Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquirol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris esquirol. Mostrar tots els missatges

dimecres, 28 de setembre del 2011

La Fada de la tardor ens porta un conte/ El Hada de otoño nos trae un cuento

Fa molts anys, mentre cubria el terra del bosc amb la meva catifa de fulles, em vaig trobar unes boletes punxagudes que em van cridar molt l'atenció. Jo era molt jove , de fet, era el primer any que em tocava pintar  el bosc de color marró tota sola. Havia tret molt bones notes a l'escola de Fades però ningú m'havia explicat mai que em trobaria allò. Si volia que ningú prengués mal amb aquelles punxes, m'havia d'espavilar a treure-les totes d'allà. Però quan em disposava a collir la primera em va caure una castanya pel cap.
-Aaaaah!- vaig cridar.
-Perdona Fada se m'ha caigut sense voler...- va dir una veueta que venia de l'arbre.
Quan vaig aixecar la vista vaig veure un esquirol, que baixava rapidament.
-Sóc l'Esquirol Traçut, l'encarregat d'anar traient la capa de punxes que cobreix les castanyes i portar-les al cau de la familia. Has tingut sort que només et caigués la part de dins. Aquestes punxes fan mal si et cauen pel cap.
-De fet em disposava a recollir aquestes punxes perquè ningú es fes mal...Dius que les castanyes surten d'aquí dins?-
-Si, no t'ho han explicat mai a l'escola?-
-Doncs no, volia ser una Fada de primavera però finalment m'han destinat a ser la Fada de la Tardor; suposo que per aquest motiu conec més fruits primaverals que de tardor.-
Vam passar una llarga estona parlant i em va explicar un munt de coses que havia de saber d'aquella estació. Mica en mica, vaig anar aprenent a estimar la Tardor.
I així va ser com aquell esquirol tan eixerit em va ensenyar moltes coses noves per afrontar el dia a dia del meu comès com a Fada de la Tardor.



Hace muchos años, mientras cubría el suelo del bosque con mi alfombra de hojas, me encontré unas bolitas puntiagudas que mellamaron mucho la atención. Yo era muy joven, de hecho, era el primer año que me tocaba pintar el bosque de color marrón sola. Había sacado muy buenas notas en la escuela de Hadas pero nadie me había contado que me encontraría aquello. Si quería que nadie se hiciera daño con aquellas espinas, tenía que espabilarme  sacarlas todas de allí. Pero cuando me disponía a coger la primera me cayó una castaña encima de la cabeza.
-Aaaaah! - Grité.-Perdona Hada se me ha caído sin querer ...- dijo una vocecita que venía del árbol.Cuando levanté la vista vi a una ardilla que bajaba rápidamente.
-Soy la Ardilla Habilidosa, la encargada de ir sacando la capa de pinchos que cubre las castañas y llevarlas a la guarida de la familia. Has tenido suerte de que sólo te cayera la parte de dentroEstas espinas duelen si te caen encima de la cabeza.-
-De hecho me disponía a recoger estas espinas para que nadie se hiciera daño  ¿Dices que las castañas salen de aquí dentro? -
-Si,¿no te lo han contado a la escuela? -
-Pues no, quería ser una Hada de primavera pero finalmente me han destinado a ser el Hada del Otoño, supongo que por este motivo conozco más frutos primaverales que de otoño .-
Pasamos un largo rato hablando y me contó un montón de cosas que tenía que saber de esa estación. Poco a poco fui aprendiendo a amar el Otoño.
Y así fue como aquella ardilla tan vivaracha me enseñó un montón de cosas nuevas para afrontar el día a día de mi cometido como Hada del Otoño.