EL POBLE DE COLORS
Després
de viatjar pel mar dies i dies, vaig arribar a un poblet molt
especial. Em vaig acomiadar dels cavallets i vaig anar a veure qui
vivia dins les cases de colors. No n'hi havia cap d'igual. Blava,
verda, rosa, vermella... totes tenien un color diferent i el més
sorprenent de tot, és que els habitants de les cases vestien amb
teles dels mateix to.
-Bon
dia!- vaig dir dirigint-me a una nena amb un vestit taronja.
-Bon
dia, benvinguda al poble Colorí.-
-Sóc
la Kidi, viatjo a diferents indrets per aprendre jocs i tradicions.-
-Que
bé! Estàs de sort! Avui és l'últim dia abans de tornar a l'escola
i celebrem una gran festa... Jugarem al joc del “fantasma”,
vindran els Gegants i capgrossos, hi ha un espectacle de titelles i
una gran orquestra ens farà dansar tota la tarda.-
No
m'ho podia creure, sense quasi adonar-me'n un centenar de nens i
nenes van sortir a rebre unes figures molt altes que anaven per
parelles dansant al ritme d'uns musics que els acompanyaven: eren els
Gegants. També els seguien uns homenets amb uns caps enormes.
Era
un espectacle fantàstic i els colors de la roba i les cases eren
espectaculars.
Quan
van acabar de desfilar, van muntar un teatre petit i amb titelles van
representar el conte de “La Caputxeta”.
La
nena del vestit taronja, em va acompanyar tota l'estona, vam anar a
trobar a la del vestit rosa, la del vestit blau i la del vestit groc,
i també ens vam ajuntar amb el nen de color morat, el de color
vermell, el de color verd i el de color blau.
-Vine
Kidi, que jugarem al joc del “fantasma”!- digué la nena de groc.
-No
sé com es juga a aquest joc...-
-Mira,
els nens agafaran aquest llençol per les quatre puntes i
l'aixecaran. Nosaltres ens posarem en fila i quan ens donin la
senyal, començarem a passar per sota. Quan sentim que diuen:
“s'apropa el fantasma”, haurem de córrer molt de pressa perquè
quan diguin “fantasma”, baixaran el llençol quedarem atrapades i
haurem perdut.-
-Que
divertit!- vaig dir.
Vam
jugar una llarga estona fins que va començar a sonar la música de
l'orquestra Tricolor.
Jugant i ballant vaig passar aquell fantàstic dia de festa. Quan es
va acabar, em van regalar una motxilla plena de quaderns i llapis de
colors. Molt agraïda em vaig acomiadar, però amb l'expressió de
les seves cares vaig notar que alguna cosa passava.
-No
pots marxar Kidi, t'hem regalat això perquè demà és el primer dia
d'escola i has d'estar preparada.-
-...Però
jo..., no...-
-Tothom
que participa a la festa ha d'anar a l'escola, l'endemà.-
No
m'ho podia creure, però així va ser. Em vaig quedar i vaig tenir el
meu primer dia d'escola...
En
la meva pròxima aventura us explicaré com vaig aconseguir marxar
del Poble de Colors.
Ya ha llegado el mes de Septiembre y con él una nueva aventura de Kidi de la revista Kids:
EL PUEBLO DE COLORES
Después
de viajar por el mar días y días, llegué a un pueblecito muy
especial. Me despedí de los caballitos y fui a ver quién vivía
dentro de las casas de colores. No había ninguna igual. Azul, verde,
rosa, roja... todas tenían un color diferente y lo más sorprendente
de todo, es que los habitantes de las casas vestían con telas del
mismo tono.
-¡Buenos
días!- Dije dirigiéndome a una niña con un vestido naranja.
-Buenos
días, bienvenida al pueblo Colorín.
-
-Soy
Kidi, viajo a diferentes lugares para aprender juegos y tradiciones.
-
-¡Qué
bien! ¡Estás de suerte! Hoy es el último día antes de volver a la
escuela y celebramos una gran fiesta... Jugaremos al juego del
"fantasma", vendrán los Gigantes y cabezudos, hay un
espectáculo de títeres y una gran orquesta nos hará bailar toda la
tarde. -
No
me lo podía creer, sin casi darme cuenta, un centenar de niños y
niñas salieron a recibir unas figuras muy altas que iban por parejas
danzando al ritmo de unos músicos que los acompañaban: eran los
Gigantes. También les seguían unos hombrecillos con unas cabezas
enormes.
Era
un espectáculo fantástico y los colores de la ropa y las casas eran
espectaculares.
Cuando
terminaron de desfilar, montaron un teatro pequeño y con títeres
representaron el cuento de "Caperucita".
La
niña del vestido naranja, me acompañó todo el tiempo, fuimos a
encontrar a la del vestido rosa, la del vestido azul y la del vestido
amarillo, y también nos juntamos con el niño de color morado, el de
color rojo , el de color verde y el azul.
-¡Ven
Kidi jugaremos al juego del "fantasma"! - Dijo la niña de
amarillo.
-No
sé cómo se juega a este juego... -
-Mira,
los niños cogerán este sábana por las cuatro puntas y la
levantarán. Nosotros nos pondremos en fila y cuando nos den la
señal, empezaremos a pasar por debajo. Cuando oigamos que dicen: "se
acerca el fantasma", tendremos que correr muy deprisa porque
cuando digan "fantasma", bajarán la sábana quedaremos
atrapadas y habremos perdido. -
-¡Qué
divertido! - Dije.
Jugamos
un largo rato hasta que empezó a sonar la música de la orquesta
Tricolor.
Jugando y bailando pasé aquel fantástico día de fiesta. Cuando se
acabó me regalaron una mochila llena de cuadernos y lápices de
colores. Muy agradecida me despedí, pero con la expresión de sus
caras noté que algo pasaba.
-No
puedes irte Kidi, te hemos regalado esto porque mañana es el primer
día de escuela y tienes que estar preparada. -
-...
Pero yo..., no... -
-Todos
los que participan en la fiesta tienen que ir a la escuela al día
siguiente. -
No
me lo podía creer, pero así fue. Me quedé y tuve mi primer día de
escuela ...
En
mi próxima aventura os explicaré cómo conseguí irme del Pueblo de
Colores.