Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gato. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris gato. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Un conte per no tenir por la nit de Halloween/ Un cuento para no tener miedo la noche de Halloween

EL GAT EL FANTASMA I LA CARBASSA
En Neru era un petit gat negre que vivía al Castell més gran i fanstamagòric de l’indret.
En aquest Castell també hi vivia un fantasma molt poruc, en Fanpor. Cada vegada que veia en Neru s’espantava i sortia corrent cap a l’altre costat.
El gat es sentia molt sol i volia fer-se amic del fantasma però no sabia com fer-ho perquè quan el veia fugia sense que pogués dir-li res.
Pensant, pensant va ensopegar amb una carbassa molt espavilada. Li va explicar el seu problema i sense dubtar-ho van idear un pla.
Van agafar un llençol i hi van fer dos forats pels ulls. La carbassa se’l va posar a sobre i es va enfilar a les espatlles d'en Neru per ser més alta. La disfressa de fantasma era tan bona que estaven convençuts que quan en Fanpor el veiés no tindria por i podrien parlar amb ell.
Van anar a trobar-lo i li van dir que volien ser amics seus. Però mentre s’acostaven a ell, el pobre Neru es va entrebancar amb el llençol i van caure a terra espantant de nou al fantasma.
Només els quedava una opció per poder parlar amb ell. Van agafar el mòbil i el van trucar. El fantasma es va posar molt content que algú volgués ser amic seu però seguia tenint por. De totes maneres es va decidir a anar a trobar-los. Van quedar a la sala principal del primer pis.
En Fanpor va arribar el primer. Quan van entrar la carbassa i el gat, el fantasma tremolava, però aquest tremolor no era de por sinó d’emoció. De seguida van començar a parlar i a jugar. Quan es va fer de nit el fantasma els va demanar que es quedessin a dormir amb ell ja que per les nits passava molta por. Els nous amics van acceptar encantats. Aquella nit en Fanpor va estar molt tranquil  perquè sabia que tenia companyia i es va adonar duna cosa molt important que el va fer molt feliç:
La por l’havia fet passar molts moments dolents i vencent-la havia aconseguit uns amics i una tranquil·litat que no havia tingut mai.



EL GATO EL FANTASMA Y LA CALABAZA

Neru era un pequeño gato negro que vivía en el Castillo más grande y fanstamagórico del lugar.
En este Castillo también vivía un fantasma muy miedoso, Fansus. Cada vez que veía a Neru se asustaba y salía corriendo hacia el otro lado.
El gato se sentía muy solo y quería hacerse amigo del fantasma pero no sabía cómo hacerlo porque cuando lo veía huía sin que pudiera decirle nada.
Pensando, pensando tropezó con una calabaza muy lista. Le contó su problema y sin dudarlo idearon un plan.
Cogieron una sábana y le hicieron dos agujeros para los ojos. la calabaza se la puso encima y subió a los hombros de Neru para ser más alta. El disfraz de fantasma era tan bueno que estaban convencidos de que cuando Fansu lo viera no tendría miedo y podrían hablar con él.
Fueron a encontrarlo y le dijeron que querían ser amigos suyos. Pero mientras se acercaban a él, el pobre Neru se tropezó con la sábana y cayeron al suelo asustando de nuevo al fantasma.
Sólo les quedaba una opción para poder hablar con él. Cogieron el móvil y le llamaron. El fantasma se puso muy contento de que alguien quisiera ser su amigo pero seguía teniendo miedo. De todos modos decidió a ir a encontrarlos. Quedaron en la sala principal del primer piso.
Fansus llegó el primero. Cuando entraron la calabaza y el gato el fantasma temblaba, pero este temblor no era de miedo sino de emoción. Enseguida empezaron a hablar y jugar. Cuando se hizo de noche el fantasma les pidió que se quedaran a dormir con él ya que por las noches pasaba mucho miedo. Los nuevos amigos aceptaron encantados. Aquella noche Fansus estuvo muy tranquilo porque sabía que tenía compañía y se dio cuenta de algo muy importante que lo hizo muy feliz:
El miedo la había hecho pasar muchos momentos malos y venciéndolo había conseguido unos amigos y una tranquilidad que no había tenido nunca.

dijous, 29 de desembre del 2011

Bon any/Feliz año

Espero que tingueu un any ple de coses bones. Moltes gràcies per llegir els meus contes, endevinalles i els meus comentaris sobre pel·lícules d'animació. Us desitjo de tot cor un feliç 2012!!!! Si voleu podeu llegir un conte que vaig escriure fa temps per els ultims dies de l'any: "El  gatet misteriós"

Espero que tengáis un año lleno de cosas buenas. Muchas gracias por leer mis cuentos, adivinanzas y mis comentarios sobre películas de animación. ¡¡¡Os deseo de todo corazón un feliz 2012!!! Si queréis podeis leer un cuento que hice hace tiempo para los últimos días del año: "El gatito misterioso"



dijous, 24 de novembre del 2011

El gat amb botes/ El gato con botas

Demà s'estrena als cinemes la pel·lícula d'animació "El gat amb botes". Narra la història del gat espadatxí, amant i fugisser, que es converteix en heroi quan empren una aventura amb la dura "Kitty Zarpassuaves" i l'astut "Humpty Dumpty" per salvar el seu poble. Tot això passa molts anys abans de conèixer a Shrek, i com passa a totes les pel·lícules de la saga de l'ogre verd, la diversió està assegurada, potser amb acudits més dedicats al públic adult, que als nens. Els dos gats protagonistes tenen les veus d'Antonio Banderas i Salma Hayek, cosa que fa pensar que tindran accent llatí. Personalment, sense haver-la vist encara, crec que si us han agradat les tres pel·lícules de Shrek aquesta no serà una excepció, ara això si, no espereu veure la història del conte popular, perquè no te res a veure. Perquè veieu una mica de què va, a sota de l'entrada en castellà, podeu veure el tràiler. Aquí sota us deixo també unes imatges i si voleu veure un dibuix del gat fet per mi, passeu pel meu bloc de dibuix.













Mañana se estrena en los cines la película de animación "El gato con botas". Narra la historia del gato espadachín, amante y fugitivo, que se convierte en héroe cuando emprende una aventura con la dura "Kitty Zarpassuaves" y el astuto "Humpty Dumpty" para salvar a su pueblo. Todo esto ocurre muchos años antes de conocer a Shrek, y como ocurre en todas las películas de la saga del ogro verde, la diversión está asegurada, tal vez con chistes más dedicados al público adulto, que a los niños. Los dos gatos protagonistas tienen las voces de Antonio Banderas y Salma Hayek, cosa que hace pensar que tendrán acento latino. Personalmente, sin haberla visto aún, creo que si os han gustado las tres películas de Shrek esta no será una escepción, ahora eso si, no esperéis ver la historia del cuento popular porque no tiene nada que ver.
Para ver un poco de qué va aquí os dejo el trailer y si queréis ver el dibujo que he hecho del gato pasad por mi blog de dibujo.



dimecres, 22 de desembre del 2010

El gatet misteriós/ El gatito misterioso

Avui he trobat un conte que ja havia publicat al bloc que tenia abans que aquest, i m'ha semblat que era una bona època per tornar-lo a posar. Espero que us agradi. Bones festes i bon any!
"EL GATET MISTERIÓS"


Al menjador, la taula era parada, copes,plats, ganivets, forquilles i al centre una espelma rodona de color vermell. Era la nit de cap d'any i tot era a punt per acomiadar un any que havia sigut força estrany...
A principis de Febrer,hi va haver la sorpresa del gatet a la porta. Sense esperar-lo, va aparèixer un gat d'angora blanc com la neu, dins un cistellet de mimbre. No ho vaig dubtar gens i el vaig adoptar. La meva vida va canviar des d'aquell instant. Era una bestiola que em donava molt d'afecte, però tenia quelcom de misteriós en la mirada, que de tant en tant em feia venir calfreds. Els dies passaven i ben entrat el Maig, van començar a aparèixer contes escrits a la revista del poble signats amb el meu nom. Quina cosa més estranya! Eren contes meravellosos i a la gent li agradaven tant,que em van deixar una pàgina sencera a cada número per publicar-los. Al principi, no sospitava d'on podien sortir, però em feien arribar a casa uns "calerons" que no em venien gens malament. Un dia d'Octubre, tot llegint un d'aquells contes em vaig adonar que unes històries així, només les podia escriure aquell gatet misteriós, ja que totes tenien una cosa en comú, passaven dins una casa igual que la meva, però vista des dels racons més insospitats. Fins i tot vaig descobrir que amb mi, hi vivia un ratolí que era el millor company de jocs del meu gatet.
Setmana a setmana, anava coneguent més aquell animaló, fins que la nit màgica de Nadal li vaig fer un petó, amb tant d'afecte, que el gat blanc es va convertir en un noi ros d'uns ulls grisos i misteriosos que em van enamorar.
I aquí em teniu, preparant la última nit de l'any, un any que acomiadaré en la millor companyia, la d'un noi ben plantat que ha portat a casa diners i amor, perquè la salut, gràcies a Déu, de moment la conservo, i que duri...


Hoy he encontrado este cuento que ya había publicado en mi antiguo blog y me ha parecido que era una buena época para volverlo a poner. Espero que os guste.¡Felices fiestas y feliz año!
"EL GATITO MISTERIOSO"
En el comedor, la mesa estaba preparada; copas, platos, cuchillos, tenedores y en el centro, una vela redonda de color rojo. Era la noche de fin de año y todo estaba a punto para despedir un año que había sido bastante extraño ...
A principios de Febrero, hubo la sorpresa del gatito en la puertaSin esperarlo, apareció un gato de angora blanco como la nieveen un cestito de mimbre. No lo dudé y lo adopté. Mi vida cambió desde ese instante. Era un bicho que me daba mucho cariño, pero tenía algo de misterioso en la mirada, que de vez en cuando me daba escalofríos. Los días pasaban y bien entrado el mes Mayo, comenzaron a aparecer cuentos escritos en la revista del pueblo, firmados con mi nombre. ¡Qué cosa más extraña! Erancuentos maravillosos y a la gente le gustaban tanto, que medejaron una página entera en cada número para publicarlos. Al principio, no sospechaba de dónde podían salir, pero me hacían llegar a casa unos "dineritos" que no me venían nada mal. Un día de Octubre, leyendo uno de esos cuentos me di cuenta que unas historias así, sólo las podía escribir aquel gatito misterioso potque todas tenían algo en común, pasaban en una casa igual que la mía, pero vista desde los rincones más insospechados. Incluso descubrí que conmigo, vivía un ratón que era el mejor compañero de juegos de mi gatito.
Semana a semana, iba conociendo más a ese animalito, hasta que la noche mágica de Navidad, le di un beso con tanto cariño, que el gato blanco se convirtió en un chico rubio, de ojos grises, misteriosos, que me enamoraron.
Y aquí estoy, preparando la última noche del año, un año que despediré en la mejor compañía, la de un chico apuesto que ha llevado a casa dinero y amor, porque la salud, gracias a Diospor el momento la conservo, y que dure ...