tothom s'estranyaria en veure'm però semblaven força atabalats. Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al carrer i vaig preguntar què passava:
-Hola, sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent pel castell i tota la fortalesa?-
-Corre! Amaga't si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt esverada.
-El drac? Quin drac?-
Però ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d'una casa molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va explicar una història increïble:
-Hi ha un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com avui, apareix per aquí i s'emporta un princesa per esmorzar. Com que ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s'emportarà la primera persona que trobi... però t'he vist... Tu ets una princesa, oi?-
-Sóc la Kidi però...- em vaig mirar de dalt a baix... -sí, suposo que sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-
-Aquest drac no en té d'amics!- va cridar la nena.
-No us preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.
Un cop davant del drac:
-Hola drac, per què molestes la gent d'aquesta contrada?-
Però no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:
-M'agrada molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d'avui, jajaja-
-Socors, socoooooors...!- vaig cridar amb totes les meves forces.
Llavors va ser quan del no res va aparèixer un cavaller dalt d'un cavall i amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l'olor d'una rosa vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.
-Moltes gràcies cavaller, sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-
-Sóc el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles...-
L'ensurt havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig despertar tornava a ser a l'era actual amb una rosa a la ma, però si voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig somniar o va passar realment, l'únic que sé, és que mai més m'he tornat a fer la valenta davant d'un drac.

Il·lustració: Cristina de Arcos

Para dar la bienvenida al mes de Abril una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Después de estar unos días en Florilàndia, me apetecía viajar en el tiempo. Hacía mucho que no lo hacía y esta vez quise trasladarme a la época medieval. Con la ayuda de mis poderes mágicos, llegué a un castillo convertida en princesa. Creía que todo el mundo se extrañaría al verme pero parecían bastante agobiados. Todo el mundo corría y nadie me hacía caso. Por este motivo salí a la calle y pregunté qué pasaba:
-Hola, soy nueva por aquí. ¿Me podéis explicar por qué corre tanto la gente por el castillo y toda la fortaleza? -
-¡Corre! ¡Escóndete si no quieres que te coma el dragón! - Dijo una mujer muy asustada.
-¿El dragón? ¿Qué dragón? -
Pero nadie me contestó. Cada vez había menos gente por los alrededores del castillo. De repente, una manita tiró de mi hacia dentro de una casa muy humilde. Era una niña rubia con el pelo rizado que me contó una historia increíble:
-Hay un dragón fuera de la fortaleza del castillo y cada año, un día como hoy, aparece por aquí y se lleva un princesa para desayunar. Como ya no quedan más princesas, pensamos que quizás este año se llevará la primera persona que encuentre... pero te he visto... Tú eres una princesa, ¿verdad? -
-Soy Kidi pero... - me miré de arriba abajo... -Sí, supongo que soy una princesa, pero los dragones son amigos míos. -
-¡Este dragón no tiene de amigos!- Gritó la niña.
-No os preocupéis por mí, hablaré con él y seguro que os deja en paz.- Dije haciéndome la valiente y saliendo en su busca.
Una vez ante el dragón:
-Hola dragón, ¿por qué molestas a la gente de esta región? -
Pero no me contestó, me cogió y echando humo por la nariz dijo:
-Me gusta mucho comer princesas para desayunar y tú serás mi comida de hoy, jajaja-
-Socorro, socoooooorro...!- Grité con todas mis fuerzas.
Entonces fue cuando de la nada apareció un caballero montado en un caballo y con una lanza atravesó el corazón del dragón. Caí al suelo desmayada, pero un aroma me despertó. Era el olor de una rosa roja que había aparecido justo donde estaba la sangre del dragón.
-Muchas gracias caballero, soy la princesa Kidi. ¿Y vos, como os llamáis? -
-Soy el caballero Jordi y voy por el mundo salvando princesas y doncellas... -
El susto había sido muy grande y me volví a desmayar. Cuando me desperté volvía a estar en la era actual con una rosa en la mano, pero si queréis que os diga la verdad, no sé si esta historia la soñé o pasó realmente, lo único que sé, es que nunca más me he vuelto a hacer la valiente ante un dragón.

Y para acabar, quiero dar las gracias a Piruja por su premio que me hace muy feliz compartir con todos los que se pasen por aquí.






divendres, 10 de febrer del 2012

Endevinalles de Carnaval/ Adivinanzas de carnaval

S'acosta el Carnaval i potser encara no sabeu de què us voleu disfressar. Per donar-vos una idea us deixo dos endevinalles. Podeu descobrir la solució amb el dibuix.


1. Amb les sabates com barques                     2. Amb llargs vestits
    i la cara empastifada,                                    de seda i gasa
    soc el que fa riure                                         m'imiten les nenes
    a tota la mainada.                                        quan es disfressen



Se acerca Carnaval y quizás no sabéis de que disfrazaros. Para daros una idea os dejo dos adivinanzas. Podéis descubrir la solución con el dibujo.

1.Con zapatos como barcos                               2. Con largos vestidos
   y la cara embadurnada                                         de sedas y gasas
   soy el que hace reír                                              me imitan las niñas
   a toda la chiquillada.                                             cuando se disfrazan.