Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castaña. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris castaña. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un altre conte de Maria la Bruixa:"Halloween o castanyada?"/Otro cuento de Maria la Bruja:"¿Halloween o castañada?

El dia de Halloween era el dia més feliç per a la Maria la Bruixa. Ja des de ben petita, era l'unic moment que podia vestir-se amb el seu vestit de bruixa sense que ningú, ni les seves tietes, li ho impedissin. Això va canviar durant  una època que van passar a Barcelona. La nena anava a l'escola  i  allà li van explicar que el dia abans de "Tots Sants" es celebrava la castanyada i tots es disfressaven de castanyers i castanyeres. Es feia una festa i menjaven castanyes i panellets. La Maria els hi va dir que d'on ella venia celebraven el Halloween, i es difressaven de bruixes. Aquell dia el dedicaven a buidar i pintar carbasses  per posar-hi una espelma a dins. 
-Si us plau, deixeu-me fer el mateix.... si us plau.-demanar la nena a les mestres.
Van estar discutint durant una bona estona. 
-Sempre hem celebrat la castanyada, no ho canviarem pas ara per una nena!- digué una d'elles.
-Però tampoc crec que passi res perquè es disfressi de bruixa...-comentà una altra.
Finalment una de les mestres va treure un llibre de la història de Catalunya.
-Mireu!- va dir.
En el llibre s'explicava la llegenda d'uns pagesos que van viure una nit de "Tots Sants" molt especial: "Van veure com un grup de bruixes feien una foguera i ballaven al seu voltant cantant unes cançons màgiques. Aquells càntics van embruixar als pagesos que al cap de poca estona les van seguir en la seva festa. Després de ballar i ballar, totalment esgotats, aquella família, va despertar del encanteri i van marxar corrent cap a casa on van encendre el foc i van torrar castanyes."
Després de llegir allò les mestres van estar d'acord a permetre-li a la Maria vestir-se de bruixa i celebrar el seu Halloween menjant castanyes.


El día de Halloween era el día más feliz para María la Bruja. Ya desde muy pequeña, era el único momento que podía vestirse con su traje de bruja sin que nadie, ni sus tías, se lo impidieranEsto cambió durante una época que pasaron en Barcelona. La niña iba a la escuela y allí le explicaron que el día antes de"Todos los Santos" se celebraba la castañada y todos se disfrazaban de castañeros y castañeras. Se hacía una fiesta comían castañas y "panellets".  María les dijo que de donde ella venía celebraban el Halloween, y se disfrazaban de brujas. Aquel día lo dedicaban a vaciar y pintar calabazas para poner una vela dentro.
-Por favor, dejadme hacer lo mismo .... por favor .- les pidió la niña a las maestras.
Estuvieron discutiendo durante un buen rato.
Siempre hemos celebrado la castañada, no lo cambiaremos ahora por una niña! - dijo una de ellas.
-Pero tampoco creo que pase nada porque se disfrace de bruja...- comentó otra.
Finalmente una de las maestras sacó un libro de la historia de Cataluña.
-Mirad! - Dijo.
En el libro se explicaba la leyenda de unos campesinos que vivieron una noche de "Todos los Santos" muy especial: 
"Vieron como un grupo de brujas hacían una hoguera y bailaban a su alrededor cantando unas canciones mágicas. Aquellos cánticos embrujaron a  los campesinos que al poco rato las siguieron en su fiesta. Después de bailar y bailar, totalmente agotados, aquella familia, despertó del hechizo y se fueron corriendo hacia casa donde encendieron el fuego y tostaron castañas. "
Después de leer esto las maestras estuvieron de acuerdo en permitirle a María vestirse de bruja y celebrar su Halloween comiendo castañas.


divendres, 14 d’octubre del 2011

La vertadera història d'en Marrameu/ La verdadera historia de "Marrameu"


En aquesta època, a l'escola, als més petits se'ls hi ensenya la cançó d'en Marrameu que diu així
Marrameu torra castanyes a la voreta del foc,
ja n'hi peta una als morros, ja tenim Marrameu mort.
Pica ben fort, pica ben fort, 
que piques fusta pica ben fort.
Avui us vull explicar el que li va passar de veritat a aquest gat tan conegut per tots els nens. 
Una nit en Marrameu estava torrant castanyes i va veure com de la paella, en sortia disparada una a gran velocitat. Però no li va anar a parar a la cara, si no que va sortir corrent ràpidament. Al cap d'una estona, una altra va fer el mateix. I així sense que el pobre Marrameu hi pogués fer res, li desapareixien les castanyes com per art de màgia.  Molt atent vigilava cada moviment estrany. Finalment va descobrir què passava: un follet espavilat, esperava que estiguessin ben torrades per fer un salt agafar la castanya i sortir corrent. Tal va ser la sorpresa del gat que va caure a terra desmaiat. 
O sigui que ja ho sabeu nens i nenes, avis i àvies, pares i mares, si les castanyes surten disparades del foc, mireu bé si hi ha alguna cosa a sota podríeu tenir follets que se les emporten a gran velocitat.


En esta época, en la escuela, a los más pequeños se les enseña la canción de "Marrameu" que dice así:
"Marrameu" tuesta castañas muy cerquita del fuego,
le salta una en los morros
ya tenemos "Marrameu" muerto.
Pica muy fuertepica muy fuerte,que picas madera pica muy fuerte.
Hoy os quiero contar lo que le pasó de verdad a este gato tan conocido por todos los niños en Cataluña.
Una noche "Marrameu" estaba tostando castañas y vio como de la sarténsalía disparada una a gran velocidadPero no le fue a parar a la cara, sino que salió corriendo rápidamenteAl cabo de un rato, otra hizo lo mismoY así, sin que el pobre "Marrameu" pudiera hacer nadale desaparecían las castañas como por arte de magiaMuy atento vigilaba cada movimiento extrañoFinalmente descubrió que pasabaun duende espabiladoesperaba que estuvieran bien tostadas para dar un salto coger la castaña y salir corriendoTal fue la sorpresa del gato que cayó al suelo desmayado
O sea que ya lo sabéis niños y niñas, abuelos y abuelas, padres y madressi las castañas salen disparadas del fuego, mirad bien si hay algo debajo, podríais tener duendes que se las llevan a gran velocidad.


dimecres, 28 de setembre del 2011

La Fada de la tardor ens porta un conte/ El Hada de otoño nos trae un cuento

Fa molts anys, mentre cubria el terra del bosc amb la meva catifa de fulles, em vaig trobar unes boletes punxagudes que em van cridar molt l'atenció. Jo era molt jove , de fet, era el primer any que em tocava pintar  el bosc de color marró tota sola. Havia tret molt bones notes a l'escola de Fades però ningú m'havia explicat mai que em trobaria allò. Si volia que ningú prengués mal amb aquelles punxes, m'havia d'espavilar a treure-les totes d'allà. Però quan em disposava a collir la primera em va caure una castanya pel cap.
-Aaaaah!- vaig cridar.
-Perdona Fada se m'ha caigut sense voler...- va dir una veueta que venia de l'arbre.
Quan vaig aixecar la vista vaig veure un esquirol, que baixava rapidament.
-Sóc l'Esquirol Traçut, l'encarregat d'anar traient la capa de punxes que cobreix les castanyes i portar-les al cau de la familia. Has tingut sort que només et caigués la part de dins. Aquestes punxes fan mal si et cauen pel cap.
-De fet em disposava a recollir aquestes punxes perquè ningú es fes mal...Dius que les castanyes surten d'aquí dins?-
-Si, no t'ho han explicat mai a l'escola?-
-Doncs no, volia ser una Fada de primavera però finalment m'han destinat a ser la Fada de la Tardor; suposo que per aquest motiu conec més fruits primaverals que de tardor.-
Vam passar una llarga estona parlant i em va explicar un munt de coses que havia de saber d'aquella estació. Mica en mica, vaig anar aprenent a estimar la Tardor.
I així va ser com aquell esquirol tan eixerit em va ensenyar moltes coses noves per afrontar el dia a dia del meu comès com a Fada de la Tardor.



Hace muchos años, mientras cubría el suelo del bosque con mi alfombra de hojas, me encontré unas bolitas puntiagudas que mellamaron mucho la atención. Yo era muy joven, de hecho, era el primer año que me tocaba pintar el bosque de color marrón sola. Había sacado muy buenas notas en la escuela de Hadas pero nadie me había contado que me encontraría aquello. Si quería que nadie se hiciera daño con aquellas espinas, tenía que espabilarme  sacarlas todas de allí. Pero cuando me disponía a coger la primera me cayó una castaña encima de la cabeza.
-Aaaaah! - Grité.-Perdona Hada se me ha caído sin querer ...- dijo una vocecita que venía del árbol.Cuando levanté la vista vi a una ardilla que bajaba rápidamente.
-Soy la Ardilla Habilidosa, la encargada de ir sacando la capa de pinchos que cubre las castañas y llevarlas a la guarida de la familia. Has tenido suerte de que sólo te cayera la parte de dentroEstas espinas duelen si te caen encima de la cabeza.-
-De hecho me disponía a recoger estas espinas para que nadie se hiciera daño  ¿Dices que las castañas salen de aquí dentro? -
-Si,¿no te lo han contado a la escuela? -
-Pues no, quería ser una Hada de primavera pero finalmente me han destinado a ser el Hada del Otoño, supongo que por este motivo conozco más frutos primaverales que de otoño .-
Pasamos un largo rato hablando y me contó un montón de cosas que tenía que saber de esa estación. Poco a poco fui aprendiendo a amar el Otoño.
Y así fue como aquella ardilla tan vivaracha me enseñó un montón de cosas nuevas para afrontar el día a día de mi cometido como Hada del Otoño.

divendres, 29 d’octubre del 2010

Castanyes i panallets, disfressats?/¿Castañas y "panellets" disfrazados?

-Mare, mare... farem panellets?-
-Oi tant fill i torrarem castanyes!-
-Mare, i ens disfressarem?-
-Disfressar-nos?...No, Per què?-
-A la tele diuen que és Halloween i ens hem de disfressar de Bruixes i Bruixots!-
-Fill això és una tradició americana aquí a Catalunya celebrem la castanyada per "Tot Sants"!-
-Però per què no podem fer las dos coses?, podem menjar panellets i castanyes disfressats!-
-Aquí a Catalunya no ho fem així..., pero tampoc crec que passi res... si vols ens disfressem-
-Siiii, mare que bé!-
...La nit de la castanyada...
-Que bé que ens ho estem passant tots disfressats, em sembla que fins i tot els panellets estan més bons, mare!Quina bona idea que he tingut, oi?-
Mirar la vida amb ulls de nen ens pot fer molts cops més feliços i disfrutar més de la vida. Pot trencar fronteres i enriquir-nos amb tradicions d'altres cultures, sense perdre les nostre arrels. Els temps canvien i nosaltres també. Disfrutem de cada instant com fan els nens, sense preocupar-se si això és d'aquí o d'allà, si algú és d'aquí o d'allà...
Bona nit de Tot Sants ho celebris com ho celebris.





-Mamá, mamá ... haremos "panellets"-
-Si hijo y tostaremos castañas-
-Mamá, y nos disfrazaremos-
-Disfrazarse nosotros... No, ¿Por qué-
-En la tele dicen que es Halloween y nos tenemos que disfrazar de Brujas y Brujos-
-Hijo eso es una tradición americana aquí en Catalunya celebramos la castañada para "Todos los Santos"! -
-Pero ¿por qué no podemos hacer las dos cosas?. Podemos comer panellets y castañas disfrazados-
-Aquí en Cataluña no lo hacemos así ...pero tampoco creo que pase nada ... si quieres nos disfrazamos-
Siiii, mamá que bien! -
... La noche de la castañada ...
-Qué bien nos lo estamos pasando todos disfrazadosme parece que incluso los "panellets" están más buenos. Qué buena idea que he tenido, ¿verdad? -
Mirar la vida con ojos de niño puede hacernos más felicesy disfrutar más de la vida. Puede romper fronteras enriquecernos con tradiciones de otras culturassin perdernuestras raícesLos tiempos cambian y nosotros también. Disfrutemos de cada instante como hacen los niñossin preocuparse si esto es de aquí o de allási alguien es de aquí ode allá ...
Buena noche de Todos los Santos lo celebres como lo celebres.