LA KIDI I LA
KIRA ES COLEN EN UN CONTE
Volàvem per sobre d’uns prats verds quan vam veure molts
animalons aplegats a la vora d’un camí. La Kira va voler baixar tan si com no
per veure què passava.
-Bon dia a tothom jo sóc la Kira i aquesta és la meva
amiga Kidi. Viatgem per tot el món per viure aventures i aprendre jocs. Què hi
feu tots vosaltres aquí?-
-Estem seguint una cursa que fa molt poc que ha començat.-
digué un ocellet.
-Si, finalment s’han enfrontat- va dir un esquirol.
-Qui?-vaig preguntar.
-La Llebre i la Tortuga.- contestà un ratolí.-Fa molt
temps que la Llebre vol demostrar a tots que és la més ràpida del bosc i
finalment la Tortuga ha acceptat a fer una cursa per veure si realment és així.-
-Tot i que li ha dit que no es confiï, és molt sabia laTortuga.-finalitzà
un ànec.
La Kira va voler anar a veure de prop com anava la cursa,
volia entrevistar a la Tortuga per saber com s’ho faria per guanyar a laLlebre.
La va trobar molt endarrerida...
-Bon dia Tortuga, no voldria pas interrompre la cursa
però si t’acompanyo, et puc anar fent unes preguntes?-
-I tant, acompanyeu-me –
-Com t’ho faràs per anar més ràpid que la Llebre? Et
porta una bona distància d’avantatge.-
-Jo en cap moment no he dit que fos més ràpida que ella,
només li vaig dir que no es confiés que es podria emportar una sorpresa.-
-Així doncs, no tens un pla per poder guanyar-la?-
-No-
Quina decepció es va endur la Kira. Volia saber com s’ho
faria un animaló tant lent, per guanyar a una Llebre en una cursa.
-Si vols, et podem deixar un patinet.- digué.
-No hi ara, això seria fer trampes.- replicà la Tortuga.
-Doncs et puc portar una estona a collibè, segur que
anirem més apressa.- insistí la Kira.
Però la Tortuga seguia el seu pas sense fer-li cas.
Llavors la Kira es va avançar i va anar a veure a la Llebre. Quan la va trobar
no s’ho podia creure; la molt tanoca s’havia assegut a sota d’un arbre i
s’havia quedat adormida.
Corrent va anar a avisar a la Tortuga perquè s’espavilés.
Si avançava a la Llebre mentre dormia potser encara tenia possibilitats de
guanyar. I així va passar. Els crits d’alegria de tots els animalons van
despertar a la creguda de la Llebre que va desaparèixer amb la cua entre les
cames.
La Kira i jo vam regalar el patinet a la Tortuga perquè
pogués anar més ràpida en properes curses i tots junts vam fer una gran festa
per celebrar la victòria, on no hi van faltar la música, els jocs i el menjar.
Ballant al ritme de la música, però, em va passar una cosa molt estranya: sense
adonar-me vaig aparèixer a dalt del globus amb un llibre a sobre de les cames.
Quan vaig mirar de quin llibre es tractava la sorpresa va ser doble; era el
conte de la Llebre i la Tortuga.
Ho havia somniat tot? O, havíem entrat a dins del conte i
n’havíem sortit?
No ho sé pas...
KIDI Y KIRA
SE CUELAN EN UN CUENTO
Volábamos
por encima de unos prados verdes cuando vimos muchos animales reunidos al borde
de un camino. Kira quiso bajar para ver qué pasaba.
-Buenos días
a todos, yo soy Kira y esta es mi amiga Kidi. Viajamos por todo el mundo para
vivir aventuras y aprender juegos .¿Qué hacéis todos vosotros aquí? -
-Estamos siguiendo
una carrera que hace muy poco que ha empezado.- dijo un pajarito.
-Si, finalmente
se han enfrentado- dijo una ardilla.
-¿Quién?
-pregunté.
-La Liebre
y la Tortuga.- contestó un ratoncito.-Hace mucho tiempo que la Liebre quiere demostrar a todos que es la más
rápida del bosque y finalmente la Tortuga ha aceptado hacer una carrera para ver
si realmente es así.-
-Aunque le
ha dicho que no se confíe, es muy sabía la tortuga.-finalizó un pato.
Kira quiso
ir a ver de cerca cómo iba la carrera, quería entrevistar a la Tortuga para
saber cómo lo haría para ganar a laLliebre. La encontró muy atrasada ...
-Buenos
días Tortuga, no querría interrumpir la carrera pero si te acompaño,¿te puedo
ir haciendo unas preguntas? -
-Claro,
acompáñame -
-¿Como lo
vas a hacer para ir más rápido que la liebre? Te lleva una buena distancia de
ventaja.-
-Yo en
ningún momento he dicho que fuera más rápida que ella, sólo le dije que no se
confiara que se podría llevar una sorpresa.-
-Así pues,¿no
tienes un plan para poder ganarla? -
-No-
Qué
decepción se llevó Kira. Quería saber cómo lo haría un animal tan lento, para
ganar a una liebre en una carrera.
-Si quieres,
te podemos dejar un patinete.- dijo.
-No, eso
sería hacer trampas.- replicó la tortuga.
-Pues Te
puedo llevar un rato a hombros, seguro que iremos más rápido.- insistió Kira.
Pero la Tortuga
seguía su paso sin hacerle caso. Entonces Kira se adelantó y fue a ver a la Liebre.
Cuando la encontró no se lo podía creer; la muy boba se había sentado debajo de
un árbol y se había quedado dormida.
Corriendo
fue a avisar a la Tortuga para que espabilara. Si avanzaba a la Liebre mientras
dormía quizás aún tenía posibilidades de ganar. Y así ocurrió. Los gritos de
alegría de todos los animales despertaron a la creída de la Liebre que
desapareció con el rabo entre las piernas.
Kira y yo
le regalamos el patinete a la Tortuga para que pudiera ir más rápida en
próximas carreras y todos juntos hicimos una gran fiesta para celebrar la
victoria, donde no faltaron la música, los juegos y la comida. Bailando al
ritmo de la música, pero, me pasó algo muy extraño: sin darme cuenta aparecí en
el globo con un libro encima de las piernas. Cuando miré de qué libro se
trataba la sorpresa fue doble; era el cuento de la liebre y la tortuga.
¿Lo había
soñado todo? O,¿habíamos entrado dentro del cuento y ahora habíamos salido?
No lo sé
...