La
rosa
El
nostre camí en busca d'aventures i jocs seguia com era habitual, amb
les històries que s'inventava la Kira que feien més amè el camí.
En aquesta ocasió me'n va explicar una que m'era força familiar. Va
començar a explicar-la quan ens vam trobar una rosa vermella com el
carmí.
Deia
així:
“Fa
molt i molt de temps, quan les granotes es convertien en prínceps,
hi havia dracs i bruixes, fades i bruixots, i les princeses esperaven
dalt d'una torre que arribés el seu enamorat per salvar-les, una
formosa princesa plorava desconsolada. Estava asseguda en una pedra a
dalt de tot d'un muntanya i tallant els seus plors es va sentir una
veu dolça que deia:
-Per
què ploreu, bella princesa?-
-Qui
parla?- digué entre singlots.
-Estic
aquí al teu costat, em dic Rosa i fa estona que et sento. Què és
això tant desastrós que et fa plorar?.-
-Espero
a un ferotge drac a qui li he de servir de dinar.-
-Ja
l'he vist aquest animal, es passeja per aquesta muntanya com si fos
seva. I dius que t'ha de menjar?-.
-Si,
cada mes li toca a una donzella ser el seu àpat i aquest cop m'ha
tocat a mi... Què puc fer?-
-No
et preocupis, princeseta, jo t'ajudaré.-
En
aquells moments es van sentir unes petjades que s'acostaven amb
força, era el drac que ja olorava el seu menjar.
-Estira't
a terra princesa a darrera la roca i no et moguis per res, jo
distrauré a la bèstia.-
En
aparèixer el drac la rosa, amb el seu vermell intens, va començar a
brillar amb tanta força que el va deixar cec. Després li va
disparar les seves punxes al nas i finalment va deixar anar una
fragància tant forta que el va enverinar i el va deixar estès a
terra al costat de la princesa.
La
princesa estava tan espantada que s'havia desmaiat. Quan va tornar en
si al seu costat i jeia un bell cavaller amb armadura que l'esperava
per regalar-li una rosa vermella que havia portat d'un país molt
llunyà. De seguida es van enamorar i mirant-se els ulls es van fer
un llarg petó. I conte contat, ja s'ha acabat!”
-Estàs
segura que anava així aquesta història?- li vaig dir de seguida.
-Què
vols dir, que ja la coneixies?- digué la Kira.
-No
ben bé... Recordo que una vegada em van explicar un llegenda que
parlava d'un drac, una princesa i un cavaller i una rosa vermella,
però em sembla que no era igual que aquesta. -
-Si,
la llegenda de Sant Jordi, és aquesta la que t'he explicat. -
-Doncs
em sembla que t'equivoques, perquè no anava com tu l'expliques. Va
ser el cavaller que va matar el drac i de la sang en va aparèixer
una rosa, no del drac un cavaller.-
-Si
potser si, però a mi m'agrada més com te l'he explicat jo. No et
sembla que així és més romàntica?-
-Ai
Kira, tu i els teus romanticismes! Deixe'm-ho estar!. Has fet que el
camí no se'm fes tant feixuc. Continuem caminant a veure que ens
trobem en aquell poblet que hi ha al final del camí.-
-Si
som-hi! Tinc ganes de veure gent nova que m'expliqui històries!-
-Si
i jocs!-.
La
rosa
Nuestro
camino en busca de aventuras y juegos seguía como era habitual , con
las historias que inventaba Kira que hacían más ameno el camino .
En esta ocasión me contó una que me era muy familiar. La empezó a
explicar cuando nos encontramos una rosa roja como el carmín.
Decía
así :
"
Hace mucho, mucho tiempo , cuando las ranas se convertían en
príncipes , había dragones y brujas , hadas y magos, y las
princesas esperaban en lo alto de una torre que llegara su enamorado
para salvarlas, una hermosa princesa lloraba desconsolada . Estaba
sentada en una piedra en lo alto de un monte y cortando sus llantos
se oyó una voz dulce que decía :
-¿Por
qué lloras , bella princesa ? -
-¿Quién
habla? - Dijo entre hipos .
-
Estoy aquí a tu lado , me llamo Rosa y hace rato que te oigo. ¿Qué
es esto tan desastroso que te hace llorar?-
-
Espero a un feroz dragón al que le voy servir de comida . -
-
Ya lo he visto este animal, se pasea por esta montaña como si fuera
suya. Y dices que te ha de comer? - .
-
Si , cada mes le toca a una doncella ser su comida y esta vez me ha
tocado a mí... ¿qué puedo hacer? -
-No
te preocupes , princesita , yo te ayudaré. -
En
aquellos momentos se oyeron unas huellas que se acercaban con fuerza
, era el dragón que ya olía su comida .
-
Túmbate en el suelo princesa detrás de la roca y no te muevas para
nada, yo distraeré a la bestia . -
Al
aparecer el dragón la rosa , con su rojo intenso , comenzó a
brillar con tanta fuerza que lo dejó ciego. Luego le disparó sus
pinchos a la nariz y finalmente soltó una fragancia tan fuerte que
lo envenenó y lo dejó tendido en el suelo junto a la princesa.
La
princesa estaba tan asustada que se había desmayado. Cuando volvió
en sí, a su lado y yacía un hermoso caballero con armadura, que le
esperaba para regalarle una rosa roja que había traído de un país
muy lejano. Enseguida se enamoraron y mirándose a los ojos se dieron
un largo beso. ¡Y colorín colorado , ya se ha acabado! "
-¿Estás
segura de que iba así esta historia ? - Le dije enseguida.
-¿Qué
quieres decir ya la conocías ? - Dijo Kira .
-
No exactamente... Recuerdo que una vez me contaron una leyenda que
hablaba de un dragón , una princesa y un caballero y una rosa roja ,
pero me parece que no era igual que esta . -
-
Si , la leyenda de Sant Jordi , es ésta la que te he explicado . -
-Pues
me parece que te equivocas , porque no fue como tú lo explicas . Fue
el caballero que mató al dragón y de la sangre apareció una rosa ,
no del dragón un caballero . -
-
Si quizás sí, pero a mí me gusta más como te la he explicado yo .
¿No te parece que así es más romántica ? -
-
¡Ay Kira , tú y tus romanticismos ! ¡Dejémoslo! . Has hecho que
el camino no se me hiciera tan pesado . Continuamos caminando a ver
que nos encontramos en aquel pueblecito que hay al final del camino .
-
-¡Si
vamos! ¡Tengo ganas de ver gente nueva que me cuente historias ! -
-¡Si
y juegos ! - .