Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tió. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Tió. Mostrar tots els missatges

dijous, 5 de desembre del 2013

Bon Nadal amb la Kidi / Feliz Navidad con Kidi

LA NIT DE NADAL
S'apropaven les festes de Nadal i la Kira i jo, buscàvem un lloc on passar-les. Primer, vam pensar anar a un lloc ple de neu per gaudir d'unes vacances blanques. Després, vam creure que seria millor un lloc càlid on no passar fred. Però finalment, vam decidir que les passaríem amb un amic de la Kira.
Vam arribar a casa seva la tarda abans de Nadal. No hi havia ningú, però ens havia deixat la clau a sota d'un test al costat de la porta. La llar de foc estava encesa, la casa plena de guarniments nadalencs i a la cuina hi bullia una olla plena de brou que feia una oloreta...
-On és el teu amic? No deu ser gaire lluny...-
-Vindrà molt aviat ja ho veuràs...- contestà la Kira.
Però les hores passaven i no venia ningú.
-Ja quasi és de nit i el brou ja està llest. Parem taula i sopem o esperem una mica més?-
-Carai Kidi! Sempre sóc jo la impacient i avui, en canvi, la que tens pressa ets tu!-
-Es que m'agradaria anar a dormir a veure si demà tinc un regal de Nadal.-
-Espera una mica més i veuràs quina sorpresa.-
Vam esperar una estona més i finalment:
-Toc,toc,toc..- van trucar a la porta.
- Qui deu ser? El teu amic no té una altra clau?-
- No, deu ser ell.-
- Bona nit!- digué un noiet, vestit tot de color marró i amb una barretina vermella.
-T'esperàvem de feia estona!-
-Perdoneu, però la nit de Nadal sempre tinc molta feina. Sopem?-
La Kira i ell es miraven amb gran complicitat i de tant en tant se'ls escapava una rialleta. Jo no entenia res, però vaig gaudir molt escoltant les històries tant extravagants que explicava aquell noiet; com un Nadal que havia anat a casa d'una nena que plorava perquè li feia pena picar-lo amb un bastó, o una altra que un nen no parava de donar-li pell de mandarina per menjar. La veritat, és que eren unes històries ben curioses.
Un cop vam haver acabat de sopar, el noiet va agafar una manta es vam embolicar de cap a peus i va desaparèixer. En el seu lloc, hi havia un tronc, amb quatre potes, i una barretina vermella. No m'ho podia creure! Havíem sopat amb el Tió! De cop totes les històries que ens havia explicat tenien sentit.
-Què et sembla Kidi, agafem els bastons?-
-Som-hi! “Caga tió, que et daré un cop de bastó; Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga una carbassa. Caga tió, que et daré un cop de bastó...”
El Tió ens va “cagar” moltes coses i el millor de tot, va ser que vam passar una nit de Nadal en molt bona companyia.

Bon Nadal!

LA NOCHE DE NAVIDAD
Se acercaban las fiestas de Navidad y Kira y yo , buscábamos un lugar donde pasarlas . Primero, pensamos ir a un lugar lleno de nieve para disfrutar de unas vacaciones blancas . Después, creímos que sería mejor un lugar cálido donde no pasar frío. Pero finalmente , decidimos que las pasaríamos con un amigo de Kira .
Llegamos a su casa la tarde antes de Navidad. No había nadie pero nos había dejado la llave debajo de una maceta junto a la puerta. La chimenea estaba encendida , la casa llena de adornos navideños y en la cocina hervía una olla llena de caldo que olía muy bien...
-¿Dónde está tu amigo ? No debe estar muy lejos... -
- Vendrá muy pronto, ya lo verás - contestó Kira .
Pero las horas pasaban y no venía nadie.
- Ya casi es de noche y el caldo está listo . ¿Ponemos la mesa y cenamos, o esperamos un poco más ? -
- ¡Caramba Kidi ! ¡Siempre soy yo la impaciente y hoy , en cambio , la que tienes prisa eres tú ! -
-Es que me gustaría ir a dormir a ver si mañana tengo un regalo de Navidad. -
- Espera un poco más y verás qué sorpresa . -
Esperamos un rato más y finalmente :
- Toc, toc, toc .. - llamaron a la puerta.
- ¿Quién será? ¿Tu amigo no tiene otra clave ? -
- No, debe ser él . -
- ¡Buenas noches ! - Dijo un muchacho , vestido todo de color marrón y con una barretina roja .
- ¡Te esperábamos desde hacía rato ! -
- Perdonad , pero la noche de Navidad siempre tengo mucho trabajo . ¿Cenamos ? -
Kira y él se miraban con gran complicidad y de vez en cuando se les escapaba una sonrisa . Yo no entendía nada, pero disfruté mucho escuchando las historias tan extravagantes que contaba aquel muchacho , como una Navidad que había ido a casa de una niña que lloraba porque le daba pena golpearlo con un bastón , u otra que un niño no paraba de darle piel de mandarina para comer. La verdad, es que eran unas historias muy curiosas .
Cuando acabamos de cenar , el muchacho cogió una manta se envolvió con ella y desapareció . En su lugar , había un tronco , con cuatro patas , y una barretina roja . No me lo podía creer ! Habíamos cenado con el Tió ! Ahora todas las historias que nos había contado tenían sentido.
-¿ Qué te parece Kidi , cogemos los bastones ? -
- Vamos! " Caga tió , que te daré un golpe de bastón ; Tió , tió, caga turrón, si no tienes más caga dinero , si ya tienes demasiado caga una calabaza . Caga tió , que te daré un golpe de bastón ... "
El Tió nos " cagó " muchas cosas y lo mejor de todo , fue que pasamos una noche de Navidad en muy buena compañía .
Feliz Navidad !

dimecres, 21 de desembre del 2011

Bon Nadal a tothom/Feliz Navidad para todos

Amb aquest dibuix (crec que força divertit) vull felicitar el Nadal a tots els que passen pel meu bloc, als que deixen comentaris i als que no, als que els hi agrada i als que no, grans, petits, mestr@s, pares, etc. Espero que passeu tots un Bon Nadal. Des del meu bloc de contes us envio un munt d'energia positiva per tots.




Con este dibujo (creo que bastante divertido) quiero felicitar la Navidad a todos los que pasan por mi blog, los que dejan comentarios y los que noa los que les gusta y a los que no,grandes, pequeños, maestr@s, padres, etc. Espero que paséis todos una Feliz Navidad. Desde mi blog de ​​cuentos os envío un montón de energía positiva para todos.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Un conte curt de Nadal/Un cuento corto de Navidad

En David i la Laura feia dies que esperaven, amb il·lusió, la nit de  Nadal. Havien estat donant de menjar al Tió des de principis de  Desembre i estaven segurs de que els cagaria forces coses. Quan ja ho tenien tot a punt, una llum cegadora va deixar els nens sense veure res durant uns segons. En recuperar la visió, en lloc del Tió hi va aparèixer un noiet vestit de pastoret amb una barretina vermella, i els hi va dir: 
-Com que heu estat bons minyons, una cosa us donaré... A tú,  Laura un parell de contes perquè puguis viatjar a llocs llunyans, i a tú David, una llibreta i uns llapissos de colors perquè puguis  dibuixar tots aquests móns dels contes... Només haureu de posar-hi un peu...-
 Un cop dit això, va tornar la llum i seguidament el Tió... Els nens molt contents, van començar a llegir i dibuixar, però no acabaven d’entendre què havia volgut dir, amb allò de “posar- hi un peu”... De sobte, en David va tenir una idea, va començar a estendre tots els dibuixos pel terra i li va dir a la seva germana: 
-Som-hi!-
 Tots dos agafats de la mà, van trepitjar amb el peu dret, un dels dibuixos, i en un obrir i tancar d’ulls, es van trobar dins del paisatge que havia fet en David, tot escoltant a la Laura mentre llegia un dels contes. Els nens estaven encantats, podien anar a on ells  volguessin, només hi havien de ficar un peu... I així ho van fer durant una bona estona, van anar d’un lloc a l’altre sense moure’s de  l’habitació. Va ser una nit de Nadal màgica..., gràcies al seu amic... 
El caga Tió!


David y Laura, hacía días que esperaban con ilusión, la noche de Navidad. Habían estado dando de comer al "Tió" desde principios de Diciembre y estaban seguros de que les cagaría muchas cosas.Cuando ya lo tenían todo a punto, una luz cegadora dejó a los niños sin ver nada durante unos segundos. Al recuperar la visiónen lugar del Tió apareció un muchacho vestido de pastorcillo con una "barretina" roja y les dijo:
-Como habéis sido buenos, os voy a dar un presente... A ti Laura un par de cuentos para que puedas viajar a lugares lejanos, y a ti David, una libreta y unos lápices de colores para que puedas dibujar todos estos mundos de los cuentos... Sólo tenéis que poner un pie...- 
Una vez dicho esto, volvió la luz y seguidamente el "Tió"...  Los niños muy contentos, empezaron a leer y dibuja, pero no acababan de entender qué había querido decir, con aquello de "poner un pie"... De repente, David tuvo una idea, empezó a extender todos los dibujos por el suelo y le dijo a su hermana:
-Vamos! -
 Los dos cogidos de la mano, pisaron con el pie derecho, uno de los dibujos, y en un abrir y cerrar de ojos, se encontraron dentro del paisaje que había hecho David, escuchando a Laura mientras leía uno de los cuentos. Los niños estaban encantados, podían ir a donde ellos quisieran, sólo tenían que poner un pie...
Y así lo hicieron durante un buen rato, fueron de un lugar a otro sin moverse de la habitación. Fue una noche de Navidad mágica ...,gracias a su amigo ...
¡"El caga Tió"!