Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escola. Mostrar tots els missatges

dimarts, 4 de setembre del 2012

El conte de la Kidi: "El poble de colors"/ El cuento de Kidi: "El pueblo de colores"

Ja ha arribat el mes de Setembre i amb ell una nova aventura de la Kidi de la revista Kids

EL POBLE DE COLORS

Després de viatjar pel mar dies i dies, vaig arribar a un poblet molt especial. Em vaig acomiadar dels cavallets i vaig anar a veure qui vivia dins les cases de colors. No n'hi havia cap d'igual. Blava, verda, rosa, vermella... totes tenien un color diferent i el més sorprenent de tot, és que els habitants de les cases vestien amb teles dels mateix to.
-Bon dia!- vaig dir dirigint-me a una nena amb un vestit taronja.
-Bon dia, benvinguda al poble Colorí.-
-Sóc la Kidi, viatjo a diferents indrets per aprendre jocs i tradicions.-
-Que bé! Estàs de sort! Avui és l'últim dia abans de tornar a l'escola i celebrem una gran festa... Jugarem al joc del “fantasma”, vindran els Gegants i capgrossos, hi ha un espectacle de titelles i una gran orquestra ens farà dansar tota la tarda.-
No m'ho podia creure, sense quasi adonar-me'n un centenar de nens i nenes van sortir a rebre unes figures molt altes que anaven per parelles dansant al ritme d'uns musics que els acompanyaven: eren els Gegants. També els seguien uns homenets amb uns caps enormes.
Era un espectacle fantàstic i els colors de la roba i les cases eren espectaculars.
Quan van acabar de desfilar, van muntar un teatre petit i amb titelles van representar el conte de “La Caputxeta”.
La nena del vestit taronja, em va acompanyar tota l'estona, vam anar a trobar a la del vestit rosa, la del vestit blau i la del vestit groc, i també ens vam ajuntar amb el nen de color morat, el de color vermell, el de color verd i el de color blau.
-Vine Kidi, que jugarem al joc del “fantasma”!- digué la nena de groc.
-No sé com es juga a aquest joc...-
-Mira, els nens agafaran aquest llençol per les quatre puntes i l'aixecaran. Nosaltres ens posarem en fila i quan ens donin la senyal, començarem a passar per sota. Quan sentim que diuen: “s'apropa el fantasma”, haurem de córrer molt de pressa perquè quan diguin “fantasma”, baixaran el llençol quedarem atrapades i haurem perdut.-
-Que divertit!- vaig dir.
Vam jugar una llarga estona fins que va començar a sonar la música de l'orquestra Tricolor. Jugant i ballant vaig passar aquell fantàstic dia de festa. Quan es va acabar, em van regalar una motxilla plena de quaderns i llapis de colors. Molt agraïda em vaig acomiadar, però amb l'expressió de les seves cares vaig notar que alguna cosa passava.
-No pots marxar Kidi, t'hem regalat això perquè demà és el primer dia d'escola i has d'estar preparada.-
-...Però jo..., no...-
-Tothom que participa a la festa ha d'anar a l'escola, l'endemà.-
No m'ho podia creure, però així va ser. Em vaig quedar i vaig tenir el meu primer dia d'escola...
En la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir marxar del Poble de Colors.


Ya ha llegado el mes de Septiembre y con él una nueva aventura de Kidi de la revista Kids:

EL PUEBLO DE COLORES
Después de viajar por el mar días y días, llegué a un pueblecito muy especial. Me despedí de los caballitos y fui a ver quién vivía dentro de las casas de colores. No había ninguna igual. Azul, verde, rosa, roja... todas tenían un color diferente y lo más sorprendente de todo, es que los habitantes de las casas vestían con telas del mismo tono.
-¡Buenos días!- Dije dirigiéndome a una niña con un vestido naranja.
-Buenos días, bienvenida al pueblo Colorín. -
-Soy Kidi, viajo a diferentes lugares para aprender juegos y tradiciones. -
-¡Qué bien! ¡Estás de suerte! Hoy es el último día antes de volver a la escuela y celebramos una gran fiesta... Jugaremos al juego del "fantasma", vendrán los Gigantes y cabezudos, hay un espectáculo de títeres y una gran orquesta nos hará bailar toda la tarde. -
No me lo podía creer, sin casi darme cuenta, un centenar de niños y niñas salieron a recibir unas figuras muy altas que iban por parejas danzando al ritmo de unos músicos que los acompañaban: eran los Gigantes. También les seguían unos hombrecillos con unas cabezas enormes.
Era un espectáculo fantástico y los colores de la ropa y las casas eran espectaculares.
Cuando terminaron de desfilar, montaron un teatro pequeño y con títeres representaron el cuento de "Caperucita".
La niña del vestido naranja, me acompañó todo el tiempo, fuimos a encontrar a la del vestido rosa, la del vestido azul y la del vestido amarillo, y también nos juntamos con el niño de color morado, el de color rojo , el de color verde y el azul.
-¡Ven Kidi jugaremos al juego del "fantasma"! - Dijo la niña de amarillo.
-No sé cómo se juega a este juego... -
-Mira, los niños cogerán este sábana por las cuatro puntas y la levantarán. Nosotros nos pondremos en fila y cuando nos den la señal, empezaremos a pasar por debajo. Cuando oigamos que dicen: "se acerca el fantasma", tendremos que correr muy deprisa porque cuando digan "fantasma", bajarán la sábana quedaremos atrapadas y habremos perdido. -
-¡Qué divertido! - Dije.
Jugamos un largo rato hasta que empezó a sonar la música de la orquesta Tricolor. Jugando y bailando pasé aquel fantástico día de fiesta. Cuando se acabó me regalaron una mochila llena de cuadernos y lápices de colores. Muy agradecida me despedí, pero con la expresión de sus caras noté que algo pasaba.
-No puedes irte Kidi, te hemos regalado esto porque mañana es el primer día de escuela y tienes que estar preparada. -
-... Pero yo..., no... -
-Todos los que participan en la fiesta tienen que ir a la escuela al día siguiente. -
 No me lo podía creer, pero así fue. Me quedé y tuve mi primer día de escuela ...
En mi próxima aventura os explicaré cómo conseguí irme del Pueblo de Colores.