EL MISTERI DE
LES ROSES
Després de rebre una carta d’una vella amiga, on
m’explicava que les roses del seu jardí no florien, ens vam enfilar dalt del
globus per anar a veure-la.
Quan vam arribar a casa seva ens vam adonar de seguida
que les úniques que no havien florit en aquell jardí tan bonic eren les roses.
-Benvingudes a casa meva! Passeu, us explicaré què ha
passat:
Tot va començar quan la primera margarida va començar a
florir. Em vaig posar molt contenta! Vaig pensar que totes les plantes del
jardí floririen molt aviat. Però no va ser així, el roser no floria ni semblava
tenir intenció de fer-ho. Tenia tanta cura de totes les flors com en tenia del
roser, però res. Finalment, sabent que heu viatjat tant i sabeu tantes coses he
decidit escriure’t.-
-Doncs no sé si et podrem ajudar però ho intentarem, no
pateixis.- li vaig dir.
La Kira es va asseure al terra del jardí, va agafar la
lupa i va començar a inspeccionar. Jo, mirava branca per branca per veure si el
roser encara vivia. Semblava ben viu però, per què no floria?
-Mira Kidi! Vine, corre!- cridà la Kira.
Quan vaig mirar què m’ensenyava no m’ho podia creure. De
seguida vaig anar a avisar a la meva amiga, havíem de fer alguna cosa i quan
més aviat millor.
La Kira va tenir una idea; necessitàvem un instrument
musical!
A dins a casa hi vam trobar una flauta que segur que ens
serviria.
La meva amiga va començar a tocar una melodia molt suau,
no va fer falta tocar molta estona. Al cap d’unes hores el roser començava a
florir.
-Ja veuràs com en un parell de dies el roser tindrà les
roses més vermelles i vives de tot el barri.- digué la Kira.
-Moltes gràcies noies!-
Però què passava? Us preguntareu. Es veu que el despertador del follet encarregat d’ obrir
les portes de l’aliment del roser , s’havia espatllat i aquest dormia sense
saber que ja havia arribat la primavera i era l’hora de despertar. La flauta
ens va servir per fer-li saber que la rosa no floria. En sentir la bella
melodia es va posar a treballar perquè no li faltés de res al roser. I com molt
bé havíem dit, en un parell de dies les roses més belles despertaven i lluïen
més vives que mai.
EL MISTERIO
DE LAS ROSAS
Después de
recibir una carta de una vieja amiga, donde me contaba que las rosas de su
jardín no florecían, nos subimos al globo para ir a verla.
Cuando
llegamos a casa nos dimos cuenta enseguida de que las únicas que no habían florecido
en aquel jardín tan bonito eran las rosas.
-¡Bienvenidas
a mi casa! Pasad, os contaré qué ha pasado:
Todo
comenzó cuando la primera margarita comenzó a florecer.¡ Me puse muy contenta!
Pensé que todas las plantas del jardín florecerían muy pronto. Pero no fue así,
el rosal no florecía ni parecía tener intención de hacerlo. Tenía tanto cuidado
de todas las flores como lo tenía del rosal, pero nada. Finalmente, sabiendo
que habéis viajado tanto y sabéis tantas cosas he decidido escribiros.-
-Pues no sé
si podremos ayudarte pero lo intentaremos, no te preocupes.- le dije.
Kira se
sentó en el suelo del jardín, cogió la lupa y comenzó a inspeccionar. Yo,
miraba rama por rama para ver si el rosal todavía vivía. Parecía bien vivo
pero,¿por qué no florecía?
-¡Mira
Kidi!¡ Ven, corre! - Gritó Kira.
Cuando miré
lo que me enseñaba no me lo podía creer. Enseguida fui a avisar a mi amiga,
teníamos que hacer algo y lo antes posible.
Kira tuvo
una idea;¡Necesitábamos un instrumento musical!
Dentro de
la casa encontramos una flauta que seguro que nos serviría.
Mi amiga
comenzó a tocar una melodía muy suave, no hizo falta tocar mucho rato. Al cabo
de unas horas el rosal comenzaba a florecer.
-Ya Verás
como en un par de días el rosal tendrá las rosas más rojas y vivas de todo el
barrio.- dijo Kira.
-¡Muchas
gracias chicas! -
Pero, ¿qué
pasaba? Os preguntaréis.
Se ve que
el despertador del duende encargado de abrir las puertas del alimento del
rosal, se había estropeado y este dormía sin saber que ya había llegado la primavera
y era la hora de despertar. La flauta nos sirvió para hacerle saber que la rosa
no florecía. Al oír la bella melodía se puso a trabajar para que no le faltara
de nada al rosal. Y como muy bien habíamos dicho, en un par de días las rosas
más bellas despertaban y lucían más vivas que nunca.