Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flauta. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris flauta. Mostrar tots els missatges

divendres, 3 d’abril del 2015

La Kidi i la Kira i el misteri de les roses/ Kidi y Kira y el misterio de las rosas

EL MISTERI DE LES ROSES
Després de rebre una carta d’una vella amiga, on m’explicava que les roses del seu jardí no florien, ens vam enfilar dalt del globus per anar a veure-la.
Quan vam arribar a casa seva ens vam adonar de seguida que les úniques que no havien florit en aquell jardí tan bonic eren les roses.
-Benvingudes a casa meva! Passeu, us explicaré què ha passat:
Tot va començar quan la primera margarida va començar a florir. Em vaig posar molt contenta! Vaig pensar que totes les plantes del jardí floririen molt aviat. Però no va ser així, el roser no floria ni semblava tenir intenció de fer-ho. Tenia tanta cura de totes les flors com en tenia del roser, però res. Finalment, sabent que heu viatjat tant i sabeu tantes coses he decidit escriure’t.-
-Doncs no sé si et podrem ajudar però ho intentarem, no pateixis.- li vaig dir.
La Kira es va asseure al terra del jardí, va agafar la lupa i va començar a inspeccionar. Jo, mirava branca per branca per veure si el roser encara vivia. Semblava ben viu però, per què no floria?
-Mira Kidi! Vine, corre!- cridà la Kira.
Quan vaig mirar què m’ensenyava no m’ho podia creure. De seguida vaig anar a avisar a la meva amiga, havíem de fer alguna cosa i quan més aviat  millor.
La Kira va tenir una idea; necessitàvem un instrument musical!
A dins a casa hi vam trobar una flauta que segur que ens serviria.
La meva amiga va començar a tocar una melodia molt suau, no va fer falta tocar molta estona. Al cap d’unes hores el roser començava a florir.
-Ja veuràs com en un parell de dies el roser tindrà les roses més vermelles i vives de tot el barri.- digué la Kira.
-Moltes gràcies noies!-
Però què passava? Us preguntareu. Es veu que el despertador del follet encarregat d’ obrir les portes de l’aliment del roser , s’havia espatllat i aquest dormia sense saber que ja havia arribat la primavera i era l’hora de despertar. La flauta ens va servir per fer-li saber que la rosa no floria. En sentir la bella melodia es va posar a treballar perquè no li faltés de res al roser. I com molt bé havíem dit, en un parell de dies les roses més belles despertaven i lluïen més vives que mai.

EL MISTERIO DE LAS ROSAS
Después de recibir una carta de una vieja amiga, donde me contaba que las rosas de su jardín no florecían, nos subimos al globo para ir a verla.
Cuando llegamos a casa nos dimos cuenta enseguida de que las únicas que no habían florecido en aquel jardín tan bonito eran las rosas.
-¡Bienvenidas a mi casa! Pasad, os contaré qué ha pasado:
Todo comenzó cuando la primera margarita comenzó a florecer.¡ Me puse muy contenta! Pensé que todas las plantas del jardín florecerían muy pronto. Pero no fue así, el rosal no florecía ni parecía tener intención de hacerlo. Tenía tanto cuidado de todas las flores como lo tenía del rosal, pero nada. Finalmente, sabiendo que habéis viajado tanto y sabéis tantas cosas he decidido escribiros.-
-Pues no sé si podremos ayudarte pero lo intentaremos, no te preocupes.- le dije.
Kira se sentó en el suelo del jardín, cogió la lupa y comenzó a inspeccionar. Yo, miraba rama por rama para ver si el rosal todavía vivía. Parecía bien vivo pero,¿por qué no florecía?
-¡Mira Kidi!¡ Ven, corre! - Gritó Kira.
Cuando miré lo que me enseñaba no me lo podía creer. Enseguida fui a avisar a mi amiga, teníamos que hacer algo y lo antes posible.
Kira tuvo una idea;¡Necesitábamos un instrumento musical!
Dentro de la casa encontramos una flauta que seguro que nos serviría.
Mi amiga comenzó a tocar una melodía muy suave, no hizo falta tocar mucho rato. Al cabo de unas horas el rosal comenzaba a florecer.
-Ya Verás como en un par de días el rosal tendrá las rosas más rojas y vivas de todo el barrio.- dijo Kira.
-¡Muchas gracias chicas! -
Pero, ¿qué pasaba? Os preguntaréis.
Se ve que el despertador del duende encargado de abrir las puertas del alimento del rosal, se había estropeado y este dormía sin saber que ya había llegado la primavera y era la hora de despertar. La flauta nos sirvió para hacerle saber que la rosa no florecía. Al oír la bella melodía se puso a trabajar para que no le faltara de nada al rosal. Y como muy bien habíamos dicho, en un par de días las rosas más bellas despertaban y lucían más vivas que nunca.