Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris festa. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre del 2013

Bon Nadal amb la Kidi / Feliz Navidad con Kidi

LA NIT DE NADAL
S'apropaven les festes de Nadal i la Kira i jo, buscàvem un lloc on passar-les. Primer, vam pensar anar a un lloc ple de neu per gaudir d'unes vacances blanques. Després, vam creure que seria millor un lloc càlid on no passar fred. Però finalment, vam decidir que les passaríem amb un amic de la Kira.
Vam arribar a casa seva la tarda abans de Nadal. No hi havia ningú, però ens havia deixat la clau a sota d'un test al costat de la porta. La llar de foc estava encesa, la casa plena de guarniments nadalencs i a la cuina hi bullia una olla plena de brou que feia una oloreta...
-On és el teu amic? No deu ser gaire lluny...-
-Vindrà molt aviat ja ho veuràs...- contestà la Kira.
Però les hores passaven i no venia ningú.
-Ja quasi és de nit i el brou ja està llest. Parem taula i sopem o esperem una mica més?-
-Carai Kidi! Sempre sóc jo la impacient i avui, en canvi, la que tens pressa ets tu!-
-Es que m'agradaria anar a dormir a veure si demà tinc un regal de Nadal.-
-Espera una mica més i veuràs quina sorpresa.-
Vam esperar una estona més i finalment:
-Toc,toc,toc..- van trucar a la porta.
- Qui deu ser? El teu amic no té una altra clau?-
- No, deu ser ell.-
- Bona nit!- digué un noiet, vestit tot de color marró i amb una barretina vermella.
-T'esperàvem de feia estona!-
-Perdoneu, però la nit de Nadal sempre tinc molta feina. Sopem?-
La Kira i ell es miraven amb gran complicitat i de tant en tant se'ls escapava una rialleta. Jo no entenia res, però vaig gaudir molt escoltant les històries tant extravagants que explicava aquell noiet; com un Nadal que havia anat a casa d'una nena que plorava perquè li feia pena picar-lo amb un bastó, o una altra que un nen no parava de donar-li pell de mandarina per menjar. La veritat, és que eren unes històries ben curioses.
Un cop vam haver acabat de sopar, el noiet va agafar una manta es vam embolicar de cap a peus i va desaparèixer. En el seu lloc, hi havia un tronc, amb quatre potes, i una barretina vermella. No m'ho podia creure! Havíem sopat amb el Tió! De cop totes les històries que ens havia explicat tenien sentit.
-Què et sembla Kidi, agafem els bastons?-
-Som-hi! “Caga tió, que et daré un cop de bastó; Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga una carbassa. Caga tió, que et daré un cop de bastó...”
El Tió ens va “cagar” moltes coses i el millor de tot, va ser que vam passar una nit de Nadal en molt bona companyia.

Bon Nadal!

LA NOCHE DE NAVIDAD
Se acercaban las fiestas de Navidad y Kira y yo , buscábamos un lugar donde pasarlas . Primero, pensamos ir a un lugar lleno de nieve para disfrutar de unas vacaciones blancas . Después, creímos que sería mejor un lugar cálido donde no pasar frío. Pero finalmente , decidimos que las pasaríamos con un amigo de Kira .
Llegamos a su casa la tarde antes de Navidad. No había nadie pero nos había dejado la llave debajo de una maceta junto a la puerta. La chimenea estaba encendida , la casa llena de adornos navideños y en la cocina hervía una olla llena de caldo que olía muy bien...
-¿Dónde está tu amigo ? No debe estar muy lejos... -
- Vendrá muy pronto, ya lo verás - contestó Kira .
Pero las horas pasaban y no venía nadie.
- Ya casi es de noche y el caldo está listo . ¿Ponemos la mesa y cenamos, o esperamos un poco más ? -
- ¡Caramba Kidi ! ¡Siempre soy yo la impaciente y hoy , en cambio , la que tienes prisa eres tú ! -
-Es que me gustaría ir a dormir a ver si mañana tengo un regalo de Navidad. -
- Espera un poco más y verás qué sorpresa . -
Esperamos un rato más y finalmente :
- Toc, toc, toc .. - llamaron a la puerta.
- ¿Quién será? ¿Tu amigo no tiene otra clave ? -
- No, debe ser él . -
- ¡Buenas noches ! - Dijo un muchacho , vestido todo de color marrón y con una barretina roja .
- ¡Te esperábamos desde hacía rato ! -
- Perdonad , pero la noche de Navidad siempre tengo mucho trabajo . ¿Cenamos ? -
Kira y él se miraban con gran complicidad y de vez en cuando se les escapaba una sonrisa . Yo no entendía nada, pero disfruté mucho escuchando las historias tan extravagantes que contaba aquel muchacho , como una Navidad que había ido a casa de una niña que lloraba porque le daba pena golpearlo con un bastón , u otra que un niño no paraba de darle piel de mandarina para comer. La verdad, es que eran unas historias muy curiosas .
Cuando acabamos de cenar , el muchacho cogió una manta se envolvió con ella y desapareció . En su lugar , había un tronco , con cuatro patas , y una barretina roja . No me lo podía creer ! Habíamos cenado con el Tió ! Ahora todas las historias que nos había contado tenían sentido.
-¿ Qué te parece Kidi , cogemos los bastones ? -
- Vamos! " Caga tió , que te daré un golpe de bastón ; Tió , tió, caga turrón, si no tienes más caga dinero , si ya tienes demasiado caga una calabaza . Caga tió , que te daré un golpe de bastón ... "
El Tió nos " cagó " muchas cosas y lo mejor de todo , fue que pasamos una noche de Navidad en muy buena compañía .
Feliz Navidad !

dimarts, 29 de gener del 2013

Les aventures de la Kidi: "La festa de disfresses"/ Las aventuras de Kidi: "La fiesta de disfraces"

Una nova aventura de la Kidi de la revista Kids, ens porta a una festa de disfresses per celebrar el Carnestoltes.

LA FESTA DE DISFRESSES
Anava de camí al meu pròxim destí quan va aparèixer un colom blanc:
-Bon dia tinguis!- digué. -Ets la Kidi, oi?-
-Si- vaig contestar.
-Et porto aquesta carta... Adéu!- va dir entregant-me un sobre. Tot seguit, va desaparèixer.
Una mica sorpresa per la rapidesa del fet, vaig obrir la carta que deia:
Benvolguda Kidi, et convidem a la nostra festa de disfresses.
No hi faltis! I no oblidis venir disfressada!
Rep una cordial salutació de les teves amigues Midi i Lili.”
Una festa de disfresses! No podia perdre temps, la festa començava en unes hores i encara no tenia res per posar-me. Vaig buscar dins la meva bossa màgica: “Una càmera de fotografiar..., no això no. Un mocador negre... si això em pot servir. Unes botes d'aigua, un cinturó... A veure si trobo aquell pedaç per poder-me'l posar per tapar l'ull... Perfecte, ja el tinc!”.
I així, disfressada de pirata, vaig aparèixer a la festa de la Midi i la Lili. Una anava vestida d'àngel i l'altra de dimoni. Es van posar molt contentes quan em van veure i cridant a la resta de convidats, van dir: “Que comenci la festa!”
Els musics van començar a tocar i vam ballar durant una llarga estona. Quan van fer un descans, la Midi va proposar un joc.
-Jugarem a “Terra, mar i aire!”-
Va dibuixar un línia al terra. A un costat hi va escriure una “m”, a l'altre una “t” i a sobre la ratlla una “a”. Es tractava d'anar saltant d'un costat a l'altre segons anés cridant “Terra, mar o aire” cada cop més ràpid i sense cap ordre. Qui s'equivocava perdia. Era un joc molt divertit, però com que tinc les potetes tan curtes sempre tardava més a saltar que els altres i m'eliminaven de seguida. Després de jugar una estona, sense aconseguir guanyar ni un sol cop, els musics van tornar del seu descans i la música va tornar a sonar. Vam ballar una bona estona més fins que es va fer de nit.
-Queda't a dormir a casa meva avui, Kidi!- digué la Lili.
-Moltes gràcies, estic massa cansada per anar a cap lloc, demà ja continuaré els meus viatges. Bona nit!-


Una nueva aventura de Kidi de la revista Kids, nos trae una fiesta de disfraces para celebrar el Carnaval.
LA FIESTA DE DISFRACES
Iba de camino a mi próximo destino cuando apareció una paloma blanca:
-¡Buenos días tengas! - Dijo. -Eres Kidi, ¿verdad? -
-Si- contesté.
-Te traigo esta carta ... ¡Adiós! - Dijo entregándome un sobre. Acto seguido, desapareció.
Algo sorprendida por la rapidez del hecho, abrí la carta que decía:
"Querida Kidi, te invitamos a nuestra fiesta de disfraces.
¡No faltes! ¡Y no olvides venir disfrazada!
Recibe un cordial saludo de tus amigas Midi y Lili."
¡Una fiesta de disfraces! No podía perder tiempo, la fiesta comenzaba en unas horas y todavía no tenía nada para ponerme. Busqué en mi bolso mágico: "Una cámara de fotografiar..., no eso no. Un pañuelo negro... si esto me puede servir. Unas botas de agua, un cinturón... A ver si encuentro ese parche para poderme tapar el ojo... ¡Perfecto, ya lo tengo! ".
Y así, disfrazada de pirata, aparecí en la fiesta de Midi y Lili. Una iba vestida de ángel y la otra de demonio. Se pusieron muy contentas cuando me vieron y llamando al resto de invitados, dijeron: “¡Que empiece la fiesta!”
Los músicos empezaron a tocar y bailamos durante un largo rato. Cuando hicieron un descanso, Midi propuso un juego.
-¡Jugaremos a "Tierra, mar y aire!" -
Dibujó una línea en el suelo. A un lado escribió una "m", al otro una "t" y sobre la raya una "a". Se trataba de ir saltando de un lado a otro según fuese gritando "Tierra, mar o aire" cada vez más rápido y sin ningún orden. Quien se equivocaba perdía. Era un juego muy divertido, pero como tengo las patitas tan cortas siempre tardaba más en saltar que los demás y me eliminaban enseguida. Después de jugar un rato, sin lograr ganar ni una sola vez, los músicos volvieron de su descanso y la música volvió a sonar. Bailamos un buen rato más hasta que se hizo de noche.
-¡Quédate a dormir en mi casa hoy, Kidi! - Dijo Lili.
-Muchas gracias, estoy demasiado cansada para ir a ningún sitio, mañana ya continuaré mis viajes. ¡Buenas noches! -