Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris halloween. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris halloween. Mostrar tots els missatges

diumenge, 25 d’octubre del 2020

Un conte curt per Halloween: "La nit de les carbasses"/ Un cuento corto para Halloween: "La noche de las calabazas"

La Nit de les Carbasses

A la Júlia li quedaven poques hores per a la celebració de la nit de les carbasses i aquest any encara no havia trobat la carbassa més adequada.

Havia anat a totes les botigues que freqüentava normalment però no trobava l'escollida.

No totes les carbasses podien formar part de la Nit de les Carbasses, només les que tenien llum i vida pròpia ho podien fer. Per aquest motiu era una missió difícil aconseguir trobar-la. Per a la Júlia, que formava part de la família de bruixes més antiga de la comarca era una feina fàcil habitualment. No entenia què passava aquell any.

De sobte li va sonar el mòbil, no reconeixia el número però va contestar. Una veu dolça digué:

-Tinc segrestades totes les carbasses escollides per la gran nit. Si no em convideu a la festa no podreu fer la gran celebració amb tot el que comporta.-

-Qui ets?- Preguntà la Júlia confosa.

-Pregunta una mica i ho esbrinaràs. Tens una hora per convidar-me o no hi haurà carbasses. Espero la teva trucada.-

La Júlia no sabia qui podia ser. Però si havia estat exclosa de totes les Nits, seria per algun motiu. Ho havia de consultar a la seva família.

Segons li van explicar, anys enrere una bruixa de la família anomenada Felicia no va complir una de les normes bàsiques per aquella festa. No va dir tota la veritat. Si, va respectar les altres dues, com celebrar actes màgics pel bé comú i compartir els seus coneixements amb la resta de participants.  Però la Bruixa Mare del moment, no va perdonar mai la petita mentida que va jurar com a certa.

-I quina va ser aquella mentida?- preguntà la Júlia.

-Que la carbassa que va portar era una de les escollides.-

A la Júlia no li va semblar greu aquell fet. Fins feia poca estona ella mateixa, portada per la desesperació de no trobar la carbassa per aquella nit, va estar a punt de comprar-ne una de falsa i amb un encanteri donar-li llum i vida pròpia. Així que molt seriosa i amb gran valor va decidir convidar a la Felicia sabent que potser l'any següent , ella també seria exclosa de la Nit de les Carbasses.

Tot era a punt per començar. Un centenar de carbasses brillaven per celebrar la nit més màgica de les bruixes. Totes esperaven a la Júlia per començar. Quan la van veure entrar acompanyada de la Felicia es van exaltar de tal manera que els hi van demanar que abandonessin  la festa.

-D'acord - va dir la Júlia- marxarem, però abans deixeu-me preguntar-vos d'on heu tret les carbasses?-

-Per què preguntes això? Saps molt bé que les carbasses són les escollides i quan les veus brillar a la botiga saps que les has de comprar.- Digué la més gran de les bruixes i totes les altres van assentir amb el cap.

-Vàreu expulsar a la Felicia fa uns anys, per fer el mateix que esteu fent vosaltres en aquest moment.- replicà la Júlia.

-Com goses dir això?-

-La Felicia té totes les carbasses escollides dins d' una furgoneta que hi ha aquí a fora. Ho sé perquè les he vist amb els meus propis ulls. O sigui que totes les que hi han aquí són falses. Està clar que totes heu mentit a l'hora de portar la carbassa. Com podeu castigar a algú que fa el mateix que feu vosaltres?-

Un llarg silenci va inundar la sala. 

-Disculpa Felicia i tu també Júlia. No trobàvem les carbasses i la festa de la Nit de les Carbasses s'havia de celebrar. Us demanem perdó i ens agradaria molt que hi participéssiu amb totes nosaltres.-

La Júlia i la Felicia van acceptar les disculpes de totes les bruixes i una a una van portar totes les carbasses escollides per poder celebrar la gran festa. Va ser una de les nits més màgiques i amb més llum dels últims anys i totes les bruixes van aprendre a no jutjar i culpar a ningú més sense saber el perquè dels seus fets.

Si us ha agradat i no us voleu perdre cap conte, no oblideu subscriure’s al blog per poder rebre les notificacions cada cop que en publiqui un de nou.

Lourdes Coll



La Noche de las Calabazas

A Julia le quedaban pocas horas para la celebración de la Noche de las Calabazas y este año aún no había encontrado la calabaza más adecuada.

Había ido a todas las tiendas que frecuentaba normalmente pero no encontraba la elegida.

No todas las calabazas podían formar parte de la Noche de las Calabazas, sólo las que tenían luz y vida propia podían hacerlo. Por este motivo era una misión difícil conseguir encontrarla. Para Júlia, que formaba parte de la familia de brujas más antigua de la comarca era un trabajo fácil habitualmente. No entendía qué pasaba ese año.

De repente le sonó el móvil, no reconocía el número pero contestó. Una voz dulce dijo:

 -Tengo secuestradas todas las calabazas elegidas para la gran noche. Si no me invitáis a la fiesta no podréis realizar la gran celebración con todo lo que comporta.-

-¿Quién eres? - Preguntó Julia confundida.

 -Pregunta un poco y lo averiguarás. Tienes una hora para invitarme o no habrá calabazas. Espero tu llamada.-

Júlia no sabía quién podía ser. Pero si había sido excluida de todas las Noches, sería por algún motivo. Lo tenía que consultar a su familia.

Según le contaron, años atrás una bruja llamada Felicia no cumplió una de las normas básicas para aquella fiesta. No dijo toda la verdad. Si respetó las otras dos, como celebrar actos mágicos por el bien común y compartir sus conocimientos con el resto de participantes. Pero la Bruja Madre del momento, no perdonó la pequeña mentira que juró como cierta.

 -¿Y cuál fue aquella mentira? - preguntó Julia.

 -Que la calabaza que llevó era una de las elegidas.-

 A Julia no le pareció grave aquel hecho. Hasta hacía poco rato ella misma, llevada por la desesperación de no encontrar la calabaza para esa noche, estuvo a punto de comprar una falsa y con un hechizo darle luz y vida propia. Así que muy seria y con gran valor decidió invitar a Felicia sabiendo que quizás el año siguiente, ella también sería excluida la Noche de las Calabazas.

Todo estaba a punto para empezar. Un centenar de calabazas brillaban para celebrar la noche más mágica de las brujas. Todas esperaban a Julia para empezar. Cuando la vieron entrar acompañada de Felicia se exaltaron de tal manera que les pidieron que abandonaran la fiesta.

-De acuerdo - dijo Julia- nos iremos, pero antes dejadme preguntaros ¿de dónde habéis sacado las calabazas? -

-¿Por qué preguntas eso? Sabes muy bien que las calabazas son las elegidas y cuando las ves brillar en la tienda sabes que las tienes que comprar.- Dijo la más grande de las brujas y todas las demás asintieron con la cabeza.

-Expulsasteis a Felicia hace unos años, para hacer lo mismo que estáis haciendo vosotras en este momento.- replicó Julia.

-¿Cómo puedes decir eso? -

-Felicia tiene todas las calabazas elegidas dentro de una furgoneta que hay aquí fuera. Lo sé porque las he visto con mis propios ojos. O sea que todas las que hay aquí son falsas. Está claro que todas habéis mentido a la hora de traer la calabaza. ¿Como podeis castigar a alguien que hace lo mismo que hacéis vosotras? -

Un largo silencio inundó la sala.

-Disculpa Felicia y tú también Julia. No encontrábamos las calabazas y la fiesta de la Noche de las Calabazas debía celebrarse. Os pedimos perdón y nos gustaría mucho que participarais con todas nosotras.-

Julia y la Felicia aceptaron las disculpas de todas las brujas y una a una fueron entrando todas las calabazas elegidas para poder celebrar la gran fiesta. Fue una de las noches más mágicas y con más luz de los últimos años y todas las brujas aprendieron a no juzgar y culpar a nadie más sin saber el porqué de sus hechos. 

Si os ha gustado y no queréis perderos  ningún cuento, no olvidéis suscribiros al blog para poder recibir las notificaciones cada vez que publique uno nuevo .

Lourdes Coll

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Un conte per no tenir por la nit de Halloween/ Un cuento para no tener miedo la noche de Halloween

EL GAT EL FANTASMA I LA CARBASSA
En Neru era un petit gat negre que vivía al Castell més gran i fanstamagòric de l’indret.
En aquest Castell també hi vivia un fantasma molt poruc, en Fanpor. Cada vegada que veia en Neru s’espantava i sortia corrent cap a l’altre costat.
El gat es sentia molt sol i volia fer-se amic del fantasma però no sabia com fer-ho perquè quan el veia fugia sense que pogués dir-li res.
Pensant, pensant va ensopegar amb una carbassa molt espavilada. Li va explicar el seu problema i sense dubtar-ho van idear un pla.
Van agafar un llençol i hi van fer dos forats pels ulls. La carbassa se’l va posar a sobre i es va enfilar a les espatlles d'en Neru per ser més alta. La disfressa de fantasma era tan bona que estaven convençuts que quan en Fanpor el veiés no tindria por i podrien parlar amb ell.
Van anar a trobar-lo i li van dir que volien ser amics seus. Però mentre s’acostaven a ell, el pobre Neru es va entrebancar amb el llençol i van caure a terra espantant de nou al fantasma.
Només els quedava una opció per poder parlar amb ell. Van agafar el mòbil i el van trucar. El fantasma es va posar molt content que algú volgués ser amic seu però seguia tenint por. De totes maneres es va decidir a anar a trobar-los. Van quedar a la sala principal del primer pis.
En Fanpor va arribar el primer. Quan van entrar la carbassa i el gat, el fantasma tremolava, però aquest tremolor no era de por sinó d’emoció. De seguida van començar a parlar i a jugar. Quan es va fer de nit el fantasma els va demanar que es quedessin a dormir amb ell ja que per les nits passava molta por. Els nous amics van acceptar encantats. Aquella nit en Fanpor va estar molt tranquil  perquè sabia que tenia companyia i es va adonar duna cosa molt important que el va fer molt feliç:
La por l’havia fet passar molts moments dolents i vencent-la havia aconseguit uns amics i una tranquil·litat que no havia tingut mai.



EL GATO EL FANTASMA Y LA CALABAZA

Neru era un pequeño gato negro que vivía en el Castillo más grande y fanstamagórico del lugar.
En este Castillo también vivía un fantasma muy miedoso, Fansus. Cada vez que veía a Neru se asustaba y salía corriendo hacia el otro lado.
El gato se sentía muy solo y quería hacerse amigo del fantasma pero no sabía cómo hacerlo porque cuando lo veía huía sin que pudiera decirle nada.
Pensando, pensando tropezó con una calabaza muy lista. Le contó su problema y sin dudarlo idearon un plan.
Cogieron una sábana y le hicieron dos agujeros para los ojos. la calabaza se la puso encima y subió a los hombros de Neru para ser más alta. El disfraz de fantasma era tan bueno que estaban convencidos de que cuando Fansu lo viera no tendría miedo y podrían hablar con él.
Fueron a encontrarlo y le dijeron que querían ser amigos suyos. Pero mientras se acercaban a él, el pobre Neru se tropezó con la sábana y cayeron al suelo asustando de nuevo al fantasma.
Sólo les quedaba una opción para poder hablar con él. Cogieron el móvil y le llamaron. El fantasma se puso muy contento de que alguien quisiera ser su amigo pero seguía teniendo miedo. De todos modos decidió a ir a encontrarlos. Quedaron en la sala principal del primer piso.
Fansus llegó el primero. Cuando entraron la calabaza y el gato el fantasma temblaba, pero este temblor no era de miedo sino de emoción. Enseguida empezaron a hablar y jugar. Cuando se hizo de noche el fantasma les pidió que se quedaran a dormir con él ya que por las noches pasaba mucho miedo. Los nuevos amigos aceptaron encantados. Aquella noche Fansus estuvo muy tranquilo porque sabía que tenía compañía y se dio cuenta de algo muy importante que lo hizo muy feliz:
El miedo la había hecho pasar muchos momentos malos y venciéndolo había conseguido unos amigos y una tranquilidad que no había tenido nunca.

dissabte, 3 de novembre del 2012

La Kidi i les carbasses/ Kidi y las calabazas


Una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LES CARBASSES
Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.
Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:
-Vés i cura, Pili!-
-Com dius?- vaig preguntar intrigada.
-Vés i cura, Pili!-
No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”
-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-
Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:
-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries” jejeje.-
-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-
Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.
Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.
Fins aviat!

Una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI Y LAS CALABAZAS
Por arte de magia aparecí en un campo lleno de calabazas. Grandes y pequeñas, había de color naranja pero también de color verde. Mirase donde mirase, todo estaba lleno de calabazas. Oscurecía y debía encontrar un lugar para pasar la noche, pero estaba demasiado cansada así que me quedé allí mismo.
Cuando ya dormía una música muy alegre me despertó. Eran las calabazas haciendo una danza en medio de la oscuridad. Enseguida me añadí al baile. No se dieron cuenta de mi presencia. Al cabo de un rato se detuvieron y se sentaron en círculo. Para no llamar la atención hice lo mismo. Entonces vi que una a una,se iban diciendo algo al oído hasta que llegaron a mí y la que tenía al lado me dijo:
-¡Ve y vida, Pili! -
-¿Cómo dices? - Pregunté intrigada.
-¡Ve y vida, Pili! -
No entendía nada. Una a una comenzaron a reír con ganas y yo cada vez estaba más desorientada y algo asustada. "¿Qué querría decir aquello? ¿Sería un mensaje en clave?”
-Perdonadme, pero no sé qué quiere decir eso de Pili... ¿Quién es Pili? -
Cuanto más preguntas hacía, más se reían y yo ya no sabía qué hacer. Finalmente la calabaza más pequeña del grupo se me acercó y me dijo:
-¡Bienvenida, Kidi! ¡Bienvenida, Kidi! Esto es lo que te tenía que decir mi compañera. Estábamos jugando a un juego y como siempre pasa con este juego, la última dice "tonterías" jejeje. -
-¿Un juego decís?...¿Qué tiene que ver Pili en este juego?... ¿Por qué “ve y vida”?. -
Aún se rieron más fuerte. Finalmente me lo explicaron ylo entendí. Se ve que estaban jugando al juego del teléfono, que consiste en pasarse un mensaje de oreja a oreja hasta que la última de todas dice lo que ha entendido, que normalmente no tiene nada que ver con lo que ha dicho la primera. Esto hizo que el mensaje inicial "¡Bienvenida Kidi!" se transformara hasta acabar diciendo "¡Ve y vida, Pili".
Hacía rato que se habían dado cuenta de mi presencia y sabían muy bien quién era y que me gustaban los juegos, por este motivo, tuvieron la genial idea de enseñarme un juego nuevo, jugando. Estuvimos jugando hasta que salió el primer rayo de sol, que hizo que una a una, regresaran a su estado natural, quietas y enganchadas a su mata, inmóviles y sin vida. Si quería volver jugar con ellas, tendría que esperar a que el sol se pusiera y así lo hice. Pasé varias noches jugando con mis amigas las calabazas, que cada noche me enseñaban un juego nuevo.
¡Hasta pronto!

dissabte, 20 d’octubre del 2012

Cinema d'animació terroríficament divertit/ Cine de animación terroríficamente divertido

Aquest mes d'Octubre el cinema d'animació arriba de manera terrorífica. Recordant classics, com Frankenstein, Dràcula, etc., transporten a grans i petits al món dels monstres.
La primera a aterrar als cinemes ha estat Frankenwennie, la història d'un gosset reanimat pel seu jovenet amo, després d'haver-se mort. En Tim Burton n'és el director o sigui que pràcticament no fa falta dir res més, tots els que en som fans sabem quin estil tenen les seves pel·lícules. Aquesta està rodada en "stop motion" un procés força laboriós del que ja n'he parlat en alguna ocasió.

Este mes de Octubre el cine de animación llega de manera terrorífica. Recordando clásicos, como Frankenstein, Drácula, etc., transportan a grandes y pequeños al mundo de los monstruos. 
La primera en aterrizar en los cines ha sido Frankenwennie, la historia de un perrito reanimado por su jovencito dueño, después de haberse muerto. Tim Burton es el director de este film, o sea que prácticamente no hace falta decir nada más, todos los que somos fans sabemos qué estilo tienen sus películas. Esta está rodada en "stop motion" un proceso bastante laborioso del que ya he hablado en alguna ocasión.


La segona és Hotel Transilvania un film d'animació que narra la història d'una família de Dràcules que viu en un hotel de luxe ple de monstres on no hi poden anar els humans, però n'hi arriba un de jovenet que s'enamora de la filla. Una divertida història per a grans i petits amb monstres de tot tipus.

La segunda es el Hotel Transilvania un film de animación que narra la historia de una familia de Drácula que vive en un hotel de lujo lleno de monstruos donde no pueden ir los humanos, pero hay llega uno jovencito que se enamora de la hija. Una divertida historia para grandes y pequeños con monstruos de todo tipo.



Aquí teniu un tràiler de cadascuna. 
Aquí os dejo el trailer de cada una. 




dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un altre conte de Maria la Bruixa:"Halloween o castanyada?"/Otro cuento de Maria la Bruja:"¿Halloween o castañada?

El dia de Halloween era el dia més feliç per a la Maria la Bruixa. Ja des de ben petita, era l'unic moment que podia vestir-se amb el seu vestit de bruixa sense que ningú, ni les seves tietes, li ho impedissin. Això va canviar durant  una època que van passar a Barcelona. La nena anava a l'escola  i  allà li van explicar que el dia abans de "Tots Sants" es celebrava la castanyada i tots es disfressaven de castanyers i castanyeres. Es feia una festa i menjaven castanyes i panellets. La Maria els hi va dir que d'on ella venia celebraven el Halloween, i es difressaven de bruixes. Aquell dia el dedicaven a buidar i pintar carbasses  per posar-hi una espelma a dins. 
-Si us plau, deixeu-me fer el mateix.... si us plau.-demanar la nena a les mestres.
Van estar discutint durant una bona estona. 
-Sempre hem celebrat la castanyada, no ho canviarem pas ara per una nena!- digué una d'elles.
-Però tampoc crec que passi res perquè es disfressi de bruixa...-comentà una altra.
Finalment una de les mestres va treure un llibre de la història de Catalunya.
-Mireu!- va dir.
En el llibre s'explicava la llegenda d'uns pagesos que van viure una nit de "Tots Sants" molt especial: "Van veure com un grup de bruixes feien una foguera i ballaven al seu voltant cantant unes cançons màgiques. Aquells càntics van embruixar als pagesos que al cap de poca estona les van seguir en la seva festa. Després de ballar i ballar, totalment esgotats, aquella família, va despertar del encanteri i van marxar corrent cap a casa on van encendre el foc i van torrar castanyes."
Després de llegir allò les mestres van estar d'acord a permetre-li a la Maria vestir-se de bruixa i celebrar el seu Halloween menjant castanyes.


El día de Halloween era el día más feliz para María la Bruja. Ya desde muy pequeña, era el único momento que podía vestirse con su traje de bruja sin que nadie, ni sus tías, se lo impidieranEsto cambió durante una época que pasaron en Barcelona. La niña iba a la escuela y allí le explicaron que el día antes de"Todos los Santos" se celebraba la castañada y todos se disfrazaban de castañeros y castañeras. Se hacía una fiesta comían castañas y "panellets".  María les dijo que de donde ella venía celebraban el Halloween, y se disfrazaban de brujas. Aquel día lo dedicaban a vaciar y pintar calabazas para poner una vela dentro.
-Por favor, dejadme hacer lo mismo .... por favor .- les pidió la niña a las maestras.
Estuvieron discutiendo durante un buen rato.
Siempre hemos celebrado la castañada, no lo cambiaremos ahora por una niña! - dijo una de ellas.
-Pero tampoco creo que pase nada porque se disfrace de bruja...- comentó otra.
Finalmente una de las maestras sacó un libro de la historia de Cataluña.
-Mirad! - Dijo.
En el libro se explicaba la leyenda de unos campesinos que vivieron una noche de "Todos los Santos" muy especial: 
"Vieron como un grupo de brujas hacían una hoguera y bailaban a su alrededor cantando unas canciones mágicas. Aquellos cánticos embrujaron a  los campesinos que al poco rato las siguieron en su fiesta. Después de bailar y bailar, totalmente agotados, aquella familia, despertó del hechizo y se fueron corriendo hacia casa donde encendieron el fuego y tostaron castañas. "
Después de leer esto las maestras estuvieron de acuerdo en permitirle a María vestirse de bruja y celebrar su Halloween comiendo castañas.


dijous, 6 d’octubre del 2011

Endevinalles de Halloween /Adivinanzas de Halloween

Encara queden alguns dies per que arribi la nit de la castanyada, les bruixes, o Halloween, com més us agradi anomenar-la. Per aquest motiu us porto aquesta entrada que és un entreteniment per a grans i petits. Endevina endevinalla... Busqueu les respostes al dibuix.


        1. El meu avió és una escombra;
             negra i lletja em veuran,   
               persegueixo a les fades 
                que al veure'm s'sespantaran.      


                                               2.  Si de debò em vols conèixer, 
                                                 surt al camp a la nit,
                                                 sóc un senyor de grans ulls,
                                                 savi i molt seriós.


                                                                    3. Mai camina per terra,
                                                                  ni vola, ni sap nedar,
                                                                però tot i així sempre corre,
                                                            puja i baixa sense parar.




Todavía quedan algunos días para que llegue la noche de la "castañada", las brujas, o Halloween, como os guste más llamarla. Por éste motivo os traigo ésta entrada que es un entretenimiento para grandes y pequeños. Adivina adivinanza... Buscad las respuestas en el dibujo.




                                                             1.Mi avión es una escoba,
                                                               negra y fea me verán, 
                                                                persigo siempre a las hadas
                                                                 que al verme se espantarán.


                          2. Sal al campo por las noches
                              si me quieres conocer,
                              soy señor de grandes ojos
                              cara seria y gran saber.


3.Nunca camina por tierra,
ni vuela, ni sabe nadar,
pero aún así siempre corre, 
sube y baja sin parar.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Castanyes i panallets, disfressats?/¿Castañas y "panellets" disfrazados?

-Mare, mare... farem panellets?-
-Oi tant fill i torrarem castanyes!-
-Mare, i ens disfressarem?-
-Disfressar-nos?...No, Per què?-
-A la tele diuen que és Halloween i ens hem de disfressar de Bruixes i Bruixots!-
-Fill això és una tradició americana aquí a Catalunya celebrem la castanyada per "Tot Sants"!-
-Però per què no podem fer las dos coses?, podem menjar panellets i castanyes disfressats!-
-Aquí a Catalunya no ho fem així..., pero tampoc crec que passi res... si vols ens disfressem-
-Siiii, mare que bé!-
...La nit de la castanyada...
-Que bé que ens ho estem passant tots disfressats, em sembla que fins i tot els panellets estan més bons, mare!Quina bona idea que he tingut, oi?-
Mirar la vida amb ulls de nen ens pot fer molts cops més feliços i disfrutar més de la vida. Pot trencar fronteres i enriquir-nos amb tradicions d'altres cultures, sense perdre les nostre arrels. Els temps canvien i nosaltres també. Disfrutem de cada instant com fan els nens, sense preocupar-se si això és d'aquí o d'allà, si algú és d'aquí o d'allà...
Bona nit de Tot Sants ho celebris com ho celebris.





-Mamá, mamá ... haremos "panellets"-
-Si hijo y tostaremos castañas-
-Mamá, y nos disfrazaremos-
-Disfrazarse nosotros... No, ¿Por qué-
-En la tele dicen que es Halloween y nos tenemos que disfrazar de Brujas y Brujos-
-Hijo eso es una tradición americana aquí en Catalunya celebramos la castañada para "Todos los Santos"! -
-Pero ¿por qué no podemos hacer las dos cosas?. Podemos comer panellets y castañas disfrazados-
-Aquí en Cataluña no lo hacemos así ...pero tampoco creo que pase nada ... si quieres nos disfrazamos-
Siiii, mamá que bien! -
... La noche de la castañada ...
-Qué bien nos lo estamos pasando todos disfrazadosme parece que incluso los "panellets" están más buenos. Qué buena idea que he tenido, ¿verdad? -
Mirar la vida con ojos de niño puede hacernos más felicesy disfrutar más de la vida. Puede romper fronteras enriquecernos con tradiciones de otras culturassin perdernuestras raícesLos tiempos cambian y nosotros también. Disfrutemos de cada instante como hacen los niñossin preocuparse si esto es de aquí o de allási alguien es de aquí ode allá ...
Buena noche de Todos los Santos lo celebres como lo celebres.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Una història curta per explicar la nit de la castanyada...o Haloween!

Nit del 31 d'Octubre. Nit de fantasmes i bruixes. El nostre amic Joan, celebra la castanyada
amb els seus amics. N'hi han que s'han disfressat, fent honor al Haloween americà, també hi
ha carbasses, que en el seu interior tenen una espelma encesa. Hi ha panellets i castanyes, i
sembla que la nit serà llarga. Mentre sopen hi ha una forta tempesta que els deixa sense llum 
durant una bona estona. Sort de les espelmes i la bona companyia. Però uns sorolls
misteriosos posen els pèls de punta a cadascun dels convidats. Es miren fixament i se'n donen
compte que en falta un. La Mireia era al lavabo quan s'han quedat a les fosques. Espelma en
mà, truquen a la porta cridant-la. El silenci és tan gran que espanta. Dubten, uns intstants, si
obren la porta o no. Finalment l'obren. No hi ha ningú. La noia ha desaparegut. Tots junts tornen
al menjador, no es volen separar per si les mosques. L'ensurt és col-lectiu, quan veuen passar
pel passadís, un noia vestida de blanc. No és la Mireia però se li assembla. Amb un silenci
sepulcral tornen a seure a la taula. De sobte la forta tempesta que hi ha a fora, obre una de les
finestres apagant totes les espelmes. En Joan s'aixeca ràpidament per tancar-la. Torna la llum
de cop. Tots resten asseguts a taula. Quan el noi se'ls mira es queda blanc. La Mireia és allà
asseguda. Està pàl-lida i porta un vestit blanc.