Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dragón. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris dragón. Mostrar tots els missatges

divendres, 4 d’abril del 2014

Un conte de la Kidi per Sant Jordi/ Un cuento de Kidi para "Sant Jord"i

La rosa
El nostre camí en busca d'aventures i jocs seguia com era habitual, amb les històries que s'inventava la Kira que feien més amè el camí. En aquesta ocasió me'n va explicar una que m'era força familiar. Va començar a explicar-la quan ens vam trobar una rosa vermella com el carmí.
Deia així:
Fa molt i molt de temps, quan les granotes es convertien en prínceps, hi havia dracs i bruixes, fades i bruixots, i les princeses esperaven dalt d'una torre que arribés el seu enamorat per salvar-les, una formosa princesa plorava desconsolada. Estava asseguda en una pedra a dalt de tot d'un muntanya i tallant els seus plors es va sentir una veu dolça que deia:
-Per què ploreu, bella princesa?-
-Qui parla?- digué entre singlots.
-Estic aquí al teu costat, em dic Rosa i fa estona que et sento. Què és això tant desastrós que et fa plorar?.-
-Espero a un ferotge drac a qui li he de servir de dinar.-
-Ja l'he vist aquest animal, es passeja per aquesta muntanya com si fos seva. I dius que t'ha de menjar?-.
-Si, cada mes li toca a una donzella ser el seu àpat i aquest cop m'ha tocat a mi... Què puc fer?-
-No et preocupis, princeseta, jo t'ajudaré.-
En aquells moments es van sentir unes petjades que s'acostaven amb força, era el drac que ja olorava el seu menjar.
-Estira't a terra princesa a darrera la roca i no et moguis per res, jo distrauré a la bèstia.-
En aparèixer el drac la rosa, amb el seu vermell intens, va començar a brillar amb tanta força que el va deixar cec. Després li va disparar les seves punxes al nas i finalment va deixar anar una fragància tant forta que el va enverinar i el va deixar estès a terra al costat de la princesa.
La princesa estava tan espantada que s'havia desmaiat. Quan va tornar en si al seu costat i jeia un bell cavaller amb armadura que l'esperava per regalar-li una rosa vermella que havia portat d'un país molt llunyà. De seguida es van enamorar i mirant-se els ulls es van fer un llarg petó. I conte contat, ja s'ha acabat!”
-Estàs segura que anava així aquesta història?- li vaig dir de seguida.
-Què vols dir, que ja la coneixies?- digué la Kira.
-No ben bé... Recordo que una vegada em van explicar un llegenda que parlava d'un drac, una princesa i un cavaller i una rosa vermella, però em sembla que no era igual que aquesta. -
-Si, la llegenda de Sant Jordi, és aquesta la que t'he explicat. -
-Doncs em sembla que t'equivoques, perquè no anava com tu l'expliques. Va ser el cavaller que va matar el drac i de la sang en va aparèixer una rosa, no del drac un cavaller.-
-Si potser si, però a mi m'agrada més com te l'he explicat jo. No et sembla que així és més romàntica?-
-Ai Kira, tu i els teus romanticismes! Deixe'm-ho estar!. Has fet que el camí no se'm fes tant feixuc. Continuem caminant a veure que ens trobem en aquell poblet que hi ha al final del camí.-
-Si som-hi! Tinc ganes de veure gent nova que m'expliqui històries!-

-Si i jocs!-.

La rosa
Nuestro camino en busca de aventuras y juegos seguía como era habitual , con las historias que inventaba Kira que hacían más ameno el camino . En esta ocasión me contó una que me era muy familiar. La empezó a explicar cuando nos encontramos una rosa roja como el carmín.
Decía así :
" Hace mucho, mucho tiempo , cuando las ranas se convertían en príncipes , había dragones y brujas , hadas y magos, y las princesas esperaban en lo alto de una torre que llegara su enamorado para salvarlas, una hermosa princesa lloraba desconsolada . Estaba sentada en una piedra en lo alto de un monte y cortando sus llantos se oyó una voz dulce que decía :
-¿Por qué lloras , bella princesa ? -
-¿Quién habla? - Dijo entre hipos .
- Estoy aquí a tu lado , me llamo Rosa y hace rato que te oigo. ¿Qué es esto tan desastroso que te hace llorar?-
- Espero a un feroz dragón al que le voy servir de comida . -
- Ya lo he visto este animal, se pasea por esta montaña como si fuera suya. Y dices que te ha de comer? - .
- Si , cada mes le toca a una doncella ser su comida y esta vez me ha tocado a mí... ¿qué puedo hacer? -
-No te preocupes , princesita , yo te ayudaré. -
En aquellos momentos se oyeron unas huellas que se acercaban con fuerza , era el dragón que ya olía su comida .
- Túmbate en el suelo princesa detrás de la roca y no te muevas para nada, yo distraeré a la bestia . -
Al aparecer el dragón la rosa , con su rojo intenso , comenzó a brillar con tanta fuerza que lo dejó ciego. Luego le disparó sus pinchos a la nariz y finalmente soltó una fragancia tan fuerte que lo envenenó y lo dejó tendido en el suelo junto a la princesa.
La princesa estaba tan asustada que se había desmayado. Cuando volvió en sí, a su lado y yacía un hermoso caballero con armadura, que le esperaba para regalarle una rosa roja que había traído de un país muy lejano. Enseguida se enamoraron y mirándose a los ojos se dieron un largo beso. ¡Y colorín colorado , ya se ha acabado! "
-¿Estás segura de que iba así esta historia ? - Le dije enseguida.
-¿Qué quieres decir ya la conocías ? - Dijo Kira .
- No exactamente... Recuerdo que una vez me contaron una leyenda que hablaba de un dragón , una princesa y un caballero y una rosa roja , pero me parece que no era igual que esta . -
- Si , la leyenda de Sant Jordi , es ésta la que te he explicado . -
-Pues me parece que te equivocas , porque no fue como tú lo explicas . Fue el caballero que mató al dragón y de la sangre apareció una rosa , no del dragón un caballero . -
- Si quizás sí, pero a mí me gusta más como te la he explicado yo . ¿No te parece que así es más romántica ? -
- ¡Ay Kira , tú y tus romanticismos ! ¡Dejémoslo! . Has hecho que el camino no se me hiciera tan pesado . Continuamos caminando a ver que nos encontramos en aquel pueblecito que hay al final del camino . -
-¡Si vamos! ¡Tengo ganas de ver gente nueva que me cuente historias ! -
-¡Si y juegos ! - .

dimarts, 4 de juny del 2013

Una nova aventura de la Kidi/ Una nueva aventura de Kidi

EL LLIBRE MÀGIC
La Kira es va asseure al costat d'un arbre mentre jo intentava arreglar la roda de la bicicleta. Va agafar el bolígraf, la lot i el llibre que havíem trobat dins aquella maleta a la cova i es va posar a escriure. Al cap de poca estona, va aparèixer un pastís enorme de xocolata, però ni l'una ni l'altra ens en vam adonar, estàvem massa enfeinades cadascuna en la seva tasca. De sobte, un tremolor, que cada cop era més fort, va sacsejar el terra:
- Què ha estat això?- vaig cridar espantada.
- Si, jo també ho he notat i sembla que s'apropa cada cop més...- digué la Kira.
Teníem molta por i la roda encara no estava enllestida per marxar fugint d'allà. Aquells tremolors estaven cada cop més a prop, tant, que finalment vam veure què era el que els provocava. D'entre els arbres, va aparèixer un enorme drac que treia foc per la boca i arrasava per on passava. Vam començar a córrer en la direcció contrària a ell, i sense adonar-nos vam ensopegar amb l'enorme pastís de xocolata que havia aparegut abans.
- Però què hi fa això aquí enmig del bosc?-
La Kira es va quedar paralitzada.
- Corre! Deixa estar el pastís! No em diràs que tens gana en un moment com aquest?-
- No, no és això... el llibre, el bolígraf... On són?-
Mentrestant el drac s'apropava cada cop més a on eren elles.
- Corre Kira! Deixa estar el llibre ara, ens hem d'amagar perquè no ens vegi!-
- No, no ho entens!- digué tot corrent fins a arribar a agafar el llibre. El va obrir i sense mirar la poca distància que la separava del drac, es va posar a escriure. En pocs segons, havia desaparegut igual que havia aparegut, per art de màgia.
En veure que ja no hi havia perill, vaig anar al costat de la Kira.
- Oh, em sap greu, Kidi! Jo no ho sabia...-
- Què és el que no sabies?-
- Que no ho veus? Aquest llibre és màgic! M'he posat a escriure una història on un drac, tot sentint la olor d'un enorme pastís de xocolata ha aparegut del no res, per menjar-se'l. -
- Què dius que has escrit? ... i creus que per això, el pastís i el drac... no, no pot ser!- vaig dir.
- Mira, t'ho demostraré!-
La Kira es va posar a escriure...
- Vés a mirar com està la roda de la bicicleta...- digué amb fermesa.
No m'ho podia creure, la roda estava arreglada.
- Què has escrit?-
- No te n'adones Kidi? Per això aquella frase de “Utilitzar amb molt de compte”. Tot el que escrius en aquestes pàgines es fa realitat. Per això han aparegut el pastís i el drac, i s'ha arreglat la roda tota sola! Tenim un tresor entre mans!
Ara podem continuar amb el nostre viatge i no ens faltarà mai de res-
- Si, molt bé! Però ves amb molt de compte amb el que escrius, que una mica més i no ho expliquem...-

...I, amb la roda arreglada i el misteri resolt, vam continuar el viatge cap a la nostra pròxima aventura.

EL LIBRO MÁGICO
Kira se sentó al lado de un árbol mientras yo intentaba arreglar la rueda de la bicicleta. Cogió el bolígrafo, la linterna y el libro que habíamos encontrado en aquella maleta en la cueva y se puso a escribir. Al poco rato, apareció un pastel enorme de chocolate, pero ni una ni otra nos dimos cuenta, estábamos demasiado atareadas cada una en su tarea. De repente, un temblor, que cada vez era más fuerte, sacudió el suelo:
- ¿Qué ha sido eso? - Grité asustada.
- Si, yo también lo he notado y parece que se acerca cada vez más... - dijo Kira.
Teníamos mucho miedo y la rueda no estaba lista para marchar huyendo de allí. Aquellos temblores estaban cada vez más cerca, tanto, que finalmente vimos qué era lo que los provocaba. De entre los árboles, apareció un enorme dragón que echaba fuego por la boca y arrasaba por donde pasaba. Empezamos a correr en la dirección contraria a él, y sin darnos cuenta tropezamos con el enorme pastel de chocolate que había aparecido antes.
-¿Pero qué hace esto aquí en medio del bosque? -
Kira se quedó paralizada.
- ¡Corre! ¡Deja el pastel! ¿No me dirás que tienes hambre en un momento como éste?-
- No, no es eso ... el libro, el bolígrafo ... ¿Dónde están? -
Mientras el dragón se acercaba cada vez más a donde estaban ellas.
- ¡Corre Kira! ¡Deja el libro ahora, hay que esconderse para que no nos vea! -
- ¡No, no lo entiendes! - Dijo corriendo hasta llegar a coger el libro. Lo abrió y sin mirar la poca distancia que la separaba del dragón, se puso a escribir. En pocos segundos, había desaparecido al igual que había aparecido, por arte de magia.
Al ver que ya no había peligro, fui al lado de Kira.
- ¡Oh, lo siento, Kidi! Yo no lo sabía ... -
- ¿Qué es lo que no sabías? -
- ¿Que no lo ves? ¡Este libro es mágico! Me he puesto a escribir una historia donde un dragón, siguiendo el olor de un enorme pastel de chocolate ha aparecido de la nada, para comérselo. -
- ¿Qué dices que has escrito? ... y crees que por eso, el pastel y el dragón ... ¡No, no puede ser! - dije.
- ¡Mira, te lo demostraré! -
Kira se puso a escribir ...
- Ve a mirar cómo está la rueda de la bicicleta ... - dijo con firmeza.
No me lo podía creer, la rueda estaba arreglada.
- ¿Qué has escrito? -
- No te das cuenta Kidi? Por eso aquella frase de "Utilizar con mucho cuidado". Todo lo que escribes en estas páginas se hace realidad.¡ Por eso han aparecido el pastel y el dragón, y se ha arreglado la rueda sola! ¡Tenemos un tesoro entre las manos!
Ahora podemos continuar con nuestro viaje y no nos faltará nunca de nada-
- ¡Si, muy bien! Pero mucho cuidado con lo que escribes, que un poco más y no lo contamos ... -
... Y, con la rueda arreglada y el misterio resuelto, continuamos el viaje hacia nuestra próxima aventura.