Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escuela. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escuela. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de març del 2013

Una nova aventura de la Kidi/ Una nueva aventura de Kidi


LA KIDI TÉ UNA NOVA AMIGA
Aquesta aventura que us explico aquí és una de les que més m'agrada perquè vaig conèixer algú molt especial: la meva amiga Kira.
Anava amb la meva bicicleta per un camí en el món dels cactus quan vaig sentir que algú plorava.
-Snif, snif.-
Em vaig parar, i asseguda al terra, hi vaig veure una gateta blanca amb clapes de color morat. Plorava desconsoladament i es llepava la poteta esquerra.
-Què t'ha passat?- vaig preguntar-li.
-He vist aquest cactus amb aquests fruits vermells, snif, i n'he volgut agafar un, snif. Tinc molta gana, snif, i m'he punxat... M'he pogut treure la punxa, snif, però em fa molt de mal, snif.-
-No ploris, de seguida et curo.-
Vaig agafar la meva bossa, li vaig donar una magdalena i vaig treure la farmaciola. En pocs minuts, la gateta lluïa una bonica tireta a la seva poteta esquerra.
-Moltes gràcies!- digué.-Com et dius?-
-Sóc la Kidi. I tú?-
-Jo em dic Kira, fa temps que volto per mons diferents buscant històries boniques per escriure un conte-.
-Que bé, jo també viatjo per aprendre jocs nous. Què et sembla si viatgem juntes? Podem ajudar-nos i fer-nos companyia...-
La Kira es va quedar pensativa, sempre havia anat sola per tot arreu i no havia necessitat mai ningú... Però si no arriba a ser per la Kidi que li va desinfectar la ferida...
-D'acord, em sembla que serem bones amigues!-
La Kidi i la Kira van anar fins on estava la bicicleta.
-Oh! Viatges amb aquesta bicicleta? Jo viatjo amb aquest patinet...- va dir assenyalant un patinet de fusta que hi havia al final del camí.
-Tinc una idea!- vaig dir. -Si vols, podem desmuntar el patinet i convertir-lo en una cadireta que podem enganxar a la bicicleta així podem anar juntes... Què et sembla?-
La Kira hi va estar d'acord i després de treballar durant una estona, vam poder continuar la nostra aventura que, a partir d'ara, seria molt millor perquè havia fet una nova amiga i companya de viatge.

Il·lustració: Marina L. Aceituno

KIDI TIENE UNA NUEVA AMIGA
Esta aventura que os cuento aquí es una de las que más me gusta porque conocí a alguien muy especial: mi amiga Kira.
Iba con mi bicicleta por un camino en el mundo de los cactus cuando oí que alguien lloraba.
-Snif, snif. -
Me paré, y sentada en el suelo, vi una gatita blanca con manchas de color morado. Lloraba desconsoladamente y se lamía la patita izquierda.
-¿Qué te ha pasado? - Le pregunté.
-He visto este cactus con estos frutos rojos, snif, y he querido coger uno, snif. Tengo mucha hambre, snif, y me he pinchado... Me he podido quitar la punta, snif, pero me duele mucho, snif. -
-No llores, enseguida te curo. -
Cogí mi bolso, le di una magdalena y saqué el botiquín. En pocos minutos, la gatita lucía una bonita tirita en su patita izquierda.
-¡Muchas gracias! - Dije. -¿Cómo te llamas? -
-Soy Kidi. ¿Y tú? -
-Yo me llamo Kira, hace tiempo que me muevo por mundos diferentes buscando historias bonitas para escribir un cuento-.
-Qué bien, yo también viajo para aprender juegos nuevos. ¿Qué te parece si viajamos juntas? Podemos ayudarnos y hacernos compañía... -
Kira se quedó pensativa, siempre había ido sola por todas partes y no había necesitado nunca a nadie... Pero si no llega a ser por Kidi que le desinfectó la herida...
-¡De acuerdo, me parece que vamos a ser buenas amigas! -
Kidi y Kira fueron hasta donde estaba la bicicleta.
-¡Oh! ¡Viajas con esta bicicleta? Yo viajo con este patinete... - dijo señalando un patinete de madera que había al final del camino.
-¡Tengo una idea!- Dije. -Si quieres, podemos desmontar el patinete y convertirlo en una sillita que podemos enganchar a la bicicleta así podemos ir juntas... ¿Qué te parece? -
Kira estuvo de acuerdo y después de trabajar durante un rato, pudimos continuar nuestra aventura que, a partir de ahora, sería mucho mejor porque había hecho una nueva amiga y compañera de viaje.



dimarts, 4 de setembre del 2012

El conte de la Kidi: "El poble de colors"/ El cuento de Kidi: "El pueblo de colores"

Ja ha arribat el mes de Setembre i amb ell una nova aventura de la Kidi de la revista Kids

EL POBLE DE COLORS

Després de viatjar pel mar dies i dies, vaig arribar a un poblet molt especial. Em vaig acomiadar dels cavallets i vaig anar a veure qui vivia dins les cases de colors. No n'hi havia cap d'igual. Blava, verda, rosa, vermella... totes tenien un color diferent i el més sorprenent de tot, és que els habitants de les cases vestien amb teles dels mateix to.
-Bon dia!- vaig dir dirigint-me a una nena amb un vestit taronja.
-Bon dia, benvinguda al poble Colorí.-
-Sóc la Kidi, viatjo a diferents indrets per aprendre jocs i tradicions.-
-Que bé! Estàs de sort! Avui és l'últim dia abans de tornar a l'escola i celebrem una gran festa... Jugarem al joc del “fantasma”, vindran els Gegants i capgrossos, hi ha un espectacle de titelles i una gran orquestra ens farà dansar tota la tarda.-
No m'ho podia creure, sense quasi adonar-me'n un centenar de nens i nenes van sortir a rebre unes figures molt altes que anaven per parelles dansant al ritme d'uns musics que els acompanyaven: eren els Gegants. També els seguien uns homenets amb uns caps enormes.
Era un espectacle fantàstic i els colors de la roba i les cases eren espectaculars.
Quan van acabar de desfilar, van muntar un teatre petit i amb titelles van representar el conte de “La Caputxeta”.
La nena del vestit taronja, em va acompanyar tota l'estona, vam anar a trobar a la del vestit rosa, la del vestit blau i la del vestit groc, i també ens vam ajuntar amb el nen de color morat, el de color vermell, el de color verd i el de color blau.
-Vine Kidi, que jugarem al joc del “fantasma”!- digué la nena de groc.
-No sé com es juga a aquest joc...-
-Mira, els nens agafaran aquest llençol per les quatre puntes i l'aixecaran. Nosaltres ens posarem en fila i quan ens donin la senyal, començarem a passar per sota. Quan sentim que diuen: “s'apropa el fantasma”, haurem de córrer molt de pressa perquè quan diguin “fantasma”, baixaran el llençol quedarem atrapades i haurem perdut.-
-Que divertit!- vaig dir.
Vam jugar una llarga estona fins que va començar a sonar la música de l'orquestra Tricolor. Jugant i ballant vaig passar aquell fantàstic dia de festa. Quan es va acabar, em van regalar una motxilla plena de quaderns i llapis de colors. Molt agraïda em vaig acomiadar, però amb l'expressió de les seves cares vaig notar que alguna cosa passava.
-No pots marxar Kidi, t'hem regalat això perquè demà és el primer dia d'escola i has d'estar preparada.-
-...Però jo..., no...-
-Tothom que participa a la festa ha d'anar a l'escola, l'endemà.-
No m'ho podia creure, però així va ser. Em vaig quedar i vaig tenir el meu primer dia d'escola...
En la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir marxar del Poble de Colors.


Ya ha llegado el mes de Septiembre y con él una nueva aventura de Kidi de la revista Kids:

EL PUEBLO DE COLORES
Después de viajar por el mar días y días, llegué a un pueblecito muy especial. Me despedí de los caballitos y fui a ver quién vivía dentro de las casas de colores. No había ninguna igual. Azul, verde, rosa, roja... todas tenían un color diferente y lo más sorprendente de todo, es que los habitantes de las casas vestían con telas del mismo tono.
-¡Buenos días!- Dije dirigiéndome a una niña con un vestido naranja.
-Buenos días, bienvenida al pueblo Colorín. -
-Soy Kidi, viajo a diferentes lugares para aprender juegos y tradiciones. -
-¡Qué bien! ¡Estás de suerte! Hoy es el último día antes de volver a la escuela y celebramos una gran fiesta... Jugaremos al juego del "fantasma", vendrán los Gigantes y cabezudos, hay un espectáculo de títeres y una gran orquesta nos hará bailar toda la tarde. -
No me lo podía creer, sin casi darme cuenta, un centenar de niños y niñas salieron a recibir unas figuras muy altas que iban por parejas danzando al ritmo de unos músicos que los acompañaban: eran los Gigantes. También les seguían unos hombrecillos con unas cabezas enormes.
Era un espectáculo fantástico y los colores de la ropa y las casas eran espectaculares.
Cuando terminaron de desfilar, montaron un teatro pequeño y con títeres representaron el cuento de "Caperucita".
La niña del vestido naranja, me acompañó todo el tiempo, fuimos a encontrar a la del vestido rosa, la del vestido azul y la del vestido amarillo, y también nos juntamos con el niño de color morado, el de color rojo , el de color verde y el azul.
-¡Ven Kidi jugaremos al juego del "fantasma"! - Dijo la niña de amarillo.
-No sé cómo se juega a este juego... -
-Mira, los niños cogerán este sábana por las cuatro puntas y la levantarán. Nosotros nos pondremos en fila y cuando nos den la señal, empezaremos a pasar por debajo. Cuando oigamos que dicen: "se acerca el fantasma", tendremos que correr muy deprisa porque cuando digan "fantasma", bajarán la sábana quedaremos atrapadas y habremos perdido. -
-¡Qué divertido! - Dije.
Jugamos un largo rato hasta que empezó a sonar la música de la orquesta Tricolor. Jugando y bailando pasé aquel fantástico día de fiesta. Cuando se acabó me regalaron una mochila llena de cuadernos y lápices de colores. Muy agradecida me despedí, pero con la expresión de sus caras noté que algo pasaba.
-No puedes irte Kidi, te hemos regalado esto porque mañana es el primer día de escuela y tienes que estar preparada. -
-... Pero yo..., no... -
-Todos los que participan en la fiesta tienen que ir a la escuela al día siguiente. -
 No me lo podía creer, pero así fue. Me quedé y tuve mi primer día de escuela ...
En mi próxima aventura os explicaré cómo conseguí irme del Pueblo de Colores.