Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris globus.globo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris globus.globo. Mostrar tots els missatges

dimarts, 7 de juliol del 2015

L'aventura de la Kidi i la Kira a l'estiu/ La aventura de Kidi y Kira en verano

LA SIRENA QUE NO VOLIA VEURE LA REALITAT
Sobrevolàvem el mar blau quan ens va cridar l’atenció una cosa molt curiosa: una preciosa sirena mirant una roca punxeguda que sobresortia entre les ones.
Vam fer baixar el globus i ens hi vam acostar.
-Hola sirena bonica, sóc la Kira i aquesta és la meva amiga Kidi. –
-Hola.- contestà sense girar-se,- jo sóc la sirena Estel Daurat.-
-Què hi fas mirant aquesta roca?- preguntà la Kira.
-Roca? Quina Roca?-
-Aquesta que estàs mirant...-vaig dir.
-Jo no estic mirant cap roca, estic conversant amb el meu promès...-
-Perdona que insistim,- vam dir- però estàs parlant amb una roca.-
La sirena es va quedar un moment en silenci, com si estigués pensant i digué.
-Això explicaria el perquè fa estona que li parlo i no diu ni una paraula... Però com em puc fiar de dos pilotes que parlen, eh?-
-Dos pilotes dius? Però tu ens has mirat bé? Som dos gats que viatgem per aprendre jocs nous i històries per escriure un conte.-
L’Estel es va tornar a quedar pensativa fins que al cap d’un instant ens va confessar què li passava.
-Ho sento noies però fa una temporada que no hi veig bé i confonc objectes i coses. Així dieu que fa estona que parlo amb una roca?-
-Si, no ho veus? Potser la Kidi i jo et podem ajudar.-
-Ah si? Com?-
Vaig buscar dins la maleta el llibre màgic i hi vaig escriure la paraula “ulleres”. En un instant, unes boniques ulleres vam aparèixer a la cara de la sirena.
-Oh que bé! Ara si que ho veig tot clar! Què m’heu fet?-
-T’hem posat ulleres per veure-hi. T’he mira’t en aquest mirall-
-Moltes gràcies noies, com us ho puc pagar? Però com? Aquesta sóc jo?- digué mirant-se al mirall.
 -Si ets molt bonica...-
-I ara, no les vull pas aquestes ulle... com es diguin que em fan tant lletja-. I d’una revolada se les va treure llençant-les tan lluny com va poder.
-Fora d’aquí, fora o us canto una cançó...- digué cridant.
Sense pensar-ho vam enlairar el nostre globus i cel amunt vam anar perdent de vista aquella sirena que no volia veure la realitat.



 LA SIRENA QUE NO QUERÍA VER LA REALIDAD
Volábamos sobre el mar azul cuando nos llamó la atención una cosa muy curiosa: una preciosa sirena mirando una roca puntiaguda que sobresalía entre las olas.
Hicimos bajar el globo y nos acercamos.
-Hola Sirena bonita, soy Kira y esta es mi amiga Kidi. -
-Hola.- Contestó sin volverse, - yo soy la sirena Estrella Dorada.-
-¿Qué Haces mirando esta roca? - Preguntó Kira.
-¿Roca? ¿Qué Roca? -
-Esta que estás mirando ...- dije.
-Yo no estoy mirando ninguna roca, estoy conversando con mi prometido ...-
-Perdona si insistimos, - dijimos- pero estás hablando con una roca.-
La sirena se quedó un momento en silencio, como si estuviera pensando y dijo.
-Eso explicaría el porqué hace rato que le hablo y no dice ni una palabra ... Pero como me puedo fiar de dos pelotas que hablan, ¿eh? -
-¿Dos pelotas dices? ¿ Pero tú nos has mirado bien? Somos dos gatos que viajamos para aprender juegos nuevos e historias para escribir un cuento.-
Estrella se volvió a quedar pensativa hasta que al cabo de un instante nos confesó qué le pasaba.
-Lo siento chicas pero hace una temporada que no veo bien y confundo objetos y cosas. ¿Así decís que hace rato que hablo con una roca? -
-Si, ¿no lo ves? Quizá Kidi y yo te podemos ayudar.-
-¿Ah sí? ¿Como? -
Busqué en la maleta el libro mágico y escribí la palabra "gafas". En un instante, unas bonitas gafas aparecieron en la cara de la sirena.
-Oh Que bien! Ahora si que lo veo todo claro! Qué me has hecho? -
-Te Puesto gafas para ver. Te he mírate en este espejo-
-Muchas Gracias chicas, como os lo puedo pagar? Pero ¿como? ¿Esta soy yo? - Dijo mirándose al espejo.
 -Si, eres muy bonita ...-
-Que va, no las quiero estas gaf ... como se diga que me hacen tan fea-. Y de golpe se las quitó tirándolas tan lejos como pudo.
-Fuera de aquí, fuera o os canto una canción ...- dijo gritando.
Sin pensarlo hicimos despegar nuestro globo y cielo arriba fuimos perdiendo de vista a esa sirena que no quería ver la realidad.


dimarts, 8 de juliol del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira: El dofí i la gavina/ Las aventuras de Kidi y Kira: El delfín y la gaviota

El dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una petita illa deshabitada.
La Kira tenia ganes de prendre el sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic. Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant voltes per el mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt puntual.-
-Si vols t'ajudem a buscar-lo, sóc molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim sort-
La Kira es va posar les seves ulleres de buceig, les aletes i sense pensar's-ho, es va tirar a l'aigua.
Al cap de força estona va sortir cansada i decepcionada:
-No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d'aquella roca, prop de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta calor.-
-Me n'hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m'anava neguitejant. Começava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la gavina no parava de donar voltes i cridar.
Finalment vam veure com venien tots dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó dels mals endreços i buscant, buscant m'he quedat adormit.- Digué en Martí.- Després ha vingut la Kira i m'ha dit que m'estaves esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç perquè em demostra que m'aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia jugant a pilota, de la sorra a l'aigua, de l'aigua a la sorra, gaudint d'un estiu en la millor companyia.

Tornem al setembre!

El delfín y la gaviota
Viajamos con el globo hasta una pequeña isla deshabitada.
Kira tenía ganas de tomar el sol con un bañador nuevo que había creado con el libro mágico. Tumbadas sobre la arena caliente, las olas iban y venían acercándonos piedrecitas brillantes. Por el cielo volaba una gaviota que parecía inquieta.
-Gaviotaaaaa. - Gritó Kira.
La gaviota al oírla se acercó.
-Buenos días, bienvenidas! -
-¿Por qué sobrevuelas el mar dando vueltas en el mismo sitio? ¿Qué buscas? Pareces nerviosa. -
-Mi amigo, el delfín Martín, me dijo ayer que esta mañana jugaría conmigo a la pelota y aún no ha venido. Temo que le haya pasado algo; siempre es muy puntual. -
-Si quieres te ayudamos a buscarlo, soy muy buena nadadora-explicó Kira.
-Muchas gracias, a ver si tenemos suerte-
Kira se puso sus gafas de buceo, las aletas y sin pensar-lo, se tiró al agua.
Al cabo de bastante rato salió cansada y decepcionada:
-No lo encuentro, lo siento gaviota. -
-No puede ser. ¿Has mirado en su casa? -
-No. ¿Dónde está? -
-Allí, debajo de esa roca cerca de las palmeras. Siempre descansa allí porque dice que no hace tanto calor. -
-¡Me voy pues! -
Yo mientras tanto me iba inquietandor. Empezaba a preocuparme que le hubiera pasado algo y la gaviota no paraba de dar vueltas y gritar.
Finalmente vimos como venían ambos con una gran sonrisa en la cara.
-¿Qué os hace tanta gracia? - Dijo enfadada la gaviota.
-He ido a buscar la pelota en el rincón de los trastos y buscando, buscando me he quedado dormido. - Dijo Martín. - Después ha venido Kira y me ha dicho que me estabas esperando y que estabas muy preocupada por mí. No es que me haga gracia que estuvieras preocupada, pero me hace feliz porque me demuestra que me aprecias de verdad. ¡Muchas gracias! -
Al oír estas palabras, la gaviota, también sonrió y dijo:
-Bueno pues. ¿Jugamos? Ahora somos cuatro podemos jugar todos, ¿qué os parece? -
-¡Y tanto! ¡Nos gusta mucho jugar! -
Y así fue como pasamos el día jugando a la pelota, de la arena en el agua, del agua a la arena, disfrutando de un verano en la mejor compañía.
¡Volvemos en septiembre!