Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbassa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris carbassa. Mostrar tots els missatges

diumenge, 28 d’octubre del 2018

Un conte per no tenir por la nit de Halloween/ Un cuento para no tener miedo la noche de Halloween

EL GAT EL FANTASMA I LA CARBASSA
En Neru era un petit gat negre que vivía al Castell més gran i fanstamagòric de l’indret.
En aquest Castell també hi vivia un fantasma molt poruc, en Fanpor. Cada vegada que veia en Neru s’espantava i sortia corrent cap a l’altre costat.
El gat es sentia molt sol i volia fer-se amic del fantasma però no sabia com fer-ho perquè quan el veia fugia sense que pogués dir-li res.
Pensant, pensant va ensopegar amb una carbassa molt espavilada. Li va explicar el seu problema i sense dubtar-ho van idear un pla.
Van agafar un llençol i hi van fer dos forats pels ulls. La carbassa se’l va posar a sobre i es va enfilar a les espatlles d'en Neru per ser més alta. La disfressa de fantasma era tan bona que estaven convençuts que quan en Fanpor el veiés no tindria por i podrien parlar amb ell.
Van anar a trobar-lo i li van dir que volien ser amics seus. Però mentre s’acostaven a ell, el pobre Neru es va entrebancar amb el llençol i van caure a terra espantant de nou al fantasma.
Només els quedava una opció per poder parlar amb ell. Van agafar el mòbil i el van trucar. El fantasma es va posar molt content que algú volgués ser amic seu però seguia tenint por. De totes maneres es va decidir a anar a trobar-los. Van quedar a la sala principal del primer pis.
En Fanpor va arribar el primer. Quan van entrar la carbassa i el gat, el fantasma tremolava, però aquest tremolor no era de por sinó d’emoció. De seguida van començar a parlar i a jugar. Quan es va fer de nit el fantasma els va demanar que es quedessin a dormir amb ell ja que per les nits passava molta por. Els nous amics van acceptar encantats. Aquella nit en Fanpor va estar molt tranquil  perquè sabia que tenia companyia i es va adonar duna cosa molt important que el va fer molt feliç:
La por l’havia fet passar molts moments dolents i vencent-la havia aconseguit uns amics i una tranquil·litat que no havia tingut mai.



EL GATO EL FANTASMA Y LA CALABAZA

Neru era un pequeño gato negro que vivía en el Castillo más grande y fanstamagórico del lugar.
En este Castillo también vivía un fantasma muy miedoso, Fansus. Cada vez que veía a Neru se asustaba y salía corriendo hacia el otro lado.
El gato se sentía muy solo y quería hacerse amigo del fantasma pero no sabía cómo hacerlo porque cuando lo veía huía sin que pudiera decirle nada.
Pensando, pensando tropezó con una calabaza muy lista. Le contó su problema y sin dudarlo idearon un plan.
Cogieron una sábana y le hicieron dos agujeros para los ojos. la calabaza se la puso encima y subió a los hombros de Neru para ser más alta. El disfraz de fantasma era tan bueno que estaban convencidos de que cuando Fansu lo viera no tendría miedo y podrían hablar con él.
Fueron a encontrarlo y le dijeron que querían ser amigos suyos. Pero mientras se acercaban a él, el pobre Neru se tropezó con la sábana y cayeron al suelo asustando de nuevo al fantasma.
Sólo les quedaba una opción para poder hablar con él. Cogieron el móvil y le llamaron. El fantasma se puso muy contento de que alguien quisiera ser su amigo pero seguía teniendo miedo. De todos modos decidió a ir a encontrarlos. Quedaron en la sala principal del primer piso.
Fansus llegó el primero. Cuando entraron la calabaza y el gato el fantasma temblaba, pero este temblor no era de miedo sino de emoción. Enseguida empezaron a hablar y jugar. Cuando se hizo de noche el fantasma les pidió que se quedaran a dormir con él ya que por las noches pasaba mucho miedo. Los nuevos amigos aceptaron encantados. Aquella noche Fansus estuvo muy tranquilo porque sabía que tenía compañía y se dio cuenta de algo muy importante que lo hizo muy feliz:
El miedo la había hecho pasar muchos momentos malos y venciéndolo había conseguido unos amigos y una tranquilidad que no había tenido nunca.

dissabte, 3 de novembre del 2012

La Kidi i les carbasses/ Kidi y las calabazas


Una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA KIDI I LES CARBASSES
Per art de màgia vaig aparèixer en un camp ple de carbasses. Grans i petites, n'hi havia de color taronja però també de color verd. Mirés on mirés, tot estava ple de carbasses. Es feia fosc i havia de trobar un lloc per passar la nit, però estava massa cansada així que em vaig quedar allà mateix.
Quan ja dormia una música molt alegre em va despertar. Eren les carbasses fent una dansa enmig de la foscor. De seguida m'hi vaig afegir. No es van adonar de la meva presència. Al cap d'una estona es van aturar i es van asseure en rotllana. Per no cridar l'atenció vaig fer el mateix. Llavors vaig veure que una a una, s'anaven dient una cosa a l'orella fins que van arribar a mi i la que tenia al costat em va dir:
-Vés i cura, Pili!-
-Com dius?- vaig preguntar intrigada.
-Vés i cura, Pili!-
No entenia res. Una a una van començar a riure amb ganes, i jo cada cop estava més desorientada i una mica espantada. “Què voldria dir allò? Seria un missatge en clau?”
-Perdoneu-me, però no sé què vol dir això de la Pili... Qui és la Pili?-
Com més preguntes feia més reien i jo ja no sabia què fer, finalment la carbassa més petitona de la colla se'm va apropar i em va dir:
-Benvinguda, Kidi! Benvinguda, Kidi! Això és el que t'havia de dir la meva companya. Estàvem jugant a un joc i com sempre passa amb aquest joc, la última diu “tonteries” jejeje.-
-Un joc dieu? ¿I què hi te a veure la Pili en aquest joc? ¿ I per què se l'ha de curar?.-
Encara van riure més fort. Finalment m'ho van explicar hi ho vaig entendre,.Es veu que estaven jugant al joc del telèfon, que consisteix en passar-se un missatge d'orella a orella fins que la última de totes diu el que ha entès, que normalment no té res a veure amb el que ha dit la primera. Això va fer que el missatge inicial “Benvinguda Kidi!” es transformés fins a acabar dient “Vés i cura, Pili!”.
Feia estona que s'havien adonat de la meva presència i sabien molt bé qui era i que m'agradaven els jocs, per aquest motiu, van tenir la genial idea d'ensenyar-me un joc nou, tot jugant-hi. Vam estar jugant fins que va sortir el primer raig de sol, que va fer que una a una, tornessin al seu estat natural, quietes i enganxades a la seva mata, immòbils i sense vida. Si volia tornar jugar amb elles, m'hauria d'esperar que el sol es pongués i així ho vaig fer. Vaig passar unes quantes nits jugant amb les meves amigues les carbasses que cada nit, m'ensenyaven un joc nou.
Fins aviat!

Una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
KIDI Y LAS CALABAZAS
Por arte de magia aparecí en un campo lleno de calabazas. Grandes y pequeñas, había de color naranja pero también de color verde. Mirase donde mirase, todo estaba lleno de calabazas. Oscurecía y debía encontrar un lugar para pasar la noche, pero estaba demasiado cansada así que me quedé allí mismo.
Cuando ya dormía una música muy alegre me despertó. Eran las calabazas haciendo una danza en medio de la oscuridad. Enseguida me añadí al baile. No se dieron cuenta de mi presencia. Al cabo de un rato se detuvieron y se sentaron en círculo. Para no llamar la atención hice lo mismo. Entonces vi que una a una,se iban diciendo algo al oído hasta que llegaron a mí y la que tenía al lado me dijo:
-¡Ve y vida, Pili! -
-¿Cómo dices? - Pregunté intrigada.
-¡Ve y vida, Pili! -
No entendía nada. Una a una comenzaron a reír con ganas y yo cada vez estaba más desorientada y algo asustada. "¿Qué querría decir aquello? ¿Sería un mensaje en clave?”
-Perdonadme, pero no sé qué quiere decir eso de Pili... ¿Quién es Pili? -
Cuanto más preguntas hacía, más se reían y yo ya no sabía qué hacer. Finalmente la calabaza más pequeña del grupo se me acercó y me dijo:
-¡Bienvenida, Kidi! ¡Bienvenida, Kidi! Esto es lo que te tenía que decir mi compañera. Estábamos jugando a un juego y como siempre pasa con este juego, la última dice "tonterías" jejeje. -
-¿Un juego decís?...¿Qué tiene que ver Pili en este juego?... ¿Por qué “ve y vida”?. -
Aún se rieron más fuerte. Finalmente me lo explicaron ylo entendí. Se ve que estaban jugando al juego del teléfono, que consiste en pasarse un mensaje de oreja a oreja hasta que la última de todas dice lo que ha entendido, que normalmente no tiene nada que ver con lo que ha dicho la primera. Esto hizo que el mensaje inicial "¡Bienvenida Kidi!" se transformara hasta acabar diciendo "¡Ve y vida, Pili".
Hacía rato que se habían dado cuenta de mi presencia y sabían muy bien quién era y que me gustaban los juegos, por este motivo, tuvieron la genial idea de enseñarme un juego nuevo, jugando. Estuvimos jugando hasta que salió el primer rayo de sol, que hizo que una a una, regresaran a su estado natural, quietas y enganchadas a su mata, inmóviles y sin vida. Si quería volver jugar con ellas, tendría que esperar a que el sol se pusiera y así lo hice. Pasé varias noches jugando con mis amigas las calabazas, que cada noche me enseñaban un juego nuevo.
¡Hasta pronto!