Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Navidad. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Navidad. Mostrar tots els missatges

dijous, 11 de desembre del 2014

El conte de la Kidi i el Nadal/ El cuento de Kidi y la Navidad

EL SAC
Era la nit de Nadal, nevava força, teníem fred i estàvem cansades. Per sort érem molt a prop d'un poble on de ben segur trobaríem algun lloc per aixoplugar-nos de la neu.
Vam caminar pocs minuts i just abans d'arribar a l'entrada de la població, vam trobar un sac de color vermell tant ple, que amb prou feines el podíem aixecar entre les dues.
- Deixa'l estar Kira! Anem a veure si trobem un lloc on poder passar aquesta nit.-
- Però Kidi, no tens curiositat per saber què hi ha a dins?-
- No, ara mateix només tinc fred i gana. Au va, anem!-
La Kira no em va fer cas, va estirar el cordill que lligava el sac i en va treure una joguina. Era un patinet de fusta.
- Ho sabia, ho sabia!- va cridar. -Sabia que era el sac del Pare Noel.-
- No pot ser. Avui és la nit de Nadal i hauria d'estar repartint les joguines a tots els nens i nenes, segur que no és seu.-
Però la Kira estava convençuda que se li havia caigut del trineu i ara l'havíem de trobar per tornar-li. Sinó els nens i nenes es llevaríen el dia de Nadal sense cap joguina.
Tot i la neu, vam començar a cridar i a buscar al Pare Noel per tot arreu, però res de res.  Els carrers estaven deserts.
Finalment el cansament i el fred van poder amb les nostres forces i vam decidir entrar a la primera casa que vam trobar.
- Bona nit, som la Kidi i la Kira. Tenim molt de fred i estem molt cansades. Que podríem passar la nit a casa seva?-
- I ara, què us heu pensat?- digué un senyor tancant-nos la porta als morros.
Ho vam provar a unes quantes cases més, sense èxit.
Finalment vam trucar a la porta d'una caseta molt petita que hi havia una mica apartada del poble. Ens va obrir la porta un homenet molt baixet.
- Bona nit tingueu- digué – passeu criatures, no us quedeu més aquí a fora amb aquest fred.-
- Moltes gràcies, senyor...-
- Em dic Nicolau. On aneu amb aquest fred i tan carregades?-
- Buscàvem un lloc per passar la nit i ens hem trobat aquest sac. Creiem que és d'el Pare Noel, l'hem buscat per tot arreu per tornar-li i no el trobem. Ja no podem més, estem molt cansades. Ens fa molta pena que el dia de Nadal els nens es quedin sense regals però hem fet el que hem pogut...-
- No patiu, cap nen es quedarà sense joguina, ja ho veureu.-
Aquell homenet no es va estranyar gens del que li explicàvem i se'l veia molt convençut del que deia. Ens va oferir un bon sopar i assegudes a la vora de la llar de foc, vençudes per el cansament, ens vam quedar adormides.
Pel matí el sac havia desaparegut. En Nicolau, ens havia preparat una xocolata calenta per esmorzar i mentre ens el preníem ens va explicar què havia passat.
- El Pare Noel s'ha emportat el sac i segur que aquesta hora ja deu haver acabat la seva feina.-
- I com ho ha sabut que el sac era aquí?-
- No ho sabia- digué,- però cada nit de Nadal abans de començar a repartir els regals, passa per casa meva a prendre una tassa de xocolata calenta. Som molt amics. S'ha alegrat molt de trobar el sac aquí, estava molt preocupat perquè no sabia on l'havia perdut. I en agraïment per haver-li tornat us ha deixat un regal-.
Eren unes bufandes i uns guants per cada una, ara ja podíem continuar el nostre viatge. Però abans ens vam quedar a gaudir del dia de Nadal en companyia d'en Nicolau.
Bones Festes!!!

EL SACO
Era la noche de Navidad, nevaba bastante, teníamos frío y estábamos cansadas. Por suerte estábamos muy cerca de un pueblo donde seguro encontraríamos algún lugar para refugiarnos de la nieve.
Caminamos unos minutos y justo antes de llegar a la entrada de la población, encontramos un saco de color rojo tan lleno, que apenas podíamos levantar entre las dos.
- ¡Déjalo Kira! Vamos a ver si encontramos un lugar donde poder pasar esta noche-
- Pero Kidi, ¿no tienes curiosidad por saber qué hay dentro? -
- No, ahora mismo sólo tengo frío y hambre. ¡Vamos, vamos! -
Kira no me hizo caso, tiró del cordel que ataba el saco y sacó un juguete. Era un patinete de madera.
- ¡Lo sabía, lo sabía! - Gritó. -¡Sabía Que era el saco de Papá Noel.-
- No puede ser. Hoy es la noche de Navidad y debería estar repartiendo los juguetes a todos los niños y niñas, seguro que no es suyo.-
Pero Kira estaba convencida de que se le había caído del trineo y ahora le teníamos que encontrar para devolvérselo. Sino los niños y niñas se levantarían el día de Navidad sin ningún juguete.
A pesar de la nieve, empezamos a gritar y a buscar a Papá Noel por todas partes, pero nada de nada. Las calles estaban desiertas.
Finalmente el cansancio y el frío pudieron con nuestras fuerzas y decidimos entrar en la primera casa que encontramos.
- Buenas noches, somos Kidi y Kira. Tenemos mucho frío y estamos muy cansadas.  ¿Podríamos pasar la noche en su casa? -
- ¿Qué os habéis pensado? - Dijo un señor cerrándonos la puerta en las narices.
Lo probamos en varias casas más, sin éxito.

Finalmente llamamos a la puerta de una casita muy pequeña que había un poco apartada del pueblo. Nos abrió la puerta un hombrecito muy bajito.
- Buenas noches tengáis- dijo - pasad criaturas, no os quedéis más aquí afuera con este frío.-
- Muchas gracias, señor ...-
- Me llamo Nicolás. ¿Donde vais con este frío y tan cargadas? -
- Buscábamos un lugar para pasar la noche y nos hemos encontrado este saco. Creemos que es de Papá Noel, lo hemos buscado por todas partes para devolvérselo y no lo encontramos. Ya no podemos más, estamos muy cansadas. Nos da mucha pena que el día de Navidad los niños se queden sin regalos pero hemos hecho lo que hemos podido...-
- No os preocupéis, ningún niño se quedará sin juguete, ya lo veréis.-
Aquel hombrecillo no se extrañó nada de lo que le explicábamos y se le veía muy convencido de lo que decía. Nos ofreció una buena cena y sentadas al lado de la chimenea, vencidas por el cansancio, nos quedamos dormidas.
Por la mañana el saco había desaparecido. Nicolás, nos había preparado un chocolate caliente para el desayuno y mientras lo tomábamos nos explicó qué había pasado.
Papá Noel se ha llevado el saco y seguro que a esta hora ya debe haber terminado su trabajo.
- ¿Y cómo lo ha sabido que el saco estaba aquí? -
- No lo sabía. - Dijo, - pero cada noche de Navidad, antes de empezar a repartir los regalos, pasa por mi casa a tomar una taza de chocolate caliente. Somos muy amigos. Se ha alegrado mucho de encontrar el saco aquí, estaba muy preocupado porque no sabía dónde lo había perdido. Y en agradecimiento por devolvérselo os ha dejado un regalo-.
Eran unas bufandas y unos guantes para cada una, ahora ya podíamos continuar nuestro viaje. Pero antes nos quedamos a disfrutar del día de Navidad en compañía de Nicolás.
Felices Fiestas !!!


dijous, 5 de desembre del 2013

Bon Nadal amb la Kidi / Feliz Navidad con Kidi

LA NIT DE NADAL
S'apropaven les festes de Nadal i la Kira i jo, buscàvem un lloc on passar-les. Primer, vam pensar anar a un lloc ple de neu per gaudir d'unes vacances blanques. Després, vam creure que seria millor un lloc càlid on no passar fred. Però finalment, vam decidir que les passaríem amb un amic de la Kira.
Vam arribar a casa seva la tarda abans de Nadal. No hi havia ningú, però ens havia deixat la clau a sota d'un test al costat de la porta. La llar de foc estava encesa, la casa plena de guarniments nadalencs i a la cuina hi bullia una olla plena de brou que feia una oloreta...
-On és el teu amic? No deu ser gaire lluny...-
-Vindrà molt aviat ja ho veuràs...- contestà la Kira.
Però les hores passaven i no venia ningú.
-Ja quasi és de nit i el brou ja està llest. Parem taula i sopem o esperem una mica més?-
-Carai Kidi! Sempre sóc jo la impacient i avui, en canvi, la que tens pressa ets tu!-
-Es que m'agradaria anar a dormir a veure si demà tinc un regal de Nadal.-
-Espera una mica més i veuràs quina sorpresa.-
Vam esperar una estona més i finalment:
-Toc,toc,toc..- van trucar a la porta.
- Qui deu ser? El teu amic no té una altra clau?-
- No, deu ser ell.-
- Bona nit!- digué un noiet, vestit tot de color marró i amb una barretina vermella.
-T'esperàvem de feia estona!-
-Perdoneu, però la nit de Nadal sempre tinc molta feina. Sopem?-
La Kira i ell es miraven amb gran complicitat i de tant en tant se'ls escapava una rialleta. Jo no entenia res, però vaig gaudir molt escoltant les històries tant extravagants que explicava aquell noiet; com un Nadal que havia anat a casa d'una nena que plorava perquè li feia pena picar-lo amb un bastó, o una altra que un nen no parava de donar-li pell de mandarina per menjar. La veritat, és que eren unes històries ben curioses.
Un cop vam haver acabat de sopar, el noiet va agafar una manta es vam embolicar de cap a peus i va desaparèixer. En el seu lloc, hi havia un tronc, amb quatre potes, i una barretina vermella. No m'ho podia creure! Havíem sopat amb el Tió! De cop totes les històries que ens havia explicat tenien sentit.
-Què et sembla Kidi, agafem els bastons?-
-Som-hi! “Caga tió, que et daré un cop de bastó; Tió, tió, caga torró, si no tens més caga diners, si ja tens massa caga una carbassa. Caga tió, que et daré un cop de bastó...”
El Tió ens va “cagar” moltes coses i el millor de tot, va ser que vam passar una nit de Nadal en molt bona companyia.

Bon Nadal!

LA NOCHE DE NAVIDAD
Se acercaban las fiestas de Navidad y Kira y yo , buscábamos un lugar donde pasarlas . Primero, pensamos ir a un lugar lleno de nieve para disfrutar de unas vacaciones blancas . Después, creímos que sería mejor un lugar cálido donde no pasar frío. Pero finalmente , decidimos que las pasaríamos con un amigo de Kira .
Llegamos a su casa la tarde antes de Navidad. No había nadie pero nos había dejado la llave debajo de una maceta junto a la puerta. La chimenea estaba encendida , la casa llena de adornos navideños y en la cocina hervía una olla llena de caldo que olía muy bien...
-¿Dónde está tu amigo ? No debe estar muy lejos... -
- Vendrá muy pronto, ya lo verás - contestó Kira .
Pero las horas pasaban y no venía nadie.
- Ya casi es de noche y el caldo está listo . ¿Ponemos la mesa y cenamos, o esperamos un poco más ? -
- ¡Caramba Kidi ! ¡Siempre soy yo la impaciente y hoy , en cambio , la que tienes prisa eres tú ! -
-Es que me gustaría ir a dormir a ver si mañana tengo un regalo de Navidad. -
- Espera un poco más y verás qué sorpresa . -
Esperamos un rato más y finalmente :
- Toc, toc, toc .. - llamaron a la puerta.
- ¿Quién será? ¿Tu amigo no tiene otra clave ? -
- No, debe ser él . -
- ¡Buenas noches ! - Dijo un muchacho , vestido todo de color marrón y con una barretina roja .
- ¡Te esperábamos desde hacía rato ! -
- Perdonad , pero la noche de Navidad siempre tengo mucho trabajo . ¿Cenamos ? -
Kira y él se miraban con gran complicidad y de vez en cuando se les escapaba una sonrisa . Yo no entendía nada, pero disfruté mucho escuchando las historias tan extravagantes que contaba aquel muchacho , como una Navidad que había ido a casa de una niña que lloraba porque le daba pena golpearlo con un bastón , u otra que un niño no paraba de darle piel de mandarina para comer. La verdad, es que eran unas historias muy curiosas .
Cuando acabamos de cenar , el muchacho cogió una manta se envolvió con ella y desapareció . En su lugar , había un tronco , con cuatro patas , y una barretina roja . No me lo podía creer ! Habíamos cenado con el Tió ! Ahora todas las historias que nos había contado tenían sentido.
-¿ Qué te parece Kidi , cogemos los bastones ? -
- Vamos! " Caga tió , que te daré un golpe de bastón ; Tió , tió, caga turrón, si no tienes más caga dinero , si ya tienes demasiado caga una calabaza . Caga tió , que te daré un golpe de bastón ... "
El Tió nos " cagó " muchas cosas y lo mejor de todo , fue que pasamos una noche de Navidad en muy buena compañía .
Feliz Navidad !

dijous, 6 de desembre del 2012

El conte de Nadal de la Kidi: "L'avet"/El cuento de Navidad de Kidi: "El abeto"

Desembre és un més màgic pels nens, per aquest motiu al conte de Nadal de la revista Kids no hi podia faltar la màgia. Bones Festes!

L'avet

Estava cansada de viatjar per tot arreu sense cap mitjà de transport, així que vaig decidir fabricar-me'n un de nou. Em fabricaria una bicicleta!
Prop del camí hi havia un bosc i m'hi vaig endinsar per començar a tallar les fustes que em servirien per construir-la.
“Toc,toc,toc...” vaig començar a talar el meu primer tronc...
-Ai!Ai!- vaig sentir. D'on vindrien aquells crits?
-Kidi! Prou, m'estàs fent mal!- digué una veu que provenia de l'avet que estava talant.
-Hola? Que hi ha algú per aquí dalt?-
-Hola Kidi, sóc jo qui parla, l'avet.-
-Si que em sap greu, no sabia que estiguessis viu...-
-Que no ens sentiu parlar no vol dir que no estiguem vius. Tots els arbres, plantes, flors, som éssers vius, però com que normalment no ens podem queixar tothom ens trepitja, tala o arrenca sense cap tipus de mirament.-
-I tu? Com és que parles?-
-Fa un centenar d'anys quan era molt petit i s'acostaven les festes de Nadal vaig veure com molts avets amics meus eren segrestats per fer-los servir d'ornament a dins de les cases de la gent. Tenia molta por que a mi em passés el mateix i una nit, quan vaig veure passar un estel fugaç pel cel, vaig desitjar amb totes les meves forces poder parlar. L'endemà mateix, quan un noiet del poble va venir al bosc a buscar un arbre i es va decidir per mi, li vaig dir: “Que t'agradaria a tu que et separessin dels teus amics i familiars per portar-te a un lloc desconegut?” El noiet es va quedar paralitzat. Però de seguida va reaccionar i digué: “I tant que no!” Va donar mitja volta i se'n va anar corrent. Al cap d'una estona va tornar arrossegant un carro ple fins a vessar. “Què hi portes aquí dins?” Vaig preguntar. El noi em va demanar permís per guarnir-me igual que als arbres que s'emportaven, amb la condició de deixar-me al costat dels meus companys. “Seràs l'avet de Nadal més bonic de tots i tothom et podrà mirar sense fer-te cap mal”. Des d'aquell dia, quan arriben aquestes festes, tots els habitants dels pobles més propers pugen al bosc carregats amb els seus ornaments per guarnir tots els avets que hi ha. Mai més ningú ha volgut talar cap més arbre... fins avui.-
-Em sap molt de greu, jo només volia fabricar-me una bicicleta de fusta per seguir el meu viatge...-
-Ja ho sé Kidi, no ho feies amb mala intenció. Saps que pots fer? S'acosta el dia de Nadal, molt aviat pujaran tots els habitants del poble a guarnir-nos. En aquesta època de l'any passen coses màgiques. De ben segur que si ho desitges amb totes les teves forces, tindràs la teva bicicleta. -
Vaig fer cas a l'avet i em vaig quedar un temps pel bosc, que dia a dia, tenia més arbres guarnits. La nit de Nadal, vaig decidir que havia de seguir el meu camí i em vaig acomiadar del meu amic l'avet.
-Bon Nadal! Ho he passat molt bé aquests dies per aquí però ara he de continuar el meu viatge.-
-Espera un moment Kidi, mira què hi ha aquí a darrera meu...- digué l'avet.
Era una bicicleta nova!
-Moltes gràcies! Bon Nadal, avet!
-Bon Nadal, Kidi!-
                                          Il·lustració:Marina L.Aceituno

Diciembre es un mes mágico para los niños, por este motivo en el cuento de Navidad de la revista Kids no podia faltar la magia. ¡Felices Fiestas!
El ABETO
Estaba cansada de viajar por todas partes sin ningún medio de transporte, así que decidí fabricarme uno nuevo. ¡Me fabricaría una bicicleta!
Cerca del camino había un bosque y me adentré para empezar a cortar las maderas que me servirían para construirla.
"Toc, toc, toc..." empecé a talar mi primer tronco ...
-¡Ay! ¡Ay! - Oí. ¿De dónde vendrían esos gritos?
-¡Kidi! ¡Basta, me estás haciendo daño! - Dijo una voz que provenía del abeto que estaba talando.
-¿Hola? ¿Hay alguien por ahí arriba? -
-Hola Kidi, soy yo quien habla, el abeto. -
-Lo siento, no sabía que estuvieras vivo... -
-Que no nos oigáis hablar no quiere decir que no estemos vivos. Todos los árboles, plantas, flores, somos seres vivos, pero como normalmente no nos podemos quejar todos nos pisan, talan o arrancan sin ningún tipo de miramiento. -
-¿Y tú? ¿Por qué hablas? -
-Hace un centenar de años cuando era muy pequeño y se acercaban las fiestas de Navidad vi como muchos abetos amigos míos eran secuestrados para ser un adorno dentro de las casas de la gente. Tenía mucho miedo que me pasara lo mismo y una noche, cuando vi pasar una estrella fugaz por el cielo, deseé con todas mis fuerzas poder hablar. Al día siguiente, cuando un muchacho del pueblo vino al bosque a buscar un árbol y se decidió por mí, le dije: "¿Te gustaría a ti que te separaran de tus amigos y familiares para llevarte a un lugar desconocido? "El chiquillo se quedó paralizado. Pero enseguida reaccionó y dijo: "¡Por supuesto que no!" Dio media vuelta y se fue corriendo. Al cabo de un rato volvió arrastrando un carro lleno hasta rebosar. "¿Qué llevas ahí dentro?" Pregunté. El chico me pidió permiso para
adornar-me igual que a los árboles que se llevaban, con la condición de dejarme junto a mis compañeros. "Serás el abeto de Navidad más bonito del mundo y todos te podrán mirar sin hacerte ningún daño". Desde aquel día, cuando llegan estas fiestas, todos los habitantes de los pueblos más cercanos suben al bosque cargados con sus ornamentos para adornar todos los abetos que hay. Nunca más, nadie ha querido talar otra árbol... hasta hoy. -
-Lo siento mucho, yo sólo quería fabricarme una bicicleta de madera para seguir mi viaje... -
-Lo sé Kidi, no lo hacías con mala intención. ¿Sabes que puedes hacer? Se acerca el día de Navidad, muy pronto subirán todos los habitantes del pueblo a adornar-nos. En esta época del año pasan cosas mágicas. Seguro que si lo deseas con todas tus fuerzas, tendrás tu bicicleta. -
Hice caso al abeto y me quedé un tiempo por el bosque, que día a día, tenía más árboles adornados. La noche de Navidad, decidí que tenía que seguir mi camino y me despedí de mi amigo el abeto.
-¡Feliz Navidad! Lo he pasado muy bien estos días por aquí, pero ahora tengo que continuar mi viaje. -
-Espera un momento Kidi, mira qué hay ahí detrás mío... - dijo el abeto.
¡Era una bicicleta nueva!
-¡Muchas gracias! ¡Feliz Navidad, abeto!-
-¡Feliz Navidad, Kidi! -
                                                     

divendres, 30 de novembre del 2012

"L'origen dels Guardians" Primera estrena per les festes de Nadal/"El origen de los Guardianes" Primer estreno para las fiestas de Navidad

Avui 30 de Novembre s'estrena "L'origen dels Guardians" és la primera pel·lícula d'animació infantil que recomano veure durant les festes de Nadal. Porta el segell de la "DreamWorks i crec que és una bona pel·lícula perquè els petits gaudeixin d'una bona animació,i els grans reflexionin i deixin volar encara que només sigui per un dia la seva imaginació.
Narra la història de "Santa Claus", el "Conill de Pasqua", la "Fada de les dents" i "Sandman" el creador de somnis que amb l'ajuda de "Jack Escarcha" s'uniran per combatre contra el malvat "Sombra" que vol conquistar el món sembrant la por. Hauran de protegir la inocència i la imaginació de tots els nens aprofitant al màxim els seus poders. 
Us deixo com sempre unes imatges i el tràiler de la pel·lícula a sota de l'entrada en castellà.




Hoy 30 de Noviembre se estrena "El origen de los Guardianes" es la primera película de animación infantil que recomiendo ver durante las fiestas de Navidad. Lleva el sello de "DreamWorks" y creo que es una buena película para que los pequeños disfruten de una buena animación, y los grandes reflexionen y dejen volar aunque sólo sea por un día, su imaginación.
Narra la historia de "Santa Claus", el "Conejo de Pascua", el "Hada de los dientes" y "Sandman" el creador de sueños que con la ayuda de "Jack Escarcha" se unirán para combatir contra el malvado "Sombra" que quiere conquistar el mundo sembrando el miedo. Deberán proteger la inocencia y la imaginación de todos los niños aprovechando al máximo sus poderes.
Os dejo como siempre el trailer de la película.



dilluns, 2 de gener del 2012

La Kidi es troba amb els Reis Mags/ Kidi se encuentra con los Reyes Magos

Aquest cop la Kidi de la revista Kids es troba amb tres personatges molt esperats pels més petits.

LES TRES OMBRES MISTERIOSES
Després d'haver viscut aquella nit tan màgica vaig emprendre el camí de tornada cap a on havia deixat el globus. Ja s'havia fet de dia però el cel estava molt ennuvolat i no m'atrevia a enlairar-me pel que pogués passar, per això, vaig decidir muntar la meva tenda i acampar fins que passés el mal temps. I vaig fer bé, ja que al cap de poca estona van començar a caure unes cosetes blanques i fredes del cel. “Quina cosa més curiosa!” vaig pensar, “sembla pluja però és més freda i està deixant el terra blanc”.
-És neu!- digué una veu com si m'hagués llegit el pensament.
-Qui ha dit això?-...i del no res van aparèixer tres ombres que en un principi em van espantar una mica. Eren uns personatges molt ben vestits que viatjaven asseguts a dalt d'uns animals estranys.
-Bon dia tinguis, Kidi! Series tan amable de deixar-nos passar aquí la propera nit, vam començar el nostre viatge ahir i estem una mica cansats...-
-Sí i tant! Però... com sabeu el meu nom?-.
-Sabem moltes coses... vols que t'ensenyem un joc molt entretingut?-.
No m'hi vaig poder negar i poc a poc em van anar explicant com es jugava. Van treure una tabla amb uns quadradets dibuixats i unes fitxes rodones i unes altres en forma de lletra ics. Dos dels tres personatges misteriosos es van posar a jugar per ensenyar-me com es feia. Es tractava de posar les tres fitxes iguals en fila i el contrincant d'evitar amb les seves que ho fes. Després em van deixar jugar a mi i a l'altre. Quan en vam tenir prou, el més gran de tots, que també semblava el més savi, em va explicar que anaven a veure un nen que havia nascut i li portaven regals. Venien de molt lluny i encara els hi quedava un llarg camí per recórrer. Després em van continuar explicant un munt d'històries fascinants. La joia que duien tots tres al turbant era una pedra màgica que havien heretat dels seus avantpassats. Amb ella podien saber tot el que passava arreu. Cada pedra era un diamant de colors diferents. Un la duia de color verd; el segon, vermella i el tercer, de color blau. L'agafaven cada dia i tocant uns botonets sortien unes imatges reflectides a dins. Eren una mena d'ordinador portàtil com aquests que teniu en el vostre món.
Poc a poc em va anar entrant una son que va fer que m'acabés adormint profundament. A l'endemà quan em vaig despertar... Sorpresa! Havien desaparegut! Però m'havien deixat la tabla per jugar amb les fitxes i un abric. A fora tot estava blanc i feia molt de fred. Em vaig abrigar i enfilant-me a dalt del globus, em vaig enlairar deixant enrere aquell món tan especial i màgic que m'havia fet sentir una joia especial.


Esta vez Kidi de la revista Kids se encuentra con tres personajes muy esperados por los más pequeños.
LAS TRES SOMBRAS MISTERIOSAS
Después de haber vivido esa noche tan mágica emprendí el camino de vuelta hacia donde había dejado el globo. Ya se había hecho de día pero el cielo estaba muy nublado y no me atrevía a despegar por lo que pudiera pasar, por eso, decidí montar mi tienda y acampar hasta que pasara el mal tiempo. Hice bien, ya que al poco rato comenzaron a caer unas cositas blancas y frías del cielo. "Qué cosa más curiosa!" pensé, "parece lluvia pero es más fría y está dejando el suelo blanco".-
¡Es nieve! - Dijo una voz como si me hubiera leído el pensamiento.
-¿Quién ha dicho eso ?-... y de la nada aparecieron tres sombras que en un principio me asustaron un poco. Eran unos personajes muy bien vestidos que viajaban sentados en lo alto de unos animales extraños.
-¡Buenos días tengas, Kidi! Serías tan amable de dejarnos pasar aquí la próxima noche, empezamos nuestro viaje ayer y estamos un poco cansados...-
-¡Claro que sí! ¿Pero... como sabéis mi nombre? -.
-Sabemos muchas cosas... ¿quieres que te enseñemos un juego muy entretenido? -.
No me pude negar y poco a poco me fueron explicando cómo se jugaba. Sacaron una tabla con unos cuadraditos dibujados y unas fichas redondas y otras en forma de letra equis. Dos de los tres personajes misteriosos se pusieron a jugar para enseñarme cómo se hacía. Se trataba de poner las tres fichas iguales en fila y el contrincante de evitar con las suyas que lo hiciera. Después me dejaron jugar a mí y al otro. Cuando tuvimos suficiente, el mayor de todos, que también parecía el más sabio, me contó que iban a ver un niño que había nacido y le llevaban regalos. Venían de muy lejos y aún les quedaba un largo camino por recorrer. Después me siguieron contando un montón de historias fascinantes. La joya que llevaban los tres en el turbante era una piedra mágica que habían heredado de sus antepasados. Con ella podían saber todo lo que pasaba en todas partes. Cada piedra era un diamante de colores diferentes. Uno la llevaba de color verde, el segundo, roja y el tercero, de color azul. La cogían cada día y tocando unos botoncitos salían unas imágenes reflejadas dentro. Eran una especie de ordenador portátil como estos que tenéis en vuestro mundo.
Poco a poco me fue entrando un sueño que hizo que me acabase durmiendo profundamente. Al día siguiente cuando me desperté... ¡Sorpresa! Habían desaparecido! Pero me habían dejado la tabla para jugar con las fichas y un abrigo. Fuera todo estaba blanco y hacía mucho frío. Me abrigué, subí al globo y despegué dejando atrás aquel mundo tan especial y mágico que me había hecho sentir una alegría especial.



dijous, 29 de desembre del 2011

Bon any/Feliz año

Espero que tingueu un any ple de coses bones. Moltes gràcies per llegir els meus contes, endevinalles i els meus comentaris sobre pel·lícules d'animació. Us desitjo de tot cor un feliç 2012!!!! Si voleu podeu llegir un conte que vaig escriure fa temps per els ultims dies de l'any: "El  gatet misteriós"

Espero que tengáis un año lleno de cosas buenas. Muchas gracias por leer mis cuentos, adivinanzas y mis comentarios sobre películas de animación. ¡¡¡Os deseo de todo corazón un feliz 2012!!! Si queréis podeis leer un cuento que hice hace tiempo para los últimos días del año: "El gatito misterioso"



dimecres, 21 de desembre del 2011

Bon Nadal a tothom/Feliz Navidad para todos

Amb aquest dibuix (crec que força divertit) vull felicitar el Nadal a tots els que passen pel meu bloc, als que deixen comentaris i als que no, als que els hi agrada i als que no, grans, petits, mestr@s, pares, etc. Espero que passeu tots un Bon Nadal. Des del meu bloc de contes us envio un munt d'energia positiva per tots.




Con este dibujo (creo que bastante divertido) quiero felicitar la Navidad a todos los que pasan por mi blog, los que dejan comentarios y los que noa los que les gusta y a los que no,grandes, pequeños, maestr@s, padres, etc. Espero que paséis todos una Feliz Navidad. Desde mi blog de ​​cuentos os envío un montón de energía positiva para todos.

dijous, 8 de desembre del 2011

Arriba el Nadal als cinemes/ Llega la Navidad al cine

Com cada any el Desembre és el mes per excel·lència de les pel·lícules infantils. La cartellera està plena de films pels més petits com: Alvin i els esquirols 3, El gat amb botes, Vicky El Vikingo i el Martell de Thor, Happy feet 2..., o la gran triomfadora de les ultimes setmanes: Tintín i l'esperada estrena d'una producció catalana, que no té res que envejar, com és Floquet de Neu. Totes molt recomanables per passar unes bones vacances amb els més petits. L'estrena de la que vull parlar avui és Arthur Christmas: Operació Regal. De les productores Aardman Animations i Sony Pictures Animation, arriba una nova pel·lícula que explica com Santa Claus reparteix els regals amb alta tecnologia i  per un error se n'oblida un. Aquí és on entra en acció l'Arthur, el més petit dels seus fills i es converteix en un heroi. Les critiques han estat molt bones a tots  els països on s'ha emès i no tinc cap dubte de que està molt ben feta. Té tots els ingredients per ser una bona i entretinguda pel·lícula d'animació per viure la màgia del Nadal. Estaria bé veure a la gran pantalla, algun dia, una història semblant amb els Reis Mags de l'Orient, potser els d'aquest costat del món la sentiríem més propera, perquè a vegades amb tanta invasió de "Pares Noels" es fa difícil explicar als nens el motiu pel qual no passa per casa aquest senyor amb barba blanca i una gran panxa. Però això ja és un petit apunt personal que no em treu les ganes de veure aquesta pel·lícula de la qual, com sempre us en deixo unes imatges i el seu tràiler. Un últim apunt, l'Arthur no us recorda una mica al protagonista de la pel·lícula de Ratattouille, Alfredo Linguini?
Bones festes!!!


                                                                                    
                                                                             
    
         Arthur Crhistmas
Alfredo Linguini (Ratattouille)
                                                                         
  










 Como cada año Diciembre es el mes por excelencia de las películas infantiles. La cartelera está llena de films para los más pequeños como: Alvin y las ardillas 3, El gato con botas, Vicky El Vikingo y el Martillo de Thor, Happy feet 2 ..., o la gran triunfadorade las últimas semanas: Tintín y el 'esperado estreno de una producción catalana, que no tiene nada que envidiar, como es Copito de Nieve. Todas muy recomendables para pasar unas buenas vacaciones con los más pequeños. El estreno del que quiero hablar hoy es Arthur Christmas: Operación Regalo. De las productoras Aardman Animations y Sony Pictures Animationllega una nueva película que cuenta cómo Santa Claus reparte los regalos con alta tecnología y por un error se olvida uno. Aquí es donde entra en acción Arthur, el más pequeño de sus hijos y se convierte en un héroe. Las críticas han sido muy buenas en todos los países donde se ha emitido y no tengo ninguna duda de que está muy bien hecha. Tiene todos los ingredientes para ser una buena y entretenida película de animación para vivir la magia de la Navidad. Estaría bien ver en la gran pantalla, algún día, una historia similar con los Reyes Magos de Oriente,así tal vez los de este lado del mundo la sentiríamos más cercana, porque a veces con tanta invasión de "Papás Noel" se hace difícil explicar a los niños el motivo por el que no pasa por casa este señor con barba blanca y una gran barriga. Pero eso es un pequeño apunte personal que no me quita las ganas de ver esta película de la que, como siempre, os dejo unas imágenes y su trailer. Un último apunte, ¿Arthur no os recuerda un poco al protagonista de la película Ratattouille, Alfredo Linguini
Felices fiestas!!!