dimarts, 8 de juliol del 2014

Les aventures de la Kidi i la Kira: El dofí i la gavina/ Las aventuras de Kidi y Kira: El delfín y la gaviota

El dofí i la gavina
Vam viatjar amb el globus fins a una petita illa deshabitada.
La Kira tenia ganes de prendre el sol amb un banyador nou que havia creat amb el llibre màgic. Estirades sobre la sorra calenta, les onades anaven i venien portant-nos pedretes brillants. Pel cel hi volava una gavina que semblava inquieta.
-Gavinaaaaa.- Cridà la Kira.
La gavina en sentir-la es va apropar.
-Bon dia, benvingudes!-
-Per què sobrevoles el mar donant voltes per el mateix lloc? Què busques? Sembles nerviosa.-
-El meu amic, el dofí Martí, em va dir ahir que aquest matí jugaria amb mi a la pilota i encara no ha vingut. Em fa por que li hagi passat alguna cosa; sempre és molt puntual.-
-Si vols t'ajudem a buscar-lo, sóc molt bona nedadora- explicà la Kira.
-Moltes gràcies, a veure si tenim sort-
La Kira es va posar les seves ulleres de buceig, les aletes i sense pensar's-ho, es va tirar a l'aigua.
Al cap de força estona va sortir cansada i decepcionada:
-No el trobo, em sap greu gavina.-
-No pot ser. Has mirat a casa seva?-
-No. On és?-
-Allà a sota d'aquella roca, prop de les palmeres. Sempre descansa allà perquè diu que no hi fa tanta calor.-
-Me n'hi vaig doncs!-
Jo mentrestant m'anava neguitejant. Começava a preocupar-me que li hagués passat alguna cosa i la gavina no parava de donar voltes i cridar.
Finalment vam veure com venien tots dos amb un gran somriure a la cara.
-Què us fa tanta gràcia?- digué enfadada la gavina.
-He anat a buscar la pilota al racó dels mals endreços i buscant, buscant m'he quedat adormit.- Digué en Martí.- Després ha vingut la Kira i m'ha dit que m'estaves esperant i que estaves molt preocupada, per mi. No és que em faci gràcia que estiguessis preocupada, però em fa feliç perquè em demostra que m'aprecies de veritat. Moltes gràcies!-
En sentir aquestes paraules, la gavina, també va somriure i digué:
-Bé doncs. Juguem? Ara som quatre podem jugar tots, què us sembla?-
-I tant! Ens agrada molt jugar!-
I així va ser com vam passar el dia jugant a pilota, de la sorra a l'aigua, de l'aigua a la sorra, gaudint d'un estiu en la millor companyia.

Tornem al setembre!

El delfín y la gaviota
Viajamos con el globo hasta una pequeña isla deshabitada.
Kira tenía ganas de tomar el sol con un bañador nuevo que había creado con el libro mágico. Tumbadas sobre la arena caliente, las olas iban y venían acercándonos piedrecitas brillantes. Por el cielo volaba una gaviota que parecía inquieta.
-Gaviotaaaaa. - Gritó Kira.
La gaviota al oírla se acercó.
-Buenos días, bienvenidas! -
-¿Por qué sobrevuelas el mar dando vueltas en el mismo sitio? ¿Qué buscas? Pareces nerviosa. -
-Mi amigo, el delfín Martín, me dijo ayer que esta mañana jugaría conmigo a la pelota y aún no ha venido. Temo que le haya pasado algo; siempre es muy puntual. -
-Si quieres te ayudamos a buscarlo, soy muy buena nadadora-explicó Kira.
-Muchas gracias, a ver si tenemos suerte-
Kira se puso sus gafas de buceo, las aletas y sin pensar-lo, se tiró al agua.
Al cabo de bastante rato salió cansada y decepcionada:
-No lo encuentro, lo siento gaviota. -
-No puede ser. ¿Has mirado en su casa? -
-No. ¿Dónde está? -
-Allí, debajo de esa roca cerca de las palmeras. Siempre descansa allí porque dice que no hace tanto calor. -
-¡Me voy pues! -
Yo mientras tanto me iba inquietandor. Empezaba a preocuparme que le hubiera pasado algo y la gaviota no paraba de dar vueltas y gritar.
Finalmente vimos como venían ambos con una gran sonrisa en la cara.
-¿Qué os hace tanta gracia? - Dijo enfadada la gaviota.
-He ido a buscar la pelota en el rincón de los trastos y buscando, buscando me he quedado dormido. - Dijo Martín. - Después ha venido Kira y me ha dicho que me estabas esperando y que estabas muy preocupada por mí. No es que me haga gracia que estuvieras preocupada, pero me hace feliz porque me demuestra que me aprecias de verdad. ¡Muchas gracias! -
Al oír estas palabras, la gaviota, también sonrió y dijo:
-Bueno pues. ¿Jugamos? Ahora somos cuatro podemos jugar todos, ¿qué os parece? -
-¡Y tanto! ¡Nos gusta mucho jugar! -
Y así fue como pasamos el día jugando a la pelota, de la arena en el agua, del agua a la arena, disfrutando de un verano en la mejor compañía.
¡Volvemos en septiembre!