dilluns, 3 de febrer del 2014

Una nova aventura de la Kidi: "L'elefantet"/ Otra aventura de Kidi: "El elefantito"

L'ELEFANTET
El dia s'havia llevat esplèndid. El cel estava net de núvols però feia un fred de mil dimonis. La Kira i jo viatjàvem com sempre, buscant noves aventures. Feia dies que no veiem a ningú, semblava com si tots els habitants del planeta haguessin desaparegut. Fins i tot els arbres i les plantes semblaven adormits.
La Kira no parava de parlar:
- Crec que haurien d'abandonar aquest planeta i buscar-ne un de més viu. Si seguim així acabarem igual d'ensopides que tot el que ens envolta. Això és un avorriment...-
Després de fer el seu discurs es va aturar i va començar a buscar dins la motxilla.
- Què busques?-
- El llibre màgic! No el trobo. Que l'has vist?-
- Sabia que tard o d'hora el voldries utilitzar per divertir-te i l'he amagat en un lloc segur. M'havies promès que només el faríem servir en cas d'urgència...-
- Però això és un urgència! M'avorreixo infinitament!-
- Doncs hauràs de buscar una altra manera de divertir-te perquè no et penso dir on està.-
Tot dient això es van escoltar uns plors que venien de l'altre costat del camí. Ens vam mirar i vam córrer cap al lloc d'on provenien.
Era un elefantet que plorava desconsoladament:
- Què et passa que t'has fet mal?- preguntà la Kira.
- No, snifff, no m'he fet mal, sniff. M'he caigut del camió on viatjava però no m'he fet mal, sniff.-
- I per què plores?- vam dir alhora.
- Avui era el meu primer dia a l'espectacle del circ i no podré actuar, sniff.-
- Un circ, que divertit!- cridà la Kira. - I on està aquest circ?-
- Ara mateix ja deuen haver arribat al poble i deuen estar assajant per l'espectacle de la tarda, sniff, sniff. Però jo no hi ser anar, sóc molt petit i estic perdut, sniff, sniff-
- Tranquil t'acompanyarem, de ben segur que el trobem.- va dir la Kira.
Vaig agafar a la Kira del braç i la vaig allunyar una mica del lloc on plorava l'elefantet.
- Per què li dius això? No sabem on està aquest poble, potser triguem dies en trobar-lo.-
- Si fem servir el llibre...- digué amb una mirada múrria.- És per una bon causa, va Kidi, sis plau.-
- Està bé!- vaig dir traient el llibre d'on l'havia amagat. Vam escriure que ens mostrés el lloc on estava situat el circ, i en un tres i no res, va aparèixer davant els nostres ulls.
L'elefantet no s'ho podia creure.
- Moltes gràcies! Sou les meves fades? Veniu, veniu que us presentaré als meus amics.- digué nerviós.
- Tranquil, tranquil, que ja venim.-
Vam conèixer tota la família de l'elefantet, els micos, els lleons, els malabaristes i la família de pallassos. Tots estaven molt contents de retrobar al seu amic i ens van convidar a veure la funció de la tarda.
Poc temps abans de començar, es va formar una llaga cua de nens i nenes que volien veure l'elefantet en la seva primera actuació i per fi vam tornar a veure moviment en aquell planeta que fins fa poc semblava deshabitat.
Vam gaudir de l'espectacle i vam riure molt amb els pallassos.
- Ho veus Kidi, com al final el llibre ens ajuda a passar-ho bé?-
- Tens raó Kira, però recorda que a vegades també ens ha portat problemes. El seguiré guardant jo.-
- Està bé... mira, mira, què fa aquell pallasso, jajaja.-


EL ELEFANTITO
El día se había levantado espléndido . El cielo estaba limpio de nubes pero hacía un frío de mil demonios . Kira y yo viajábamos como siempre , buscando nuevas aventuras . Hacía días que no veíamos a nadie , parecía como si todos los habitantes del planeta hubieran desaparecido . Incluso los árboles y las plantas parecían dormidos .
Kira no paraba de hablar :
- Creo que deberíamos abandonar este planeta y buscar uno más vivo. Si seguimos así acabaremos igual de dormidas que todo lo que nos rodea. Esto es un aburrimiento ... -
Después de hacer su discurso se detuvo y comenzó a buscar dentro de la mochila .
- ¿Qué buscas ? -
- ¡El libro mágico! No lo encuentro. ¿Lo has visto ? -
- Sabía que tarde o temprano lo querrías utilizar para divertirte y lo he escondido en un lugar seguro. Me habías prometido que sólo lo usaríamos en caso de urgencia... -
- ¡Pero esto es un urgencia! ¡Me aburro infinitamente! -
- Pues tendrás que buscar otra forma de divertirte porque no te pienso decir dónde está. -
Al decir esto se escucharon unos llantos que venían del otro lado del camino. Nos miramos y corrimos hacia el lugar de donde provenían .
Era un elefantito que lloraba desconsoladamente :
- ¿Qué te pasa? ¿Te has hecho daño? - Preguntó Kira .
- No, snifff , no me he hecho daño , sniff . Me he caído del camión dónde viajaba pero no me he hecho daño , sniff . -
- ¿Y por qué lloras? - Dijimos al mismo tiempo .
- Hoy era mi primer día en el espectáculo del circo y no podré actuar , sniff . -
- ¡Un circo , que divertido! - Gritó Kira . - ¿Y dónde está este circo ? -
- Ahora mismo ya deben haber llegado al pueblo y deben estar ensayando para el espectáculo de la tarde, sniff , sniff . Pero yo no ser ir , soy muy pequeño y estoy perdido , sniff , sniff -
- Tranquilo te acompañaremos, seguro que lo encontramos . - Dijo Kira .
Cogí a Kira del brazo y la alejé un poco del lugar donde lloraba el elefantito .
- ¿Por qué le dices eso? No sabemos dónde está este pueblo, quizás tardamos días en encontrarlo. -
- Si usamos el libro... - dijo con una mirada pícara . - Es por una buena causa, Kidi , por favor . -
- ¡Está bien! - Dije sacando el libro de donde la había escondido. Escribimos que nos mostrara el lugar donde estaba situado el circo , y en un santiamén , apareció ante nuestros ojos .
El elefantito no se lo podía creer.
- ¡Muchas gracias ! ¿Sois mis hadas ? Venid, venid que os presentaré a mis amigos . - Dijo alterado.
- Tranquilo , tranquilo, ya venimos . -
Conocimos toda la familia del elefantito , los monos , los leones , los malabaristas y la familia de payasos . Todos estaban muy contentos de reencontrarse con su amigo y nos invitaron a ver la función de la tarde .
Poco tiempo antes de empezar , se formó una llaga cola de niños y niñas que querían ver el elefantito en su primera actuación y por fin volvimos a ver movimiento en aquel planeta que hasta hace poco parecía deshabitado .
Disfrutamos del espectáculo y nos reímos mucho con los payasos .
- ¿Lo ves Kidi , como al final el libro nos ayuda a pasarlo bien ? -
- Tienes razón Kira , pero recuerda que a veces también nos ha traído problemas . Lo seguiré guardando yo . -
- Está bien ... mira, mira, qué hace ese payaso , jajaja . -