L'ELEFANTET
El dia s'havia llevat
esplèndid. El cel estava net de núvols però feia un fred de mil
dimonis. La Kira i jo viatjàvem com sempre, buscant noves aventures.
Feia dies que no veiem a ningú, semblava com si tots els habitants
del planeta haguessin desaparegut. Fins i tot els arbres i les
plantes semblaven adormits.
La Kira no parava de
parlar:
- Crec que haurien
d'abandonar aquest planeta i buscar-ne un de més viu. Si seguim així
acabarem igual d'ensopides que tot el que ens envolta. Això és un
avorriment...-
Després de fer el seu
discurs es va aturar i va començar a buscar dins la motxilla.
- Què busques?-
- El llibre màgic! No el
trobo. Que l'has vist?-
- Sabia que tard o d'hora
el voldries utilitzar per divertir-te i l'he amagat en un lloc segur.
M'havies promès que només el faríem servir en cas d'urgència...-
- Però això és un
urgència! M'avorreixo infinitament!-
- Doncs hauràs de buscar
una altra manera de divertir-te perquè no et penso dir on està.-
Tot dient això es van
escoltar uns plors que venien de l'altre costat del camí. Ens vam
mirar i vam córrer cap al lloc d'on provenien.
Era un elefantet que
plorava desconsoladament:
- Què et passa que t'has
fet mal?- preguntà la Kira.
- No, snifff, no m'he fet
mal, sniff. M'he caigut del camió on viatjava però no m'he fet mal,
sniff.-
- I per què plores?- vam
dir alhora.
- Avui era el meu primer
dia a l'espectacle del circ i no podré actuar, sniff.-
- Un circ, que divertit!-
cridà la Kira. - I on està aquest circ?-
- Ara mateix ja deuen
haver arribat al poble i deuen estar assajant per l'espectacle de la
tarda, sniff, sniff. Però jo no hi ser anar, sóc molt petit i estic
perdut, sniff, sniff-
- Tranquil
t'acompanyarem, de ben segur que el trobem.- va dir la Kira.
Vaig agafar a la Kira del
braç i la vaig allunyar una mica del lloc on plorava l'elefantet.
- Per què li dius això?
No sabem on està aquest poble, potser triguem dies en trobar-lo.-
- Si fem servir el
llibre...- digué amb una mirada múrria.- És per una bon causa, va
Kidi, sis plau.-
- Està bé!- vaig dir
traient el llibre d'on l'havia amagat. Vam escriure que ens mostrés
el lloc on estava situat el circ, i en un tres i no res, va aparèixer
davant els nostres ulls.
L'elefantet no s'ho podia
creure.
- Moltes gràcies! Sou
les meves fades? Veniu, veniu que us presentaré als meus amics.-
digué nerviós.
- Tranquil, tranquil, que
ja venim.-
Vam conèixer tota la
família de l'elefantet, els micos, els lleons, els malabaristes i la
família de pallassos. Tots estaven molt contents de retrobar al seu
amic i ens van convidar a veure la funció de la tarda.
Poc temps abans de
començar, es va formar una llaga cua de nens i nenes que volien
veure l'elefantet en la seva primera actuació i per fi vam tornar a
veure moviment en aquell planeta que fins fa poc semblava deshabitat.
Vam gaudir de
l'espectacle i vam riure molt amb els pallassos.
- Ho veus Kidi, com al
final el llibre ens ajuda a passar-ho bé?-
- Tens raó Kira, però
recorda que a vegades també ens ha portat problemes. El seguiré
guardant jo.-
- Està bé... mira,
mira, què fa aquell pallasso, jajaja.-
EL
ELEFANTITO
El
día se había levantado espléndido . El cielo estaba limpio de
nubes pero hacía un frío de mil demonios . Kira y yo viajábamos
como siempre , buscando nuevas aventuras . Hacía días que no
veíamos a nadie , parecía como si todos los habitantes del planeta
hubieran desaparecido . Incluso los árboles y las plantas parecían
dormidos .
Kira
no paraba de hablar :
-
Creo que deberíamos abandonar este planeta y buscar uno más vivo.
Si seguimos así acabaremos igual de dormidas que todo lo que nos
rodea. Esto es un aburrimiento ... -
Después
de hacer su discurso se detuvo y comenzó a buscar dentro de la
mochila .
-
¿Qué buscas ? -
-
¡El libro mágico! No lo encuentro. ¿Lo has visto ? -
-
Sabía que tarde o temprano lo querrías utilizar para divertirte y
lo he escondido en un lugar seguro. Me habías prometido que sólo lo
usaríamos en caso de urgencia... -
-
¡Pero esto es un urgencia! ¡Me aburro infinitamente! -
-
Pues tendrás que buscar otra forma de divertirte porque no te pienso
decir dónde está. -
Al
decir esto se escucharon unos llantos que venían del otro lado del
camino. Nos miramos y corrimos hacia el lugar de donde provenían .
Era
un elefantito que lloraba desconsoladamente :
-
¿Qué te pasa? ¿Te has hecho daño? - Preguntó Kira .
-
No, snifff , no me he hecho daño , sniff . Me he caído del camión
dónde viajaba pero no me he hecho daño , sniff . -
-
¿Y por qué lloras? - Dijimos al mismo tiempo .
-
Hoy era mi primer día en el espectáculo del circo y no podré
actuar , sniff . -
-
¡Un circo , que divertido! - Gritó Kira . - ¿Y dónde está este
circo ? -
-
Ahora mismo ya deben haber llegado al pueblo y deben estar ensayando
para el espectáculo de la tarde, sniff , sniff . Pero yo no ser ir ,
soy muy pequeño y estoy perdido , sniff , sniff -
-
Tranquilo te acompañaremos, seguro que lo encontramos . - Dijo Kira
.
Cogí
a Kira del brazo y la alejé un poco del lugar donde lloraba el
elefantito .
-
¿Por qué le dices eso? No sabemos dónde está este pueblo, quizás
tardamos días en encontrarlo. -
-
Si usamos el libro... - dijo con una mirada pícara . - Es por una
buena causa, Kidi , por favor . -
-
¡Está bien! - Dije sacando el libro de donde la había escondido.
Escribimos que nos mostrara el lugar donde estaba situado el circo ,
y en un santiamén , apareció ante nuestros ojos .
El
elefantito no se lo podía creer.
-
¡Muchas gracias ! ¿Sois mis hadas ? Venid, venid que os presentaré
a mis amigos . - Dijo alterado.
-
Tranquilo , tranquilo, ya venimos . -
Conocimos
toda la familia del elefantito , los monos , los leones , los
malabaristas y la familia de payasos . Todos estaban muy contentos de
reencontrarse con su amigo y nos invitaron a ver la función de la
tarde .
Poco
tiempo antes de empezar , se formó una llaga cola de niños y niñas
que querían ver el elefantito en su primera actuación y por fin
volvimos a ver movimiento en aquel planeta que hasta hace poco
parecía deshabitado .
Disfrutamos
del espectáculo y nos reímos mucho con los payasos .
-
¿Lo ves Kidi , como al final el libro nos ayuda a pasarlo bien ? -
-
Tienes razón Kira , pero recuerda que a veces también nos ha traído
problemas . Lo seguiré guardando yo . -
-
Está bien ... mira, mira, qué hace ese payaso , jajaja . -