Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria la bruixa. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Maria la bruixa. Mostrar tots els missatges

dimecres, 19 d’octubre del 2011

Un altre conte de Maria la Bruixa:"Halloween o castanyada?"/Otro cuento de Maria la Bruja:"¿Halloween o castañada?

El dia de Halloween era el dia més feliç per a la Maria la Bruixa. Ja des de ben petita, era l'unic moment que podia vestir-se amb el seu vestit de bruixa sense que ningú, ni les seves tietes, li ho impedissin. Això va canviar durant  una època que van passar a Barcelona. La nena anava a l'escola  i  allà li van explicar que el dia abans de "Tots Sants" es celebrava la castanyada i tots es disfressaven de castanyers i castanyeres. Es feia una festa i menjaven castanyes i panellets. La Maria els hi va dir que d'on ella venia celebraven el Halloween, i es difressaven de bruixes. Aquell dia el dedicaven a buidar i pintar carbasses  per posar-hi una espelma a dins. 
-Si us plau, deixeu-me fer el mateix.... si us plau.-demanar la nena a les mestres.
Van estar discutint durant una bona estona. 
-Sempre hem celebrat la castanyada, no ho canviarem pas ara per una nena!- digué una d'elles.
-Però tampoc crec que passi res perquè es disfressi de bruixa...-comentà una altra.
Finalment una de les mestres va treure un llibre de la història de Catalunya.
-Mireu!- va dir.
En el llibre s'explicava la llegenda d'uns pagesos que van viure una nit de "Tots Sants" molt especial: "Van veure com un grup de bruixes feien una foguera i ballaven al seu voltant cantant unes cançons màgiques. Aquells càntics van embruixar als pagesos que al cap de poca estona les van seguir en la seva festa. Després de ballar i ballar, totalment esgotats, aquella família, va despertar del encanteri i van marxar corrent cap a casa on van encendre el foc i van torrar castanyes."
Després de llegir allò les mestres van estar d'acord a permetre-li a la Maria vestir-se de bruixa i celebrar el seu Halloween menjant castanyes.


El día de Halloween era el día más feliz para María la Bruja. Ya desde muy pequeña, era el único momento que podía vestirse con su traje de bruja sin que nadie, ni sus tías, se lo impidieranEsto cambió durante una época que pasaron en Barcelona. La niña iba a la escuela y allí le explicaron que el día antes de"Todos los Santos" se celebraba la castañada y todos se disfrazaban de castañeros y castañeras. Se hacía una fiesta comían castañas y "panellets".  María les dijo que de donde ella venía celebraban el Halloween, y se disfrazaban de brujas. Aquel día lo dedicaban a vaciar y pintar calabazas para poner una vela dentro.
-Por favor, dejadme hacer lo mismo .... por favor .- les pidió la niña a las maestras.
Estuvieron discutiendo durante un buen rato.
Siempre hemos celebrado la castañada, no lo cambiaremos ahora por una niña! - dijo una de ellas.
-Pero tampoco creo que pase nada porque se disfrace de bruja...- comentó otra.
Finalmente una de las maestras sacó un libro de la historia de Cataluña.
-Mirad! - Dijo.
En el libro se explicaba la leyenda de unos campesinos que vivieron una noche de "Todos los Santos" muy especial: 
"Vieron como un grupo de brujas hacían una hoguera y bailaban a su alrededor cantando unas canciones mágicas. Aquellos cánticos embrujaron a  los campesinos que al poco rato las siguieron en su fiesta. Después de bailar y bailar, totalmente agotados, aquella familia, despertó del hechizo y se fueron corriendo hacia casa donde encendieron el fuego y tostaron castañas. "
Después de leer esto las maestras estuvieron de acuerdo en permitirle a María vestirse de bruja y celebrar su Halloween comiendo castañas.


dilluns, 20 de juny del 2011

Nit de Sant Joan:Maria la Bruixa (Cinquena part) / Noche de San Juan: Maria la Bruja (Quinta parte)

     La Bruixa Maria estava molt animada, aquella nit seria la seva primera Nit de Sant Joan amb el títol de bruixa. Li sabia greu no poder compartir-ho amb el seu amic Max, però després que quasi els enxampa fent pocions la última vegada, havia hagut de trencar la relació molt a contra cor.
    Estava convidada a la "Mansió 13" del carrer "Gat Negre". Allà hi vivia la Bruixa Cluca una de les més poderoses de la ciutat. Hi anirien bruixes i bruixots acabats de graduar, igual que ella.
   En Max volia descobrir el misteri que envoltava a la seva amiga, i tot i que feia molts anys que no es veien, va decidir anar a trobar-la aquella mateixa nit. La va seguir fins a Mansió terrorífica. El noi ja s'esperava trobar el que va trobar: un centenar de bruixes i bruixots vestits amb les seves millors gales, dansant al voltant d'una foguera que treia fum de colors i coets.
   -Shhhhht, Maria!- la cridà en Max.
   Quan la seva amiga el va veure, el gest de la seva cara va expressar una barreja d'alegria i por.
   -Què hi fas aquí? T'has tornat boig?-
   De seguida el va agafar de la mà i el va fer sortir d'aquell lloc.
Un cop lluny d'allà, li va fer prometre que mai més la seguiria i no explicaria a ningú el què havia vist.
   -Només et puc prometre que no explicaré res però no em privis de veure els teus ulls cada dia...- i dient aquestes paraules la va abraçar besant-la amb gran passió.
   La Maria sabia, que aquella seria una nit màgica i especial per a ella, però no s'hagués imaginat mai aquell meravellós final en el que, del seu cor, van saltar més focs artificials que de en cap altra festa.
   A la Mansió, però, la trobaven a faltar, i coneixent la seva especialitat en ficar-se en embolics, una de les seves ties la va anar a buscar. En veure als nois junts, besant-se, va fer us dels seus poders i mitjançant un encanteri va enviar al noi a casa seva, fent-li creure per enèsima vegada, que tot havia estat un somni.
   -Maria, això ja saps que no ho pots fer...-
Però la jove bruixa seguia tinguen els gust dels seus llavis i la màgia més poderosa dins del seu cor, i tot i que sabia que no l'havia de tornar a veure, estava convençuda que es tornarien a trobar en un futur no gaire llunyà.
Bona nit de Sant Joan!
      
      La Bruja María estaba muy animada, aquella noche sería su primera Noche de San Juan con el título de bruja. Le dolía no poder compartirlo con su amigo Max, pero después de que casi las pilla preparando pociones la última vez, había tenido que romper la relación muy a regañadientes.   
    Estaba invitada en la "Mansión 13" de la calle "Gato Negro". Allí vivía la Bruja Cluca, una de las más poderosas de la ciudad. Irían brujas y brujos recién graduados, al igual que ella.    
    Max quería descubrir el misterio que rodeaba a su amiga y aunque hacía muchos años que no se veían, decidió ir a encontrarla esa misma noche. La siguió hasta la Mansión terrorífica.  
     El chico ya se esperaba encontrar lo que encontró: un centenar de brujas y brujos vestidos con sus mejores galas, danzando alrededor de una hoguera que echaba humo de colores y cohetes. 
   -Shhhhht, María! - la llamó Max.  
  Cuando su amiga lo vio, el gesto de su cara expresó una mezcla de alegría y miedo.  
   -¿Qué haces aquí?¿Te has vuelto loco?-  
   Enseguida le cogió de la mano y le hizo salir de aquel lugar.  Una vez lejos de allí, le hizo prometer que nunca más la seguiría y no contaría a nadie lo que había visto. 
    -Sólo te puedo prometer que no voy a contar nada, pero no me prives de ver tus ojos cada día...-,y diciendo estas palabras la abrazó besándola con gran pasión.  
    María sabía que esa sería una noche mágica y especial para ella, pero no hubiera imaginado nunca aquel maravilloso final, en el que, de su corazón salieron más fuegos artificiales que de ninguna otra fiesta. 
    En la Mansión, sin embargo, la echaban de menos, y conociendo su especialidad en meterse en líos, una de sus tías la fue a buscar. Al ver a los chicos juntos besándose, hizo uso de sus poderes y mediante un hechizo envió al muchacho a su casa, haciéndole creer por enésima vez, que todo había sido un sueño.   
    -¡María, eso ya sabes que no puedes hacerlo! ...-    
    Pero la joven bruja seguía teniendo el sabor de sus labios y la magia más poderosa dentro de su corazón, y aunque sabía que no debía volver a verlo, estaba convencida de que se volverían a encontrar en un futuro no muy lejano.
¡Feliz noche de San Juan!

dimecres, 9 de març del 2011

Un altre conte de "Maria la Bruixa"/Otro cuento de "María la Bruja"

En Max volia saber exactament què passava a casa de la Maria, sempre que hi anava vivia aventures apassionants i li feien creure que era un somni. "No pot ser que sempre m'adormi. Encara guardo la baldufa de l'últim cop que hi vaig anar..." Pensava.
   -Maria! -va cridar en Max al sortir de l'escola, -que puc venir a jugar a casa teva?-
   -...No, em sap greu però avui les meves tietes fan neteja i no els hi agrada tenir visites. Un altre dia, d'acord?-

  En Max sabia que era una excusa, últimament n'hi posava moltes evitant que tornés a casa seva a jugar, sempre les seves tietes: un dia tenien que planxar, l'altre dia estaven enfeinades amb no se què..., la qüestió era que no hi anés. Però en Max ja en tenia prou i la va seguir sense que la nena se s'adonés. Espiant per la finestreta que tenien al garatge, les sospites del nen es van confirmar. Va veure com vestides amb les seves capes i barrets, ensenyaven a la Maria a preparar alguna poció màgica dins d'una cassoleta...
   -CRAAAAASSSSSSSSHHHHH!-
   -Què ha estat això?- digueren les bruixes mirant cap a la finestra.
   La Maria va sortir corrent a veure què passava i va veure en Max com s'allunyava carrer avall. Va treure la seva bareta màgica i el va fer recular fins al seu costat.
   -Ara ja ho saps! Sóc una bruixa! No volíem que ho sabessis pel teu bé, no es bo que la gent es pensi que estàs boig.- digué rient.
  -Ho sabia! Sabia que a casa teva passaven coses rares!-
  -Si però escolta bé el que et diré: no ho pots explicar a ningú, i si vens a casa has de tenir molt de compte amb el que toques, recorda el dia que vas pujar a les golfes... una mica més i no ho expliques.-
  -M'ensenyaràs algun truc de màgia?-
  -Em sap greu, però tot això és molt perillós, jo mateixa encara vaig a l'escola per aprendre coses noves, però si vols demà vens i et deixaré assistir a una classe amb les meves tietes...
  -Brrrruuuuuuummmm!!!!!-
El Bruixot Pilot havia arribat al costat dels nens.
  -Sargantanes bullides! Ales de Ratpenat! Fes que el que ha dit la Maria, sembli que ho ha somniat!-
  -Max, Max, desperta que has d'anar a escola!-

Max quería saber exactamente qué pasaba en casa de María, siempre que iba vivía aventuras apasionantes y le hacían creer que era un sueño. "No puede ser que siempre me duerma. Aunque guardo la peonza de la última vez que fui ..." Pensaba.
  -María! -Gritó Max al salir de la escuela,-¿puedo venir a jugar a tu casa? -
  -... No, lo siento pero hoy mis tías hacen limpieza y no les gusta tener visitas. Otro día, ¿vale? -
  
Max sabía que era una excusa, últimamente ponía muchas evitando que volviera a su casa a jugar, siempre sus tías: un día tenían que planchar, el otro día estaban atareadas con no se qué ..., la cuestión era que no fuera. Pero Max ya tenía bastante y la siguió sin que la niña se diera cuenta. Espiando por la ventanilla que tenían en el garaje, las sospechas del niño se confirmaron. Vio como vestidas con sus capas y sombreros, enseñaban a María a preparar alguna poción mágica dentro de una cazuela ...
  -CRAAAAASSSSSSSSHHHHH! -
 
-¿Qué ha sido eso? - Dijeron las brujas mirando hacia la ventana.
 
María salió corriendo a ver qué pasaba y vio a Max como se alejaba calle abajo. Sacó su varita mágica y le hizo retroceder hasta su lado.
 
-Ahora ya lo sabes! Soy una bruja! No queríamos que lo supieras por tu bien, no es bueno que la gente crea que estás loco.- dijo riendo.
  -Lo sabía! Sabía que en tu casa pasaban cosas raras! -
  -Si pero escucha bien lo que te voy a decir: no lo puedes contar a nadie y si vienes a casa debes tener mucho cuidado con lo que tocas, recuerda el día que subiste a la buhardilla ... un poco más y no lo explicas .-
  -Me enseñarás algún truco de magia? -
  -Lo siento, pero todo esto es muy peligroso, todavía voy a la escuela para aprender cosas nuevas, pero si quieres mañana vienes y te dejaré asistir a una clase con mis tías... -
 
-Brrrruuuuuuummmm !!!!!-
El Brujo Piloto apareció junto a los niños.
 
-Lagartijas hervidas! Alas de Murciélago! Haz que lo que ha dicho María, parezca una pesadilla! -
  -Max, Max, despierta que tienes que ir a la escuela! -

divendres, 19 de novembre del 2010

Un altre con curt de "Maria la Bruixa", el tercer.

Plovia molt, era Dissabte a la tarda, i en Max i la Maria estaven avorrits al saló de la casa de les bruixes. La "Bruixa Fluixa" els preparava un berenar, que no oblidarien. La olor de la xocolata desfeta, va despertar la gana d'en Max que se la va cruspir, tan bon punt li van posar a les mans. Se la va menjar tan de pressa, que un mareig va envair el seu cap. De sobte la sala d'estar va desaparèixer, deixant pas a un món fantàstic ple de joguines de fusta. La Maria també hi era. Hi havia joguines de tot tipus, titelles, cotxes, baldufes, nines...tot, absolutament tot de fusta. En Max no sabia per on començar, no n'havia tingut mai de joguines d'aquell tipus, totes les que tenia eren electròniques o funcionaven amb piles. Van jugar durant tota la tarda, deixant volar la seva imaginació. I de sobte, quan menys s'ho esperaven, van veure com deixava de ploure darrera la finestra de la sala on eren. Tot havia estat un somni, "un altre cop!", va pensar en Max. "Sempre que m'ho passo d'allò més bé, resulta que no és real...". Però aquella vegada, havia estat diferent, el nen es va posar la mà a la butxaca i va trobar el que esperava trobar; una baldufa de fusta. " Sabia que no havia sigut un somni, igual que la resta, en aquesta casa passen coses rares, fantàstiques, però rares, i  un dia d'aquests, esbrinaré què passa en realitat!"

 Fi.
Salut i contes.

dimarts, 19 d’octubre del 2010

Un altre conte de "Maria la Bruixa"

    La Maria, tornava de l'escola, volant sobre la seva escombra. Ja feia el segon curs de bruixeria i li era permès, fer-la servir. Havia quedat amb en Max, per anar a la biblioteca. A l'escola d'educació "normal", els hi havien posat de deures, un treball de literatura, on havien de triar diferents contes, i després inventar-se un història on hi apareguessin tots els personatges que hi sortien.     En Max, va arribar primer, i va començar a buscar. Li agradaven molt els de dracs, bruixes i fades. Quan la Maria va arribar i va veure aquells contes sobre la taula, es va posar una mica nerviosa. Moltes d'aquelles històries, que per en Max eren fantàstiques, per ella eren reals, i a més a més familiars. El va intentar convèncer de triar un altre tipus de contes. Però el nen no va cedir.
   Mica en mica, van anar escrivint la història. "La Bruixa Piluixa i el Bruixot Pilot, volaven per tota la ciutat, buscant a la seva germana, La Bruixa Fluixa. L'havia segrestat un aprenent de bruixot, per canviar-la pels poders dels dos germans. Era malvat i molt ambiciós i no en tenia prou amb els seus. Però el que no sabia,era que els dos germans units tenien més força que ell.
      -On és la nostra germana?- va preguntar el Pilot quan el van trobar.
     -No us diré on és, fins que no em regaleu els vostre poders!-
     -Això mai!- cridà la Piluixa.
     Llavors van unir les forces, i es van concentrar per visualitzar-la. De seguida la van trobar. No era gaire lluny d'allà. Van unir les forces, tots tres, i el van convertir en un canelobre daurat que van guardar a les golfes de casa seva. Fi".
    -Què et sembla?- va preguntar en Max,- és un somni que vaig tenir, només he hagut de posar els noms dels protagonistes d'aquests contes i ja està!-
   La Maria va somriure, i li va dir:- Em sembla perfecte, però jo no he fet res...-.Cosa que no era del tot veritat, aquesta història l'havia llegit el nen un dia que va anar a jugar a casa seva i va trobar el llibre màgic de la família. Com altres vegades li van haver de fer creure que ho havia somniat tot. Gràcies a tot això en Max tenia una gran imaginació. O almenys això era el que creia tothom.
 
                   -----Gifs Animados - Imagenes Animadas
--Fi.

 

Un dels meus contes curts: "Maria la bruixa"

Durant les vacances en Max va conèixer la que seria la seva millor amiga, la Maria.  Era una nena misteriosa però molt agradable. Li agradava la màgia i la practicava. El que no sabia el nen, era que estava estudiant per a ser una bruixa bona.
Anava a l'acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot. Hi anaven nens i nenes de tota la comarca perquè era la millor però ho havien de portar en secret, per això en Max no n'havia de saber res.
Un dia el noi va anar a jugar a casa la Maria i mentre la nena era a la cuina preparant el berenar, va començar a xafardejar per tota la casa. Hi havia moltes figures i mobles antics que a en Max li cridaven molt l'atenció, ja que només n'havia vist d'iguals a les pel·lícules.
Va pujar per una escala de cargol fins a arribar a les golfes on encara hi havia més coses. Però el que li va cridar més l'atenció, va ser un canelobre daurat i brillant que destacava entre mig de tanta pols i teranyines. S'hi va apropar, i sense que se n'adonés el va absorbir i se'l va emportar al món daurat.

Un cop allà el seu aspecte va canviar, es va tornar daurat. Es va espantar força i va començar a cridar a la Maria... Però la nena no el podia sentir tot i que, al fer estona que no el veia el va començar a buscar per tota la casa. Quan ja ho havia regirat tot buscant-lo, va veure la porta de les golfes oberta i es va témer el pitjor. Els tiets de la nena, el Bruixot Pilot, la Bruixa Muixa, la Bruixa Piluixa i la Bruixa Fluixa, li havien dit que no hi entrés per res del món allà dins i sempre ho tenien tancat amb clau, per això era estrany, que estigués obert. La Maria no s'atrevia a entrar i es temia que en Max era allà dins. Sense pensar-s'ho dos cops, va anar volant amb la seva escombra cap a l'acadèmia on treballaven els seus tiets. Mentrestant el nen voltava pel món daurat fent amics, no li desagradava aquell lloc però tenia gana i tot el que hi havia per menjar era d'or.
-Mengem perles daurades i maduixes d'or nosaltres, ...en vols una?-  Li va preguntar un follet, també daurat, és clar.
Però a en Max, no li venien gaire de gust i amablement les va rebutjar seguint el seu camí. Potser hi havia alguna porta per poder sortir d'allà.
Mentrestant la Maria ja era a l'acadèmia explicant tot als seus tiets, que van començar a discutir per saber qui s'havia deixat la porta oberta de les golfes  sabent que era tant perillós...
-Prou!!- va cridar la nena- Ara això ja no importa! Hem d'anar a salvar en Max i si no pareu de discutir potser serà massa tard.-
Les tres bruixes van donar-li la raó a la nena, van agafar les escombres i en un tancar i obrir d'ulls ja eren a les golfes. El bruixot Pilot, va haver de quedar-se a l'escola amb els alumnes, però els va dir que si calia tancaria i aniria a ajudar-les, només li havien de dir.
Es van protegir amb un camp magnètic, perquè el canelobre no les absorbís, i van començar a negociar l'alliberament d'en Max.
-Molt bé, què vols a canvi del nen?- va preguntar la Bruixa Muixa.
-Ja ho sabeu el que vull,...vull que desfeu l'encanteri i tornar a ser un més de vosaltres.-
-Això ja saps que no pot ser, vas fer servir la màgia per fer malifetes i has de pagar la teva condemna- Va dir la Piluixa.
-Doncs el nen es queda aquí a dins, si no perquè xafardejava...-
Llavors la Bruixa Fluixa va tenir una idea, si donava la seva paraula de no fer servir la màgia per a fer el mal, aleshores, el farien tornar. Però l'encanteri tornaria a produir-se a la més mínima maldat.
Tots hi van estar d'acord i sense adonar-se en Max, tornava a ser dins la cuina amb la seva amiga, mentre que ha dalt a les golfes, tres bruixes i un aprenent de bruixot, reprenien una amistat i un deure desapareixent ràpidament, per anar a parar a la gran acadèmia de bruixeria del Bruixot Pilot que els rebia amb els braços oberts i un munt de consells per donar.
En Max una mica atordit, va explicar el què creia que havia somniat a la seva amiga mentre berenaven.
-Perquè en aquesta casa no n'hi ha de golfes, oi?