divendres, 4 d’abril del 2014

Un conte de la Kidi per Sant Jordi/ Un cuento de Kidi para "Sant Jord"i

La rosa
El nostre camí en busca d'aventures i jocs seguia com era habitual, amb les històries que s'inventava la Kira que feien més amè el camí. En aquesta ocasió me'n va explicar una que m'era força familiar. Va començar a explicar-la quan ens vam trobar una rosa vermella com el carmí.
Deia així:
Fa molt i molt de temps, quan les granotes es convertien en prínceps, hi havia dracs i bruixes, fades i bruixots, i les princeses esperaven dalt d'una torre que arribés el seu enamorat per salvar-les, una formosa princesa plorava desconsolada. Estava asseguda en una pedra a dalt de tot d'un muntanya i tallant els seus plors es va sentir una veu dolça que deia:
-Per què ploreu, bella princesa?-
-Qui parla?- digué entre singlots.
-Estic aquí al teu costat, em dic Rosa i fa estona que et sento. Què és això tant desastrós que et fa plorar?.-
-Espero a un ferotge drac a qui li he de servir de dinar.-
-Ja l'he vist aquest animal, es passeja per aquesta muntanya com si fos seva. I dius que t'ha de menjar?-.
-Si, cada mes li toca a una donzella ser el seu àpat i aquest cop m'ha tocat a mi... Què puc fer?-
-No et preocupis, princeseta, jo t'ajudaré.-
En aquells moments es van sentir unes petjades que s'acostaven amb força, era el drac que ja olorava el seu menjar.
-Estira't a terra princesa a darrera la roca i no et moguis per res, jo distrauré a la bèstia.-
En aparèixer el drac la rosa, amb el seu vermell intens, va començar a brillar amb tanta força que el va deixar cec. Després li va disparar les seves punxes al nas i finalment va deixar anar una fragància tant forta que el va enverinar i el va deixar estès a terra al costat de la princesa.
La princesa estava tan espantada que s'havia desmaiat. Quan va tornar en si al seu costat i jeia un bell cavaller amb armadura que l'esperava per regalar-li una rosa vermella que havia portat d'un país molt llunyà. De seguida es van enamorar i mirant-se els ulls es van fer un llarg petó. I conte contat, ja s'ha acabat!”
-Estàs segura que anava així aquesta història?- li vaig dir de seguida.
-Què vols dir, que ja la coneixies?- digué la Kira.
-No ben bé... Recordo que una vegada em van explicar un llegenda que parlava d'un drac, una princesa i un cavaller i una rosa vermella, però em sembla que no era igual que aquesta. -
-Si, la llegenda de Sant Jordi, és aquesta la que t'he explicat. -
-Doncs em sembla que t'equivoques, perquè no anava com tu l'expliques. Va ser el cavaller que va matar el drac i de la sang en va aparèixer una rosa, no del drac un cavaller.-
-Si potser si, però a mi m'agrada més com te l'he explicat jo. No et sembla que així és més romàntica?-
-Ai Kira, tu i els teus romanticismes! Deixe'm-ho estar!. Has fet que el camí no se'm fes tant feixuc. Continuem caminant a veure que ens trobem en aquell poblet que hi ha al final del camí.-
-Si som-hi! Tinc ganes de veure gent nova que m'expliqui històries!-

-Si i jocs!-.

La rosa
Nuestro camino en busca de aventuras y juegos seguía como era habitual , con las historias que inventaba Kira que hacían más ameno el camino . En esta ocasión me contó una que me era muy familiar. La empezó a explicar cuando nos encontramos una rosa roja como el carmín.
Decía así :
" Hace mucho, mucho tiempo , cuando las ranas se convertían en príncipes , había dragones y brujas , hadas y magos, y las princesas esperaban en lo alto de una torre que llegara su enamorado para salvarlas, una hermosa princesa lloraba desconsolada . Estaba sentada en una piedra en lo alto de un monte y cortando sus llantos se oyó una voz dulce que decía :
-¿Por qué lloras , bella princesa ? -
-¿Quién habla? - Dijo entre hipos .
- Estoy aquí a tu lado , me llamo Rosa y hace rato que te oigo. ¿Qué es esto tan desastroso que te hace llorar?-
- Espero a un feroz dragón al que le voy servir de comida . -
- Ya lo he visto este animal, se pasea por esta montaña como si fuera suya. Y dices que te ha de comer? - .
- Si , cada mes le toca a una doncella ser su comida y esta vez me ha tocado a mí... ¿qué puedo hacer? -
-No te preocupes , princesita , yo te ayudaré. -
En aquellos momentos se oyeron unas huellas que se acercaban con fuerza , era el dragón que ya olía su comida .
- Túmbate en el suelo princesa detrás de la roca y no te muevas para nada, yo distraeré a la bestia . -
Al aparecer el dragón la rosa , con su rojo intenso , comenzó a brillar con tanta fuerza que lo dejó ciego. Luego le disparó sus pinchos a la nariz y finalmente soltó una fragancia tan fuerte que lo envenenó y lo dejó tendido en el suelo junto a la princesa.
La princesa estaba tan asustada que se había desmayado. Cuando volvió en sí, a su lado y yacía un hermoso caballero con armadura, que le esperaba para regalarle una rosa roja que había traído de un país muy lejano. Enseguida se enamoraron y mirándose a los ojos se dieron un largo beso. ¡Y colorín colorado , ya se ha acabado! "
-¿Estás segura de que iba así esta historia ? - Le dije enseguida.
-¿Qué quieres decir ya la conocías ? - Dijo Kira .
- No exactamente... Recuerdo que una vez me contaron una leyenda que hablaba de un dragón , una princesa y un caballero y una rosa roja , pero me parece que no era igual que esta . -
- Si , la leyenda de Sant Jordi , es ésta la que te he explicado . -
-Pues me parece que te equivocas , porque no fue como tú lo explicas . Fue el caballero que mató al dragón y de la sangre apareció una rosa , no del dragón un caballero . -
- Si quizás sí, pero a mí me gusta más como te la he explicado yo . ¿No te parece que así es más romántica ? -
- ¡Ay Kira , tú y tus romanticismos ! ¡Dejémoslo! . Has hecho que el camino no se me hiciera tan pesado . Continuamos caminando a ver que nos encontramos en aquel pueblecito que hay al final del camino . -
-¡Si vamos! ¡Tengo ganas de ver gente nueva que me cuente historias ! -
-¡Si y juegos ! - .