divendres, 3 d’octubre del 2014

L'aventura de tardor de la Kidi/ La aventura de otoño de Kidi

ELS TRES BOLETS

Després de viatjar durant molts dies sense tenir molt clar cap a on anar, vam veure un camí que ens va cridar l'atenció pel color vermellós de la terra.
Vam decidir seguir-lo per veure a on ens portava. No feia gaire que caminàvem i ja ens vam trobar el primer encreuament. Hi havia dos cartells, un que senyalava cap a la dreta i l'altre a l'esquerra. El primer portava cap a un poble anomenat “Terra-roja” i el segon cap a “Els Tres Bolets”.
La Kira va voler anar cap a aquest ultim i sense pensar-ho molt hi vaig accedir.
Portàvem hores i hores caminant per aquell camí que semblava no acabar mai. Vam decidir descansar una mica i allà mateix va aparèixer el primer bolet.
-Benvingudes, Kidi i Kira!- digué.
-Bon dia! Com saps els nostre noms?-preguntà la Kira.
-Sóc el Bolet que tot ho sap, us estava esperant. Si encerteu l'endevinalla que ara us diré podreu seguir el camí si no us haureu d'estar amb mi fins que s'acabi la tardor.-
-Però això no ens ho pots fer, tenim ganes d'arribar al poble dels “Tres Bolets”-
-No existeix tal poble, aquest és el camí dels Tres Bolets no el poble. Jo sóc el primer, contesteu l'endevinalla i podreu cercar el segon. Preparades?
Què és allò que xiula sense boca, corre sense peus, t'acaricia la cara i tu no la veus?-
-La sé, la sé!- cridà contenta la Kira. -El vent!-
-Molt bé doncs, tal i com us he promès podeu continuar el viatge. Molta sort!-
Vam continuar animades de saber que no ens seria difícil contestar les endevinalles que ens preguntarien els dos bolets que ens faltaven. Caminàvem atentes per trobar el segon.
-Benvingudes, Kidi i Kira!-
-Bon dia, tu també ho saps tot?- vaig preguntar.
-No, jo sóc el Bolet que tot ho busca. Heu de trobar pels voltant del camí un amic meu que s'amaga molt i molt bé. Es diu Camagroc. Si el trobeu podreu continuar.-
Aquest cop no es tractava de pensar en una resposta i la veritat ens va costar força de trobar en Camagroc, però després de buscar i remenar entre el sotabosc, el vam trobar.
-Molt bé!- digué el segon Bolet. -Ja podeu avançar fins al tercer Bolet. Molta sort!-
Després de dues hores de camí vam trobar-lo. Com els altres, ja ens esperava. Ens va assenyalar el final del camí. Hi havia dos bolets molt semblants i ens va preguntar quin dels dos era verinós. Si l'encertàvem seriem lliures sinó, hauríem de passar la tardor amb el tercer Bolet.
La Kira era una experta boletaire, però la semblança era tant gran, que dubtava molt a l'hora d'escollir. Finalment es va decidir per un.
-El de la dreta és el verinós.- Digué.
El tercer Bolet es va quedar callat uns segons. La impaciència de la Kira no podia més i digué:
-Va, diga'm si l'he encertat sis plau, diga'm-ho ja!-
-Estic molt sorprès, pocs han estat els que han passat les proves dels Tres Bolets, us felicito. Podeu continuar el vostre camí.
Al cap d'una estona lluny d'allà, li vaig preguntar a la Kira com havia sabut quin era el bolet verinós. Em va contestar que sense que s'adonés havia agafat el llibre màgic i havia escrit que sortien del camí sense problemes.
Una vegada més el llibre màgic ens havia ajudat a sortir d'un enrenou.

Fins la propera aventura!

LAS TRES SETAS
Después de viajar durante muchos días sin tener muy claro hacia dónde ir, vimos un camino que nos llamó la atención por el color rojizo de la tierra.
Decidimos seguirlo para ver dónde nos llevaba. No hacía mucho que caminábamos y ya nos encontramos el primer cruce. Había dos carteles, uno que señalaba hacia la derecha y otro a la izquierda. El primero llevaba hacia un pueblo llamado "Tierraroja" y el segundo hacia "Las Tres Setas".
La Kira quiso ir hacia este último y sin pensarlo mucho accedí.
Llevábamos horas y horas caminando por aquel camino que parecía no acabar nunca. Decidimos descansar un poco y allí mismo apareció la primera seta.
-¡Bienvenidas, Kidi y Kira! - Dijo.
-¡Buenos días! ¿Como sabes nuestros nombres? -Preguntó Kira.
Soy la Seta que todo lo sabe, os estaba esperando. Si aciertais la adivinanza que ahora os diré podréis seguir el camino si no tendréis que estar conmigo hasta que se acabe el otoño.-
-Pero eso no nos lo puedes hacer, tenemos ganas de llegar al pueblo de “LasTres Setas" -
No existe tal pueblo, este es el camino de las Tres Setas no el pueblo. Yo soy la primera, contestad la adivinanza y podréis buscar a la segunda. ¿Preparadas?
¿Qué es lo que silba sin boca, corre sin pies, te acaricia la cara y tú no la ves? -
-La sé, la sé! - Gritó contenta Kira. -¡El Viento! -
-¡Muy bien! Tal y como os he prometido podéis continuar el viaje. ¡Mucha suerte! -
Continuamos animadas, al saber que no nos sería difícil contestar las adivinanzas que nos preguntarían los dos setas que nos faltaban. Caminábamos atentas para encontrar la segunda.
-¡Bienvenidas, Kidi y Kira! -
-Buenos días. ¿Tú también lo sabes todo? - Pregunté.
-No, yo soy laSeta que todo lo busca. Debéis encontrar por los alrededores del camino a un amigo mío que se esconde muy bien. Se llama “Camagroc”. Si lo encontráis podréis continuar.-
Esta vez no se trataba de pensar en una respuesta y la verdad nos costó bastante encontrar el “Camagroc” , pero después de buscar y remover por todas partes lo encontramos.
-¡Muy bien! - Dijo la segunda Seta. Ya podéis avanzar hasta la tercera Seta. ¡Mucha suerte! -
Después de dos horas de camino la encontramos. Como las demás, ya nos esperaba. Nos señaló el final del camino. Había dos setas muy parecidas y nos preguntó cuál de los dos era venenosa. Si acertábamos seríamos libres sino, tendríamos que pasar el otoño con la tercer Seta.
Kira era una experta en setas, pero el parecido era tan grande, que dudaba mucho a la hora de escoger. Finalmente se decidió por una.
-La de la derecha es la venenosa- Dijo.
La tercera Seta se quedó callada unos segundos. La impaciencia de Kira no podía más y dijo:
-¡Venga, dime si he acertado por favor, dímelo ya! -
Estoy muy sorprendida, pocos han sido los que han pasado las pruebas de las Tres Setas, os felicito. Podéis continuar vuestro camino.
Al cabo de un rato lejos de allí, le pregunté a Kira como había sabido cuál era la seta venenosa. Me contestó que sin que se diera cuenta había cogido el libro mágico y había escrito que salían del camino sin problemas.
Una vez más el libro mágico nos había ayudado a salir de un problema.
¡Hasta la próxima aventura!