Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delfín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Delfín. Mostrar tots els missatges

dimarts, 8 de juliol del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira: El dofí i la gavina/ Las aventuras de Kidi y Kira: El delfín y la gaviota

El dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una petita illa deshabitada.
La Kira tenia ganes de prendre el sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic. Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant voltes per el mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt puntual.-
-Si vols t'ajudem a buscar-lo, sóc molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim sort-
La Kira es va posar les seves ulleres de buceig, les aletes i sense pensar's-ho, es va tirar a l'aigua.
Al cap de força estona va sortir cansada i decepcionada:
-No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d'aquella roca, prop de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta calor.-
-Me n'hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m'anava neguitejant. Começava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la gavina no parava de donar voltes i cridar.
Finalment vam veure com venien tots dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó dels mals endreços i buscant, buscant m'he quedat adormit.- Digué en Martí.- Després ha vingut la Kira i m'ha dit que m'estaves esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç perquè em demostra que m'aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia jugant a pilota, de la sorra a l'aigua, de l'aigua a la sorra, gaudint d'un estiu en la millor companyia.

Tornem al setembre!

El delfín y la gaviota
Viajamos con el globo hasta una pequeña isla deshabitada.
Kira tenía ganas de tomar el sol con un bañador nuevo que había creado con el libro mágico. Tumbadas sobre la arena caliente, las olas iban y venían acercándonos piedrecitas brillantes. Por el cielo volaba una gaviota que parecía inquieta.
-Gaviotaaaaa. - Gritó Kira.
La gaviota al oírla se acercó.
-Buenos días, bienvenidas! -
-¿Por qué sobrevuelas el mar dando vueltas en el mismo sitio? ¿Qué buscas? Pareces nerviosa. -
-Mi amigo, el delfín Martín, me dijo ayer que esta mañana jugaría conmigo a la pelota y aún no ha venido. Temo que le haya pasado algo; siempre es muy puntual. -
-Si quieres te ayudamos a buscarlo, soy muy buena nadadora-explicó Kira.
-Muchas gracias, a ver si tenemos suerte-
Kira se puso sus gafas de buceo, las aletas y sin pensar-lo, se tiró al agua.
Al cabo de bastante rato salió cansada y decepcionada:
-No lo encuentro, lo siento gaviota. -
-No puede ser. ¿Has mirado en su casa? -
-No. ¿Dónde está? -
-Allí, debajo de esa roca cerca de las palmeras. Siempre descansa allí porque dice que no hace tanto calor. -
-¡Me voy pues! -
Yo mientras tanto me iba inquietandor. Empezaba a preocuparme que le hubiera pasado algo y la gaviota no paraba de dar vueltas y gritar.
Finalmente vimos como venían ambos con una gran sonrisa en la cara.
-¿Qué os hace tanta gracia? - Dijo enfadada la gaviota.
-He ido a buscar la pelota en el rincón de los trastos y buscando, buscando me he quedado dormido. - Dijo Martín. - Después ha venido Kira y me ha dicho que me estabas esperando y que estabas muy preocupada por mí. No es que me haga gracia que estuvieras preocupada, pero me hace feliz porque me demuestra que me aprecias de verdad. ¡Muchas gracias! -
Al oír estas palabras, la gaviota, también sonrió y dijo:
-Bueno pues. ¿Jugamos? Ahora somos cuatro podemos jugar todos, ¿qué os parece? -
-¡Y tanto! ¡Nos gusta mucho jugar! -
Y así fue como pasamos el día jugando a la pelota, de la arena en el agua, del agua a la arena, disfrutando de un verano en la mejor compañía.
¡Volvemos en septiembre!

dimarts, 7 de juny del 2011

La Sirena que volia volar/ La Sirena que quería volar

Hi havia una vegada, una Sirena que cada matí en veure la claror de la llum de dia sortia del mar, s'enfilava a dalt de la roca més alta i cantava una trista cançó: 
       
        "Oh gavines de color blanc
         que voleu lliures allà dalt
         tanta felicitat despreneu
         i a mi no m'hi voleu..."

Cada dia l'entonava amb major tristesa... 
Un dia el seu millor amic el  Dofí Nenfi, cansat de veure-la d'aquella manera va anar a trobar al Rei del Mar per demanar-li ajuda. Era un Rei que es preocupava molt per tots els habitants del seu regne i segur que l'ajudaria a trobar un remei per la tristesa de la Sirena. Tot i estar molt enfeinat el va rebre de seguida, el va acompanyar a la cova on treballava el seu inventor i li van explicar el problema.  Després de pensar molt van decidir construir un Ala Delta amb motor.
Passats uns dies, la Sirena no es podia creure el que veien els seus grans ulls celestes, una colla de dofins arrossegaven fins al costat de la roca un estri força estrany.
-Què és això Nenfi?- va preguntar la Sirena.
-És un Ala Delta i et portarà a sobrevolar el mar tant alt com les gavines.-
De seguida s'hi va enfilar i guiada per l'inventor del Rei va aconseguir complir el seu somni de volar per sobre el mar.
Ara canta aquesta cançó:
        
          "Oh amic meu dofí
          salta i balla amb mi,
          et dono les gràcies per tot
          i t'envio un fort petó."

I fins aquí aquest conte curt dedicat a tots el que sempre hi són quan més els necessites.



Había una vez, una Sirena que cada mañana al ver la claridad de la luz de día salía del mar, se sentaba en la roca más alta y cantaba una triste canción:

         "Oh gaviotas de color blanco 
         que voláis libres tan alto
         mucha felicidad desprendéis 
         y a mi no me queréis... "

Cada día la entonaba con mayor tristeza ... 
Un día su mejor amigo el Delfín Nenfi, cansado de verla de esa manera fue a ver al Rey del Mar para pedirle ayuda. Era un Rey que se preocupaba mucho por todos los habitantes de su reino y seguro que le ayudaría a encontrar un remedio para la tristeza de la Sirena. A pesar de estar muy ocupado lo recibió muy deprisa, le acompañó a la cueva donde trabajaba su inventor y le explicaron el problema. Después de pensar mucho decidieron construir un Ala Delta con motor. 
Pasados ​​unos días, la Sirena no podía creer lo que veían sus grandes ojos celestes, un grupo de delfines arrastraban cerca de la roca un aparato bastante raro. 
-¿Qué es esto Nenfi? - preguntó la Sirena. 
-Es un Ala Delta y te llevará a volar por encima del mar tan alto como las gaviotas .-
Subió rápidamente y guiada por el inventor del Rey logró cumplir su sueño de volar por encima del mar. Ahora canta esta canción:

          "Oh delfín amigo mío
           salta y baila conmigo,
           te doy las gracias por todo 
           y un beso te mando a mi modo. "

Y hasta aquí este cuento corto dedicado a todos los que siempre están cuando más los necesitas.