dimarts, 3 de febrer del 2015

Més aventures de la Kidi i la Kira/ Más aventuras de Kidi y Kira

LA DISFRESSA
Havíem rebut una invitació per anar al ball de màscares que organitzava cada any el Rei Carnestoltes al seu palau. La Kira ja preparava la seva disfressa mentre que jo no parava de donar voltes i voltes pensant de què em podia disfressar.
-De què aniràs disfressada Kira?-
-És una sorpresa Kidi, ja ho veuràs!-
No era el primer cop que em convidaven a una festa de disfresses, però aquest cop l’amfitrió era el Rei Carnestoltes i això em posava molt nerviosa. De ben segur que tothom portaria uns vestits i unes màscares molt elaborades. No tenia temps per perdre i ja que la Kira no em volia ajudar vaig decidir elaborar una disfressa de princesa amb una màscara adient plena de pedretes brillants amb molts llaços i teles brillants.
Després de molta estona treballant, el vestit ja estava llest, així que me’l vaig emprovar.
-Tornem la meva disfressa!- Va cridar la Kira en veure’m.
-Però què dius? Porto tot el dia treballant...-
-Si clar, i faràs en un dia el que jo porto fent tota la setmana no?-
No entenia res, la Kira semblava molt enfadada i convençuda que aquella disfressa era la seva. Però com podia ser?
-Has mirat bé a dins la teva bossa o a dins del globus ?-
La Kira va començar a regirar-ho tot i el vestit no apareixia, llavors va ser quan vam sentir un sorollet que venia de darrera el cistell del globus. Vam mirar i...
-Però què hi fas tu aquí, i amb el meu vestit?- digué enfadada la Kira.
Era el Rei Carnestoltes que intentava emportar-se d’amagat aquella disfressa de princesa que havia fet la Kira amb tanta cura.
-No t’enfadis, no et volia deixar sense disfressa i t’he portat aquesta altra de pirata.  Li havia comprat a la meva filla i una estona abans de donar-li he escoltat què deia que volia anar disfressada de princesa. Com us podeu imaginar no he parat de buscar fins que us he trobat. Si us plau me l’has de canviar.-
- No te la canviaré! Em fa molta il·lusió anar disfressada amb aquest vestit que tant d’esforç m’ha costat fer.- digué la Kira.
- Ja us la canvio jo – vaig dir- ja m’he disfressat altres cops de Pirata i és molt divertit. –
Més tard amb les disfresses i màscares posades vam anar a la festa on vam ballar sense parar. La filla del Rei Carnestoltes estava feliç amb el regal del seu pare. Ens vam fer amigues seves, sobretot amb la Kira ja que portaven un vestit pràcticament igual. Sense saber-ho havíem agafat la mateixa revista per trobar una disfressa i havíem mirat la mateixa fotografia per fer-la, per això ens van quedar tant iguals. Però el més important d’aquesta història és que disfressades de princesa, de pirata o de qualsevol altra cosa, ens ho vam passar d’allò més bé.



  
EL DISFRAZ
Habíamos recibido una invitación para ir al baile de máscaras que organizaba cada año el Rey del Carnaval en su palacio. Kira ya preparaba su disfraz mientras que yo no paraba de dar vueltas y vueltas pensando de qué me podía disfrazar.
-¿De qué irás disfrazada Kira? -
-¡Es una sorpresa Kidi, ya verás! -
No era la primera vez que me invitaban a una fiesta de disfraces, pero esta vez el anfitrión era el Rey del Carnaval y eso me ponía muy nerviosa. Seguro que todo el mundo llevaría unos trajes y unas máscaras muy elaboradas. No tenía tiempo que perder y ya que Kira no me quería ayudar decidí elaborar un disfraz de princesa con una máscara adecuada llena de piedrecitas brillantes con muchos lazos y telas brillantes.
Después de mucho rato trabajando, el vestido ya estaba listo, así que me lo probé.
-¡Devuélveme  mi disfraz! - Gritço Kira al verme.
-¿Pero qué dices? Llevo todo el día trabajando...-
-Si claro, y harás en un día lo que yo llevo haciendo toda la semana ,¿no? -
No entendía nada, Kira parecía muy enfadada y convencida de que ese disfraz era el suyo. Pero, ¿como podía ser?
-¿Has mirado bien dentro de tu bolso o dentro del globo? -
Kira comenzó a revolver todo y el vestido no aparecía, entonces fue cuando oímos un ruidito que venía de detrás del cesto del globo. Miramos y ...
-Pero, ¿qué haces tú aquí y con mi vestido? - Dijo enfadada Kira.
Era el Rey del Carnaval que intentaba llevarse a escondidas ese disfraz de princesa que había hecho  Kira con tanto cuidado.
-No te enfades, no te quería dejar sin disfraz y te he traído éste otro de pirata. Se lo había comprado a mi hija y un rato antes de dárselo he escuchado que decía que quería ir disfrazada de princesa. Como os podéis imaginar no he parado de buscar hasta que os he encontrado. Por favor me la tienes  que cambiar.-
-¡ No te lo voy a cambiar! ¡Me hace mucha ilusión ir disfrazada con este vestido que tanto esfuerzo me ha costado de hacer.- dijo Kira.
- Ya os lo cambio yo - dije- ya me he disfrazado otras veces de pirata y es muy divertido. -
Más tarde con los disfraces y máscaras puestos fuimos a la fiesta donde bailamos sin parar. La hija del Rey del Carnaval estaba feliz con el regalo de su padre. Nos hicimos amigas suyas, sobre todo con Kira ya que llevaban un vestido prácticamente igual. Sin saberlo habíamos cogido la misma revista para encontrar un disfraz y habíamos mirado la misma fotografía para hacerla, por eso nos quedaron tan iguales. Pero lo más importante de esta historia es que disfrazadas de princesa, de pirata o de cualquier otra cosa, nos lo pasamos en grande.