Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conejo. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris conejo. Mostrar tots els missatges

dilluns, 4 de maig del 2015

La Kidi i la Kira se'n van de pícnic/ Kidi y Kira se van de picnic

UN DIA AL CAMP
Feia un dia esplèndid i teníem ganes de trepitjar els prats verds que es veien des de l’aire, així que vam fer un descens per asseure damunt la gespa i fer un pícnic.
Vaig posar les tovalles  damunt  la gespa, vaig treure el cistell i vaig començar a preparar els coberts, els gots i tot el necessari per fer un bon mos. Finalment vaig treure el menjar.
La Kira mentrestant mirava el cel estirada al terra.
-Que bé Kidi, feia temps que no gaudíem de tanta tranquil·litat i bona temperatura..., mira aquell núvol!-
-Si és curiós, sembla un gos oi?-
-Si, i aquell d’allà un conill...-
-Jo tinc gana, mengem?- vaig dir.
-Si, si..; on són les forquilles i el ganivet per tallar la truita?- preguntà la Kira.
-Els he deixat aquí sobre ara mateix. Va treu-los, on els has amagat?-
-A mi no em miris jo no he amagat res.- digué la Kira sorpresa.
Estava segura que els havia deixat allà sobre, però no hi eren i si ella no els havia agafat qui havia sigut el lladre?
Estàvem soles, no hi havia ningú pels voltants. Tot era molt estrany. Ens vam aixecar i vam començar a buscar fins que vam trobar una de les forquilles a sota d’un arbre.
-Com hi ha vingut a parar la forquilla aquí?-
-Mira Kidi, allà dalt!-
En una branca de l’arbre hi havia un niu on hi havia les forquilles i els ganivets.
-Mira-la se’ns emporta les culleretes!- digué la Kira assenyalant a una garsa lladregota.- Empaitem-la!-
No vam poder, però si vam evitar que ens prengués més objectes perquè va fugir espantada quan va veure que l’havíem descobert.
-I ara què farem Kidi?, com arribarem al niu per recuperar els coberts?-
Teníem una escala plegable a dins de la cistella del globus i vam poder recuperar els coberts per poder continuar el nostre dia al camp. Però quan vam tornar al lloc on teníem tot el pícnic preparat un munt de formigues s’emportaven la nostra truita deixant-nos amb un pam de nas.
Així que vam recollir-ho tot, ens vam pujar a dalt del globus i vam continuar el nostre viatge. Havíem passat un dia al camp una mica accidentat.



UN DÍA EN EL CAMPO
Hacía un día espléndido y teníamos ganas de pisar los prados verdes que se veían desde el aire, así que hicimos un descenso para sentarnos sobre el césped y hacer un picnic.
Puse el mantel sobre el césped, saqué el cesto y empecé a preparar los cubiertos, los vasos y todo lo necesario para hacer un buen bocado. Finalmente saqué la comida.
Mientras Kira miraba el cielo tumbada en el suelo.
-Que bien Kidi, hacía tiempo que no disfrutábamos de tanta tranquilidad y buena temperatura ...,¡Mira aquella nube! -
-Si es curiosa, parece un perro ¿no? -
-Si, y aquella de allí un conejo ...-
-Yo tengo hambre, ¿comemos? - Dije.
-Si, Si ..; ¿donde estan los tenedores y el cuchillo para cortar la tortilla? - preguntó la Kira.
-Los he dejado aquí encima ahora mismo. Venga sácalos.¿Donde los has escondido? -
-A mí no me mires yo no he escondido nada.- dijo Kira sorprendida.
“Estaba segura de que los había dejado allí encima, pero no estaban y si ella no loss había cogido ¿quien había sido el ladrón?”
Estábamos solas, no había nadie por los alrededores. Todo era muy extraño. Nos levantamos y empezamos a buscar hasta que encontramos uno de los tenedores debajo de un árbol.
-¿Como ha venido a parar el tenedor aquí? -
-¡Mira Kidi, allá arriba! -
En una rama del árbol había un nido donde estaban los tenedores y los cuchillos.
-¡Mírala se nos lleva las cucharillas! - Dijo Kira señalando a una urraca ladronzuela.- ¡Atrapémosla! -
No pudimos, pero si evitamos que nos robara más objetos porque huyó asustada cuando vio que la habíamos descubierto.
-¿Y ahora qué haremos Kidi ? ¿Como llegaremos al nido para recuperar los cubiertos? -
Teníamos una escalera plegable dentro de la cesta del globo y pudimos recuperar los cubiertos para poder continuar nuestro día en el campo. Pero cuando volvimos al lugar donde teníamos todo el picnic preparado un montón de hormigas se llevaban nuestra tortilla dejándonos con un palmo de narices.
Así que recogimos todo, nos subimos al globo y continuamos nuestro viaje. Habíamos pasado un día en el campo un poco accidentado.