El
globus perdut
Després
de molt de temps de no fer servir el llibre màgic, vaig dir-li a la
Kira que havia arribat el moment.
-
Fa uns anys per aquest època vaig perdre un company de viatge que em
portava a llocs meravellosos i llunyans i m'agradaria recuperar-lo.
Faré servir el llibre màgic!-
-
A si? I qui era aquest company?- preguntà la Kira.
-
El meu globus. Durant molt temps em va portar a llocs fantàstics i
per una equivocació, una nit de Sant Joan me'l van cremar. -
-
Una nit de Sant Joan? Te'l van cremar? I per què?-
-
En un lloc anomenat “Els països catalans”, quan la nit més
curta de l'any, és a dir, a l'inici del solstici d'estiu, tots els
habitants fan fogueres i cremen coses velles i inservibles que tenen
acumulades. Van veure el meu globus una mica atrotinat i el van tirar
a la foguera pensant que era per cremar.-
-
I per un globus mig trencat vols fer servir el llibre màgic? Segur
que si et demano de fer-lo servir jo, em dius que no i tu ara...-
-
Ja veuràs Kira, quins paisatges més meravellosos es veuen des del
cel amb el globus, i no està trencat només és una mica vell però
funciona perfectament, i podrem anar a països molt llunyans i
fantàstics. Ja veuràs que bé ens ho passarem!-
Sense
deixar que contestés vaig escriure en el llibre i en menys d'uns
segons el meu globus tornava a estar allà, al meu costat. També
vaig recuperar la motxilla i tot el que hi duia a dins.
-
Uau!- Cridà la Kira. - Quin globus més autèntic! M'hi puc pujar?
M'hi vull pujar...puc, puc?-
-
Som-hi Kira, enlairem-nos cap al cel!-
Vam
sobrevolar prats, rius i boscos fins arribar a prop del mar, allà,
on feia temps el globus s'havia cremat.
-
No entenc perquè ens portes fins aquí globus, és molt perillós
tornar per aquestes dates, ja saps que cremen coses i tiren petards.-
Però no es movia d'allà per més que ho intentés.
La
Kira va provar d'estirar una corda a veure si podia fer que girés i
amb la força del vent continuar el viatge, però va ser inútil. El
globus no es movia d'allà.
-
Bé doncs, si vols recordar com et vas cremar ens quedarem aquí
però, aquest cop no baixarem, mirarem les fogueres des d'aquí
dalt.-
El
globus va fer un petit moviment, com assentint i la Kira i jo vam
parar una petita taula que tenia a la motxilla i tot menjant un tros
de coca, vam gaudir de la festa des del cel.
-
Eeeeee, Kiiiiidi! - va cridar una veu des de la platja.
-
Mira Kidi, et criden. És aquella nena d'allà baix.-
Vaig
mirar i no m'ho podia creure, era la Núria, una mica més gran però
era ella.
-
Núuuuria, com estàs?-
-
Molt bé i tuuu?-
De
sobte el globus va començar a descendir fins arribar al costat de la
nena.
-
Quina alegria em fa tornar-te a veure, has crescut molt!- li vaig dir
-
Jo també m'alegro de veure't. I com ho has fet per aconseguir un
globus tant semblant al que et van cremar?-
-
Ui, és una història molt llarga, algun dia te l'explicaré... Mira
aquesta és la meva amiga Kira.-
-
Hola Kira! Us quedeu a la festa?-
-
No Núria, gràcies, però no voldria tornar a perdre el globus com
aquella vegada. Només hem vingut a saludar-te i a donar-te les
gràcies per deixar-me aquell coet.-
-
De res torna quan vulguis, i si no és per Sant Joan, millor així
podràs aterrar sense que hi hagi cap perill pel globus, d'acord?
Adéeeeu, bon viatge!-
En
aquells moments el globus es va començar a enlairar i amunt, amunt,
entre petards i focs d'artifici vam marxar d'aquella platja d'on una
nit com aquella, vaig perdre un company de viatge que tornava a tenir
amb mi.
El
globo perdido
Después
de mucho tiempo de no usar el libro mágico , le dije a Kira que
había llegado el momento .
-
Hace unos años por este época perdí un compañero de viaje que me
llevaba a lugares maravillosos y lejanos y me gustaría recuperar-lo.
¡Utilizaré el libro mágico! -
-
¿A si? ¡Y quién era ese compañero? - Preguntó Kira .
-
Mi globo . Durante mucho tiempo me llevó a lugares fantásticos y
por una equivocación , una noche de San Juan me lo quemaron . -
-
¿Una noche de San Juan? ¿Te lo quemaron ? ¿Y por qué?-
-
En un lugar llamado " Los países catalanes ", cuando la
noche más corta del año , es decir , al inicio del solsticio de
verano , todos los habitantes hacen hogueras y queman cosas viejas e
inservibles que tienen acumuladas . Vieron mi globo algo envejecido y
lo tiraron a la hoguera pensando que era para quemar . -
-
¿Y por un globo medio roto quieres usar el libro mágico ? Seguro
que si te pido de usarlo yo , me dices que no y tú ahora ... -
-
Ya verás Kira , qué paisajes más maravillosos se ven desde el
cielo con el globo , y no está roto sólo es un poco viejo pero
funciona perfectamente , y podremos ir a países muy lejanos y
fantásticos. ¿Ya verás que bien lo pasaremos ! -
Sin
dejar que contestara escribí en el libro y en menos de unos segundos
mi globo volvía a estar allí, a mi lado . También recuperé la
mochila y todo lo que llevaba dentro .
-¡
Uau !- Gritó Kira . - ¡Qué globo más auténtico! ¿Me puedo
subir? Me quiero subir... ¿Puedo , puedo ? -
-
¡Vamos Kira , elevémonos hacia el cielo ! -
Sobrevolamos
prados , ríos y bosques hasta llegar cerca del mar, allí , donde
hacía tiempo el globo se había quemado .
-
No entiendo porque nos traes hasta aquí globo, es muy peligroso
volver por estas fechas, ya sabes que queman cosas y tiran petardos .
- Pero no se movía de allí por más que lo intentara .
Kira
intentó estirar una cuerda a ver si podía hacer que girara y con la
fuerza del viento continuar el viaje , pero fue inútil . El globo no
se movía de allí.
-
Bueno, si quieres recordar cómo te quemaron nos quedaremos aquí
pero esta vez no bajaremos , miraremos las hogueras desde aquí
arriba . -
El
globo hizo un pequeño movimiento , como asintiendo y Kira y yo
montamos una pequeña mesa que tenía en la mochila y comiendo un
pedazo de “coca” , disfrutamos de la fiesta desde el cielo .
-
¡Eeeeee , Kiiiiidi ! - Gritó una voz desde la playa .
-
Mira Kidi, te llaman . Es aquella niña de allí abajo. -
Miré
y no me lo podía creer, era Nuria, un poco más mayor pero era ella
.
-
¿Nuuuuria , cómo estás? -
-
Muy bien y tuuu ? -
De
pronto el globo comenzó a descender hasta llegar al lado de la niña
.
-
¡Qué alegría me da volver a verte , has crecido mucho ! - Le dije
-
Yo también me alegro de verte . ¿Y como lo has hecho para conseguir
un globo tan similar al que te quemaron ? -
-
Uy, es una historia muy larga , algún día te la contaré... Mira
esta es mi amiga Kira . -
-
Hola Kira ! ¿Os quedáis a la fiesta? -
-
No Nuria, gracias , pero no quisiera volver a perder el globo como
aquella vez . Sólo hemos venido a saludarte y a darte las gracias
por dejarme ese cohete . -
-
De nada vuelve cuando quieras , y si no es para San Juan , mejor, así
podrás aterrizar sin que haya ningún peligro para el globo , ¿de
acuerdo ? ¡Adióoooos, buen viaje ! -
En
aquellos momentos el globo empezó a subir y subiendo, subiendo,
entre petardos y fuegos artificiales, partimos de aquella playa donde
una noche como aquella perdí un compañero de viaje que volvía a
tener conmigo .