Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premio/Premi. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Premio/Premi. Mostrar tots els missatges

dijous, 4 d’octubre del 2012

Una nova aventura de la Kidi:" La tardor" /Una nueva aventura de Kidi: "El otoño"

Comencem el mes d'Octubre amb una nova aventura de la Kidi de la revista Kids: LA TARDOR.

Després d'anar a l'escola durant unes setmanes en el Poble de Colors, havia après moltes coses. Però havia arribat l'hora de seguir el meu viatge. Quan ho vaig comentar als meus companys de classe, em van dir que la única manera de poder sortir del poble era a la nit quan tothom dormia, si no, m'hauria de quedar fins que finalitzés el curs, ja que era una de les condicions per haver participat a la festa.
Aquella mateixa nit em vaig llevar amb molt de compte de no fer soroll i em vaig escapar. No vaig parar de córrer fins que el poble va desaparèixer de la meva vista.
Cansada, vaig aturar-me a reposar al costat d'un arbre i em vaig quedar adormida.
Deuria dormir molt perquè quan em vaig despertar, una capa de fulles m'havia cobert tot el cos. Me les vaig espolsar i de sobte vaig sentir:
- Podries donar les gràcies, no?-
-...Les gràcies?... Qui ho ha dit això?-
- Estic aquí sota a la porteta que hi ha a baix de tot de l'arbre. Em dic Adrià i sóc el Gnom de la Tardor.-
- Hola, jo sóc la Kidi i viatjo a llocs diferents per aprendre jocs nous..., perdona si no t'he donat les gràcies, però és que no sé perquè...-
-Vaig veure com et quedaves a dormir a sota del meu arbre i vaig pensar que tindries fred, per això t'he tapat amb les fulles.-
-...Doncs moltes gràcies, de debò, he dormit molt bé.-
El gnom em va explicar que a la tardor anava arbre per arbre, movent-los perquè els hi caiguessin totes les fulles de color marró. Després les posava en un sac i li servien per fer foc durant el fred hivern. Quan acabava amb tots els arbres, anava a acomiadar-se de tots els seus amics , els animalons que hivernaven i que no tornaria a veure fins a la primavera, o sigui que amb tota aquella feinada aquesta era l'època que tenia menys temps per descansar i jugar.
- Si vols jo t'ajudo a posar les fulles a dins dels sacs i així et queda temps per ensenyar-me un joc...- li vaig dir.
S'ho va pensar però finalment va acceptar i tot recollint les fulles, l'Adrià, m'anava explicant com es jugava a “Fer força”.
- Normalment jugo a aquest joc a la primavera amb els meus amics els conillets i els ocells. Agafem una corda i fem dos grups. Cada grup comença a tibar-la en sentit contrari. Guanya el grup que té més força i acaba arrossegant la corda i els contrincants cap a la seva banda... Què et sembla?-
-Sembla divertit!- vaig dir.
-Si, sobretot quan l'últim del grup que té més força estira tant que li patina la corda entre les mans i cau de cul, jajaja....-finalitzà.
Va ser un dia profitós, vaig ajudar a aquell gnom tan peculiar a fer la seva feina i vaig aprendre un joc nou per a la meva col·lecció. Després em vaig acomiadar i aquest cop, fent us dels meus poders màgics, vaig desaparèixer per anar a un món nou.


Empezamos el mes de Octubre con una nueva aventura de Kidi de la revista Kids: EL OTOÑO.

Después de ir a la escuela durante unas semanas en el Pueblo de Colores, había aprendido muchas cosas. Pero había llegado la hora de seguir mi viaje. Cuando lo comenté a mis compañeros de clase, me dijeron que la única manera de poder salir del pueblo era por la noche cuando todos dormían, si no, tendría que quedarme hasta que finalizara el curso, ya que era una de las condiciones por haber participado en la fiesta.
Esa misma noche me levanté con mucho cuidado de no hacer ruido y me escapé. No paré de correr hasta que el pueblo desapareció de mi vista.
Cansada, me detuve a descansar junto a un árbol y me quedé dormida.
Debería dormir mucho porque cuando me desperté, una capa de hojas me había cubierto todo el cuerpo. Me las sacudí y de repente oí:
-¿Podrías dar las gracias, no? -
- ...¿Las gracias? ... ¿Quién ha dicho eso? -
- Estoy aquí debajo en la puerta que hay abajo del todo del árbol. Me llamo Adrián y soy el Gnomo del Otoño. -
- Hola, yo soy Kidi y viajo a lugares diferentes para aprender juegos nuevos ..., perdona si no te he dado las gracias, pero es que no sé porqué... -
-Vi cómo te quedabas a dormir debajo de mi árbol y pensé que tendrías frío, por eso te he tapado con las hojas. -
- ... Pues muchas gracias, de verdad, he dormido muy bien. -
El gnomo me explicó que en otoño iba árbol por árbol, moviéndolos para que les cayeran todas las hojas de color marrón. Después las ponía en un saco y le servían para hacer fuego durante el frío invierno. Cuando terminaba con todos los árboles, iba a despedirse de todos sus amigos, los animales que hibernan y que no volvería a ver hasta la primavera, o sea que con toda aquella faena esta era la época en que tenía menos tiempo para descansar y jugar.
- Si quieres yo te ayudo a poner las hojas dentro de los sacos y así te queda tiempo para enseñarme un juego ...- le dije.
Lo pensó pero finalmente aceptó y recogiendo las hojas, Adrián, me iba explicando cómo se jugaba a "Hacer fuerza".
- Normalmente juego a este juego en primavera con mis amigos los conejitos y los pájaros. Cogemos una cuerda y hacemos dos grupos. Cada grupo comienza a tensar en sentido contrario. Gana el grupo que tiene más fuerza y ​​termina arrastrando la cuerda y los contrincantes hacia su lado... ¿Qué te parece? -
-¡Parece divertido! - Dije.
-Si, sobre todo cuando el último del grupo que tiene más fuerza tira tanto que le patina la cuerda entre las manos y cae de culo, jajaja....-finalizó.
Fue un día provechoso, ayudé a aquél gnomo tan peculiar a hacer su trabajo y aprendí un juego nuevo para mi colección. Luego me despedí y esta vez, haciendo uso de mis poderes mágicos, desaparecí para irme a un mundo nuevo.

Aprofito per donar les gràcies a Anna GS pel premi que ha donat a aquest bloc de contes.
GRÀCIES



dilluns, 2 d’abril del 2012

Les aventures de la Kidi/ Las aventuras de Kidi


Per donar la benvinguda al mes d'Abril una nova aventura de la Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Després d'estar uns dies a Florilàndia, em venia de gust viatjar en el temps. Feia molt que no ho feia i aquest cop vaig voler traslladar-me a l'època medieval. Amb l'ajuda dels meus poders màgics, vaig arribar a un castell convertida en princesa. Em pensava que tothom s'estranyaria en veure'm però semblaven força atabalats. Tothom corria i ningú em feia cas. Per aquest motiu vaig sortir al carrer i vaig preguntar què passava:
-Hola, sóc nova per aquí. Em podeu explicar per què corre tant la gent pel castell i tota la fortalesa?-
-Corre! Amaga't si no vols que et mengi el drac!- digué una dona molt esverada.
-El drac? Quin drac?-
Però ningú em va contestar. Cada vegada hi havia menys gent pels voltants del castell. De sobte, una maneta em va estirar cap a dins d'una casa molt humil. Era una nena rossa amb els cabells rinxolats que em va explicar una història increïble:
-Hi ha un drac a fora de la fortalesa del castell i cada any, un dia com avui, apareix per aquí i s'emporta un princesa per esmorzar. Com que ja no queden més princeses, pensem que potser aquest any s'emportarà la primera persona que trobi... però t'he vist... Tu ets una princesa, oi?-
-Sóc la Kidi però...- em vaig mirar de dalt a baix... -sí, suposo que sóc una princesa, però els dracs són amics meus.-
-Aquest drac no en té d'amics!- va cridar la nena.
-No us preocupeu per mi, hi parlaré i segur que us deixa en pau.- Vaig dir fent-me la valenta tot marxant a trobar-lo.
Un cop davant del drac:
-Hola drac, per què molestes la gent d'aquesta contrada?-
Però no em va contestar, em va agafar i traient fum pel nas digué:
-M'agrada molt menjar princeses per esmorzar i tu seràs el meu àpat d'avui, jajaja-
-Socors, socoooooors...!- vaig cridar amb totes les meves forces.
Llavors va ser quan del no res va aparèixer un cavaller dalt d'un cavall i amb una llança va travessar el cor del drac. Vaig caure a terra desmaiada, però un aroma em va despertar. Era l'olor d'una rosa vermella que havia aparegut just on hi havia la sang del drac.
-Moltes gràcies cavaller, sóc la princesa Kidi. I vos, com us dieu?-
-Sóc el cavaller Jordi i vaig pel món salvant princeses i donzelles...-
L'ensurt havia estat molt gran i em vaig tornar a desmaiar. Quan em vaig despertar tornava a ser a l'era actual amb una rosa a la ma, però si voleu que us digui la veritat, no sé si aquesta història la vaig somniar o va passar realment, l'únic que sé, és que mai més m'he tornat a fer la valenta davant d'un drac.

Il·lustració: Cristina de Arcos

Para dar la bienvenida al mes de Abril una nueva aventura de Kidi de la revista Kids.
LA PRINCESA KIDI
Después de estar unos días en Florilàndia, me apetecía viajar en el tiempo. Hacía mucho que no lo hacía y esta vez quise trasladarme a la época medieval. Con la ayuda de mis poderes mágicos, llegué a un castillo convertida en princesa. Creía que todo el mundo se extrañaría al verme pero parecían bastante agobiados. Todo el mundo corría y nadie me hacía caso. Por este motivo salí a la calle y pregunté qué pasaba:
-Hola, soy nueva por aquí. ¿Me podéis explicar por qué corre tanto la gente por el castillo y toda la fortaleza? -
-¡Corre! ¡Escóndete si no quieres que te coma el dragón! - Dijo una mujer muy asustada.
-¿El dragón? ¿Qué dragón? -
Pero nadie me contestó. Cada vez había menos gente por los alrededores del castillo. De repente, una manita tiró de mi hacia dentro de una casa muy humilde. Era una niña rubia con el pelo rizado que me contó una historia increíble:
-Hay un dragón fuera de la fortaleza del castillo y cada año, un día como hoy, aparece por aquí y se lleva un princesa para desayunar. Como ya no quedan más princesas, pensamos que quizás este año se llevará la primera persona que encuentre... pero te he visto... Tú eres una princesa, ¿verdad? -
-Soy Kidi pero... - me miré de arriba abajo... -Sí, supongo que soy una princesa, pero los dragones son amigos míos. -
-¡Este dragón no tiene de amigos!- Gritó la niña.
-No os preocupéis por mí, hablaré con él y seguro que os deja en paz.- Dije haciéndome la valiente y saliendo en su busca.
Una vez ante el dragón:
-Hola dragón, ¿por qué molestas a la gente de esta región? -
Pero no me contestó, me cogió y echando humo por la nariz dijo:
-Me gusta mucho comer princesas para desayunar y tú serás mi comida de hoy, jajaja-
-Socorro, socoooooorro...!- Grité con todas mis fuerzas.
Entonces fue cuando de la nada apareció un caballero montado en un caballo y con una lanza atravesó el corazón del dragón. Caí al suelo desmayada, pero un aroma me despertó. Era el olor de una rosa roja que había aparecido justo donde estaba la sangre del dragón.
-Muchas gracias caballero, soy la princesa Kidi. ¿Y vos, como os llamáis? -
-Soy el caballero Jordi y voy por el mundo salvando princesas y doncellas... -
El susto había sido muy grande y me volví a desmayar. Cuando me desperté volvía a estar en la era actual con una rosa en la mano, pero si queréis que os diga la verdad, no sé si esta historia la soñé o pasó realmente, lo único que sé, es que nunca más me he vuelto a hacer la valiente ante un dragón.

Y para acabar, quiero dar las gracias a Piruja por su premio que me hace muy feliz compartir con todos los que se pasen por aquí.






dijous, 16 de juny del 2011

Un nou premi pel blog/ Un nuevo premio para el blog

 
Estoy muy agradecida a Piruja y a Garcibáñez por este soleado premio, la verdad es, que es un buen premio para empezar el "veranito". Muchas gracias a los dos por pensar en mi.
Y ahora me toca a mi compartirlo, podrían ser muchos más mis premiados, pero finalmente me he decidido por estos, espero que os guste: