Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris modales. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris modales. Mostrar tots els missatges

dijous, 3 de maig del 2012

El conte de la Kidi: "La Kidi i la lluna" /El cuento de Kidi: "Kidi y la luna"


Un altre mes i una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LA LLUNA
       Després de tants viatges, vaig parar a descansar en un petit poblet anomenat “Moonlight”. Li van posar aquest nom perquè deien que la lluna es veia més grossa i més rodona des d'allà. Estava tant cansada que aquella nit no vaig aconseguir veure-la. Al dia següent, tothom que passava pel meu costat, em mirava de dalt a baix i tot fent una rialla marxaven del meu costat.
       Al passar per davant d'una botiga, vaig veure el meu reflex en el vidre de l'aparador. No m'ho podia creure! M'havia sortit barba! Ara entenia per què tothom es reia de mi.
       De seguida vaig entrar a la primera barberia del poble.
      -Bon dia tingui senyor barber... Que em pot afaitar aquesta barba que m'ha sortit?-
      -Li afaitaria de bona gana, però aquesta barba li ha fet sortir la lluna i la lluna és la que li ha de fer marxar.-
      -Com diu?-
      -És la primera vegada que passa una nit a “Moonlight”, oi? Si passes una nit en aquest poble i abans d'anar a dormir no veus la lluna i li desitges bona nit, de bon matí et surt una barba que per molt que afaitis, no desapareix.-
      -I què he de fer perquè la lluna me la tregui?- vaig preguntar incrèdula.
      -Aquesta nit, quan es faci fosc, puja fins el turó que hi ha al final del poble i demana-li perdó. Ah! I sobretot diga-li bona nit, no te'n descuidis.-
       Després dels bons consells que em va donar el meu nou amic barber, vaig decidir tapar-me la cara el que em quedava de dia i esperar que arribés la nit el més aviat possible.
      Finalment vaig pujar fins on m'havia explicat i vaig començar a cridar:
      -Llunaaaaaa, llunaaaa!-
      Però la lluna estava allà mirant-me, sense dir ni fer res. En veure que no obtenia cap resposta, vaig recordar les paraules del barber...
      -Lluna, et demano que em perdonis si us plau. Bona nit!-
Esperant alguna contesta, em vaig quedar adormida en aquell turó prop de “Moonlight”.
      Quan els primers rajos de sol em van despertar, vaig sortir corrent turó avall a veure si trobava algun mirall per veure el resultat de la meva conversa amb la lluna.
      La barba havia desaparegut! Estava molt contenta! Vaig anar a trobar al barber i li vaig agrair molt tots els consells que m'havia donat. Acomiadant-se, el meu amic em va dir:
      -I recorda Kidi, no costa res dir “bona nit” quan te'n vas a dormir, igual que “bon dia” quan et lleves al matí.-

Il·lustració: Marina L. Aceituno


Otro mes i una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI Y LA LUNA
         Después de tantos viajes, paré a descansar en un pequeño pueblo llamado "Moonlight". Le pusieron este nombre porque decían que la luna se veía más grande y más redonda desde allí. Estaba tan cansada que aquella noche no logré verla. Al día siguiente, todo el mundo que pasaba por mi lado, me miraba de arriba a abajo y riéndose se iban de mi lado.
          Al pasar por delante de una tienda, vi mi reflejo en el cristal del escaparate. ¡No me lo podía creer! ¡Me había salido barba! Ahora entendía por qué todo el mundo se reía de mí.
Enseguida entré en la primera barbería del pueblo.
       -Buenos días tenga señor barbero... ¿Me puede afeitar esta barba que me ha salido?-
         -Le afeitaría con mucho gusto, pero esta barba se la ha hecho salir la luna y la luna es la que se la tendrá que quitar. -
         -¿Cómo dice? -
         -Es la primera vez que pasa una noche en "Moonlight", ¿verdad? Si pasas una noche en este pueblo y antes de ir a dormir no ves la luna y le deseas buenas noches, de madrugada te sale una barba que por mucho que afeites, no desaparece. -
         -¿Y qué debo hacer para que la luna me la quite?- Pregunté incrédula.
         -Esta noche, cuando oscurezca, sube hasta la colina que hay al final del pueblo y pídele perdón. ¡Ah! Y sobre todo dile buenas noches, no te olvides.-    Después de los buenos consejos que me dio mi nuevo amigo barbero, decidí taparme la cara lo que me quedaba de día y esperar a que llegara la noche lo más pronto posible.
          Finalmente subí hasta donde me había explicado y empecé a gritar:
          -¡Lunaaaaaa, lunaaaa! -
Pero la luna estaba allí mirándome, sin decir ni hacer nada. Al ver que no obtenía ninguna respuesta, recordé las palabras del barbero...
         -Luna, te pido que me perdones por favor. ¡Buenas noches! -
          Esperando alguna respuesta, me quedé dormida en aquel cerro cerca de "Moonlight".
          Cuando los primeros rayos de sol me despertaron, salí corriendo colina abajo a ver si encontraba algún espejo para ver el resultado de mi conversación con la luna.
         ¡La barba había desaparecido! ¡Estaba muy contenta! Fui a encontrar al barbero y le agradecí mucho todos los consejos que me había dado. Despidiéndose, mi amigo me dijo:
        -Y recuerda Kidi, no cuesta nada decir "buenas noches" cuando te vas a dormir, al igual que "buenos días" cuando te levantas por la mañana.-